TOTS. Per la confiança en llegir els artícles d'aquest blog esportiu que ha arribat aquest any als 1000 artícles.
Gràcies a tots els periodistes que han fet un RT a algun dels artícles o l'han comentat. M'ha fet molta il·lusió cadascun de les vostres piulades a un que no és periodista esportiu però que li agradaria ser-ho, que es treu l'espineta i que us ben juro que un dia d'aquests estaré amb vosaltres. Perquè per molt que la professió està passant per males èpoques, jo hi crec.
A uns Clàssics: A la gent del Círcol, per tot el que heu fet per mi aquest any, que ha estat molt intens i que penso correspondre'us la confiança de la millor manera. Sou l'altre família i m'heu ajudat a superar els mals moments que vaig passar. Ja sabeu que aquí sempre sereu protagonistes
I a tu, Marina Hospital, tu si que ets periodista, no esportiva (et tira més la cultura que l'esport) però que gràcies a aquella conversa jo encara estic escrivint això. Ets culpable de l'èxit del blog i que encara estigui escrivint-lo.
Als esportistes per les idees, a la Màfia per ser-hi sempre, als amics per portar-me de copes i a Imperioso, medecina clau quan tenim el síndrome de la pàgina en blanc
PLAY/·REC Resumir tot un any en poques línies és una feina tant intensa com apassionant. Però fer-ho aquest any ho és encara més. Aquest és un any de canvis. Molts canvis. Els protagonistes esportius de 2014 han experimentat canvis, alguns positius, d'altres molt negatius i d'altres funestos. Canvis radilcals que han fet canviar el rumb de la història. Un any mogudíssim a Can Barça amb la mort de Tito Vilanova com la notícia més funesta que ha patit el club; més enllà de jutjats, sancions i canvis de presidents i entrenadors. Canvis a Can Barça, a l'Espanyol, al Madrid que ja té la seva Décima.. Canvis en un segon, aquell que et fa passar del fracàs a la glòria, de ser un menystingut a un heroi. Herois com els d'aquells 4 de maig en l'ascens del primer equip del Círcol a Copa Catalunya, la de les heroïnes que van refundar el Sènior femení, i de tots els nens i nenes que cada cap de setmana ens fan gaudir del bàsquet. Canvis d'hegemonia... Molts canvis, però hi ha coses que no canvien, com la cara sempre somrient d'aquell que sempre retrona i que ha tornat a fer-se molt gran, la de la sirena que neda com una motora i col·lecciona metalls, la del boig de la raqueta que només el paren les lesions; i la de la puta crisi que encara afecta però que sembla que remet (espero)... En fí, que ja hi tornem a ser aquí, un altre cop, repassant tots junts, l'any, el 2014, en matèria esportiva. Amb seny, pit i collons. Com el Tito. Com aquest 2014.
Allò que el Tito ens deixà
Diu sempre Pep Guardiola que un any a Can Barça són com 5 a qualsevol altre club. En acabar aquest 2014 tenim la sensació que més que haver viscut 365 dies al voltant del Barça hem passat una dècada. Aquets 2014 ha estat molt convuls al sí del Barcelona, amb afers a tot arreu, on la gespa, paradoxalment, no ha estat el més important, tot i que ha servit per donar un altre cop de timó a la història del club. De gener a desembre hem viscut un any blaugrana, com si haguéssim vist passar tota una vida. Canvis radicals de baix a dalt. De la gespa a la directiva i on hem conegut jutges, jutjats i que al soci no se'l pot enganyar. I si se l'enganya, s'emprenya.
Començàvem l'any amb el Barça 5 punts per sobre del Madrid i de l'Atlètic amb un joc impropi del què coneixíem però que era efectiu. No era brillant, però amb resultats positius que feia que la culerada acceptés en certa forma el resultadisme com una forma tant legítima com un altre de guanyar. Això a la gespa, perquè a la grada la història va començar a girar el rumb des de ben aviat. Som a finals de gener i el jutge Pablo Ruz imputa al President Sandro Rosell per un delicte de frau fiscal en el preu del traspàs de Neymar al Barça, arran de la denúncia del soci Jordi Cases. Dies abans, el diari El Mundo destapa la notícia que el fitxatge de Neymar en realitat va costar 40 M € dels què el Barça va declarar. Rosell demana al jutge que el citi. Dos dies després però Rosell dimiteix per aquest afer. El seu relleu serà el vicepresident esportiu Josep Maria Bartomeu, que ni molt menys tindrà un any tranquil. També marxa el portaveu de la Junta Toni Freixa, càrrec que agafa Manel Arroyo, responsable també de comunicació i mèdia. A finals d'any el Director General del club Antoni Rosich deixa el club i el seu relleu l'agafarà Ignasi Mestre, el fins al moment Gerent. Això es fa en una remodelació important on Albert Soler director de relacions institucionals i de comunicació es convertiria en la mà dreta del President, assumint la direcció d'Esports Professionals (cap directe d'Andoni Zubizarreta) i el Gavinet de Presidència. Els tres seran qui lideraran el club des de la llotja, amb una bicefàlia Mestre-Soler com a homes forts de Josep Maria Bartomeu i els eu projecte que es conforma amb aquests canvis esmentats
Paral·lelament a la gespa, les coses es comencen a torçar. Derrotes amb la R. Societat, Valladolid o l'Osasuna fa que el Barça cedeixi el liderat primer al Madrid i després a l'Atlètic. El tècnic Tata Martino comença a ser qüestionat i els rumors sobre el seu relleu es fan palesos ben aviat. Leo Messi, que torna a inicis d'any, després de la lesió que el va deixar aparcat a finals de 2013, que segueix rebentant rècords, com el de màxim golejador de la història del Barça superant a Paulino Alcantara, no gira rodó. El seu futbol dista de millors èpoques i a sobre continua tenint problemes amb la Hisenda espanyola que el fan pagar 57 M € al fisc.
Al març, fart de les lesions i de no poder jugar, Carles Puyol anuncia que deixa el futbol a finals de temporada. La temporada que ve s'incorpora com a adjunt de la direcció tècnica al costat d'Andoni Zubizarreta. Uns dies més tard, en partit amb el Celta, Víctor Valdés es lesiona de gravetat al genoll. El porter de L'Hospitalet, que ja havia anunciat el 2013 que aquesta temporada seria la última s'acomiada de l'afició del Barcelona, en llitera i enfadat amb tothom. Marxa a Alemanya a recuperar-se i no torna al Camp Nou, ni en l'últim partit de Lliga on el Barça podria ser campió. Un Valdés, per cert que marxa a recuperar-se al United de Louis Van Gaal. A finals d'any, la Lliga el condecora com a millor porter de la història. Just abans de la lesió de Valdés, l'Atlètic de Madrid elimina al Barça de la Champions als quarts de final, després que els blaugranes superessin al Manchester City de Ferran Soriano i Txiqui Begiristain als vuitens, en el primer duel de la història entre cules i cityzens. Sense la Champions, el futur esportiu del Barça passa per la Lliga i per la Copa, on està classificat per la final de València, a Mestalla, de mitjans d'abril amb el Madrid.
En aquest punt, just començar l'abril, la FIFA prohibeix al Barça fitxar en les dues properes finestres de mercats, a causa d'infraccions relacionades amb el traspàs i la inscripció de jugadors internacionals menors de 18 anys. Són en total 10 jugadors de totes les categories. 15 dies més tard, la FIFA li concedeix una cautelar per poder fitxar aquest estiu. A finals d'any, una delegació encapçalada per Albert Soler, viatja a Lausana per tal que el Tribunal d'Ârbitratge esportiu li redueixi la sanció, cosa que al final no succeeix. Fins el gener de 2016 no podrà fitxar.
I un altre afer judicial, un més. El jutge falla a favor de la Junta de Joan Laporta en l'acció de responsabilitat cívil que va imposar la Junta Rosell a través de la denúncia del soci Vicenç Pla i no haurà d'avalar els 47 M € que en principi reclamava la Junta actual i que després va desistir. Un Laporta per cert que anuncia que es vol tornar a presentar a les eleccions al club, en teoria al 2016. Igual que Agustí Benedito, segon classificat de les últimes eleccions que diu que també es presentarà. Al novembre, l'expresident Josep Lluís Nuñez ingressa a presó per frau a Hisenda.
Se celebra el referèndum sobre el futur del Camp Nou, en què es votaria la remodelació de l'Estadi amb la construcció d'un nou Palau Blaugrana. Els socis diuen SÍ majoritàriament a la reforma.
A la final de Copa, just abans de Setmana Santa, el Madrid va derrotar als blaugranes, gràcies a dos contres letals i a un gol del madridista Gareth Bale després d'una de les clàssiques contres del Madrid. S'escapava un altre títol. Quedava la Lliga, que seria un mà a mà a tres bandes entre els dos equips de Madrid i el Barça. Un empat dels blancs a Valladolid fa que el Barça depengui de si mateix per guanyar la Lliga. Si venç les dues últimes jornades serà campió. Victòria a Elx i la última jornada es presneta apassionant. Som al 17 de maig. Al Camp Nou, cules i colchoneros es juguen la Lliga. Si el Barça guanya és campió. Alexis avança als blaugranes amb un gol que durant una hora dóna esperances per una Lliga que no és merescuda però que tot el Camp Nou es conjura per tenir-la. Però Godín fa l'empat aprofitant un error defensiu, un més aquesta temporada. El consol, si n'hi va haver, va ser el triomf al Clàssic de Lliga al Bernabeu per 3-4
Temporada en blanc. A la roda de premsa posterior, el Tata Martino sense acceptar preguntes anuncia que marxa. Un Tata, que desprésdel Mundial agafarà les regnes de la selecció argentina, substituïnt Alejandro Sabella, que dimiteix després de la final.
El seu relleu es fa efectiu immediatament. Els rumors, insinuacions i desitjos del culé es confirmen. Luís Enrique Martínez, provinent del Celta, torna al Camp Nou per fer-se càrrec de la banqueta del Barça. La revolució comença amb enpenta. Qui treballi jugarà. Qui no no. És l'anomenada competència ferotge. Pensant en la sanció de la FIFA es fitxen als porters Claudio Bravo i Marc Andre Ter-Stegen (a part de pujar al del filial Jordi Masip), que rellevaran a Valdés i a Pinto que es retiraria del futbol per dedicar-se a la música. També arriben els croats Ivan Rakitic del Sevilla i Allen Halilovic, jove promesa del futbol croat que jugarà al filial. Com també ho faran Jeremy Mathieu del València, el lesionat Thomas Vermaelen, que es passarà la resta de l'any i el que queda de temporada lesionat per uns problemes d'isquios, el brasiler Douglas Pereira que només juga tres partits (Màlaga en Lliga i els de la Copa amb l'Osca) i el davanter Luís Suarez. L'uruguaià del Liverpool no podrà començar amb normalitat la temporada, ja que arrossega una sanció de 5 mesos de la FIFA per mossegar a l'itaià Chielini durant el Mundial de Brasil. Debutarà al Bernabeu i farà el primer gol a la Champions al camp de l'Apoel de Nicòsia. També tornen de les seves respectives cessions al Celta i a l'Everton anglès, Rafinha Alcantara i Gerard Deulofeu, però dos mesos més tard, el català torna a marxar cedit, aquest cop al Sevilla perquè no compta amb la confiança del tècnic. Deulofeu marxa cedit al club del Nervión on es troba amb un altre cedit blaugrana: Denis Suarez. Dani Alves es planteja a l'estiu marxar. No ho fa i té un mal inici de temporada. Martín Montoya que és renovat a finals de temporada no juga i marxarà al mercat de gener.
Arran de fitxatges fallits com Douglas, Vermaelen, la cessió encara no explicada de Deulofeu, errors de comunicació o l'afer dels nens, Andoni Zubizarreta i Josep Maria Bartomeu són criticats i xulats per la massa social del club. Bona mostra és la xiulada que van rebre en sortir al video d'homenatge de Messi per superar el rècord de Zarra. Zubizarreta podria no continuar després del 30 de juny.
Amb qui si confia és amb el jove Munir El Haddaddi, del filial, que aprofita perfectament la sanció de Suarez per convertir-se en un referent a l'atac, fins l'arribada de l'uruguaià, la qual cosa fa que Munir torni al filial amb aparicions esporàdiques al primer equip..
Baixes il·llustres del nou pòster són Alexis Sánchez que marxa a l'Arsenal i sobretot la de Cesc Fàbregas que marxa al Chelsea de José Mourinho. Un altre que es planteja marxar és Xavi Hernandez, que finalment es queda ja que veu que encara pot ser útil. Una altra baixa il·lustre va ser la de l'etern utiller Txema Corbella que va ser acomiadat quan anava a iniciar la seva 33ena temporada
Amb un estil propi més semblant al futbol que coneixem a Camp Nou que l'anterior, el Barça arrenca temporada derrotant al León de Guanajuato del mexicà Rafa Marquez 6-0 al Gamper i a l'Elx 3-0 en Lliga. Hi ha un debat a la porteria que Luís Enrique resolt fàcil. Claudio Bravo serà el porter de la Lliga i Ter Stegen de la Champions. Jordi Masip, juga el partit de tornada de la Copa amb l'Òsca al Camp Nou. De fet Bravo pulveritza un rècord que tenia Peyo Artola als anys 70. El xilè va estar 754 minuts de Lliga, de la jornada 1 fins al minut 34 de la 8 al Clàssic al Bernabeu sense encaixar gol.
Amb un Neymar ressorgit fent el seu millor futbol, un renascut Messi que primer arriba als 400 gols com a professional i després rebenta dos rècords golejadors històrics en una setmana (el de Telmo Zarra com a màxim golejador de la història de la Lliga amb 253 gols fins al moment, el dia del Sevilla i el de màxim golejador de la Champions superant els 72 del madridista Raul, amb 74 en la visita al camp de l'Apoel de Nicòsia de Xipre), com a líders de l'equip el Barça amb un joc irregular tot i encadenar 8 partits consecutius guanyant acaba 2014 segon a la Lliga a 4 punts darrere el Madrid, després de l'ensopegada a camp del Getafe, 0-0 a la penúltima jornada de 2014. A la Champions, després de quedar primer a la lligueta, per davant del PSG francès, l'Ajax i els xipriotes, s'enfrontaran de nou al Manchester City a vuitens. I a la Copa, després de superar l'Osca, els blaugranes s'enfrontaran a l'Elx. I es guanya el primer títol de l'era Lucho: la Supercopa de Catalunya a l'Espanyol, a la tanda de penals a la final que es juga a Montilivi, l'estadi del Girona.
El Juvenil A de Jordi Vinyals guanya la Youth League, la Champions juvenil en derrotar al Benfica a la final de Nió amb un golàs des del mig del camp de Munir que va donar la volta al món.
Les noies guanyen la Lliga i cauen als quarts de final de la Champions 2013-2014 amb el Wolfsburg a quarts de final i amb el Bristol als vuitens en l'actual edició.
Però en aquest resum hi falta a part de Josep Seguer, mort just inicar l'any i Gustau Bisoca, mort al novembre, ambdós els últims supervivents del mític Barça de les 5 Copes, un home: Tito Vilanova. El 25 d'abril de 2014, el tècnic barcelonista que lluitava contra el càncer que patia des de 2011 i que el va fer renunciar el 2013 a la banqueta blaugrana va morir. Dos dies abans havia ingressat a la Clínica Quirón d'on ja no en va sortir. Les mostres de condol es van succeïr a tot el món del futbol i esportiu. Tito era un personatge molt estimat per la seva senzillesa i pel seu estil de viure la vida.
Un Tito que no ha pogut veure en vida tot el què ha passat en aquest llarg i intens any 2014 en clau blaugrana, que va començar molt malament i que s'ha pogut redreçar un pèl esperant un 2015 millor i si pot ser amb algun títol. No ha de ser difícil.
Entrenador nou, velles costums
Un clàssic d'aquestes dates en clau perica: dir que la manca d'ambició, la mala sort en alguns trams i mal joc que el va fer encadenar males ratxes va fer que l'Espanyol de Javier Aguirre no passés més enllà de la 14ena posició a la Lliga. Va començar l'any a mitja taula, i un cop salvats (cap a finals de març) es va deixar anar i es va acomiadar d'Europa, el somni que si es pronuncia és tabú. A la Copa del Rei va caure a quarts de final davant el campió Madrid, després de superar l'Alcorcón a vuitens. Aquest 2014 és l'últim any on, siguent Javier Aguirre a la banqueta, podem dir això. I és que a finals de temporada el tècnic mexicà anuncia que marxa. Ho farà a la selecció japonesa. El seu relleu serà, el fins ara l'entrenador del fílial i exjugador perico Sergio Gonzalez. Marxa Aguirre i també hi ha una desbandada de jugadors com Simao Sabrosa, John Córdoba, Thievy (que marxa després de faltar a entrenaments i d'actes d'indisciplina), Pizzi o Cristian Alfonso. En total 11 baixes.
