Diumenge, després de l'extraordinària victòria davant l'Atlètic de Madrid, i el partidàs del millor del món (ho és per molt que la FIFA digués ahir mitjançant Pilota d'Or que ho era Cristiano Ronaldo), Messi va parlar per Barça TV, el mitjà oficial del club. Si, segurament teniu raó, i penseu que posats a parlar millor fer-ho en roda de premsa davant de totes les feres. Però almenys ahir va parlar. No li demaneu a un cotxe a pedals que es foti de 0 a 300 en dos segons perquè no ho farà.
Messi va dir que ell és només futbolista. Que no demana fotre fora a ningú. Que no és tant diva com dir que "si aquest no marxa, foto el camp jo" I que ell no té intenció de marxar.
Les paraules del crac van reconfortar al soci i al culer que el van deixar saciats almenys fins a la nit. Després de la victòria balsàmica, Leo va ser llest i va sortir perquè la nit del culé, tornés a ser humides imaginant un Leo Messi renascut fent meraelles fent trident amb Suàrez i Neymar. El culé va sopar a gust, de nou i potser va tenir gresca nocturna, gràcies a les paraules de Leo.
Però al matí es va llevar i es va preguntar coses. Amb la clarividència d'haver dormit bé, va pensar que les paraules de Messi, sobretot ratificades pel festival de futbol del dia anterior, podrien ser només una til·la per calmar els ànims i que en el rerefons de les seves declaracions, pot haver una veritat oculta que destapà la crisi i que pot amargar de nou, les nits culers.
Per què si tot està bé, Neymar, al mateix temps que Messi encigalava al personal via Barça TV, deia que "tot el què va passar és aigua passada"? Això vol dir que si que hi va haver alguna cosa. Per què encara no ha aclarit què va passar la Vigília de Reis amb les cagarrines i la no-presència a l'entrenament dels nens? Per què surten noms com Chelsea o Manchester City, equips d'un país com Anglaterra, on la hisenda britància es queda el 0% dels ingressos aconseguits fora, i no el 56% com aquí? És una pasta. I més amb un Messi que és qui més va contribuïr a engreixar el porquet de Cristóbal Montoro (porquet com a gardiola d'Hisenda no el Ministre) pagant 57 kilos al fisc, aquest 2014. Per què el seguiment a Instagram del Chelsea, o de Courtois? Sembla una xorrada o no. Per què va tornar a dir, a la roda de premsa de l'entrega de la Pilota d'Or, ahir a la tarda a Zurich, que no sap on estarà l'any que ve? Les cagarrines, llavors ja no van ser de Messi sinó del culé, que anit dormia tranquil i avui té un insomni de cavall.
Messi va parlar. I va parlar clar. Tinguent en compte que és Messi, com es prodiga i que no seria precisament Javier Mascherano, el Jefecito que parla clar, bé i que et passaries 10 hores xerrant amb ell de futbol. Messi no és ruc. És un paio molt llest. Tant com per fer callar boques, administar vàlium i fer-nos pensar fins a la pròxima crisi que ell seguirà al Barça i que la culpa del merder no és seva.
Paraula de Leo. Us lloem senyor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada