Els punyals a la casa blanca van que volen. Això sembla Can Barça. La crisi s'ha instal·lat a la capital del Reyno, i la capital d'Europa. Ni la Décima els salva. Va fer molt de mal, la derrota del Madrid a Anoeta amb la R. Societat 4-2 remuntada donostiarra inclosa, després d'un 0-2.
No és només Iker Casillas que va confessar-se davant el Canal + sentir-se avergonyit de dur la samarreta després del ridícul blanc. Als diaris madrilenys les castanyes van que volen. Rep tothom. Des de Carlo Ancelotti a qui li demanen que espavili, als jugadors que se'ls tracta de mercenaris i d'autoconformistes per haver guanayt la Décima (us en recordeu els culers de Mònaco després de la Supercopa europea del 2006 oi?), a Florentino per deixar escapar puntals com Xabi Alonso, als nous fitxatges a qui consideren que passen de tot.
Només han passat 4 mesos després de la Décima Champions a Lisboa, però les coses han canviat a la capital blanca. De flors a trets. No se salva ningú.
S'ha reobert el debat a la porteria. Casillas serà El Santo, però el Bernabeu, reclama banqueta perquè entri Keylor Navas. Cristiano serà boníssim, però emprenya que no jugui (ahir per lesió, altres cops per ininició).
I mentrestant a Can Barça tot sembla que torna a la calma després d'una tempesa fenomenal com la de l'any passat. Torna allò que els va fer grans. Digueu-li tiqui - taca o com vulgueu. El planter aporta. No és només Munir és Sandro, i és Samper. Messi torna a estar excels...
A Madrid tenen la Décima i també tenen l'espasa de Dàmocles en forma de crisi galopant que arriba al pitjor moment, en la parada per les seleccions. 15 dies de portades i rumors. Sembla que la Décima comença a pesar. Que se la confitin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada