La Guerra dels Mous

José Mourinho ho ha tornat a fer. L'enfant terrible del futbol ha actuat de nou. No ha donat la concessió dels 100 dies de gràcia.
Va deixar el Santiago Bernabeu en ruïna i ara torna per no deixar pedra sobre pedra. Mou, ara al Chelsea, ha rajat del seu R. Madrid, el seu exequip fa 2 mesos.
La tàctica és coneguda. Deixa terra cremada per on passa, s'afinca a un altre camp, el trebalarà i de pas criticarà les altres terres per on abans havia estat benerat.
Després del Barça, on ja és prou conegut amb dits a l'ull, puto amo i companyia, la primera etapa al Chelsea, i a l'Inter on se les va tenir amb Déu i sa mare, ara li toca el torn al R. Madrid. Si amics, el Realisimo, aquell que no es pot tocar doncs ha estat tocat per aquell que només s'estima a si mateix. L'egòlatra Mourinho no ha tingut temps i ha deixat anar la primera canonada fora de les muralles del Bernabeu. Ja va desestabilitzar la casa des de dins, condemnant Casillas a la banqueta o dient que té més bona relació amb la seva dona que amb Sergio Ramos.
Des de la tranquil·litat i la llunyania d'Stanford Bridge, on ja hi va estar, ha dit que l'autèntic Ronaldo que va entrenar era el brasiler del Barça i no pas a Cristiano.
CR7 que com Mou tampoc es talla un pèl i té la xuleria i l'arrogància per bandera, ha dit que no escupi el plat que li ha donat de menjar.
Mou ho ha tornat a aconseguir. Ha obert una nova esquerda al madridisme. El portuguès ha atacat al cor del madridisme. Sap que Cristiano encara no ha renovat pel club blanc i sap que el cagòmetre està instal·lat a Chamartín perquè el guapo ric i bon jugador no ha dit ni gall ni gallina si volia seguir.
Anit Madrid i Chelsea han jugat als EUA una patxanga on el més interessant ha estat veure els gestos entre Mou i Cristiano.
Mou ha tornat a centrar les mirades en ell. L'amo és ell. Ha volgut dominar l'escena. I ho tornarà a fer quan li doni la gana o quan les seves circumstàncies ho requereixin.
Avui és Cristiano, demà Florentino i ves a saber quan tornarà a atacar al Barça. Perquè ho farà. La força de Mou són les Copes que té i el gran curriculum que atesora. Però res més. Com l'aigua de les onades ell també marxarà i el temps l'oblidarà. Perquè ningú voldrà recordar-lo. No té amics. Només trofeus. És la Guerra dels Mous. Jo contra el món. Un dia et voldré al meu costat i l'endemà et deixaré tirat
Ara la casa blanca comença a coneixer el veritable Mourinho. I segur que com a Barcelona no li ha agradat el personatge i el què ha vist.
Que consti que ja els vam avisar.

PostData: Selecció de Tailandia 1 - Barça 7 en l'estrena de la gira asiàtica dels culés. Destacable? El primer gol de Neymar amb la samarreta blaugrana i el bon partit de Pedro i Alexis.