Avui vull parlar de les seleccions. No de l'espanyola, aquella que ahir va rememorar el Mundial de 2010, aquest cop sense el petó a la Carbonero, que es veu que ha passat de ser besada a ser prenyada, amb una nova patxanga inútil i va acabar amb el porter del Barça Víctor Valdés lesionat.
Vull parlar de la nostra. De la Catalana. M'he resistit a parlar-ne fins avui perquè em pensava que estava en un somni.
Doncs no. Fa uns dies es va anunciar que Catalunya jugarà el partit de Nadal amb Cap Verd. La potent Cap Verd. Quan ho vaig llegir vaig agafar un mapa i vaig haver de buscar a quin cantó del mapa d'Àfrica estava.
Doncs 11 habitants i algun més d'aquest petit arxipelag situat al nord jugaran amb Catalunya a Montjuïc el 30 de desembre. Tot plegat un despropòsit.
A la Federació Catalana de Futbol ja fa temps que van pel pedregar amb el partit de Catalunya. El clímax va arribar amb el partit de Brasil del 2004, la doble confrontació amb Euskadi el 2007, o el Catalunya - Argentina en el debut de Johan Cruyff el 2009.
Amb el Profeta va arribar el despropòsit. La gent està farta de costellades. El país entra en una nova era. Vol independència. Vol Mundial 2014. Andreu Subies, president de la FCF diu que si, però la costellada continua.
El què va passar l'any passat va ser un ridícul majúscul a l'alçada de les enormes cues que es van formar a les rodalies de Cornellà per veure el partit amb Nigèria. Sumeu-li el gran esforç que va fer Johan Cruyff per parlar cataà el dia del seu comiat. Se li va intuïr un "Hola".
I aquest any sant tornem-hi a la Hawai catalana... pels pingüins. Montjuïc, l'Estadi Olímpic un 30 de desembre és el més semblant a una nevera. Fot un fred que pela. I si el motiu que ens ha de fer venir a veure la catalana es diu Cap Verd, ho tenim clar.
Gerard López seleccionador sense haver entrenat MAI, Cap Verd, potència futbolística número 41 del món, conegudíssima per haver estat exclosa del Mundial 2014 per alineació indeguda als quarts de final de la fase prèvia... pinta, tot plegat a un gran espectacle on els jugadors catalans del Barça faran mans i mànigues per no anar-hi.
Ja està bé de bromes. Per fer això no ho fem. Prou condescendència i actuem. Fem un Mundial de Nacions sense Estat com ja va proposar la Federació fa temps. O millor. Independència.
Catalunya vol més. Ni Cap Verd, ni Nigèria, ni Brasil. Ja és hora que els de la Federació deixin de fer el ximple i ser uns cap verds i actuïn d'una vegada. El Mundial està a tocar. Mentrestant ja espero que sigui el dia 30 per anar a Montjuïc. I és que els catalans com el futbol, som així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada