Els missioners busquen l'or espanyol

Als USA si els hi parles de bàsquet et parlaran de les meravelles de l'NBA, la que consideren la única Lliga d'aquest esport que existeix. Per això molts comentaristes diuen que el campió de l'NBA és el campió del món. no entenen que més enllà de l'Atlàntic i més avall de Texas també existeix aquesta cosa estranya anomenada basquetbol,
Els americans sempre volen anar per endavant i demostrar al món que són l'hòstia amb patinet, el model a imitar.
Ni tant sols, les cites olímpiques trempen als USA en matèria basquetbolística. Ni als aficionats ni als jugadors. Tradicionalment, en cites FIBA, la selecció nordamericana enviava les grans promeses universitàries com examen final per entrar o no al selecte grup dels escollits NBA. Sense anar més lluny, Michael Jordan va guanyar l'or olímpic de LA 1984 sent l'estrella de North Carolina.
És per aquest motiu que amb l'arribada del Dream Team a BCN'92 per disputar l'Olímpiada va ser el gran èxit de l'organització de les Olímpiades catalanes. Era la primera vegada que les grans estrelles de la Lliga, Magic, Jordan o Bird veneien junts a "cristianitzar als índigenes europeus en matèria basquetbolística. Eren els missioners que volien exportar el seu bàsquet al món.
D'ençà dels JJOO del 92, i ja més entrant en una campanya de marqueting, tant pròpia dels americans que una altra cosa, a les competicions FIBA, els amaricans porten un equip professional. Però si no és per la pasta a cap dels tècnics de la selecció els hi fa gràcia anar a fer el paripé per l'altre món. El consideren una broma al costat de la galàxia americana. Aquest any, i arran de la lesió de Paul George, l'aler d'Indiana, en un amistós preparatiu del mundial d'Espanya que arrenca aquest dissabte, la selecció nordamericana es replanteja la presència dels professionals a les competicions FIBA.
A partir de dissabte, els americans seran els grans protagonistes i animadors del Mundial d'Espanya. Al costat, l'amfitriona Espanya, que apura els ossos de la generació del 99, la dels Gasol i companyia que des de l'or del Mundial Junior de Lisboa el 1999 no para de donar alegries tocant metall a tot arreu. Espanya ha de ser el punt i final per aquetsa generació i la del traspàs de poder a una generació fastigosament més jove que ha de liderar Ricky Rubio. Americans i els espanyols de la ÑBA, seran si no hi ha sorpresa majúscla els conqueridors de l'or a la final de Madrid del 14 de setembre. En les ocasions anteriors que ambdós conjunts, l'actual americà i el de la ÑBA, el que conformen majoritariamant tos aquells espanyols que proven o han provat l'aventura USA, el triomf ha estat americà, tot i que tant a Pequín 2008 com Londres 2012 han estat per diferències ajustadíssimes.
I amb americans i espanyols les altres 22 seleccions que competiran en el Mundial d'Espanya, on per cert el Palau Sant Jordi de Barcelona albergarà la meitat de la fase de creuaments de la competició amb 4 dels 8 vuitens, dos dels quarts de final i una de les semis. Abans hauem de passar la fase de grups. I el grup més atractiu i difícil és el de l'amfitriona Espanya, l'A on es trobarà amb cocos com Brasil, França o Sèrbia, a la seu de Granada. Bilbao tindrà la sort d'acollir els missioners USA, en un grup força senzill amb Ucraïna o Turquia com a relatius cocos del grup C. Al B Argentina, Croàcia i Grècia són els favorits per passar als encreuaments. Al D, les seleccions de Lituània i Eslovènia sobresurten als Mèxic o Angola.
Amb missioners USA o no, amb menys credibilitat o no per part americama, el bàsquet arrenca temporada amb el Mundial d'Espanya. Això ja no hi ha qui ho pari.

PostData 1: L'Athlètic de Bilbao que va derrotar al Nàpols 3-1 a San Mamés es va classificar per la fase de grups de la Champions, que es sorteja demà a Mònaco, 16 anys després de la última presència a la Champions

PostData 2: Les dues últimes bombes del mercat d'estiu les ha explosionat el Madrid en forma de vendes. Ángel Di Maria va al Manchester United i Xabi Alonso al Bayern de Munich de Pep Guardiola