El nou Espanyol 14/15 es reforça amb gent com Felipe Caicedo (Al-Jazira de Qatar), Anaitz Arbilla (Rayo), Salva Sevilla (Betis), Alvaro i Montañes (els dos del Saragossa), Lucas Vazquez (R Madrid Castilla) i Cañas (Swansea) debuta a Cornellà-El Prat, rebatejat com el Power8 Stadium amb victòria als penals al Ciutat de Barcelona davant el Gènoa
Les ganes amb què Sergio va arribar i amb una proposta de futbol atractiva s'esvaeix ràpidament. Amb actuacions nefastes com la derrota a Bilbao i alguna bona victòria com el dia del Llevant, acaba l'any a mitja taula de la classificació i classificat pels vuitens de la Copa, després de derrotar a l'Alabès. Jugarà amb el València la següent ronda.
Malgrat el sorgiment de grups d'oposició com Genètica perica, que aconsegueix el 25% de l'accionariat, el President Joan Collet té un any plàcid on promou la campanya Meravellosa Minoria per captar nous socis i anuncia que ano es presentarà a les eleccions de 2016. Plega José Luís Morlanes, el vicepresident econòmic. A finals d'any, el que fora màxim accionista del club fins a 2009, José Manuel Lara Bosch es va despatxar a gust amb unes declaracions on deia que "si no haguéssin trobat a un trobat a un tonto com jo (referit a ell), el club hagués desaperegut" entre altres declaracions criticant a Dani Sanchez Llibre, expresident i màxim accionista perico, Ramon Condal i Joan Collet
Bon any perico, on esperem que per fí podem dir que l'ambició dels pericos els va fer anar a Europa. No serà fàcil, ja que els calers per pagar l'Estadi són necessaris. I per pagar cal tenir calers. I per tenir calers s'ha de vendre. També el 2015.
Aquest any 10.
Han hagut d'esperar 12 anys, per tal que el somni que anhelava tant Florentino Pérez es fes realitat. La Décima va caure el 24 de maig a la final espanyola de la Champions a Lisboa, davant l'Atlètic de Madrid. Amb un futbol més propi del futbol guardiolià que del clàssic al Bernabeu de pilotada i a córrer, el Madrid fa un gran joc amb un Cristiano inspiradíssim, que al gener rep la Pilota d'Or. El Madrid elimina al Bayern de Munich a qui apallissa 0-4 a domicili
A la final de Lisboa, després de remuntar un 0-1 en contra, amb el gol de Sergio Ramos que força a la pròrroga, el Madrid esclafa a l'Atlètic amb un contundent parcial de 0-3 a la pròrroga, gràcies a Garteh Bale, Marcelo i Cristiano.
El Madrid ja té la Décima i abans havia aconseguit la Copa guanyant al Barça 2-1, gràcies a una cavalcada per la banda de Bale al contratac, quan els blaugranes anaven llançats a desfer l'empat. I sense Cristiano Ronaldo, lesionat
La Lliga s'escapa amb un empat a Valladolid que deixa el Campionat en un duel a dos entre l'Atlètic de Madrid i el Barça que es decideix pels colchoneros.
A l'agost, el Madrid es deixa la Supercopa espanyola que para a mans de l'Atlètic de Madrid, al partit de tornada amb un solitari gol de Mario Mandzukic, després de l'1-1 al Bernabeu. Però no la d'Europa, la segona de la seva història que assoleix després de derrotar contundentment al Sevilla, (campió de l'Europa League en derrotar al Benfica portuguès a la final de Turí) a la final de Cardiff.
A finals d'any va guanyar el Mundial de Clubs en derrotar al San Lorenzo de Almagro, en el partit 700 oficials amb la samarreta blanca d'Iker Casillas. És el quart títol de campió del món, el primer en format Mundial de Clubs.
És un Madrid renovat amb cracs com Tony Kross del Bayern que supleix la baixa de Xabi Alonso, que marxa al conjunt de Pep Guardiola, James Rodríguez, el colombià sensació del Mundial, Javier Chicharito Hernandez, el mexicà ex del Manchester United o el porter del Llevant Keylor Navas. Un Madrid que fa por i pulveritza rècords. Líder a la Lliga, amo a Europa, bat l'històric rècord de victòries en partit oficial del Barça de Frank Rijkaard.
Les victòries a la gespa amaguen afers extraesportius com els contactes de Florentino Pérez per vendre el nom de l'Estadi Santiago Bernabeu a uns xeics àrabs, les crítiques d'Iker Casillas, en una entrevista al Canal+ al President on va dir que es va sentir aïllat pel màxim dignatari madridista quan el porter passava mals moments, la polèmica pel títol d'entrenador de Zinedine Zidane no homologat a Espanya que li comporta inicialment una sanció de 3 mesos que li és revocada i pot seguir entrenant el filial blanc; o la investigació de la FIFA pel fitxatge de menors estrangers.
El madridisme es tenyeix de dòl a inicis de juliol per la mort d'Alfredo Di Stefano, jugador i mite de l'època dels 50 i 60.
2014 sens dubte l'any en blanc, culminat amb el 10, la Décima. Tant de bo el 2015 sigui més blaugrana
Més enllà de la Capital del Reyno
Madrid és la Capital del Reyno i aquest 2014 la capital del futbol europeu. El Madrid va ser campió de Copa i de la Champions; i l'Atlètic de Madrid va ser campió de la Lliga espanyola. Mantenint un frec a frec a tres bandes amb Madrid i Barça, els colchoneros liderats per Diego Costa, encapçalen la classificació des de febrer i guanya la Lliga a la última jornada empatant a 1 al Camp Nou. Aquesta gran temporada de l'Atlètic de Madrid queda tacada per la mort de Luís Aragonés, el tècnic entre molts altres equips, dels colchoneros i seleccionador de l'Espanya campiona de l'Eurocopa 2008 Suïssa-Àustria, que va iniciar un cicle triomfant. L'Athlètic de Bilbao, amb el nou i flamant San Mamés empenyent com sempre, es classiffica 16 anys després per jugar la màxima competició europea, on queda tercer de grup i classificat per l'Europa League, i ho paga amb un mal inici de Lliga. El Sevilla guanya l'Europa League al Benfica a la final de Lisboa. Una final on arriba després de derrotar al València a les semis. Un València que és comprat per l'empresari singapurès Peter Lim. A finals d'any, la Fiscalia Anticorrupció presenta una querella contra 42 persones entre ells l'extècnic perico Javier Aguirre i els jugadors de l'Espanyol Stuani i Caicedo per un possible arranjament del partit Llevant - Saragossa de la temporada 2010-2011.
Més enllà dels èxits del futbol d'equips espanyol, el futbol internacional ens deixa la Premier League pel Manchester City la segona de la seva història, que també guanya la Copa de la Lliga anglesa (la Capital One Cup) al Sunderland. Un Liverpool renescut amb Luís Suarez com a màxim golejador de la Lliga, just abans de fitxar pel Barça acaba segon i torna a jugar la Champions. El Chelsea de José Mourinho acaba tercer. Un Chelsea que es reforça a l'estiu amb el blaugrana Cesc Fàbregas i elcolchonero Diego Costa, a part del retorn de Thibault Courtois, cedit fins aleshores a l'Atlètic de Madrid. Amb aquestes tres cares noves i l'estil Mou, el Chelsea es mostra intractable a la nova campanya on acaba líder el 2014. Abans, l'Arsenal, 4art a la Lliga, guanya la Cup anglesa al Hull City i arrenca l'actual temporada guanyant al City la Supercopa (la Community Shield) amb Alexis Sanchez a les seves files. Gerard Deulofeu, després d'una bona campanya a l'Everton torna al Barça que el cedirà de nou al Sevilla. Bojan, cedit pel Barça a l'Ajax fitxa per l'Stoke City, on compartirà vestuari amb un altre exblaugrana: Marc Muniesa.
El Bayern de Munich de Pep Guardiola domina amb mà de ferro la Lliga alemanya i la Copa que la guanya al Borussia de Dortmund, però no en la Supercopa alemanya on el Dortmund de Jürgen Kloop es desfà del conjunt bavarès. A més, Javi Martínez, el migcentre basc es trenca els lligaments del genoll i estarà 6 mesos de baixa. Amb els reforços de l'ex del Vilarreal Bernat i del porter del Liverpool i Nàpols Pepe Reina acaba l'any líder.
La Juventus de Turí guanya al Calcio italià. La Coppa se l'endú la Fiorentina en derrotar al Nàpols a la final de Roma. I al Qatar, el Nàpols es va endú la Supercopa a finals d'any vencent a la Juventus.
El PSG va revalidar títol de Lliga a França i va guanyar la Copa de la Lliga a l'Olympique de Lió. La Copa francesa se l'endú el Guingamp de segona divisió (que puja al juny a Primera) al Rennes en una sorprenent final pels rivals que la van disputar. La Supercopa és pel PSG que derrota al Guingamp a la final a l'Estadi Olímpic de Pequín.
El Benfica, que fa doblet Lliga i Copa, a Portugal, l'Ajax a Holanda i Racing de Avellaneda, River Plate, San Lorenzo i Boca dominen a l'Argentina, l'any on, al juliol, mor Julio Grondona, màxim dirigent del futbol argentí i enemic declarat de Diego Armando Maradona. A la vigília de Reis mor Eusebio, el mite portuguès d'orígen moçambiquès del Benfica dels anys 60.
El porter del Bayern i la selecció alemanya Manuel Neuer, Cristiano Ronaldo i Leo Messi són candidats a la Pilota d'Or que s'entregarà al gener de 2015 a Zurich
Aquests són els campions de 2014. Però també hi ha grans fracassats. A Anglaterra, el Manchester United, que ni tan sols es classifica per Europa. David Moyes és destituït i substituït per Louis Van Gaal que després d'un mal inici on arriba a estar en places de descens, encadena una ratxa de victòries que el col·loca de nou a dalt de la lliga d'Anglaterra. Per cert, Moyes fitxarà al novembre per la R. Societat i substituïrà a Jagoba Arrassate. I el Liverpool queda eliminat a la primera ronda de la Champions 14/15
Clàssics com Milan o Inter tampoc passen pel millor moment. El Milan ni tan sols juga a Europa, que a finals d'any cedeix a Fernando Torres, (que estava cedit pel Chelsea des de l'agost, al club rossonero), a l'Atlètic de Madrid, el club de la seva vida; i l'Inter només es pot classificar per l'Europa League. A Alemanya, el Dortmund comença fatal la Lliga i acaba l'any cuer de la Bundesliga.
L'exblaugrana Éric Abidal, que estava jugant a l'Olympiakos després de deixar el Mònaco anuncia la seva retirada del futbol..Posteriorment, en una entrevista a l'Esport3, Abidal anuncia que tornarà al Barça en un futur proper com a Director de les Escoles de futbol del club al món. L'endemà de la retirada d'Abi, és un altre exblaugrana, llegenda de l'Arsenal qui anuncia la seva retirada: Thierry Henry.
La UEFA s'inventa la Lliga de les Nacions, una espècie de torneig de seleccions que se celebrarà a partir de 2018, es jugarà bianualment i substituirà els partits amistosos.
A Espanya, trobem greus casos de violència. A l'abril es llança un plàtan a Dani Alves a Vilarreal; al partit d'ascens a Segona entre Llagostera i Nàstic, una seguidora del conjunt gironí fa gestos racistes i ofensius al jugador de l'equip de Tarragona, Koné, que va fer que el debut a casa a Segona A del Llagostera es jugués a porta tancada. I a finals de novembre, un seguidor ultra del Deportivo de la Corunya mor assassinat a mans de membres del Frente Atlético, els ultres radicals de l'Atlètic de Madrid, a la prèvia del partit entre els dos equips al Vicente Calderón. A les rodalies del Camp Nou dos radicals dels Boixos Nois, els ultres del Barça apunyalen a un seguidor del PSG, després del partit de Champions. La LFP pren mesures i denunciarà tot insult o agressió que es produeixi a qualsevol estadi, tinguent la potestat de tancar tot, o parcialment el camp de joc
Glòria i fracassos al futbol europeu en un any on Madrid no tan sols ha estat Capital del Reyno a Espanya sinó també a Europa. Caldrà molta feina perquè el 2015 no es repeteixi quelcom similar.
El Llagostera és de Primera
Si l'any passat estàvem pendents del què feia el Girona en el seu camí cap a Primera Divisió, una altra població girorina va centrar l'atenció del futbol català al 2014. El Llagostera, equip d'una població de 2000 habitants on tothom es coneix, segueix el 2014 un somni llarg i dolç ple d'ascensos de categoria. En aquest 2014 va arribar la traca. Classificat pel Play Off d'ascens a Segona A, derrota a l'avilés a la primera ronda i a Nàstic de Tarragona a l'eliminatòria final en una màgica tarda al Municipal de Llagostera i a una pròrroga on el davanter Nuha es va convertir en l'heroi de l'ascens amb un gol històric. Malauradament, L'hospitalet es va quedar a les portes de l'ascens a Segona en caure amb el Leganés (que s'havia carregat el Lleida en la primera ronda dels Play Off), en la mateixa ronda final que el Llagostera.
Així doncs, el Llagostera de Lluís Carrillo a la banqueta, Oriol Alsina a la Secretaria Tècnica i Isabel Tarragó a la presidència axonsegueix un ascens històric i que causarà un rebombori considerable amb el Girona. Oriol Alsina, que compaginava tasques de Director Esportiu al Girona i Secretari Tècnic al Llagostera té un dilema. S'havia compromès amb el conjunt de la capital del Ter a deixar el Llagostera, per centrar-se unicament amb el Girona, però amb l'ascens dels blaugranes a Segona, Alsina se'n desdiu i es queda al poble del Gironès. Això fa que l'acord inicial per tal que l'Estadi de Montilivi, el del Girona, acullís els partits del Llagostera a Segona A, perquè el Municipal de Llagostera no compleix els requisits de la Lliga per albergar partits de Segona A, es trenqui. Dies després el Municipal de Palamós signa l'acord amb el Llagostera, que canvia de nom, pel de Llagostera-Costa Brava, per tornar a tenir futbol de la categoria de plata, després de l'etapa daurada del Palamós a inicis de la dècada dels 90. El Llagostera fitxa a Santi Castillejos per dirigir la nau dels blaugranes a Segona A, però els mals resultats fa que tornin el tàndem Carrillo-Alsina a la banqueta per redreçar el rumb. Cosa que aconsegueixien, i tot i està en posicions de descens, tenen a tocar la salvació a finals de 2014.
El Barça B fa un gran final de temporada i acaba tercer a la Lliga de Segona A. Actualment després d'una molt mala ratxa, que culmina a l'última jornada de l'any amb un 7-0 al camp del Valladolid, acaba 2014 a la mitja-baixa taula de la classificació.
El Girona té un any mogut a les banquetes. Després d'un mal inici de 2014, la derrota per 4-0 a Sabadell i la última plaça a la classificació, precipita l'adeu de Javi López a la banqueta. El seu relleu serà Pablo Machín que acaba temporada a la 15ena posició. Gerard Escoda substitueix a Sergi Reset a la Secretaria tècnica del club Després de l'espantada d'Alsina, Quique Cárcel agafa la Direcció esportiva. Amb el mateix Machín a la banqueta del primer equip, el Girona acaba l'any en places d'ascens a Primera.
I també és any mogut a la banqueta del Sabadell. Miquel Olmo acaba la temporada 13/14 en una gran 10ena posició i molt a prop del Play Off d'ascens a Primera. Això fa que passi d'entrenador interí a entrenador per la propera temporada. Però un mal inici a la nova temporada fa que Olmo sigui destituït a mitjans de novembre. El seu substitut, Àlex Garcia tampoc pot fer aixecar el cap dels arlequinats que segueixen en places de descens a la Segona B.
Una Segona B que compta finalment amb el Múrcia que baixa administrativament a causa de reïterats impagaments a la plantilla i a la Lliga. El club pimentón recorre a la Justíca esportiva fent que per uns dies l'inici de la Lliga quedi en stand by. Finalment el TAD certifica el descens del Múrcia en detriment del Mirandés que tot i baixar esportivament puja per completar els 22 equips de la Segona A.
En aquest 2014, Osasuna, Valladolid i l'històric Betis baixen a Segona. L'Eibar, equip revelació a la nova campanya de Primera, el Deportivo de La Corunya, que torna un any després de l'infern i el Còrdova del català Albert Ferrer pugen a la màxima divisió. Els mals resultats de l'equip andalús fa que el Chapi Ferrer sigui destituït i rellevat per Miroslav Djukic.
