L'últim prec a Imperioso

Carta oberta a Imperioso

Divinitzat Tatano

Per la primera. Per Luís Aragonés, el Zapatones, i venjar aquell gol que no va servir de res a la final del 1974 amb el Bayern. Pel teu amo, Gil, que sempre desitjava aixecar la Copa d'Europa amb ell de President. Pel Cholo i el Cholismo, que substiueixi d'un cony de cop el clàssic Pupes. Pels aficionats i fans incondicionals, alguns potser massa, com els radicals dels Impeioso Boys que et van dedicar el nom d'una penya
I per, què collons, perquè demà a Lisboa, es juga una final de la Champions i el teu, el nostre Atlètic de Madrid, juga amb el R. Madrid, el nostre etern rival, teu per ciutadà, meu per la història i per les castanyes que ens hem repartit al llarg dels temps.
Perquè és la primera. Perquè evitaràs una Décima. Donaràs una doble alegria, als teus i als meus (som així els culers. Ens alegrem per les desgràcies dels altres abans que amb les nostres alegries).
Per Koke, Thuram, Diego Costa, Courtois, que si guanya la Champions se'n tornarà de cop al Chelsea, i crec que sino també.
En fi, aïmat Tatano, al cel èquid siguis mitificat pels segles dels segles i que t'haurien de fer una estatua a la porta rincipal de tribuna al Vicente Calderón, t'imploro el favor dels favors. Que demà, el capità colchonero, aixequi la Champions.
Pels de l'Atlètic i pels dels culers. La Décima pot esperar un segle més. Ja no ve de 100 anys

Atentament

President de l'Església Imperioso Eterno