En Nil era un jove que com cada dia va agafar el seu cotxe per anar a entrenar-se amb el seu Girona. Era porter i es preparava per un nou partit al cap de setmana. En Nil mai arribaria al seu destí. Amb 20 anys, el Nil es va deixar la vida la matinada de divendres a dissabte passat en un accident de cotxe.
Diumenge, en l'Olímpic de Xàtiva - Llagostera, el conjunt català, equip vinculat del Girona i on el Nil estava molt lligat va demanar que es fes un minut de silenci. L'equip valencià es va negar a fer-ho perquè segons el seu president, Alfonso Rus, "no les incumbe".
La mort del Nil, el qual hauria d'haver quedat amb un trist succés que hauria d'haver quedat en la privacitat d'una família trencada, esdevení categoria d'afer públic, quan es va fer públic els fets de Xàtiva. Un perfil fals a twitter de l'Olímpic publicava barbaritats contra Catalunya, el Llagostera i el Nil. Molt ens en vam adonar tard que aquest perfil era fals.
El que si que és cert és que el minut de silenci demanat pel Llagostera no es va fer perquè no van voler els locals, i que el senyor Rus, és el paradigma del caciquisme i de com van les coses pel País Valencià dels Orange Market, Gūrtel i la corrupció més fastigosa. Rus, president de l'Olímpic, alcalde de Xàtiva i President de la Diputació de València, va demostrar com pot caure de baixa la condició humana.
Dimecres, a "El Món a Rac1" Jordi Basté va obrir el seu davantal llegint una emotiva carta del pare del Nil a Rus, que ahir van reproduīr tots els diaris, on diu, que ell, el pare, un catalanista convençut que té una petita empresa de construcció, va anar a Xàtiva a arreglar un mur desprès a la carretera i que es va reunir amb Rus. I que quan van tancar el pressupost per arreglar un desperfecte que posava en perill al poble no li va importar que ho fes un com ell. El pare va lamentar a la carta a Rus, l'actitud de la institució que representa.
Un cop va llegir la carta, Jordi Basté va demanar que en el derbi català d'aquesta nit, dia de Tots Sants, a les 21:00 (des de les 20:00 a Rac1) Barça i Espanyol fessin un minut de silenci pel Nil.
Aquí es va demostrar com de gran pot ser l'ésser humà. Carles Vilarrubí, vicepresident institucional del Barça i Joan Collet, President de l'Espanyol van dir que cap problema.
Per tant, avui, just abans del derbi on el Barça hauroa de ser molt superior a l'Espanyol i, on ja fa temps que ha perdut màgia i misticisme, es farà un minut de silenci al Camp Nou i de fet a tot el futbol català, al Nil, aquell nano de 20 anys, porter, fill de català amb orígens aragonesos i andalusos, que es va matar quan anava a entrenar-se.
Avui és el derbi del Nil. I al senyor Rus... que el moqui la iaia.
PostData: La millor prova que el Barça de bàsquet no està bé la vam viure ahir al Palau. Derrota molt sorprenent del conjunt barcelonista amb el Nanterre francès, campió de Lliga al país gal i novell a l'Eurolliga. Segona derrota del conjunt de Xavi Pascual a Europa. Necessita millorar i molt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada