En 4 jornades de Lliga que portem, l'Espanyol ha sumat només 2 punts dels 12 possibles. L'estrena de Sergio Gonzalez a la banqueta del primer equip blanquiblau no ha estat ni molt menys bona. A la pretemporada ja es va veure que la cosa no rutllava. La derrota contra l'Olot o l'empat contra el Raja de Casablanca són bons exemples.
Només dur dos empats, el de l'Almeria i el de dissabte amb el polèmic final amb el Màlaga. Arran de la falta que, en opinió perica no era, i que va significa l'empat malacità, es va destapar la caixa dels trons. S'ha obert la veda.
Sergio Gonzalez va explotar contra l'arbitratge, en públic. Ja no va aguantar més. Ell i l'espanyolisme.
El joc de l'Espanyol no és brillant. Ha canviat el sistema de joc i aposta ara per anar més a l'atac deixant forats a la defensa, per les contres. El joc no és bo i ni molt menys es mereix estar en posicions molt altes. I a sobre té mala sort.
Dissabte en el millor partit de la temporada, i quan estava a punt de celebrar la primera victòria, un xut de falta va espatllar la festa. L'ase dels cops va ser l'àrbitre del partit, Iglesias Villanueva, que es va menjar la frustració del dia, de tècnics i jugadors i de futurs mals arbitratges.
L'Espanyol no callarà i denunciarà tota actuació arbitral que es consideri injusta i perjudicial. Si cal deixar de volta i mitja el col·lectiu de negres ho farà. Cert, que històricament, l'Espanyol com a tots els equips "petits" han tingut arbitratges perjudicials i més contra equips "grans".
Ho trobo molt bé. Estic fart que la gent calli quan creu que les coses no han estat correctes per por a sancions o crítiques. Ara que aquest escut te'l puc comprar en dies com el de dissabte on l'Espanyol va mereixer absolutament més que un empat al minut 93 de falta, per mi rigurosa. Però no servirà quan la situació de l'equip es mantingui com fins ara on el bon joc brilla per la absència i aquest sistema d'atac no acaba de fluïr. Pensar en Europa és una bestiesa ja. I ja cal que s'espavili per no pensar amb un derbi amb el Llagostera l'any que ve a Segona. El que compta són els resultats i els gols. I ara amb 2 punts de 12 possibles, poca cosa es pot fer.
Deia Sergio, que si no fos un entrenador novell i sigués un altres, ningú li qüestionaria el càrrec ni el cap. Discrpo. Amb 2 punts de 12 possibles, fins i tot al tècnic campió de la Champions seria qüestionat. I no fa massa a Carlo Ancelotti, el tècnic del Madrid va veure com li tremolava la cadira, mig any després d'alçar a Décima. Després del 2-8 amb el Dépor, Carletto torna a estar al paradís. I és que els gols són la salsa del futbol.
L'Espanyol diu prou als àrbitres. I esperem que d'aquí poc digui prou als empats i a les derrotes. Dijous toca guanyar al Getafe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada