Carta oberta a Fátima Báñez
Labiorosa ministra
Pau Gasol, Rafa Nadal, Iker Casillas, Fernando Alonso... Li sona aquests noms oi? Són campions de tot al món de l'esport i fan treure l'orgull i la testosterona pàtria. I a més fan treure rèdits més enllà de l'esport.
Però sap d'on venen? O fem com sempre i ens quedem a la superfície?
Venen de l'esport base. Aquell que, de forma altruïsta, molts cops sacrifica moltes hores del seu temps d'oci per formar.
Perquè aquesta és la base de l'esport amateur. La formació de persones. És això el que vostè es vol carregar fent que tota aquesta gent que es dedica a educar a través de l'esport i cobra un simbòlic sou d'agraïment per part del club, cotittzi a la seguretat social.
És a dir, que tots aquells entrenadors que cobrin una prestació d'atur si es dónen d'alta perdrien el subsidi que és en definitiva al que molts fem servir per subsistir. Si en els millors dels casos són dos sous però l'elecció és perversa. Renunciar a formar persones per tu poder menjar.
No és això, no ha de ser això. Vostè veu l'esport com allò que ens farà sentir orgullosos quan aixequem títols i desgraciats quan algú que no vagi amb la Roja, el capote i el pollastre a la samarreta ens guanyi.
Per mi, per nosaltres, per a tots aquells que matem hores amb l'esport amateur, l'esport no és només buscar un Nadal, un Gasol o un Contador. Això és el de menys.
L'esport abarca més enllà de la pilota, la cistella, l'estic, el putching ball, les rodes o els pedals. L'esport és cultura, és economia, és EDUCACIÓ. És el que es vol carregar per tenir dos euros més a unes arques de l'Estat més plenes de teranyines que d'euros.
L'esport és una eina de sociabilització. Formem persones perquè no acabin tirats al carrer o sota terra abans dels 13 anys. L'esport ha salvat vides i famílies.
Els entrenadors base de futbol, bàsquet o de petanca són l'extensió, al terreny de joc de la vida, del professor de mates, de llengua, de ciència..., al pupítre. Es vol carregar l'educació? Si ja ho fa el ministre Wert.
Molts cops nosaltres diem que som entrenadors per amor a l'art. Però nosaltres no vivim de l'amor i de l'art. El poc que rebem del club el qual ajudem és un suplement de les nostres habituals tasques. La del metge, l'informàtic, del banquer, que durant tres hores a la setmana i uns partits al cap de setmana es posen el mono d'entrenador, àrbitre o auxiliar de taula. El mono de feina que fa que cada setmana els nanos aprenguin valors. Els valors de l'esport. El que fem ho fem perquè ens agrada la feina que fem, perquè estimem l'esport, i perquè sabem que el que fem serà útil per la societat. El que rebem a final de mes és un gràcies dels nens, dels pares. No dona per menjar. Però AJUDA.
I vostè ens vol treure l'AJUDA. El que fem no és una feina. És un acta altruïsta que fem perquè els nois i noies no es perdin pel mal camí.
S'està carregant l'educació perquè s'està carregant els educadors. No som creadors de Gasols. D'aquests en surten un de cada 1000. Som forjadors de somnis. D'aquell nano que vol ser metge, periodista, veterinari... i que amb la pilota, l'estic o el pedal només vol divertir-se aprenent a ser solidari, respectuós, amic, a saber pensar o a no saber rendir-se. De jugadors de bàsquet saben de bon principi que n'hi arribaran pocs a guanyar-s'hi la vida. Com també saben que el que indiqui un marcador ens importa ben poc.
Vostè la ministra dels 6 milions d'aturats, del 27%, ha tornat a creuar una línia vermella, la de l'educació. Creu que val la pena carregar-se a clubs, institucions històriques creades per la il.lusió desinteressada de molts, a base d'inspeccions fiscals retroactives en cincs anys, per omplir una mica les arques? El que fa no és la solució als problemes econòmics d'Espanya. És un pedaç que amaga però no resol el problema.
Perquè no ens carreguem el Senat, les diputacions i altres institucions supèrflues i deixem en pau el que ens pot garantir el futur? Per estalviar 150 € per entrenador es carregarà el fonament d'un estat de dret i democràtic? No és esport estúpids, és l'educació i el futur del nostre país.
