La Penya pinta bé

Era de preveure i de fet quelcom cosa diferent hauria estat una sorpresa majúscula. El totpoderós Barça, preocupat per uns patrocinadors que busca però no necessita i neguitós per un nou Palau que si necessita i no arriba, derrotà a la Penya a la final de la Lliga Catalana de bàsquet.
Em podreu retreure que al bàndol blaugrana hi faltàven Lorbek, Sada i Navarro no girava fí, però la Penya va transmetre bones sensacions. Evidentment al primer període on va arribar a guanyar 2-17.
Liderat pel joc descarat del jove, com gairebé tots, Guillem Vives (màxim anotador amb 22 punts), el Joventut, més modest entre els grans, per culpa del cony de crisi i una mala gestió econòmica quan la cosa anava bé, va osar competir cara a cara al Barça.
Els blaugranes que es pensàvem com molts que aniria a passejar-se militarment per Girona, es va haver de posar el mono de treball uns minuts, per remuntar i fer evident la seva superioritat en tots els sentits respecte al conjunt verdinegre.
Un altre jove, Àlex Abrines (19 punts, 22 de valoració, MVP de la Lliga Catalana) va liderar la reacció blaugrana. Com era d'esperar, quan els de Xavi Pascual van posar-s'hi el miracle verdinegre es va esfumar, i més amb la tècnica a Salva Maldonado, el tècnic del Joventut.
Amb una àmplia diferència i amb la Catalana al sac, el Barça va relaxar-se i la Penya va retallar marges dins als 12 punts de diferència final.
El conjunt badaloní va mostrar bones sensaciona de cara al debut amb el Manresa diumenge a l'ACB. Pel què fa al Barça, haurà d'anar en compte amb els relax i les confiances. Això és bàsquet i el més ruc fa sabates.
A Girona, a la final de la Lliga Catalana, Barça 85 - Joventut 73. La Penya pinta bé.