Europressió

El Madrid té la Décima i ja té marcada en foc la pressió per la undécima. Però res a veure la pressió del campió amb la resta dels favorits a guanyar la Champions de Berlín del 6 de juny. La defensa començarà molt coixa. Amb només 3 punts a la Lliga i després de perdre dissabte el derbi madrileny de Lliga amb l'Atlètic
El Bayern del Pep li falta l'orelluda per ser perfecte. El Pep ho ha guanyat tot a Alemanya i al món. però li falta conquerir a Europa. I fer-ho a l'actual capital del continent, on mana més Angela Merkel que els eurodiputats de Brusel·les, seria un bon escenari per aconseguir-ho.
José Mourinho té la pressió de guanyar la Champions amb el Chelsea. És el seu somni eròtic. Ho va fer amb el Porto i per això el van fitxar el 2004. No ho va aconseguir i va marxar a Itàlia el 2008 on va sucar al 2010 abans de marxar al Bernabeu on a part d'acabar de ser odiat per a tothom no va guanyar la Décima. va ser marxar i fer-ho Carlo Ancelotti. L'any passat torna al Chelsea on va anar per primer cp per guanyar la Champions i no ho va fer. Torna per redimir-se i l'any passat cau davant l'Atlètic de Madrid a semis. Aquest any no li perdonaran un nou fiasco.
L'Atlètic de Madrid ja no és el pupes. És el sotscampió d'Europa i li recau la pressió de fer un altre gran any a Europa. Ja no cola el vestit de xai i aniran a per un llop que ha començat la temporada de manera estranya, això si amb una Supercopa espanyola guanyada a l'etern rival blanc.
El PSG francès continua sent fastigosament ric, com el Mònaco, l'altre acompanyant gal a la Champions, però ric en calers i no en títols. Un equipàs amb Ibrahimovic o Marquinhos, ja va sent hora d'aixecar alguna cosa més que talonaris. També a Europa. Aquetsa és la pressió que té a sobre. Quelcom similar passa a l'altre cantó del Canal de la Mànega, a Manchester, amb el City, ja que el United no tocarà Europa aquest any, i amb el pas que va, pinta que el que ve tampoc. Van Gaal està fent una destrossa meravellosa a Old Trafford.
I la Juve, tindrà la pressió de conduïr tot Itàlia a conquerir una Orelluda que fa temps que no toca.
L'Athlètic de Bilbao tampoc té cap pressió. És l'equip de la il·lusió del nou San Mamés que estrena catifa europea després de 16 anys de la última participació dels bascos a la Champions, al vell San Mamés, clar
Ludogorets bulgar (mític per l'improvisat "porter" Moti, que va eliminar a l'Steaua de Bucarest a la tanda de penals de la fase prèvia), Malmoe, Maribor o Basilea, els convidats de pedra dels grans d'Europa i que completen els 32 equips que configuren la Champions 2014-2015. Cap pressió. Jugar a futbol. Fer-ho mitjanament bé perque els seus cracs es puguin llaurar un futur en lligues més potents i no tant exòtiques.
I el Barça? Doncs, evidentment que és un dels favorits per aixecar la Champions. Fins i tot si el Palamós tingués a Leo Messi seria favorit a la Champions. Té un gran equip, que si vol, té gana i està ben getsionat des de la banqueta, cosa que estic segur que Luís Enrique fa de meravella, és claríssim candidat a la maneta de Champions. La pressió se la posen ells mateixos.
La pressió per aconseguir la Champions comença avui. La pressió de l'aficionat perquè gaudim del millor futbol europeu cada dos dimecres fins el 6 de juny arrenca avui. Comença la Champions. Comença l'Europressió per a l'Orelluda.

PostData 1: Perry Mason es torna a creuar a la vida del Barça. Ha començat el judici de l'acció social de responsabilitat contra la directiva de Joan Laporta, on si es falla a favor de l'actual Junta Bartomeu, Laporta i els seus hauran de pagar els deutes generats i les pèrdues al final del seu exercici. Un Barça contra Barça a la Ciutat de la justícia que no s'entén i fa mandra entendre-ho. Només sé que fa mal al club.

PostData 2: Barça i Espanyol han acordat que el 29 d'octubre es jugui a l'estadi de montilivi a Girona, la final de la Supercopa Catalana de futbol