Molta sort a tots els equips catalans de Segona A, Segona B i de tot el futbol català al llarg de 2015. I recordeu el Llagostera, aquest any més que de Segona és de Primera.
Alemanya se salva del fracàs
Fracàs. Aquesta és la millor paraula amb què es pot definir el Mundial de futbol que es va celebrar al Brasil a l'estiu. Fracàs organitzatiu. Fracàs en la construcció dels estadis que arriben a mig fer o salvats per la campana. Fracàs en la seguretat. Fracàs en el transport on hi ha continues vagues que alteren el trasllat dels aficionats i dels propis equips. Fracàs en la popularitat del Mundial. Moltes revoltes socials. I fins i tot fracàs meteorològic, on la pluja va ser també protagonista en un país normalment amb molt de sol. Un Mundial que es tenyeix de dòl per la mort del periodista argentí, Jorge "Topo" López després que el taxi que el portava s'estavellés amb un altre vehicle.
I futbolísticament el Mundial va ser un fracàs esportiu en tota regla per les grans seleccions. La vigent campiona Espanya va quedar eliminada a la primera fase en perdre amb Xile i Holanda, la subcampiona per 1-5. Es planteja la dimissió de Vicente Del Bosque que no es fa efectiva. Altres grans seleccions que queden eliminades a la primera ronda són Anglaterra i Itàlia, enquadrades al mateix grup (el D) amb Costa Rica i Uruguai.
Aquest és el Mundial dels porters. Claus en les tandes de penals classificatòries per les rondes superiors. I és que en total vam viure fins a 8 pròrrogues. Destacats els porters de Costa Rica, Keylor Navas, o Manuel Neuer, el d'Alemanya, millor porter del Mundial.
És el Mundial també de James Rodríguez, el colombià, màxim golejador del torneig i de Luís Suarez, trist protagonista per mossegar a l'italià Claudio Chiellini. La FIFA el va sancionar amb 9 mesos sense jugar a futbol, que finalment seria reduit a 4 i jugaria amb el Barça a partir del Clàssic d'octubre al Bernabeu davant el Madrid. I és el Mundial de greus lesions com la de l'espanyolista Hèctor Moreno amb la selecció mexicana
I el gran fracàs d'aquest Mundial esportivament parlant és l'amfitriona Brasil . Amb un joc molt irregular i amb un Neymar apagat aconsegueix in extremis plantar-se a semifinals, on la selecció alemanya li fa un humiliant 7-1. Un Neymar que ho veu des de la grada per la lesió a la vèrtebre que es fa després d'una dura topada amb el colombià Camilo Zuñiga. Vergonya nacional i el seleccionador carioca Luís Fellpe Scolari és cessat fulminantment.
Alemanya i Argentina, gran rival clàssic dels brasilers, es planten a la gran final de Maracanà. Un gol de Mario Gotze, el davanter del Bayern de Munich a la pròrroga, on si no, dóna la quarta estrella de campiona del món a la selecció germànica. Alemanya és la primera selecció europea que guanya un Mundial a territori sudamericà. Leo Messi, escollit millor jugador del Mundial, haurà d'esperar 4 anys més per guanyar l'anhelat Mundial.
Temps de reflexió al Brasil, esportivament i sobretot a nivell organitzatiu de cara als JJOO de Rio 2016. Tenen tot 2015 per reflexionar i corregir els errors de 2014 perquè no es repeteixin a la cita olímpica
Salvats per la botzina
No hi ha metàfora més escaient per resumir l'any al món del bàsquet que "sobre la botzina". Sobre la botzina es va trobar President per l'ACB; sobre la botzina, el Barça va salvar la temporada i va trencar l'hegemonia del Madrid, almenys a la competició domèstica i; sobre la botzina i als tribunals es va salvar el Bilbo de baixar de categoria.
Anem a pams. El Madrid va llançat a tot des de principis d'any. Derrota al Barça a la Copa del Rei de Màlaga amb un bàsquet de Sergi Llull sobre la botzina, en una final espectacular on els blaugranes van vendre molt cara la seva pell. Just abans de la F4 de Milà, al Clàssic de Lliga, jugat 4 dies abans, els blaugranes guanyen clarament als blancs, a la prèvia de l'Euroclàssic del divendres següent. A la capital de la Llombardia, els blancs deixen en rídicul al conjunt de Xavi Pascual a qui derrota per 38 punts de diferència a les semis. Una pallissa històrica (100-62). La cadira del tècnic blaugrana comença a trontollar. A la final amb el Maccabi de Tel Aviv, va passar com l'any passat a Londres. El Madrid amb un parcial de 19-2 sembla trencar el partit, però els israelians reaccionen i forcen la pròrroga. Aquí es va acabar el partit. El 13-25, parcial als 5 minuts extra dónen al Maccabi la seva 6ena Eurolliga. La 9ena dels blancs haurà d'esperar, almenys un any més, a la F4 del 2015 que es jugarà a la capital d'Espanya.
Aquesta derrota europea fa que l'intractable R. Madrid es torni vulnerable fet que ho aprofita el Barça per reforçar-se de moral i encarar un any més 5 Clàssics per un nou títol a l'ACB. Els blaugranes s'avancen 1-0 a Madrid, que és respost per un Madrid superior que empata l'eliminatòria. Al tercer partit, els blaugranes s'exhibeixen al Palau Blaugrana, el dia de Sant Joan, amb un gran joc col·lectiu i anotant 52 punts a la primera meitat. Dos dies després, al quart partit, en un matx molt tenç, amb 73-73, Maciej Lampe, que no jugava gens i es plantejava sortir a final de temporada, anota el triple que dóna la Lliga als blaugranes. Lliga sobre la botzina.
Després de l'estiu mundialista a Espanya, la Lliga ACB arrenca amb un Barça reforçat amb estrelles com Thomas Satoransky o Justin Doellman que supleixen a Kostas Papanikolaou o Joey Dorsey que marxen a l'NBA. De nou, la Lliga pinta a un duel entre Barça i Madrid. A l'Eurolliga, el Barça acaba l'any amb una derrota a la pròrroga, a casa, contra el Fenerbahce turc a la fase de grups i, evidentment, classificat pel Top16, on es trobarà amb el Madrid al mateix grup. 2014 és l'any que el Barça és convidat a la gira asiàtica que organitza l'Eurolliga i juga a la Xina i a Taiwan a l'octubre
Una Lliga que en principi no havia de comptar amb el Bilbao que desapereixia per problemes econòmics en no complir els requisits de l'ACB. Però els bascos presenten un recurs al Tribunal Administratiu de l'Esport espanyol (el TAD) que obliga a l'ACB a admetre els bascos de nou. Una ACB que al maig escull al català Francesc Roca com a màxim dirigent de la competició després de gairebé un any sense President a l'organisme. La Lliga comença amb la Supercopa de Vitòria que va parar a mans del Madrid amb un nou Clàssic a la cistella, gràcies a un gran encert dels blancs. La Lliga Catalana, rebatejada aquest any amb el nom de Tricentenari per commemorar els 300 anys del 1714, la guanya el Barcelona en un partit molt emocionant i ajustat jugat a La Seu d'Urgell davant el recent ascendit a la categoria, MoraBanc Andorra. A final d'any Xavi Pascual renova dos anys a la banqueta blaugrana (com el secretari tècnic Joan Creus), el dia que compleix el seu partit 500 com a tècnic barcelonista a Atenes, en l'última jornada de l'Eurolliga
A Badalona, la Penya acaba la temporada 13-14 a només dues victòries del Play Off.(per segon any consecutiu no entra per poc entre els 8 millors de la Lliga ), en l'any que es commemoren els 20 anys de la Copa d'Europa de Tel Aviv. A la temporada següent amb el retorn de dos il·lustres com Demond Mallet i Sergi Vidal o els reforços de Goran Suton o Clevin Hannah, el Joventut torna a viure una etapa màgica. Ocupant places per la Copa del Rei de Canàries 2015, és a punt de guanyar al Madrid al Palacio de la Comunidad, assalta al Palau Blaugrana amb un bàsquet sobre la botzina de Suton o guanya al Baskònia entre altres grans resultats. Acaba 2014 amb un balanç de 10 victòries i 4 derrotes
La Penya il·lusiona i el Manresa fa tornar a patir. Un cop més la crisi salva al Manresa de baixar de categoria. A l'abril és destituït Borja Comenge, substituït per Pere Romero que ha de deixar la banqueta a acabar la temporada per problemes de salut. En la nova campanya torna Pedro Martínez que ja havia entrenat al conjunt del Bages entre 1990 i 1994. Un nou Manresa renovat amb 10 cares noves i alguna que marxa en plena temporada. De nou, una temporada complicada on torna a estar cuer de la classificació després de només haver guanyat dos partits. Però es refà a finals de 2014 guanyant dos partits seguits i sortint del descens. El seu president, Josep Vives, anuncia que marxarà a final de temporada.
El recent ascendit Andorra, després de començar molt bé es desinfla una mica i acaba 2014 a la part mitja taula de la Lliga. A finals d'any fitxa l'exblaugrana Nathan Jawai. I parlant de reforços, el Barça fitxa al francès Edwin Jackson del Villerbaune per suplir les moltes baixes que pateix l'equip a finals d'any. La més significativa, la de Joan Carles Navarro que a finals d'any pateix un trencament fibrilar al bíceps femoral i es perdrà el Clàssic de Lliga de finals d'any al Palau i en total estarà 6 setmanes de baixa. Un Clàssic que, per cert, s'endú el conjunt barcelonista, davant d'un Madrid més vulnerable que l'any passat, que genera dubtes i fa que el tècnic Pablo Laso quedi en entredit, tant que es rumoreja amb una destitució. I més de perdre l'últim partit de l'any amb el líder Unicaja.
L'ACB es tenyeix de dòl amb la mort per càncer de José Luís Abós, tècnic del CAI de Saragossa. I es tenyeix de vergonya per la detenció d'un aficionat de la Penya a Saragossa per mostrar una estelada.
És l'any del #NopayNoCoach, la campanya dels entrenadors catalans en contra de la mesura del Departament d'Ensenyament de la Generalitat i la Federació Catalana de Bàsquet de tornar a homologar els títols de tècnics
A la Lliga femenina, el Rivas Ecópolis de Madrid guanya al Perfumerias Avenida al Play off final. En un gran inici pels equips catalans l'Spar Citylif Girona i el Cadi La Seu es classifiquen per jugar la Copa de la Reina de l'any que ve.
2014 està a punt d'acabar-se sobre la botzina, esperant que veiem un 2015 emocionant i grandiós pels equips catalans de bàsquet.
L'Angolazo del S.XXI
Després de veure el què va passar durant el Mundial a molts els hi va venir al cap de nou l'Angolazo dels JJOO de Barcelona 92. Com a la cita olímpica, el Mundial que va organitzar Espanya va ser un desastre per l'amfitrió. Desplegant mal joc i tirant de la qualitat individual de les seves estrelles anava guanyant i no convencia. Ni durant ni als partits previs, com el Torneig Cutat de Badalona que va organitzar la ciutat Bressol del Bàsquet, (que per cert, durant 2015, serà Ciutat Europea de l'Esport), amb un quadrangualar al Palau Olímpic entre l'Espanya dels Gasol, Ucraïna, Croàcia i Mèxic, que van guanyar els de Juanan Orenga, però sense convèncer. I d'aquesta manera es van plantar als quarts de final on van caure amb França. A l'altra cara de la balança trobem els EUA que es van passejar per obtenir l'or clarament, liderats per James Harden. Uns EUA que, en un amistós previ al Mundial veu com es lesiona de gravetat, l'estrella d'Indiana Paul George. Això fa que amenacin i es replantegin jugar competicions oficials amb els cracs de l'NBA. Després del fracàs de la selecció espanyola, el seleccionador Juanan Orenga és destituït.
Si els homes van fracassar, les noies del català Lucas Mondelo van guanyar la plata al Mundial de Turquia en perdre la final amb els EUA. A part, un cop més les seleccions espanyoles de formació fan un gran paper en guanyar Campionats o medalles en els diversos Europeus i Mundials celebrats. Gràcies a aquest cicle exitós, Espanya aconsegueix a finals d'any l'organització del Mundial femení 2018.
2014 amb reminiscències al 92 per la Roja de la Cistella. L'Angolazo del S.XXI. 2015, Europeu amb fase de grups en diverses ciutats europees en un nou format de competició amb la fase final a França. Caldrà veure si aquí comença la regeneració tant promesa de la millor generació espanyola de la història. És necessari.
La crisi dels Clàssics
Ja fa temps que a l'NBA, els petits s'han revel·lat contra els grans, o més ben dit els Clàssics de l'NBA. Franquícies com Los Angeles Lakers o Boston Celtics no aixequen cap i perden més que guanyen. A principis de febrer, es produeix un gran canvi en l'NBA. 26 anys després el Comissionat David Stern deixa el seu lloc al seu segon, l'advocat Adam Silver. A la pista, els San Antonio Spurs de Tony Parker, Tim Duncan i Manu Ginobili derroten a Miami Heat de Lebron James a la final en només 5 partits, després que amb empat a 1, els texans encadenen 3 victòries seguides. Lebron no pot guanyar un altre anell de campió i a bombo i plateret i amb una campanya de màrqueting brutal, anuncia que torna a Cleveland. Una altra marxa sonada fa referència al bàsquet català. Pau Gasol, que des del dia 1 de 2014 conviu amb rumors de marxa a Phoenix, o Sacramento, a final de temporada marxa a Chicago, on és un dels líders de l'equip just arribar, pel projecte i per voler un altre anell, potser l'últim que amb 34 anys pot aconseguir. L'altre Gasol, en Marc, que cau a la primera ronda dels Play Off 13/14 amb els campions fa un inici de temporada 14/15 espectacular amb Memphis, promediant més de 20 punts per partit i fent que el seu equip sigui un dels líders de la seva conferència i de la Lliga. Els 2 Gasol són clars candidats a jugar l'All Stars 2015 al Madison Square Garden de Nova York. Ricky Rubio, acaba sense problemes de lesions la temporada amb Minessota, però es torna a fer mal, aquest cop al turmell, a l'arrencada de la temporada, que el fa parar indefinidament. Tot apunta que al gener tornarà..Sense Kevin Love que marxa a Cleveland amb Lebron James, el català fa que es converteixi en referència de l'equip i negocia el millor contracte de la seva vida: 44 milions a raó de 4 anys.
I Kobe Bryant supera a Michael Jordan om a tercer màxim anotador de la història de la Lliga nordamericana
Lebron? Pau? Cleveland? Memphis? Qui guanyarà l'NBA 2015? Ningú ho sap. El que podem afirmar és que o canvien molt les coses o l'anell es tornarà a escapar dels Clàssics Lakers o Boston.
Som de Copa
El 4 de maig va tornar a ser una data històrica pel Círcol Catòlic. El 2013 pujava a Primera Catalana, i aquest 2014, el 4 de maig a la pista del Sant Josep i després de jugar un triangular amb Castellbisbal i el conjunt groc-i-lila, el Sènior A assoleix l'ascens a la màxima categoria del bàsquet català: la Copa Catalunya Abans a Primera Catalana encadena ratxes victorioses i amb un joc alegre fa aixecar a molts de la cadira de La Plana. Per la retina quedarà l'espectacular derbi amb el Badalonès. Al setembre segueixen les alegries per l'equip de Francesc Castellet, Santi Rodríguez i Sandra Veguín. Ho faran amb un equip amb 4 cares noves i la retirada d'un il·lustre com el Jaume Lleal. Per primer cop a la història de l'entitat, el Círcol guanya la Copa Badalona, el torneig previ a l'inici de la competició. A Copa Catalunya, debuta, 10 anys després de la seva última presència a la pista de l'Esparreguera amb victòria. Segueix, la setmana següent amb un debut espectacular contra l'Horta a La Plana, i així seguint amb els derbis amb Minguella i Sant Josep (a inicis de 2015 es jugarà el derbi amb el Sant Andreu de Natzaret) un gran final d'any on encadena 4 victòries seguides en un gran novembre i acaba a la part alta de la classificació.
Més enllà de l'ascens de Copa del Sènior A, 2014 serà també recordat per l'espectacle, l'aprenentatge i els bons partits de tots els equips de l'entitat que van evolucionar exponencialment; l'any del Júnior a Preferent, que acaba amb doble victòria contra Maristes; la doble F4 Interterritorials pel Cadet A masculí a Cassà de la Selva i pel Cadet Femení a Cardedeu; la salvació del Sènior B després d'un Play Off; l'assoliment via fases de la Preferent pel Cadet Femení d'Artur Grau, (on a més guanya la Copa Bressol i amb un gran inici arriba, just abans de Nadal, al partit d'ascens al grup 1 de Preferent on perd amb el Lleida a Sant Joan de Vilatorrada) i a Interterritorial per les Júnior; la creació de nous equips com el Mini B o el Sots25 1; les visites internacional al març de la Universitat Caltech de Califòrnia de la NCAA americana, per jugar un amistós amb el Sènior A i de l'Acadèmia holandesa de la Caland Basketball per jugar diversos amistosos amb equips del Círcol; el ressorgiment de l'Escola de bàsquet amb 2 equps; el viatge a Euskadi, per segon any consecutiu per disputar l'EASO Kopa, l'èxit del Campus de Setmana Santa, o el retorn del Sènior femení, dos anys després de la seva desaparició.
Punt i a part per aquest nou Sènior femení entrenat pels germans Sergi i Xavi Garcia. Amb un equip molt jove afronta la temporada 14/15 a la Tercera Catalana, on s'estrena amb victòria. Pateix una ratxa negativa de derrotes, i gràcies a una bona evolució en joc i entrenaments trenca aquesta ratxa derrotant a un fins aleshores invicte Argentona. Acaba l'any a mitja taula de la Lliga, encadenant 4 victòries consecutives.
2014 és l'any, on gràcies al conveni amb l'Escola Pere Vergés, els 19 equips del Círcol poden entrenar en un nou espai i amb unes condicions excel·lents pel seu desenvolupament. També és l'any on Toni Forteza, jugador del Sènior A agafa la presidència de l'entitat, substituïnt a Xavier Grau.
Un any excel·lent i històric a tots nivells per l'històric Círcol Catòlic de Badalona que esperem que es pugui repetir aquest 2015 que estem a punt d'encetar.
Flensburg atura el tren blaugrana
Un any més sense l'oposició d'un rival econòmicament potent, el Barça d'handbol es passeja a les competicions domèstiques. Guanya la Lliga ASOBAL a falta de cinc jornades, la 21ena de la seva història, 4arta consecutiva i derrota al Granollers clarament a la final de la Copa del Rei a Pamplona. En la nova campanya amb els reforços de l'islandès Gudjon Sigurdson, i del francès Wael Jallouz, ambdós provinents del Kiel alemany i el retorn del porter Gonzalo Pérez de Vargas, que substitueix a Arpad Sterbik que marxa al Vardar Skopje macedoni, continua amb marxa militar a la conquesta de tots els títols possibles, i la il·lustre baixa de Juanín Garcia, el mític extrem que marxa al Naturhouse La Rioja, arrenca temporada derrotant al Granollers a la Supercopa de Catalunya de Sant Feliu de Llobregat i una setmana més tard a la Supercopa de Tarragona; sentencia la Lliga derrotant als vallesans al partit de Lliga al Palau i derrota als granollerins a la final de la Copa ASOBAL a Lleó.
Si a les competicions domèstiques el Barça de Xavi Pascual "Pasqui" va arrassar, a Europa, només el campió el va poder aturar. Abans que passés això, els blaugranes van viure una nova nit màgica al Palau Blaugrana. Davant el Rhein Neckar Lowen alemany, el Barça remunta a finals d'abril 7 gols del partit d'anada a Alemanya. A principis de juny, a la F4 de Colònia, el Barça s'enfronta al Flensburg a les semis, en teoria el rival més feble dels 4 equips, que hi participen: a part del Barça i el Flensburg, el Kiel (també alemany) i el Veszprem hongarès. I va saltar la sorpresa. El conjunt del nord d'Alemanya, tocant la frontera amb Dinamarca, derrota al Barça remuntant 6 gols en 8 minuts. Va forçar la pròrroga i als penals va derrotar als blaugranes. El Flensburg a més derrotarien al Kiel a la final de diumenge proclamant-se campions d'Europa. El Barça acaba tercer en derrotar al Veszprem.
El conjunt barcelonista, al setembre, guanya per segon any consecutiu el SuperGlobe, el Mundial de Clubs de l'handbol en derrotar l'Al Saad de Qatar, que per sorpresa va derrotar el Flensburg a les semifinals. A la Champions es tornen a veure les cares, Barça i Flensburg, i els catalans es vengen per dos cops del conjunt germànic: guanya a Alemanya i al Palau en una gran segona part.
Un gran any blaugrana i també un gran any pel Granollers. Com hem dit va topar amb el Barça a totes les finals domèstiques i a la Lliga 13/14 on acaba tercer. Els problemes econòmics fan que el conjunt de Toni Garcia que marxa a finals de temporada, hagi de renunciar a jugar la Champions. Al final, jugarà la Copa EHF, on passa la primera ronda en superar a l'Sporting de Lisboa, i entra a la fase de grups de la competició. En aquesta campanya 14/15 amb l'exjugador del conjunt vallesà Carlos Viver com a entrenador acaba l'any en segona plaça de la Lliga.
El Barça B és el conjunt revelació de l'handbol estatat. Després de superar a finals de 2013 al Naturhouse La Rioja als vuitens, cau a quarts de final amb l'Òsca, impossibilitant així una somiada final entre el Barça i el seu fílial. En l'actual campanya, el conjunt de Toni Gerona, cau a la pròrroga dels vuitens de final amb l'Ademar de León.
En l'apartat de seleccions, a l'Europeu masculí de Dinamarca, França derrota als anfitrions a la final on la selecció espanyola de Manolo Cadenas guanya a Croàcia per un gol a la final del tercer i quart lloc. A l'Europeu femení de Croàcia-Hongria, Noruega guanya a la selecció espanyola a la final. Bronze per Suècia.
2014 va ser el Flensburg. I haurà algú que pugui aturar el tren Barça al 2015, o arrassarà per tot arreu on passi?
Stick triomfant
En el 10è aniversari dels fets de Fresno, on la Federació Catalana de Patinatge va ser expulsada de males maneres de la Internacional, l'hoquei patins català ha viscut un altre gran any. Com de costum, sumant-li a més dos títols europeus. A la Ok Lliga, el Barça li treu 10 punts al Liceu de la Corunya i guanya el seu 25è títol. A la Copa del Rei de Lleida, el Vendrell que segueix en estat de gràcia guanya al Barça 6-3 a la final i revalida el títol.
A Europa, doble títol català. A la Lliga Europea, el Barça guanya la F4 del Palau Blaugrana derrotant al Porto que havia derrotat al Vendrell a les semis. 20ena Copa d'Europa del conjunt de Ricard Muñoz. Després de 3 anys a les portes de l'èxit per fí ho aconsegueix i davant la seva afició. A la localitat italiana de Forte dei Marmi, el Noia Freixenet va guanyar la Copa CERS al Breganza italià gràcies a un gol d'Aleix Esteller a falta de 37 segons pel final del partit que desfeia el 3-3
Al juliol, va saltar la sorpresa. A l'Europeu d'Alcobendas, jugat amb un format de lligueta entre 6 equips, l'empat entre Espanya, entrenada per Quim Paüls, i Portugal donava el Campionat a Itàlia sense haver de jugar i que es va esperar mig hora perquè li donéssin el trofeu en un fiasco organitzatiu. A part els jugadors italians es van embrancar amb una baralla amb els seguidors que va acabar amb el jugador transalpí del Lodi, Mateo Tarantini a la presó
En la nova campanya, el Barça en una final d'infart supera al Liceu amb un gol d'or de Pablo Alvarez, a la final de la Supercopa de Reus.
Al doble enfrontament de la Copa Continental, la Supercopa europea, després del 0-0 a l'Ateneu, el Noia derrota al Barça al Palau Blaugrana a la tanda de penals després del 3-3 en què es va arribar a la pròrroga. feia 25 anys que el conjunt de la capital del cava no guanyava la Supercopa europea.
A la Copa Intercontinental, el Barça va derrotar al Palau Blaugrana, al Petroleros de Mendoza argentí, on per només per aquell partit va jugar, l'exblaugrana David Paez.
En aquest 2014, Reus ha acollit, a l'octubre, el Mundial de Patinatge artístic, on l'Olot es va convertir per vuitena vegada campió del món de grups, i Barcelona, a finals d'any, el Grand Prix de la ISU, la Federació Internacional de patinatge artístitc sobre gel, el què seria la Copa Masters en tenis, amb els millors patinadors del món, lluitant pel gran títol. Va destacar l'espanyol Javier Fernandez, plata en el Programa Llarg.
Fresno, 10 anys després, i l'hoquei català al 2014 i en general el patinatge continua estan de moda per bones notícies. Esperem que segueixi així el 2015, (on per cert Blanes albergarà la Copa del Rei d'hoquei patins). I per molts anys.
Sospitosos habituals
Era estrany que en aquest 2014 no haguéssim parlat de dopatge al món del ciclisme. Tot semblava que en aquest resum només parlaríem d'esport, però a finals de novembre, saltava la llebre de les xeringues. L'UCI, en primera instància va retirar la llicència a l'equip Astana a causa de 5 positius detectats i tots coincidien que els ciclistes dopats van ser tractats per Michelle Ferrari, el mateix que va tractar Lance Armstrong. Posteriorment es va desdir i va incloure l'equip dins de les llicències World Tour (la màxima categoria) a canvi que es comprometi a seguir les directrius de funcionament intern que marca la UCI. De fet, l'equip del Kazahkstan on milita l'actual campió del Tour de França Vincenzo Niballi ha començat la reorganització de l'equip, amb Niballi com a líder que defensarà el Tour aconseguit al juliol.
I és que el corredor italià va ser el gran dominador de la ronda francesa. Sobretot es va aprofitar de les baixes per caigudes en plena cursa del britànic Christ Froome, el fins aleshores campió, a la cinquena etapa i el madrileny Alberto Contador, dies després. A Niballi el van acompanyar al podi, els francesos Jean Christophe Perraud i Thibault Pinot, fet que no passava des de 1984 amb Laurent Fignon i Bernard Hinault, primer i segon aquella temporada. Amb aquest Tour, Nibali entra al Club de les 3 corones, juntament amb Jacques Anquetil, Eddie Mercks, Felice Gimondi, Bernard Hinault, Alberto Contador, els únics guanyadors de les 3 grans proves del ciclisme
Abans, al Giro d'Itàlia, va ser un festival colombià. I és que dos colombians, Nairo Quintana i Rigoberto Urán van dominar una prova dantesca a nivell meteorològic que va tenir com a damnificats a dos favorits com l'irlandès afincat a Girona, Dani Martín i el català Joaquim Rodríguez, que es retiren. A més el de Parets es trenca tres costelles. Abans, al març, el ciclista català té el consol de guanyar la Volta Cíclista a Catalunya, amb Contador segon.
Les lesions que van patir Alberto Contador i Christ Froome al Tour, els feien ser dubtes seriosos per la Vuelta a Espanya. De fet, van arribar a la ronda espanyola sobre la botzina. Però ambdós van fer una cursa de menys a més. Sobretot Contador que es va anar trobant cada cop millor i va rematar la prova al Port d'Ancares a Galícia per davant de Froome i el murcià Alejandro Valverde.
Dos setmanes més tard, a Pontferrada, a Lleó, es va celebrar el Mundial de Ciclisme. Victòria del polonès Michal Kwiatowsky a la prova en línia i del britànic Bradley Wiggins a la contrarrellotge.
Es trenca per dos cops el rècord de l'hora. Primer, l'alemany Jens Voight que córre 51.1 km, just abans de retirar-se amb 43 anys, i després l'austriac Mathias Brandle, tres mesos després que deixa el rècord amb 51,8 km recorreguts en 60 minuts
2014, un altre any de dòping. Sospitosos habituals al 2015 que tornaran a menjar-se ports de muntanya, i contrarellotges a ritme de pedals. Espero que només a ritme de pedals i no de xeringues d'EPO
Massa agre per tant poc dolç
Europa SÍ / Espanya NO
A l'Eurocopa de Bèlgica, Itàlia va guanyar a Rússia amb Espanya tercer en vèncer Portugal a la final de consolació.
Sí a Europa i NO a Espanya. El particular 9-N del futbol sala blaugrana aquest 2014. Esperem que el 2015 podem dir SÍ/SÍ a tot.
Bany d'or
Catalunya s'ha banyat en or aquest 2014. A les habituals reines de la Sincronitzada, afegiu a més, un nou any espectacular de Mireia Belmonte i un gran any pel waterpolo català amb 4 trofeus europeus d'una tacada.
A l'Europeu de Berlín, l'equip de Sincro amb Ona Carbonell com a líder va guanyar dues plates en solo i combo tècnic i dos bronzes en duo (Ona Carbonell - Paula Klansburg) i equip. Per cert, que Ona Crepí, la nedadora mallorquina, companya de Carbonell fins l'Europeu de Berlín va anunciar la seva retirada, el dia que Anna Tarrés anunciava que es feia càrrec de la selecció francesa.
En natació, la badalonina Mireia Belmonte guanya 5 dels 8 metalls en aquesta modalitat, per la delegació espanyola amb dos ors (als 1500 lliures i als 200 papallones). També va fer bronze en la primera participació en una competició d'aigües obertes (els 5 km). En aquesta competició també va participar, però als 10 km, la barcelonina Erika Villaécija que acaba en setena plaça. Belmonte que suma 6 medalles a Berlín,. també va triomfar a la Copa del Món en piscina curta a Qatar on ha guanyat 4 ors i va batre dos rècords del món. Acaba l'any sent la reina als Campionats d'Espanya de Sabadell. En total Belmonte té al seu poder 5 rècords del món i competeix amb l'hongaresa Katinka Hosszu com a reina de la natació mundial. Les catalanes Judit Ignacio, amb la plata als 200 papallona i Jessica Vall amb un bronze als 200 braça, també triomfen als Europeus de Berlín
Ona Carbonell, Mireia Belmonte i el waterpolo català, l'altre triomfador a l'aigua. El Barceloneta guanya per 9è cop consecutiu la Lliga, i també la Copa del Rei i la Copa Catalunya, però es veu sorprès pel Sant Andreu a la final de la Supercopa espanyola. Els mariners però pesquen el peix gros per primer cop a la història. Davant el Radnicky serbi a les Piscines Picornell de Barcelona, el Barceloneta guanya la Copa d'Europa i emula al Catalunya com a únic club català que guanya la màxima competició europea.
En fèmines, el Sabadell ho guanya absolutament tot: Lliga, Copa del Rei, Supercopa i de nou, com el 2011, la Copa d'Europa al Voulliagmeni grec que apallissa per 19-10 a la final que es juga a la Piscina de Can Llong de la capital vallesana
Així doncs, Barceloneta i Sabadell, com a campions d'Europa jugarien la Supercopa europea. En un format fins aleshores inèdit i de gran èxit de públic, la Piscina Sant Jordi, la casa del Barceloneta, va acollir les dues Supercopes que van guanyar els dos catalans. El Barceloneta al Spartak Volvograd rus en homes i el Sabadell a l'Olympiakos grec en dones.
I les noies d'or de la selecció espanyola de waterpolo, amb majoria de catalanes i dirigides per Miki Oca va guanyar l'Europeu de Budapest a Holanda. Els nois van quedar setens en una competició guanyada per Sèrbia a l'amfitriona Hongria.
Catalunya s'ha banyat en or aquest 2014. 2015 amb el Mundial de Kazan a l'horitzó albira de nou grans èxits a l'aigua pel nostre país.
L'hegemonia canvia de casa
Un any més la temporada de F1 ha estat monopolitzada pel domini hegemònic d'una escuderia. Però a diferència dels últims 4 anys no ha estat la de Red Bull i Sebastian Vettel. L'hegemonia canvia de casa i és l'escuderia Mercedes qui domina amb mà militar la temporada 2014 a la F1.
Abans de l'inici del Campionat pròpiament dit, tot el món va esta pendent de l'evolució de Michael Schumacher, que va quedar en coma, a finals de 2013 a causa d'un accident d'esquí a França. Després de temps en coma, desperta i segueix la rehabilitació a casa. Una rehabilitació llarga d'un accident que li ha canviat la vida per sempre.
Amb Schumi al cor i al cap comença la temporada oficial a Austràlia amb victòria de Lewis Hamilton i retirada de Nico Rosberg. Comencen aquí, 19 curses on Mercedes és dominador de cap a fí durant tota la temporada. Amb algunes novetats respecte al calendari com el retorn del GP d'Àustria després de 14 anys d'absència o la inclusió al calendari del GP de Rússia a Sotxi, al mateix escenari on es van celebrar els JJOO d'hivern; i també que en el GP d'Abu Dhabi, que tancava temporada puntuava doble (fet que ja no es tornarà a repetir aquest 2015). La lluita fratrícida de Hamilton i Rosberg pel títol recorda grans rivalitats històriques com la de Senna - Prost als anys 90. Una lluita que desgasta l'amistat entre el pilot britànic i l'alemany. Després que Rosberg arribi a tenir fins a 29 punts d'aventatge respecte l'anglès, a Àustria, Hamilton que guanya 11 de les 19 proves, encadena una ratxa de 5 victòries consecutives a final de temporada (de Itàlia als EUA) que fan que el Campionat quedi sentenciat pel britànic. Rosberg en guanya 5 i queda segon en 9 proves. Les altres tres curses les guanya, un dels pilots revelació del Campionat, l'australià Daniel Ricciardo, company del quatre cops campió del món Sebastian Vettel a Red Bull, que el supera en tot moment. Ricciardo va aprofitar l'únic moment de debilitat que van patir els Mercedes aquest 2014 per guanyar consecutivament a Hongria i Bèlgica.