Nosaltres no som robots que formem Supermans. Això ho fan les fàbriques o els xinesos. Cada nen és un món que vostè es vol carregar. Nosaltres no som d'eixe món.
Però sap d'on venen? O fem com sempre i ens quedem a la superfície?
Venen de l'esport base. Aquell que, de forma altruïsta, molts cops sacrifica moltes hores del seu temps d'oci per formar.
Perquè aquesta és la base de l'esport amateur. La formació de persones. És això el que vostè es vol carregar fent que tota aquesta gent que es dedica a educar a través de l'esport i cobra un simbòlic sou d'agraïment per part del club, cotittzi a la seguretat social.
És a dir, que tots aquells entrenadors que cobrin una prestació d'atur si es dónen d'alta perdrien el subsidi que és en definitiva al que molts fem servir per subsistir. Si en els millors dels casos són dos sous però l'elecció és perversa. Renunciar a formar persones per tu poder menjar.
No és això, no ha de ser això. Vostè veu l'esport com allò que ens farà sentir orgullosos quan aixequem títols i desgraciats quan algú que no vagi amb la Roja, el capote i el pollastre a la samarreta ens guanyi.
Per mi, per nosaltres, per a tots aquells que matem hores amb l'esport amateur, l'esport no és només buscar un Nadal, un Gasol o un Contador. Això és el de menys.
L'esport abarca més enllà de la pilota, la cistella, l'estic, el putching ball, les rodes o els pedals. L'esport és cultura, és economia, és EDUCACIÓ. És el que es vol carregar per tenir dos euros més a unes arques de l'Estat més plenes de teranyines que d'euros.
L'esport és una eina de sociabilització. Formem persones perquè no acabin tirats al carrer o sota terra abans dels 13 anys. L'esport ha salvat vides i famílies.
Els entrenadors base de futbol, bàsquet o de petanca són l'extensió, al terreny de joc de la vida, del professor de mates, de llengua, de ciència..., al pupítre. Es vol carregar l'educació? Si ja ho fa el ministre Wert.
Molts cops nosaltres diem que som entrenadors per amor a l'art. Però nosaltres no vivim de l'amor i de l'art. El poc que rebem del club el qual ajudem és un suplement de les nostres habituals tasques. La del metge, l'informàtic, del banquer, que durant tres hores a la setmana i uns partits al cap de setmana es posen el mono d'entrenador, àrbitre o auxiliar de taula. El mono de feina que fa que cada setmana els nanos aprenguin valors. Els valors de l'esport. El que fem ho fem perquè ens agrada la feina que fem, perquè estimem l'esport, i perquè sabem que el que fem serà útil per la societat. El que rebem a final de mes és un gràcies dels nens, dels pares. No dona per menjar. Però AJUDA.
I vostè ens vol treure l'AJUDA. El que fem no és una feina. És un acta altruïsta que fem perquè els nois i noies no es perdin pel mal camí.
S'està carregant l'educació perquè s'està carregant els educadors. No som creadors de Gasols. D'aquests en surten un de cada 1000. Som forjadors de somnis. D'aquell nano que vol ser metge, periodista, veterinari... i que amb la pilota, l'estic o el pedal només vol divertir-se aprenent a ser solidari, respectuós, amic, a saber pensar o a no saber rendir-se. De jugadors de bàsquet saben de bon principi que n'hi arribaran pocs a guanyar-s'hi la vida. Com també saben que el que indiqui un marcador ens importa ben poc.
Vostè la ministra dels 6 milions d'aturats, del 27%, ha tornat a creuar una línia vermella, la de l'educació. Creu que val la pena carregar-se a clubs, institucions històriques creades per la il.lusió desinteressada de molts, a base d'inspeccions fiscals retroactives en cincs anys, per omplir una mica les arques? El que fa no és la solució als problemes econòmics d'Espanya. És un pedaç que amaga però no resol el problema.
Perquè no ens carreguem el Senat, les diputacions i altres institucions supèrflues i deixem en pau el que ens pot garantir el futur? Per estalviar 150 € per entrenador es carregarà el fonament d'un estat de dret i democràtic? No és esport estúpids, és l'educació i el futur del nostre país.
Nosaltres no som robots que formem Supermans. Això ho fan les fàbriques o els xinesos. Cada nen és un món que vostè es vol carregar. Nosaltres no som d'eixe món.
Firmat
Un educat per l'esport
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada