L'avi de les 5 copes

La mort d'Antoni Ramallets escapça una mica més un equip de llegenda. Llei de vida. No trigarem molt de temps, malauradament, a saber que tots els components del mític Barça de les Cinc Copes han passat a millor vida.
Estem parlant d'un grandiós equip de futbol que va innovar la manera de jugar a aquest esport. Un equip comparable a la generació iniciada per Pep Guardiola, que encara perdura per molt que alguns la vulguin enterrar.
Segurament però sense l'equip que va regnar a Europa als anys 50, no s'explicaria l'actual Barça. Amb el Barça de les 5 Copes, el club va canviar com un mitjó. Va passar de ser un equip perdedor, o que guanyava de tant en tant, a un equip guanyador. El Barça de Messi no s'entendria sense el Barça de Kubala. I el Camp Nou no existiria sense un equip de somni que va fer petit el Camp de Les Corts.
Però qui éren aquests personatges que van desafiar la història i el règim on el Real Madrid era part fonamental? Qui gosava derrotar Franco?
Ladislau Kubala, un hungarès que s'escapa del règim comunista al qual l'acusava de saltar-se al servei militar, arriba a Barcelona de la mà de Josep Samitier, que evita que el fitxés el Madrid. Ell seria el detonant de tot plegat. L'estrella, el Messi d'un equip de llegenda que gosa a tossir al totpoderós R. Madrid. El futbol de Laszi meravella. Pur espectacle, pura fantasia, un xut portentós. Les Corts es començava a fer massa petit per tanta gent que el volia anar a veure. A ell i a tots els seus companys, una generació de futbolistes fantàstics a qui Serrat va dedicar una estrofa d'una cançó: Basora, César, Kubala, Moreno y Manchón. La davantera del Serrat. La davantera d'un equip que faria màgia, dins i fora del camp. Pel geni hungarès Kubala, Serrat li tenia dedicat una cançó per ell solet, on es desgranava les meravelles futbolístiques que feien bavejar als culés.
Amb Kubala al davant i amb Ramallets a la porteria, el Barça era invencible: golejava, però no encaixava. El Gat de Maracanà, com se li deia a l'Antoniu, després de fer una exhibició al Mundial de Brasil de 1950, ho parava tot. Era tant fonamental com Kubala.
El zenit d'aquest primer Dream Team de la història arriba a la temporada 1951-52. Lliga, Copa Llatina, la predecessora de la Copa d'Europa, Copa, la Copa Eva Duarte, la predecessora de la Supercopa d'Espanya i el Trofeu Martini Rossi a l'equip amb millor balanç gols fets - gols encaixats.
Allò no era futbol, era art, un homenatge als Déus del futbol, a Pelé, a Di Stefano, als coetanis d'una època de genis. El Barça no podia ser menys. Aquell equip va fer que el Camp de Les Corts es quedés petit i s'hagués de fer un Camp Nou, el Camp Nou, el colisseu actual que, avui Leo Messi s'entesta a reformar.
I, igual que el Dream Team de Johan Cruyff, que a la final d'Atenes del 94 va posar el creu i ratlla, el Dream Team del Barça de les Cinc Copes va finiquitar la seva llegenda en una altra final maleïda. La de Berna al 1961, la coneguda final dels pals amb el Benfica portuguès d'un altre geni del futbol: Eusebio, la perla negra. El Barça va tenir tota la mala fortuna del món. Un futimer de boles van anar als pals de la porteria portuguesa i que van sortir repelides a fora. En canvi les úniques boles al pal a la porta de Ramallets van anar a dintre. El Barça perdia la primera oportunitat de guanyar una Copa d'Europa i desbancar el Madrid com a únic equip que tenia aquest trofeu. Com a consol, va aconseguir que, a partir d'aquell instant, els pals de les porteries fossin rodons i no quadrats com fins aleshores.
L'equip de les Cinc Copes, aquella meravella que compartia art amb Picasso o Dalí als anys 50, passava ja a la posteritat i al record de batalletes d'avis a néts pel futur.
Antoni Ramallets ja és al cel, com Kubala, Besora, Manchón, César o Moreno. Però no encara amb Seguer o Biosca. El Barça de les Cinc Copes encara és viu i quan tots haguem traspassat, la seva llegenda perdurarà als nostres cors.
El Barça de les Cinc Copes és l'avi de l'actual Barça. I sembla que el nét ha sortit igual o millor que l'avi. Per molts anys.

PostData: La selecció espanyola femenina de waterpolo va guanyar a Hongria a les semifinals del Mundial de Barcelona, amb un últim quart estratosfèric remuntant 4 gols. Jugaran la final amb Austràlia. Així doncs la delegació espanyola ja té 10 medalles segures, a una del rècord d'11 de Roma 2009.