Pupes: La Llegenda comença a Heysel

L'Atlètic de Madrid té associat entre molts altres conceptes com frikisme, Gil o Imperioso, el Pupisme. L'Atlètic de Madrid és el Pupes per excel·lència o era després de la merescuda Lliga guanyada el dissabte passat i en la projecció d'una final de la Copa d'Europa dissabte que ve a Lisboa. 

Precisament va ser en una Final de la Copa d'Europa on el Pupisme va fer acte de presència per primer cop. Era la primera que disputava el conjunt madrilny. I d'això en fa 40 anys. Va ser una final especial. Perquè en van ser dues. I l'Atlètic de Madrid té l'honor d'haver jugat la única final de la història amb desempat.

Estadi Heysel de Brusel·les, 15 de maig de 1974: els colchoneros arriben a la seva primera final europea on s'enfrontarà a un equip que aspirarà a ser llegendari. Si a Brusel·les va començar la llegenda del pupes, també a Bèlgica s'inicià la llegenda del Bayern de Munich.

L'Atlètic de Madrid era entrenat per Juan carlos Lorenzo i a les seves files llegendes colchoneras que Joaquin Sabina no es va estar d'anomenar-les a la seva canó commemorativa del Centenari blanc i vermell: Luís Aragonés, Ufarte, Abelardo, Eulogio o Jabo Irureta. A l'altre cantó noms mítics del futbol alemany i mundial que es van començar a fer llegendes en el conjunt bavarès. Us sonen noms com Beckenbauer, Seep Maier, Rummenigge, o Gerd Müller? Doncs això. I a la banqueta, Udo Lattek que anys després entrenaria el Barça

A Heysel, aquell 15 de maig, a la fi dels 90 minuts 0-0. I a la pròrroga, el Zapatones de Hortaleza, Luís Aragonés marca el 0-1 a 5 minuts pel final de la pròrroga. i quan el deliri per una Champions s'instal·lava a Neptuno, Georg Schwarzenbeck empata el partit al minut 120 del partit. Aquí neix el Pupes que els acompanyarà durant 40 anys i que sembla que el Cholo Simeone ha enterrat o almenys ha reconvertit en el Cholismo actual

I no hi va haver més temps. El col·legiat, el belga Vital Loraux, xiula el final del partit, que no de la final. El nou campió d'Europa es decidiria dos dies després al mateix Estadi de Heysel.

17 de maig de 1974. Si el tòpic del Pupes va néixer allà, la frase que en el futbol són 11 contra 11 i sempre guanyen els alemanys també podria haver nascut aquí. Si les estrelles del Bayern no van aparèixer dos dies abans, si que ho van fer en la segona final. Dos gols d'Uli Hoeness i dos més de Gerd Muller posen el definitiu 4-0 al marcador. El Bayern es proclama així per primer cop campió d'Europa. en vindrien dos orelludes seguides més.

Per l'Atlètic aurien de passar 4' anys per tornar-se a plantar a una final de la Champions. Serà aquest dissabte a Lisboa davant l'etern rival blanc: el R. Madrid. Tant de bo la història no es repeteixi.