Un altre dels grans protagonistes de la temporada és Valteri Bottas, el finlandès de Williams, escuderia revelació. Amb Mercedes com a dominador, les escudeires històriques i grans com Ferrari pateixen, un altre mal any que portarà conseqüències. Just abans del GP de Xina, Stefano Domenicalli, el cap de l'escuderia del Cavalino rampante és cessat i substituït per Marco Mattiacci. Al setembre, marxa el President de Ferrari, Luca Cordero di Montezzemolo. El seu relleu serà Sergio Marchione, màxim responsable de Fiat, marca associada a Ferrari.
L'única llacuna que tenen els Mercedes és la fiabilitat que fa que en algunes curses, Rosberg o Hamilton se li trenqui el cotxe
Al GP del Japó, a inicis d'octubre, es viu un tràgic succés. En una cursa en condicions pèssimes de conducció per culpa de la intensa pluja provocada per la imminent arribada del tifó Phanphone, el pilot francès de Marussia, Jules Bianchi, s'encasta amb una grua que estava retirant el Sauber accidentat de l'alemany Adrian Sutil. Un accident molt fort que el fa quedar en un coma induït del qual surt el novembre, però amb la lesió més greu que es pot patir al cervell. Com Schumi, a Bianchi li ha caniat la vida per sempre.
Just abans d'acabar la temporada les escuderies Caterham i Marussia han de plegar per problemes econòmics i gràcies a les subvencions tipús Verkami acaben la temporada. La temporada 2015 arrencarà amb dues escderies menys. I ho farà amb relleus sonats. Fernando Alonso deixa Ferrari i torna a McLaren amb l'objectiu d'aconseguir el seu tercer Mundial. McLaren que deixa Mercedes com a proveïdor de motors i tornarà després de molts anys amb la marca Honda. Sebastian Vettel que deixa Red Bull serà el relleu de Fernando Alonso a Ferrari. A part d'Alonso, en el nou curs de F1 tindrem un altre pilot espanyol a la graella: Carlos Sainz Jr, el fill del mític pilot de rallies que fitxa per Toro Rosso. Serà un any on tindrem un calendari amb 21 curses, fet mai vist amb el retorn a Corea i el nou GP de Mèxic. El català Dani Juncadella debuta en uns entrenaments oficials amb Force India al circuït de Silverstone. A partir del 15 de març del 2015 veurem si també tindrem novetats en l'hegemonia i el domini a les curses en la nova temporada de F1
L'hegemonia catalana: el Rufea Team
Semblava impossible repetir el triplet de campions catalans de motos del 2013. Però en aquest 2014, ho hem tornat a fer. Ho hem tornat a fer i ho hem incrementat encara més. Any més que històric pel motociclisme català, on Argentina s'afageix al calendari mundialista. Àlex Màrquez a Moto 3, Tito Rabat a Moto 2 i Marc Màrquez a Moto GP. Tres campions del món catalans, tres amics, tres membres del Rufea Team, que s'entrenen al circuït de Dirt Track de Rufea (al Segrià), dos germans (Àlex i Marc) campions (fet inèdit) i rebentant rècords.
A MotoGP, Marc Màrquez va ser un autèntic dictador. Qatar, Les Amèriques, Argentina, Jérez, França, Itàlia, Catalunya, Holanda, Alemanya i Indianàpolis. Del Qatar a Indianapolis, 10 primeres curses, 10 victòries consecutives. Marc és intractable, des de la primera cursa, on arriba mermat per una lesió a la cama que pateix des de principis d'any, i quan no guanya dóna espectacle com les remuntades a San Marino on cau, perd una minutada però remunta i aconsegueix sumar un punt. Al final guanya 10 curses i supera el rècord de victòries de Mike Doohan al 1997. Màrquez és el dictador i Valentino Rossi l'animadpr retornat: Il Dottore torna al seu millor pilotatge i guanya dues curses. Aleix Espargaró torna a guanyar a l'últim any de la subcategoria de les CRT, fent un setè lloc a Aragó com a millor posició a la taula, i el seu germà Pol fa un gran debut a la categoria gran
A Moto 2, guanyant 7 curses, tres consecutives a final de temporada (República Txeca, Gran Bretanya, San Marino) Tito Rabat guanya el seu primer Mundial de motos per davant del finlandès Mika Kallio.
I a Moto 3, tot i que l'australià Jack Miller comença dominant el Campionat, la victòria d'Àlex Màrquez al GP de Catalunya, significa un canvi clau en el desenvolupament del Campionat. El petit dels Màrquez va encadenar bons resultats, tot el contrari que Miller, que pateix una caiguda a l'Aragó i comet molts errors. Un Miller que juga fins i tot al límit del reglament. Això fa que a la última cursa a València, Màrquez, que parteix amb 11 punts d'avantetge, en acabar tercer guanyi el primer títol de la seva carrera al Mundial de Motos. Ho aconsegueix i es completa un altre triplet històric pel motociclisme català: el segon de la història i consecutiu.
En acabar el Mundial 2014 arrenca la pretemporada 2015 amb un Àlex Màrquez que després de provar una MotoGP, agafi la Moto2 amb què competirà l'any que ve. Se celebra la segona edició del Superprestigio Dirt Track al Palau Sant Jordi de Barcelona, la Festa homentage de Marc Màrquez a tots els seus seguidors (prova que guanya). Se celebra amb la polèmica generada pel fet que el cerverí anunciés que tributaria impostos a Andorra, després de construïr-se una casa al Principat. Va generar tal rebombori mediàtic que va fer que amb llàgrimes als ulls, digués que seguiria tributant a l'Estat Espanyol.
Catalunya torna a regnar en motos al 2014 a ritme del Rufea Team, i els dos Trons de Cervera. Algú s'aventura a dir que no tornarà a passar això al 2015?
Serrells
I STOP · I fins aquí tot el què ha donat de si aquest 2014 intens, llarg, emocionant i espectacular informativament parlant. Tot esperant l'endemà per llevar-nos, en mode 2015, amb la Marxa Radesky i els Salts de Garmisch-Panterkirchen i trobant noves històries per omplir aquest espai, us desitjo el millor pel 2015 i que puguem aixecar tots junts moltes copes. Bon any 2015. Salut i benzina.
Clàssics com Milan o Inter tampoc passen pel millor moment. El Milan ni tan sols juga a Europa, que a finals d'any cedeix a Fernando Torres, (que estava cedit pel Chelsea des de l'agost, al club rossonero), a l'Atlètic de Madrid, el club de la seva vida; i l'Inter només es pot classificar per l'Europa League. A Alemanya, el Dortmund comença fatal la Lliga i acaba l'any cuer de la Bundesliga.
L'exblaugrana Éric Abidal, que estava jugant a l'Olympiakos després de deixar el Mònaco anuncia la seva retirada del futbol..Posteriorment, en una entrevista a l'Esport3, Abidal anuncia que tornarà al Barça en un futur proper com a Director de les Escoles de futbol del club al món. L'endemà de la retirada d'Abi, és un altre exblaugrana, llegenda de l'Arsenal qui anuncia la seva retirada: Thierry Henry.
La UEFA s'inventa la Lliga de les Nacions, una espècie de torneig de seleccions que se celebrarà a partir de 2018, es jugarà bianualment i substituirà els partits amistosos.
A Espanya, trobem greus casos de violència. A l'abril es llança un plàtan a Dani Alves a Vilarreal; al partit d'ascens a Segona entre Llagostera i Nàstic, una seguidora del conjunt gironí fa gestos racistes i ofensius al jugador de l'equip de Tarragona, Koné, que va fer que el debut a casa a Segona A del Llagostera es jugués a porta tancada. I a finals de novembre, un seguidor ultra del Deportivo de la Corunya mor assassinat a mans de membres del Frente Atlético, els ultres radicals de l'Atlètic de Madrid, a la prèvia del partit entre els dos equips al Vicente Calderón. A les rodalies del Camp Nou dos radicals dels Boixos Nois, els ultres del Barça apunyalen a un seguidor del PSG, després del partit de Champions. La LFP pren mesures i denunciarà tot insult o agressió que es produeixi a qualsevol estadi, tinguent la potestat de tancar tot, o parcialment el camp de joc
Glòria i fracassos al futbol europeu en un any on Madrid no tan sols ha estat Capital del Reyno a Espanya sinó també a Europa. Caldrà molta feina perquè el 2015 no es repeteixi quelcom similar.
El Llagostera és de Primera
Si l'any passat estàvem pendents del què feia el Girona en el seu camí cap a Primera Divisió, una altra població girorina va centrar l'atenció del futbol català al 2014. El Llagostera, equip d'una població de 2000 habitants on tothom es coneix, segueix el 2014 un somni llarg i dolç ple d'ascensos de categoria. En aquest 2014 va arribar la traca. Classificat pel Play Off d'ascens a Segona A, derrota a l'avilés a la primera ronda i a Nàstic de Tarragona a l'eliminatòria final en una màgica tarda al Municipal de Llagostera i a una pròrroga on el davanter Nuha es va convertir en l'heroi de l'ascens amb un gol històric. Malauradament, L'hospitalet es va quedar a les portes de l'ascens a Segona en caure amb el Leganés (que s'havia carregat el Lleida en la primera ronda dels Play Off), en la mateixa ronda final que el Llagostera.
Així doncs, el Llagostera de Lluís Carrillo a la banqueta, Oriol Alsina a la Secretaria Tècnica i Isabel Tarragó a la presidència axonsegueix un ascens històric i que causarà un rebombori considerable amb el Girona. Oriol Alsina, que compaginava tasques de Director Esportiu al Girona i Secretari Tècnic al Llagostera té un dilema. S'havia compromès amb el conjunt de la capital del Ter a deixar el Llagostera, per centrar-se unicament amb el Girona, però amb l'ascens dels blaugranes a Segona, Alsina se'n desdiu i es queda al poble del Gironès. Això fa que l'acord inicial per tal que l'Estadi de Montilivi, el del Girona, acullís els partits del Llagostera a Segona A, perquè el Municipal de Llagostera no compleix els requisits de la Lliga per albergar partits de Segona A, es trenqui. Dies després el Municipal de Palamós signa l'acord amb el Llagostera, que canvia de nom, pel de Llagostera-Costa Brava, per tornar a tenir futbol de la categoria de plata, després de l'etapa daurada del Palamós a inicis de la dècada dels 90. El Llagostera fitxa a Santi Castillejos per dirigir la nau dels blaugranes a Segona A, però els mals resultats fa que tornin el tàndem Carrillo-Alsina a la banqueta per redreçar el rumb. Cosa que aconsegueixien, i tot i està en posicions de descens, tenen a tocar la salvació a finals de 2014.
El Barça B fa un gran final de temporada i acaba tercer a la Lliga de Segona A. Actualment després d'una molt mala ratxa, que culmina a l'última jornada de l'any amb un 7-0 al camp del Valladolid, acaba 2014 a la mitja-baixa taula de la classificació.
El Girona té un any mogut a les banquetes. Després d'un mal inici de 2014, la derrota per 4-0 a Sabadell i la última plaça a la classificació, precipita l'adeu de Javi López a la banqueta. El seu relleu serà Pablo Machín que acaba temporada a la 15ena posició. Gerard Escoda substitueix a Sergi Reset a la Secretaria tècnica del club Després de l'espantada d'Alsina, Quique Cárcel agafa la Direcció esportiva. Amb el mateix Machín a la banqueta del primer equip, el Girona acaba l'any en places d'ascens a Primera.
I també és any mogut a la banqueta del Sabadell. Miquel Olmo acaba la temporada 13/14 en una gran 10ena posició i molt a prop del Play Off d'ascens a Primera. Això fa que passi d'entrenador interí a entrenador per la propera temporada. Però un mal inici a la nova temporada fa que Olmo sigui destituït a mitjans de novembre. El seu substitut, Àlex Garcia tampoc pot fer aixecar el cap dels arlequinats que segueixen en places de descens a la Segona B.
Una Segona B que compta finalment amb el Múrcia que baixa administrativament a causa de reïterats impagaments a la plantilla i a la Lliga. El club pimentón recorre a la Justíca esportiva fent que per uns dies l'inici de la Lliga quedi en stand by. Finalment el TAD certifica el descens del Múrcia en detriment del Mirandés que tot i baixar esportivament puja per completar els 22 equips de la Segona A.
En aquest 2014, Osasuna, Valladolid i l'històric Betis baixen a Segona. L'Eibar, equip revelació a la nova campanya de Primera, el Deportivo de La Corunya, que torna un any després de l'infern i el Còrdova del català Albert Ferrer pugen a la màxima divisió. Els mals resultats de l'equip andalús fa que el Chapi Ferrer sigui destituït i rellevat per Miroslav Djukic.
Molta sort a tots els equips catalans de Segona A, Segona B i de tot el futbol català al llarg de 2015. I recordeu el Llagostera, aquest any més que de Segona és de Primera.
Alemanya se salva del fracàs
Fracàs. Aquesta és la millor paraula amb què es pot definir el Mundial de futbol que es va celebrar al Brasil a l'estiu. Fracàs organitzatiu. Fracàs en la construcció dels estadis que arriben a mig fer o salvats per la campana. Fracàs en la seguretat. Fracàs en el transport on hi ha continues vagues que alteren el trasllat dels aficionats i dels propis equips. Fracàs en la popularitat del Mundial. Moltes revoltes socials. I fins i tot fracàs meteorològic, on la pluja va ser també protagonista en un país normalment amb molt de sol. Un Mundial que es tenyeix de dòl per la mort del periodista argentí, Jorge "Topo" López després que el taxi que el portava s'estavellés amb un altre vehicle.
I futbolísticament el Mundial va ser un fracàs esportiu en tota regla per les grans seleccions. La vigent campiona Espanya va quedar eliminada a la primera fase en perdre amb Xile i Holanda, la subcampiona per 1-5. Es planteja la dimissió de Vicente Del Bosque que no es fa efectiva. Altres grans seleccions que queden eliminades a la primera ronda són Anglaterra i Itàlia, enquadrades al mateix grup (el D) amb Costa Rica i Uruguai.
Aquest és el Mundial dels porters. Claus en les tandes de penals classificatòries per les rondes superiors. I és que en total vam viure fins a 8 pròrrogues. Destacats els porters de Costa Rica, Keylor Navas, o Manuel Neuer, el d'Alemanya, millor porter del Mundial.
És el Mundial també de James Rodríguez, el colombià, màxim golejador del torneig i de Luís Suarez, trist protagonista per mossegar a l'italià Claudio Chiellini. La FIFA el va sancionar amb 9 mesos sense jugar a futbol, que finalment seria reduit a 4 i jugaria amb el Barça a partir del Clàssic d'octubre al Bernabeu davant el Madrid. I és el Mundial de greus lesions com la de l'espanyolista Hèctor Moreno amb la selecció mexicana
I el gran fracàs d'aquest Mundial esportivament parlant és l'amfitriona Brasil . Amb un joc molt irregular i amb un Neymar apagat aconsegueix in extremis plantar-se a semifinals, on la selecció alemanya li fa un humiliant 7-1. Un Neymar que ho veu des de la grada per la lesió a la vèrtebre que es fa després d'una dura topada amb el colombià Camilo Zuñiga. Vergonya nacional i el seleccionador carioca Luís Fellpe Scolari és cessat fulminantment.
Alemanya i Argentina, gran rival clàssic dels brasilers, es planten a la gran final de Maracanà. Un gol de Mario Gotze, el davanter del Bayern de Munich a la pròrroga, on si no, dóna la quarta estrella de campiona del món a la selecció germànica. Alemanya és la primera selecció europea que guanya un Mundial a territori sudamericà. Leo Messi, escollit millor jugador del Mundial, haurà d'esperar 4 anys més per guanyar l'anhelat Mundial.
Temps de reflexió al Brasil, esportivament i sobretot a nivell organitzatiu de cara als JJOO de Rio 2016. Tenen tot 2015 per reflexionar i corregir els errors de 2014 perquè no es repeteixin a la cita olímpica
Salvats per la botzina
No hi ha metàfora més escaient per resumir l'any al món del bàsquet que "sobre la botzina". Sobre la botzina es va trobar President per l'ACB; sobre la botzina, el Barça va salvar la temporada i va trencar l'hegemonia del Madrid, almenys a la competició domèstica i; sobre la botzina i als tribunals es va salvar el Bilbo de baixar de categoria.
