Conformisme: La nova moda del Camp Nou

El Barça ha jugat el millor partit des que sóc a la banqueta
Gerardo Martino, en roda de premsa després de l'Athlètic 1- Barcelona 0

Una nova i perillosa moda s'ha instal·lat al Camp No L'ha instaurat Gerardo Martino i l'exemple millor és la frase que teniu a l'inici del comentari: el conformisme.
Ara ja només ens copnformem a guanyar. És igual de quina manera. I si no ho fem no passa res, s'ha jugat bé.
L'espiral en què ha entrat aquest Barça no m'agrada gens ni mica. Després de trobar l'excel·lència en el joc amb Pep Guardiola, ens vam relaxar amb Tito. I ara amb Tata sembla que ens conformem amb el resultadisme. Un resultadisme que no es basa en resultats sino en el joc, que és pitjor. Molt pitjor. Justifiquem la derrota i a més els felicitem per jugar com han jugat. Cert que es va jugar milllor que el dia de l'Ajax i que durant uns minuts el Barça va tornar a pressionar.
Però aquest Barça que per molts resultats, no està bé, li falta la continuïtat en el seu joc. Quin joc? Pregunteu-li al Tata, perquè jo sóc incapaç de definir-lo. A més no hi ha grapa, ni agressivitat. La plantilla es fa gran, no hi ha renovació de jugadors i si de velles glòries que aspiren a fer l'últim gran contracte amb el club dels seus amors abans de retirar-se. Va marxar Pep, però s'han quedat la majoria de jugadors d'aquell Barça campió. La diferènca és que han passat cinc anys. Però ens és igual, mentre guanyem o juguem bé...
Però el Barça no juga bé. I ara ni tant sols guanya a un Athlètic de Bilbao normalet. Tenim un problema. A Can Barça i a la selecció espanyola que es nutreix del joc del Barça. Però mentre guanyem...
Això s'ha d'acabar. Si no busquem l'excel·lència i no ens enmirallem en els millors (i no només és futbol, ens estancarem i la cagarem). Cal reaccionar, pel bé de la institució. I si cal rodar caps es roden. Però conformisme no.
El conformisme, la nova moda al Camp Nou que amenaça de deixar l'Estadi en ruïnes, a l'equip mediocre i l'afició amb un embut i una trompeta al cap.