Anem a pams. El Madrid va llançat a tot des de principis d'any. Derrota al Barça a la Copa del Rei de Màlaga amb un bàsquet de Sergi Llull sobre la botzina, en una final espectacular on els blaugranes van vendre molt cara la seva pell. Just abans de la F4 de Milà, al Clàssic de Lliga, jugat 4 dies abans, els blaugranes guanyen clarament als blancs, a la prèvia de l'Euroclàssic del divendres següent. A la capital de la Llombardia, els blancs deixen en rídicul al conjunt de Xavi Pascual a qui derrota per 38 punts de diferència a les semis. Una pallissa històrica (100-62). La cadira del tècnic blaugrana comença a trontollar. A la final amb el Maccabi de Tel Aviv, va passar com l'any passat a Londres. El Madrid amb un parcial de 19-2 sembla trencar el partit, però els israelians reaccionen i forcen la pròrroga. Aquí es va acabar el partit. El 13-25, parcial als 5 minuts extra dónen al Maccabi la seva 6ena Eurolliga. La 9ena dels blancs haurà d'esperar, almenys un any més, a la F4 del 2015 que es jugarà a la capital d'Espanya.
Aquesta derrota europea fa que l'intractable R. Madrid es torni vulnerable fet que ho aprofita el Barça per reforçar-se de moral i encarar un any més 5 Clàssics per un nou títol a l'ACB. Els blaugranes s'avancen 1-0 a Madrid, que és respost per un Madrid superior que empata l'eliminatòria. Al tercer partit, els blaugranes s'exhibeixen al Palau Blaugrana, el dia de Sant Joan, amb un gran joc col·lectiu i anotant 52 punts a la primera meitat. Dos dies després, al quart partit, en un matx molt tenç, amb 73-73, Maciej Lampe, que no jugava gens i es plantejava sortir a final de temporada, anota el triple que dóna la Lliga als blaugranes. Lliga sobre la botzina.
Després de l'estiu mundialista a Espanya, la Lliga ACB arrenca amb un Barça reforçat amb estrelles com Thomas Satoransky o Justin Doellman que supleixen a Kostas Papanikolaou o Joey Dorsey que marxen a l'NBA. De nou, la Lliga pinta a un duel entre Barça i Madrid. A l'Eurolliga, el Barça acaba l'any amb una derrota a la pròrroga, a casa, contra el Fenerbahce turc a la fase de grups i, evidentment, classificat pel Top16, on es trobarà amb el Madrid al mateix grup. 2014 és l'any que el Barça és convidat a la gira asiàtica que organitza l'Eurolliga i juga a la Xina i a Taiwan a l'octubre
Una Lliga que en principi no havia de comptar amb el Bilbao que desapereixia per problemes econòmics en no complir els requisits de l'ACB. Però els bascos presenten un recurs al Tribunal Administratiu de l'Esport espanyol (el TAD) que obliga a l'ACB a admetre els bascos de nou. Una ACB que al maig escull al català Francesc Roca com a màxim dirigent de la competició després de gairebé un any sense President a l'organisme. La Lliga comença amb la Supercopa de Vitòria que va parar a mans del Madrid amb un nou Clàssic a la cistella, gràcies a un gran encert dels blancs. La Lliga Catalana, rebatejada aquest any amb el nom de Tricentenari per commemorar els 300 anys del 1714, la guanya el Barcelona en un partit molt emocionant i ajustat jugat a La Seu d'Urgell davant el recent ascendit a la categoria, MoraBanc Andorra. A final d'any Xavi Pascual renova dos anys a la banqueta blaugrana (com el secretari tècnic Joan Creus), el dia que compleix el seu partit 500 com a tècnic barcelonista a Atenes, en l'última jornada de l'Eurolliga
A Badalona, la Penya acaba la temporada 13-14 a només dues victòries del Play Off.(per segon any consecutiu no entra per poc entre els 8 millors de la Lliga ), en l'any que es commemoren els 20 anys de la Copa d'Europa de Tel Aviv. A la temporada següent amb el retorn de dos il·lustres com Demond Mallet i Sergi Vidal o els reforços de Goran Suton o Clevin Hannah, el Joventut torna a viure una etapa màgica. Ocupant places per la Copa del Rei de Canàries 2015, és a punt de guanyar al Madrid al Palacio de la Comunidad, assalta al Palau Blaugrana amb un bàsquet sobre la botzina de Suton o guanya al Baskònia entre altres grans resultats. Acaba 2014 amb un balanç de 10 victòries i 4 derrotes
La Penya il·lusiona i el Manresa fa tornar a patir. Un cop més la crisi salva al Manresa de baixar de categoria. A l'abril és destituït Borja Comenge, substituït per Pere Romero que ha de deixar la banqueta a acabar la temporada per problemes de salut. En la nova campanya torna Pedro Martínez que ja havia entrenat al conjunt del Bages entre 1990 i 1994. Un nou Manresa renovat amb 10 cares noves i alguna que marxa en plena temporada. De nou, una temporada complicada on torna a estar cuer de la classificació després de només haver guanyat dos partits. Però es refà a finals de 2014 guanyant dos partits seguits i sortint del descens. El seu president, Josep Vives, anuncia que marxarà a final de temporada.
El recent ascendit Andorra, després de començar molt bé es desinfla una mica i acaba 2014 a la part mitja taula de la Lliga. A finals d'any fitxa l'exblaugrana Nathan Jawai. I parlant de reforços, el Barça fitxa al francès Edwin Jackson del Villerbaune per suplir les moltes baixes que pateix l'equip a finals d'any. La més significativa, la de Joan Carles Navarro que a finals d'any pateix un trencament fibrilar al bíceps femoral i es perdrà el Clàssic de Lliga de finals d'any al Palau i en total estarà 6 setmanes de baixa. Un Clàssic que, per cert, s'endú el conjunt barcelonista, davant d'un Madrid més vulnerable que l'any passat, que genera dubtes i fa que el tècnic Pablo Laso quedi en entredit, tant que es rumoreja amb una destitució. I més de perdre l'últim partit de l'any amb el líder Unicaja.
L'ACB es tenyeix de dòl amb la mort per càncer de José Luís Abós, tècnic del CAI de Saragossa. I es tenyeix de vergonya per la detenció d'un aficionat de la Penya a Saragossa per mostrar una estelada.
És l'any del #NopayNoCoach, la campanya dels entrenadors catalans en contra de la mesura del Departament d'Ensenyament de la Generalitat i la Federació Catalana de Bàsquet de tornar a homologar els títols de tècnics
A la Lliga femenina, el Rivas Ecópolis de Madrid guanya al Perfumerias Avenida al Play off final. En un gran inici pels equips catalans l'Spar Citylif Girona i el Cadi La Seu es classifiquen per jugar la Copa de la Reina de l'any que ve.
2014 està a punt d'acabar-se sobre la botzina, esperant que veiem un 2015 emocionant i grandiós pels equips catalans de bàsquet.
L'Angolazo del S.XXI
Després de veure el què va passar durant el Mundial a molts els hi va venir al cap de nou l'Angolazo dels JJOO de Barcelona 92. Com a la cita olímpica, el Mundial que va organitzar Espanya va ser un desastre per l'amfitrió. Desplegant mal joc i tirant de la qualitat individual de les seves estrelles anava guanyant i no convencia. Ni durant ni als partits previs, com el Torneig Cutat de Badalona que va organitzar la ciutat Bressol del Bàsquet, (que per cert, durant 2015, serà Ciutat Europea de l'Esport), amb un quadrangualar al Palau Olímpic entre l'Espanya dels Gasol, Ucraïna, Croàcia i Mèxic, que van guanyar els de Juanan Orenga, però sense convèncer. I d'aquesta manera es van plantar als quarts de final on van caure amb França. A l'altra cara de la balança trobem els EUA que es van passejar per obtenir l'or clarament, liderats per James Harden. Uns EUA que, en un amistós previ al Mundial veu com es lesiona de gravetat, l'estrella d'Indiana Paul George. Això fa que amenacin i es replantegin jugar competicions oficials amb els cracs de l'NBA. Després del fracàs de la selecció espanyola, el seleccionador Juanan Orenga és destituït.
Si els homes van fracassar, les noies del català Lucas Mondelo van guanyar la plata al Mundial de Turquia en perdre la final amb els EUA. A part, un cop més les seleccions espanyoles de formació fan un gran paper en guanyar Campionats o medalles en els diversos Europeus i Mundials celebrats. Gràcies a aquest cicle exitós, Espanya aconsegueix a finals d'any l'organització del Mundial femení 2018.
2014 amb reminiscències al 92 per la Roja de la Cistella. L'Angolazo del S.XXI. 2015, Europeu amb fase de grups en diverses ciutats europees en un nou format de competició amb la fase final a França. Caldrà veure si aquí comença la regeneració tant promesa de la millor generació espanyola de la història. És necessari.
La crisi dels Clàssics
Ja fa temps que a l'NBA, els petits s'han revel·lat contra els grans, o més ben dit els Clàssics de l'NBA. Franquícies com Los Angeles Lakers o Boston Celtics no aixequen cap i perden més que guanyen. A principis de febrer, es produeix un gran canvi en l'NBA. 26 anys després el Comissionat David Stern deixa el seu lloc al seu segon, l'advocat Adam Silver. A la pista, els San Antonio Spurs de Tony Parker, Tim Duncan i Manu Ginobili derroten a Miami Heat de Lebron James a la final en només 5 partits, després que amb empat a 1, els texans encadenen 3 victòries seguides. Lebron no pot guanyar un altre anell de campió i a bombo i plateret i amb una campanya de màrqueting brutal, anuncia que torna a Cleveland. Una altra marxa sonada fa referència al bàsquet català. Pau Gasol, que des del dia 1 de 2014 conviu amb rumors de marxa a Phoenix, o Sacramento, a final de temporada marxa a Chicago, on és un dels líders de l'equip just arribar, pel projecte i per voler un altre anell, potser l'últim que amb 34 anys pot aconseguir. L'altre Gasol, en Marc, que cau a la primera ronda dels Play Off 13/14 amb els campions fa un inici de temporada 14/15 espectacular amb Memphis, promediant més de 20 punts per partit i fent que el seu equip sigui un dels líders de la seva conferència i de la Lliga. Els 2 Gasol són clars candidats a jugar l'All Stars 2015 al Madison Square Garden de Nova York. Ricky Rubio, acaba sense problemes de lesions la temporada amb Minessota, però es torna a fer mal, aquest cop al turmell, a l'arrencada de la temporada, que el fa parar indefinidament. Tot apunta que al gener tornarà..Sense Kevin Love que marxa a Cleveland amb Lebron James, el català fa que es converteixi en referència de l'equip i negocia el millor contracte de la seva vida: 44 milions a raó de 4 anys.
I Kobe Bryant supera a Michael Jordan om a tercer màxim anotador de la història de la Lliga nordamericana
Lebron? Pau? Cleveland? Memphis? Qui guanyarà l'NBA 2015? Ningú ho sap. El que podem afirmar és que o canvien molt les coses o l'anell es tornarà a escapar dels Clàssics Lakers o Boston.
Som de Copa
El 4 de maig va tornar a ser una data històrica pel Círcol Catòlic. El 2013 pujava a Primera Catalana, i aquest 2014, el 4 de maig a la pista del Sant Josep i després de jugar un triangular amb Castellbisbal i el conjunt groc-i-lila, el Sènior A assoleix l'ascens a la màxima categoria del bàsquet català: la Copa Catalunya Abans a Primera Catalana encadena ratxes victorioses i amb un joc alegre fa aixecar a molts de la cadira de La Plana. Per la retina quedarà l'espectacular derbi amb el Badalonès. Al setembre segueixen les alegries per l'equip de Francesc Castellet, Santi Rodríguez i Sandra Veguín. Ho faran amb un equip amb 4 cares noves i la retirada d'un il·lustre com el Jaume Lleal. Per primer cop a la història de l'entitat, el Círcol guanya la Copa Badalona, el torneig previ a l'inici de la competició. A Copa Catalunya, debuta, 10 anys després de la seva última presència a la pista de l'Esparreguera amb victòria. Segueix, la setmana següent amb un debut espectacular contra l'Horta a La Plana, i així seguint amb els derbis amb Minguella i Sant Josep (a inicis de 2015 es jugarà el derbi amb el Sant Andreu de Natzaret) un gran final d'any on encadena 4 victòries seguides en un gran novembre i acaba a la part alta de la classificació.
Més enllà de l'ascens de Copa del Sènior A, 2014 serà també recordat per l'espectacle, l'aprenentatge i els bons partits de tots els equips de l'entitat que van evolucionar exponencialment; l'any del Júnior a Preferent, que acaba amb doble victòria contra Maristes; la doble F4 Interterritorials pel Cadet A masculí a Cassà de la Selva i pel Cadet Femení a Cardedeu; la salvació del Sènior B després d'un Play Off; l'assoliment via fases de la Preferent pel Cadet Femení d'Artur Grau, (on a més guanya la Copa Bressol i amb un gran inici arriba, just abans de Nadal, al partit d'ascens al grup 1 de Preferent on perd amb el Lleida a Sant Joan de Vilatorrada) i a Interterritorial per les Júnior; la creació de nous equips com el Mini B o el Sots25 1; les visites internacional al març de la Universitat Caltech de Califòrnia de la NCAA americana, per jugar un amistós amb el Sènior A i de l'Acadèmia holandesa de la Caland Basketball per jugar diversos amistosos amb equips del Círcol; el ressorgiment de l'Escola de bàsquet amb 2 equps; el viatge a Euskadi, per segon any consecutiu per disputar l'EASO Kopa, l'èxit del Campus de Setmana Santa, o el retorn del Sènior femení, dos anys després de la seva desaparició.
Punt i a part per aquest nou Sènior femení entrenat pels germans Sergi i Xavi Garcia. Amb un equip molt jove afronta la temporada 14/15 a la Tercera Catalana, on s'estrena amb victòria. Pateix una ratxa negativa de derrotes, i gràcies a una bona evolució en joc i entrenaments trenca aquesta ratxa derrotant a un fins aleshores invicte Argentona. Acaba l'any a mitja taula de la Lliga, encadenant 4 victòries consecutives.
2014 és l'any, on gràcies al conveni amb l'Escola Pere Vergés, els 19 equips del Círcol poden entrenar en un nou espai i amb unes condicions excel·lents pel seu desenvolupament. També és l'any on Toni Forteza, jugador del Sènior A agafa la presidència de l'entitat, substituïnt a Xavier Grau.
Un any excel·lent i històric a tots nivells per l'històric Círcol Catòlic de Badalona que esperem que es pugui repetir aquest 2015 que estem a punt d'encetar.
Flensburg atura el tren blaugrana
Un any més sense l'oposició d'un rival econòmicament potent, el Barça d'handbol es passeja a les competicions domèstiques. Guanya la Lliga ASOBAL a falta de cinc jornades, la 21ena de la seva història, 4arta consecutiva i derrota al Granollers clarament a la final de la Copa del Rei a Pamplona. En la nova campanya amb els reforços de l'islandès Gudjon Sigurdson, i del francès Wael Jallouz, ambdós provinents del Kiel alemany i el retorn del porter Gonzalo Pérez de Vargas, que substitueix a Arpad Sterbik que marxa al Vardar Skopje macedoni, continua amb marxa militar a la conquesta de tots els títols possibles, i la il·lustre baixa de Juanín Garcia, el mític extrem que marxa al Naturhouse La Rioja, arrenca temporada derrotant al Granollers a la Supercopa de Catalunya de Sant Feliu de Llobregat i una setmana més tard a la Supercopa de Tarragona; sentencia la Lliga derrotant als vallesans al partit de Lliga al Palau i derrota als granollerins a la final de la Copa ASOBAL a Lleó.
Si a les competicions domèstiques el Barça de Xavi Pascual "Pasqui" va arrassar, a Europa, només el campió el va poder aturar. Abans que passés això, els blaugranes van viure una nova nit màgica al Palau Blaugrana. Davant el Rhein Neckar Lowen alemany, el Barça remunta a finals d'abril 7 gols del partit d'anada a Alemanya. A principis de juny, a la F4 de Colònia, el Barça s'enfronta al Flensburg a les semis, en teoria el rival més feble dels 4 equips, que hi participen: a part del Barça i el Flensburg, el Kiel (també alemany) i el Veszprem hongarès. I va saltar la sorpresa. El conjunt del nord d'Alemanya, tocant la frontera amb Dinamarca, derrota al Barça remuntant 6 gols en 8 minuts. Va forçar la pròrroga i als penals va derrotar als blaugranes. El Flensburg a més derrotarien al Kiel a la final de diumenge proclamant-se campions d'Europa. El Barça acaba tercer en derrotar al Veszprem.
El conjunt barcelonista, al setembre, guanya per segon any consecutiu el SuperGlobe, el Mundial de Clubs de l'handbol en derrotar l'Al Saad de Qatar, que per sorpresa va derrotar el Flensburg a les semifinals. A la Champions es tornen a veure les cares, Barça i Flensburg, i els catalans es vengen per dos cops del conjunt germànic: guanya a Alemanya i al Palau en una gran segona part.
Un gran any blaugrana i també un gran any pel Granollers. Com hem dit va topar amb el Barça a totes les finals domèstiques i a la Lliga 13/14 on acaba tercer. Els problemes econòmics fan que el conjunt de Toni Garcia que marxa a finals de temporada, hagi de renunciar a jugar la Champions. Al final, jugarà la Copa EHF, on passa la primera ronda en superar a l'Sporting de Lisboa, i entra a la fase de grups de la competició. En aquesta campanya 14/15 amb l'exjugador del conjunt vallesà Carlos Viver com a entrenador acaba l'any en segona plaça de la Lliga.
El Barça B és el conjunt revelació de l'handbol estatat. Després de superar a finals de 2013 al Naturhouse La Rioja als vuitens, cau a quarts de final amb l'Òsca, impossibilitant així una somiada final entre el Barça i el seu fílial. En l'actual campanya, el conjunt de Toni Gerona, cau a la pròrroga dels vuitens de final amb l'Ademar de León.
En l'apartat de seleccions, a l'Europeu masculí de Dinamarca, França derrota als anfitrions a la final on la selecció espanyola de Manolo Cadenas guanya a Croàcia per un gol a la final del tercer i quart lloc. A l'Europeu femení de Croàcia-Hongria, Noruega guanya a la selecció espanyola a la final. Bronze per Suècia.
2014 va ser el Flensburg. I haurà algú que pugui aturar el tren Barça al 2015, o arrassarà per tot arreu on passi?
Stick triomfant
En el 10è aniversari dels fets de Fresno, on la Federació Catalana de Patinatge va ser expulsada de males maneres de la Internacional, l'hoquei patins català ha viscut un altre gran any. Com de costum, sumant-li a més dos títols europeus. A la Ok Lliga, el Barça li treu 10 punts al Liceu de la Corunya i guanya el seu 25è títol. A la Copa del Rei de Lleida, el Vendrell que segueix en estat de gràcia guanya al Barça 6-3 a la final i revalida el títol.
A Europa, doble títol català. A la Lliga Europea, el Barça guanya la F4 del Palau Blaugrana derrotant al Porto que havia derrotat al Vendrell a les semis. 20ena Copa d'Europa del conjunt de Ricard Muñoz. Després de 3 anys a les portes de l'èxit per fí ho aconsegueix i davant la seva afició. A la localitat italiana de Forte dei Marmi, el Noia Freixenet va guanyar la Copa CERS al Breganza italià gràcies a un gol d'Aleix Esteller a falta de 37 segons pel final del partit que desfeia el 3-3
Al juliol, va saltar la sorpresa. A l'Europeu d'Alcobendas, jugat amb un format de lligueta entre 6 equips, l'empat entre Espanya, entrenada per Quim Paüls, i Portugal donava el Campionat a Itàlia sense haver de jugar i que es va esperar mig hora perquè li donéssin el trofeu en un fiasco organitzatiu. A part els jugadors italians es van embrancar amb una baralla amb els seguidors que va acabar amb el jugador transalpí del Lodi, Mateo Tarantini a la presó
En la nova campanya, el Barça en una final d'infart supera al Liceu amb un gol d'or de Pablo Alvarez, a la final de la Supercopa de Reus.
Al doble enfrontament de la Copa Continental, la Supercopa europea, després del 0-0 a l'Ateneu, el Noia derrota al Barça al Palau Blaugrana a la tanda de penals després del 3-3 en què es va arribar a la pròrroga. feia 25 anys que el conjunt de la capital del cava no guanyava la Supercopa europea.
A la Copa Intercontinental, el Barça va derrotar al Palau Blaugrana, al Petroleros de Mendoza argentí, on per només per aquell partit va jugar, l'exblaugrana David Paez.
En aquest 2014, Reus ha acollit, a l'octubre, el Mundial de Patinatge artístic, on l'Olot es va convertir per vuitena vegada campió del món de grups, i Barcelona, a finals d'any, el Grand Prix de la ISU, la Federació Internacional de patinatge artístitc sobre gel, el què seria la Copa Masters en tenis, amb els millors patinadors del món, lluitant pel gran títol. Va destacar l'espanyol Javier Fernandez, plata en el Programa Llarg.
Fresno, 10 anys després, i l'hoquei català al 2014 i en general el patinatge continua estan de moda per bones notícies. Esperem que segueixi així el 2015, (on per cert Blanes albergarà la Copa del Rei d'hoquei patins). I per molts anys.
Sospitosos habituals
Era estrany que en aquest 2014 no haguéssim parlat de dopatge al món del ciclisme. Tot semblava que en aquest resum només parlaríem d'esport, però a finals de novembre, saltava la llebre de les xeringues. L'UCI, en primera instància va retirar la llicència a l'equip Astana a causa de 5 positius detectats i tots coincidien que els ciclistes dopats van ser tractats per Michelle Ferrari, el mateix que va tractar Lance Armstrong. Posteriorment es va desdir i va incloure l'equip dins de les llicències World Tour (la màxima categoria) a canvi que es comprometi a seguir les directrius de funcionament intern que marca la UCI. De fet, l'equip del Kazahkstan on milita l'actual campió del Tour de França Vincenzo Niballi ha començat la reorganització de l'equip, amb Niballi com a líder que defensarà el Tour aconseguit al juliol.
I és que el corredor italià va ser el gran dominador de la ronda francesa. Sobretot es va aprofitar de les baixes per caigudes en plena cursa del britànic Christ Froome, el fins aleshores campió, a la cinquena etapa i el madrileny Alberto Contador, dies després. A Niballi el van acompanyar al podi, els francesos Jean Christophe Perraud i Thibault Pinot, fet que no passava des de 1984 amb Laurent Fignon i Bernard Hinault, primer i segon aquella temporada. Amb aquest Tour, Nibali entra al Club de les 3 corones, juntament amb Jacques Anquetil, Eddie Mercks, Felice Gimondi, Bernard Hinault, Alberto Contador, els únics guanyadors de les 3 grans proves del ciclisme
Abans, al Giro d'Itàlia, va ser un festival colombià. I és que dos colombians, Nairo Quintana i Rigoberto Urán van dominar una prova dantesca a nivell meteorològic que va tenir com a damnificats a dos favorits com l'irlandès afincat a Girona, Dani Martín i el català Joaquim Rodríguez, que es retiren. A més el de Parets es trenca tres costelles. Abans, al març, el ciclista català té el consol de guanyar la Volta Cíclista a Catalunya, amb Contador segon.
Les lesions que van patir Alberto Contador i Christ Froome al Tour, els feien ser dubtes seriosos per la Vuelta a Espanya. De fet, van arribar a la ronda espanyola sobre la botzina. Però ambdós van fer una cursa de menys a més. Sobretot Contador que es va anar trobant cada cop millor i va rematar la prova al Port d'Ancares a Galícia per davant de Froome i el murcià Alejandro Valverde.
Dos setmanes més tard, a Pontferrada, a Lleó, es va celebrar el Mundial de Ciclisme. Victòria del polonès Michal Kwiatowsky a la prova en línia i del britànic Bradley Wiggins a la contrarrellotge.
Es trenca per dos cops el rècord de l'hora. Primer, l'alemany Jens Voight que córre 51.1 km, just abans de retirar-se amb 43 anys, i després l'austriac Mathias Brandle, tres mesos després que deixa el rècord amb 51,8 km recorreguts en 60 minuts
2014, un altre any de dòping. Sospitosos habituals al 2015 que tornaran a menjar-se ports de muntanya, i contrarellotges a ritme de pedals. Espero que només a ritme de pedals i no de xeringues d'EPO
Massa agre per tant poc dolç
Aquest 2014 ha estat un mal any per Rafael Nadal i en general pel tennis espanyol. El 9è Roland Garros guanyat a París, al juny, remuntant 3 sets a Novak Djokovic, no compensa un any marcat per les lesions que han mermat al manacorí el 2014. Primer al turmell, després el canell, que el fa perdre el US Open, l'esquena i una apendecitis que el fa passar de nou pel quiròfan. Moltes lesions que el fan perdre tornejos i que el fa baixar al tercer lloc del rànquing ATP a final d'any, quan el va començar liderant. Fins i tot perd el Godó, un Clàssic que havia guanyat les últimes 8 edicions, on cau a quarts de final davant el murcià Nico Almagro. Un Godó per cert que guanya el japonès Kei Nishikori.
El suís Stanislas Wawrika guanya el primer gran torneig de l'any, l'Open d'Austràlia, a Rafa Nadal, presagi del mal any que passaria el tennista balear.
Novak Djokovic guanya Wimbledon a un renascut Roger Federer que recupera en aquest 2014 el seu millor tennis.
A l'Open USA; en una final sorprenent sense cap dels 4 grans del tennis, el croat Marin Cilic derrota al guanyador del Godó Kei Nishikori.
A la Copa Masters de Londres, victòria sense jugar la final de Roger Federer, per lesió a l'esquena a l'últim moment de Novak Djokovic.
I a la final de la Copa Davis, la Suïssa de Roger Federer li guanya la partida a França en territori gal. Amb aquest títol, l'últim que li faltava al palmarès. Federer és el primer tennista en guanyar tots els títols individuals excepte l'or olímpic
També és una bona temporada de Tommy Robredo on amb 32 anys segueix competint com sempre i per la parella de dobles Marc López i Marcel Granollers que arriben a dues finals: Roland Garros i Open USA
També és una bona temporada de Tommy Robredo on amb 32 anys segueix competint com sempre i per la parella de dobles Marc López i Marcel Granollers que arriben a dues finals: Roland Garros i Open USA
Mal any per Rafael Nadal i pel tennis espanyol. Gala León és designada nova seleccionadora de l'equip masculí de Copa Davis, substituïnt a Carles Moyà. Nomenament polèmic no tan sols pel "fet de ser una dona dirigint els homes", com va dir Toni Nadal, tiet i entrenador de Rafa, en unes controvertides declaracions sinó per la nul·la experiència dirigint equips d'homes. En el partit de permanència al grup Mundial, Espanya perd amb el Brasil a territori carioca. Russia o Dinamarca, serà el primer rival d'Espanya cap al Play Off d'ascens al Grup Mundial
En fèmines, la txeca Petra Kvitova guanya Wimbledon a la canadenca Eugenie Bouchard; la russa Maria Sharapova guanya a la rumanesa Simona Halep a Roland Garros; la xinesa Na Li guanya l'Open d'Austràlia a l'eslovaca Dominika Cibulkova i la nordamericana Serena Williams guanya a la danesa Caroline Woszniacky l'Open USA. Així com la Copa
I Garbiñe Muguruza, basca d'orígen veneçolà és la sensació i l'esperança de l'Armada espanyola femenina que tampoc aixeca cap aquest 2014. Aconsegueix derrotar a la vigent campiona de Roland Garros, Serena Williams a segona ronda.
Però és un miratge en aquest desert que ha estat el 2014 pel tennis. Roland Garros ha estat molt poca cosa per un any per oblidar. 2015 serà millor?
El Barça de futbol sala va tornar a regnar a Europa aquest 2014. A Bakú, a l'Azerbadjan, el 26 d'abril, dissabte de dòl al barcelonisme per la mort de Tito Vilanova, el conjunt de Marc Carmona va superar al Dinamo de Moscou a la pròrroga de la final de la UEFA Futsal Cup.
Si bé és cert que va dominar a Europa, els catalans no ho van fer a la competició domèstica, malgrat guanyar la Copa del Rei a Bilbao derrotant ajustadament al Pozo Múrcia a la final de Bilbao. Els blaugranes continuen sent els únics que han guanyat aquesta competició des que es va començar a jugar aquesta competició el 2011. A la Lliga va caure al Play off semifinals amb el campió Pozo Múrcia. La Copa d'Espanya va caure del costat de l'Inter Movistar que va guanyar al Pozo Múrcia a Logronyo. Els Murcians es vengen dels madrilenys a la Supercopa espanyola
El Barça es reforça de cara a la temporada 2014-15 amb el brasiler de l'Inter Movistar, Bateria, considerat un dels millors jugadors del món. A inici de temporada guanya la Copa Catalunya al Marfil Santa Coloma la final disputada al Municipal Jacint Verdaguer colomenc. Els culers es classifiquen per la F4 de la màxima competició europea en quedar líder del seu grup a la Ronda Elit disputada al Palau Blaugrana. A la Lliga acaba segon, després de perdre el partit que tancava la primera volta i que decidia el liderat amb l'Inter. A la Copa d'Espanya és a vuitens de final i a la Copa del Rei ja és a semifinals on s'enfrontarà a l'Inter Movistar. L'altre semifinal serà entre el Pozo Múrcia i el Marfil Santa Coloma que arriba per primer cop a la història a aquesta ronda.
El conjunt colomenc de Xavi Passarrius acaba la temporada 13-14 en quarta posició de la Lliga, darrere justament del Barça, i cau amb l'Inter Movistar al Play Off. Actualment acaba 2014 a la 10ena posició
Sí a Europa i NO a Espanya. El particular 9-N del futbol sala blaugrana aquest 2014. Esperem que el 2015 podem dir SÍ/SÍ a tot.
Bany d'or
Catalunya s'ha banyat en or aquest 2014. A les habituals reines de la Sincronitzada, afegiu a més, un nou any espectacular de Mireia Belmonte i un gran any pel waterpolo català amb 4 trofeus europeus d'una tacada.
A l'Europeu de Berlín, l'equip de Sincro amb Ona Carbonell com a líder va guanyar dues plates en solo i combo tècnic i dos bronzes en duo (Ona Carbonell - Paula Klansburg) i equip. Per cert, que Ona Crepí, la nedadora mallorquina, companya de Carbonell fins l'Europeu de Berlín va anunciar la seva retirada, el dia que Anna Tarrés anunciava que es feia càrrec de la selecció francesa.
En natació, la badalonina Mireia Belmonte guanya 5 dels 8 metalls en aquesta modalitat, per la delegació espanyola amb dos ors (als 1500 lliures i als 200 papallones). També va fer bronze en la primera participació en una competició d'aigües obertes (els 5 km). En aquesta competició també va participar, però als 10 km, la barcelonina Erika Villaécija que acaba en setena plaça. Belmonte que suma 6 medalles a Berlín,. també va triomfar a la Copa del Món en piscina curta a Qatar on ha guanyat 4 ors i va batre dos rècords del món. Acaba l'any sent la reina als Campionats d'Espanya de Sabadell. En total Belmonte té al seu poder 5 rècords del món i competeix amb l'hongaresa Katinka Hosszu com a reina de la natació mundial. Les catalanes Judit Ignacio, amb la plata als 200 papallona i Jessica Vall amb un bronze als 200 braça, també triomfen als Europeus de Berlín
Ona Carbonell, Mireia Belmonte i el waterpolo català, l'altre triomfador a l'aigua. El Barceloneta guanya per 9è cop consecutiu la Lliga, i també la Copa del Rei i la Copa Catalunya, però es veu sorprès pel Sant Andreu a la final de la Supercopa espanyola. Els mariners però pesquen el peix gros per primer cop a la història. Davant el Radnicky serbi a les Piscines Picornell de Barcelona, el Barceloneta guanya la Copa d'Europa i emula al Catalunya com a únic club català que guanya la màxima competició europea.
En fèmines, el Sabadell ho guanya absolutament tot: Lliga, Copa del Rei, Supercopa i de nou, com el 2011, la Copa d'Europa al Voulliagmeni grec que apallissa per 19-10 a la final que es juga a la Piscina de Can Llong de la capital vallesana
Així doncs, Barceloneta i Sabadell, com a campions d'Europa jugarien la Supercopa europea. En un format fins aleshores inèdit i de gran èxit de públic, la Piscina Sant Jordi, la casa del Barceloneta, va acollir les dues Supercopes que van guanyar els dos catalans. El Barceloneta al Spartak Volvograd rus en homes i el Sabadell a l'Olympiakos grec en dones.
I les noies d'or de la selecció espanyola de waterpolo, amb majoria de catalanes i dirigides per Miki Oca va guanyar l'Europeu de Budapest a Holanda. Els nois van quedar setens en una competició guanyada per Sèrbia a l'amfitriona Hongria.
Catalunya s'ha banyat en or aquest 2014. 2015 amb el Mundial de Kazan a l'horitzó albira de nou grans èxits a l'aigua pel nostre país.
L'hegemonia canvia de casa
Un any més la temporada de F1 ha estat monopolitzada pel domini hegemònic d'una escuderia. Però a diferència dels últims 4 anys no ha estat la de Red Bull i Sebastian Vettel. L'hegemonia canvia de casa i és l'escuderia Mercedes qui domina amb mà militar la temporada 2014 a la F1.
Abans de l'inici del Campionat pròpiament dit, tot el món va esta pendent de l'evolució de Michael Schumacher, que va quedar en coma, a finals de 2013 a causa d'un accident d'esquí a França. Després de temps en coma, desperta i segueix la rehabilitació a casa. Una rehabilitació llarga d'un accident que li ha canviat la vida per sempre.
Amb Schumi al cor i al cap comença la temporada oficial a Austràlia amb victòria de Lewis Hamilton i retirada de Nico Rosberg. Comencen aquí, 19 curses on Mercedes és dominador de cap a fí durant tota la temporada. Amb algunes novetats respecte al calendari com el retorn del GP d'Àustria després de 14 anys d'absència o la inclusió al calendari del GP de Rússia a Sotxi, al mateix escenari on es van celebrar els JJOO d'hivern; i també que en el GP d'Abu Dhabi, que tancava temporada puntuava doble (fet que ja no es tornarà a repetir aquest 2015). La lluita fratrícida de Hamilton i Rosberg pel títol recorda grans rivalitats històriques com la de Senna - Prost als anys 90. Una lluita que desgasta l'amistat entre el pilot britànic i l'alemany. Després que Rosberg arribi a tenir fins a 29 punts d'aventatge respecte l'anglès, a Àustria, Hamilton que guanya 11 de les 19 proves, encadena una ratxa de 5 victòries consecutives a final de temporada (de Itàlia als EUA) que fan que el Campionat quedi sentenciat pel britànic. Rosberg en guanya 5 i queda segon en 9 proves. Les altres tres curses les guanya, un dels pilots revelació del Campionat, l'australià Daniel Ricciardo, company del quatre cops campió del món Sebastian Vettel a Red Bull, que el supera en tot moment. Ricciardo va aprofitar l'únic moment de debilitat que van patir els Mercedes aquest 2014 per guanyar consecutivament a Hongria i Bèlgica.
Un altre dels grans protagonistes de la temporada és Valteri Bottas, el finlandès de Williams, escuderia revelació. Amb Mercedes com a dominador, les escudeires històriques i grans com Ferrari pateixen, un altre mal any que portarà conseqüències. Just abans del GP de Xina, Stefano Domenicalli, el cap de l'escuderia del Cavalino rampante és cessat i substituït per Marco Mattiacci. Al setembre, marxa el President de Ferrari, Luca Cordero di Montezzemolo. El seu relleu serà Sergio Marchione, màxim responsable de Fiat, marca associada a Ferrari.
L'única llacuna que tenen els Mercedes és la fiabilitat que fa que en algunes curses, Rosberg o Hamilton se li trenqui el cotxe
Al GP del Japó, a inicis d'octubre, es viu un tràgic succés. En una cursa en condicions pèssimes de conducció per culpa de la intensa pluja provocada per la imminent arribada del tifó Phanphone, el pilot francès de Marussia, Jules Bianchi, s'encasta amb una grua que estava retirant el Sauber accidentat de l'alemany Adrian Sutil. Un accident molt fort que el fa quedar en un coma induït del qual surt el novembre, però amb la lesió més greu que es pot patir al cervell. Com Schumi, a Bianchi li ha caniat la vida per sempre.
Just abans d'acabar la temporada les escuderies Caterham i Marussia han de plegar per problemes econòmics i gràcies a les subvencions tipús Verkami acaben la temporada. La temporada 2015 arrencarà amb dues escderies menys. I ho farà amb relleus sonats. Fernando Alonso deixa Ferrari i torna a McLaren amb l'objectiu d'aconseguir el seu tercer Mundial. McLaren que deixa Mercedes com a proveïdor de motors i tornarà després de molts anys amb la marca Honda. Sebastian Vettel que deixa Red Bull serà el relleu de Fernando Alonso a Ferrari. A part d'Alonso, en el nou curs de F1 tindrem un altre pilot espanyol a la graella: Carlos Sainz Jr, el fill del mític pilot de rallies que fitxa per Toro Rosso. Serà un any on tindrem un calendari amb 21 curses, fet mai vist amb el retorn a Corea i el nou GP de Mèxic. El català Dani Juncadella debuta en uns entrenaments oficials amb Force India al circuït de Silverstone. A partir del 15 de març del 2015 veurem si també tindrem novetats en l'hegemonia i el domini a les curses en la nova temporada de F1
L'hegemonia catalana: el Rufea Team
Semblava impossible repetir el triplet de campions catalans de motos del 2013. Però en aquest 2014, ho hem tornat a fer. Ho hem tornat a fer i ho hem incrementat encara més. Any més que històric pel motociclisme català, on Argentina s'afageix al calendari mundialista. Àlex Màrquez a Moto 3, Tito Rabat a Moto 2 i Marc Màrquez a Moto GP. Tres campions del món catalans, tres amics, tres membres del Rufea Team, que s'entrenen al circuït de Dirt Track de Rufea (al Segrià), dos germans (Àlex i Marc) campions (fet inèdit) i rebentant rècords.
A MotoGP, Marc Màrquez va ser un autèntic dictador. Qatar, Les Amèriques, Argentina, Jérez, França, Itàlia, Catalunya, Holanda, Alemanya i Indianàpolis. Del Qatar a Indianapolis, 10 primeres curses, 10 victòries consecutives. Marc és intractable, des de la primera cursa, on arriba mermat per una lesió a la cama que pateix des de principis d'any, i quan no guanya dóna espectacle com les remuntades a San Marino on cau, perd una minutada però remunta i aconsegueix sumar un punt. Al final guanya 10 curses i supera el rècord de victòries de Mike Doohan al 1997. Màrquez és el dictador i Valentino Rossi l'animadpr retornat: Il Dottore torna al seu millor pilotatge i guanya dues curses. Aleix Espargaró torna a guanyar a l'últim any de la subcategoria de les CRT, fent un setè lloc a Aragó com a millor posició a la taula, i el seu germà Pol fa un gran debut a la categoria gran
A Moto 2, guanyant 7 curses, tres consecutives a final de temporada (República Txeca, Gran Bretanya, San Marino) Tito Rabat guanya el seu primer Mundial de motos per davant del finlandès Mika Kallio.
I a Moto 3, tot i que l'australià Jack Miller comença dominant el Campionat, la victòria d'Àlex Màrquez al GP de Catalunya, significa un canvi clau en el desenvolupament del Campionat. El petit dels Màrquez va encadenar bons resultats, tot el contrari que Miller, que pateix una caiguda a l'Aragó i comet molts errors. Un Miller que juga fins i tot al límit del reglament. Això fa que a la última cursa a València, Màrquez, que parteix amb 11 punts d'avantetge, en acabar tercer guanyi el primer títol de la seva carrera al Mundial de Motos. Ho aconsegueix i es completa un altre triplet històric pel motociclisme català: el segon de la història i consecutiu.
En acabar el Mundial 2014 arrenca la pretemporada 2015 amb un Àlex Màrquez que després de provar una MotoGP, agafi la Moto2 amb què competirà l'any que ve. Se celebra la segona edició del Superprestigio Dirt Track al Palau Sant Jordi de Barcelona, la Festa homentage de Marc Màrquez a tots els seus seguidors (prova que guanya). Se celebra amb la polèmica generada pel fet que el cerverí anunciés que tributaria impostos a Andorra, després de construïr-se una casa al Principat. Va generar tal rebombori mediàtic que va fer que amb llàgrimes als ulls, digués que seguiria tributant a l'Estat Espanyol.
Catalunya torna a regnar en motos al 2014 a ritme del Rufea Team, i els dos Trons de Cervera. Algú s'aventura a dir que no tornarà a passar això al 2015?
Serrells
- Coincidint amb el Tricentenari del 1714 i aprofitant l'anhel independentista es disputen per Nadal tota una sèrie de partits amistosos entre les seleccions de Catalunya i Euskadi. Al País Basc, doble enfrontament entre Euskadi i Catalunya de futbol, tant masculina com femenina, que tornava a la competició 17 anys després. A San Mamés, els homes, dirigits de nou per Gerard López van empatar. El dia anterior, les fèmines dirigides per l'exfutbolista i periodista del Diari ARA, Natàlia Arroyotambé van quedar en taules a Barakaldo. A part es van jugar un Euskad - Catalunya en Futbol Sala, amb triomf català i un Catalunya - Euskadi en rugbi a La Foixarda de Montjuïc amb triomf euskaldun..
- A la ciutat de Zurich, a Suïssa, se celebren els Europeus d'Atletisme amb el britànic d'orígen somalí Mo Farah com a rei del mig fons guanyant els 5.000 m i els 10.000 m, liderant l'equip britànic a encapçalar el medaller amb 23 metalls i 12 ors. La delegació espanyola acaba vuitena amb 6 medalles i dos ors: el de Ruth Beitia al salt d'altura i el de Miguel Ángel López als 20 km marxa. La imatge lamentable de l'esdeveniment es va veure als 3.000 obstacles masculins quan el francès Mahiedini Mekhissi-Bennabbad, guanyador de la prova, va quedar desqualificat per treure's la samarrea i fer befa dels seus rivals en plena recta d'arribada. Això fa que el català Àngel Mullera es pengi el bronze.
Més atletisme. El Kenià, Denis Kimmeto rebaixa el rècord de la Marató en 2 h 02:57, a Berlín, baixant en 27 segons la plusmarca del seu compatriota de l'any passat. Wilson Kipkang també a la capital alemanya. El francès Renaud Lavillenie trenca un altre històric rècord: el del salt de perxa del mític ucraïnès Sergei Bubka després de 21 anys de vigència. Ho fa a la ciutat de Donetz, a la ciutat que va veure néixer Bubka, en una nova marca de 6'16, un centímetre més.
A l'octubre, Oscar Pistorius, l'atleta sudafricà de les pròtesis a les cames va ser condemnat a cinc anys de presó. És la sentència del judici per l'assassinat de la seva nòvia, Reeva Steenkamp dictada a l'octubre i que va ser recorreguda per la Fiscalia a finals d'any.
Més atletisme. El Kenià, Denis Kimmeto rebaixa el rècord de la Marató en 2 h 02:57, a Berlín, baixant en 27 segons la plusmarca del seu compatriota de l'any passat. Wilson Kipkang també a la capital alemanya. El francès Renaud Lavillenie trenca un altre històric rècord: el del salt de perxa del mític ucraïnès Sergei Bubka després de 21 anys de vigència. Ho fa a la ciutat de Donetz, a la ciutat que va veure néixer Bubka, en una nova marca de 6'16, un centímetre més.
A l'octubre, Oscar Pistorius, l'atleta sudafricà de les pròtesis a les cames va ser condemnat a cinc anys de presó. És la sentència del judici per l'assassinat de la seva nòvia, Reeva Steenkamp dictada a l'octubre i que va ser recorreguda per la Fiscalia a finals d'any.
I la IAFF, la Federació Internacional d'Atletisme va decidir al novembre, a Mònaco, que Qatar organitzarà del Mundial 2019 en detriment de Barcelona, que també aspirava a acollir la tercera competició mediàtica del món, darrere els JJOO i el Mundial de Futbol.
- El RC Polo de Barcelona fa doblet de Lliga i Copa d'hoquei herba en categoria maculina. En dones, doblet del Club de Campo madrileny. Austràlia guanya a l'amfitriona Holanda la final del Mundial de La Haya
- Motor. Sebastien Ogier guanya el seu tercer Mundial de Rallies consecutiu, sentenciant la competició al Rally Catalunya, que presenta com a gran novetat la sortida des de l'antic circuït de Montjuïc a Barcelona.
Doblet català al Rally Dakar 2014 amb sortida a Argentina i arribada a Xile i per on es passa per primer cop per Bolívia. Marc Coma guanya el seu quart Dakar en motos amb Jordi Viladoms segon i Nani Roma guanya el seu primer Dakar en cotxes per davant del mític Stephane Peterhansel, Monsieur Dakar. Ambdós són compamys d'equip a Mini, i es deferma la polèmica respecte a les ordres d'equip a l'última jornada on arriben molt igualats. Laia Sanz fa el millor Dakar de la història de les motos en categoria femenina, quedant en 16ena posició de la general absoluta. Un Dalkar que es tenyeix de dòl per la mort del pilot de motos belga Eric Palante de 50 anys i de dos periodistes argentins que cobrien la prova. Toni Bou aconsegueix els seus 8ens Mundials de Trial Outdoor i Indoor i Laia Sanz el seu 13è Mundial del Trial i el 3er d'Enduro. La pilot de Corbera anuncia al juliol que aparca la moto de Trial per centrar-se en l'Enduro i al proper Dakar 2015.
- Olimpisme. A la ciutat-balneari russa de Sotxi se celebra una polèmica edició dels JJOO d'hivern. Polèmica en quant al cost final dels JJOO, els més cars de la història olímpica, amenaces d'atemptat, la llei antihomosexual, a les normes de seguretat i accés a les instal·lacions i per les temperatures altes que van fer perillar les disputes d'algunes proves. Rússia va encapçalar el medaller amb 13 ors i 33 metalls en total. La delegació espanyola amb 20 representants (7 catalans) va fracassar i la gran esperança, el patinador artístic madrileny Javier Fernández, gran favorit a l'or va quedar quart després de caure a la final. A finals d'any, Thomas Bach, president del COI, presenta a la 127ena Sessió del COI, l'Agenda 2020, 40 mesures pel futur on es pretén que el COI presenti les seves pròpes candidatures en futurs Jocs, controlar la corrupció, el cost d'albergar la cita olímpica i marcar un topall al nombre de proves esportives. Unes mesures perquè l'olimpisme es modernitzi i entri al S. XXI.
- L'esquiador i corredor de muntanya Kilian Jornet segueix dominant les muntanyes i el 2014 fa el triplet. Guanya la Copa del Món en les modalitats d'Sky running, el Kilòmetre vertical, i l'Ultrarunnig, mentre segueix el repte dels "Summits of my life", (pujar i baixar corrent els 6 punts més alts del món) fent el rècord de pujada i baixada a l'Aconcagua sudamericana amb 12 hores i 49 minuts, rebaixant la xifra en 57 minuts l'anterior marca. En un any perfecte on ho guanya tot, la manresana, Núria Picas corona 2014 guanyant la Copa del Món d'Ultra Trail. També guanya la Cavalls del Vent i és segona a l'Ultra Trail del Montblanc. La igualadina Laura Orgué guanya el Kilòmetre vertical i l'Sky Runnig i és 10ena als 30 km d'esquí de fons als JJOO de Sotxi. L'esquiador de fons noruec Ole Einar Bjoerndlen és el rei dels Jocs obtenint la seva 13ena medalla en la seva participació en Jocs Olímpics hivernals. Un rècord absolut. Cap esportista ha aconseguit una fita així en uns JJOO d'hivern
- En rugbi, Irlanda guanya el prestigiós Torneig de les 6 Nacions. A casa nostra, el Valladolid guanya la Lliga de Rugby 13/14 amb la Santboiana acabant 10ena. En l'actual temporada, l'equip del Baix Llobregat, que celebra aquest any els 800 partits a la Lliga, lidera el Campionat. Un Campionat amb un altre equip català, el Barça que va pujar a divisió d'honor després de superar al Sant Cugat a la final dels Play Off. A principis de maig, l'USAP de Perpinyà, el mític equip nord-català, perd la màxima categoria del rugbi francès, el Top14 i juga aquesta campanya 13/14 a la segona divisió.
- L'anglès Rory Mcillroy lidera el rànquing mundial de golf, l'any on Europa guanya als EUA la Ryder Cup 2014 disputada a Escòcia
- Futbol Platja: Torredembarra acull la final de la Lliga Europea de Futbol platja que guanya Rússia a l'amfitriona Espanya
- A Kiel, al juliol els Badalona Dracs de futbol americà, campions de la Lliga Nacional i la Copa Catalana van perdre la final de l'EuroBowl, la Copa d'Europa per 40-0 davant els.alemanys
-Barcelona celebra de nou la Barcelona World Race, la volta al món a vela i sense escales amb sortida i arribada al port de la capital catalana que va començar el 31 de desembre
I STOP · I fins aquí tot el què ha donat de si aquest 2014 intens, llarg, emocionant i espectacular informativament parlant. Tot esperant l'endemà per llevar-nos, en mode 2015, amb la Marxa Radesky i els Salts de Garmisch-Panterkirchen i trobant noves històries per omplir aquest espai, us desitjo el millor pel 2015 i que puguem aixecar tots junts moltes copes. Bon any 2015. Salut i benzina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada