El Bayern - Barça d'ahir no va servir per treure cap conclusió definitiva sobre res del què envolta l'equip blaugrana. Com ja sabem el matx d'ahir va ser quelcom transitori pel futur que ha de venir. Un partit que fins i tot molestava: primer a Pep Guardiola que mai hauria volgut jugar un amistós tant recent contra el seu equip de sempre, que va deixar per desgast (si fos per ell, el partit no s'hauria jugat); segon, al propi Barça que, sense rodatge, ni tècnic, ni ànims va haver de jugar una costellada contra el campió d'Europa i contra el Pep, mite i TOT a Can Barça i; tercer a Uli Hoeness, el president del Bayern, que es va treure de la màniga una costellada per recaptar fons per beneficiència i netejar la seva imatge arrant d'un afer amb l'hisenda alemanya.
Futbolísticament no podem treure res, almenys amb un Barça mancat de forma, d'ànims i de força. Pel què fa al Bayern si que podríem treure suc a un parell de conceptes que ja havíem vist al Camp Nou. Per el Pep, qualsevol partit és important, inclòs molestos compromisos com aquest. L'alineació inicial que va presentar ahir, podria ser ben bé un 11 de gala per passejar-se per Europa. Excepte Bastian Schwensteiger, que va sortir a la segona part, hi éren tots: Müller, Robben, Neuer, Lahm... I això que dissabte tenen el primer títol oficial en joc, la Supercopa alemanya amb el Borussia. L'altre conclusió és el joc. Durant la primera part, sobretot, el Barça era una baldufa, a mercè del joc dels bavaresos. El Bayern pressionava i tocava com ho feia el Barça del Pep en les seves millors èpoques. En certa mesura, el Barça va tastar la seva pròpia medecina que tants anys va fer engolir als equips rivals.
Amb aquestes premises, podríeu pensar que el Bayern va golejar. Doncs no. A la mitja part 1-0.
A la represa, el partit es va empobrir i el Barça B reconvertit en A, ja que l'onze blaugrana (ahir amb la senyera) estava format absolutament per homes del filial, va jugar de tu a tu a un Bayern amb el cap a dissabte i que no va voler fer més mal del què ja duu el Barça. Els nanos del filial culé no van fer pas mal partit. Van combinar bé algunes jugades i van demostrar que estan més rodats que els grans.
Sigui com sigui, el famós amistós Bayern - Barça, el duel amb Pep Guardiola, on tothom pensàvem que ens cauria un carro i seria una tortura, al final va ser un dolç turment, que acabà 2-0 per acomiadar, almenys durant un temps, l'era Pep Guardiola, amb extensió Tito Vilanova, i obrir l'era Gerardo Martino . El Barça ja gira en mode Tata .
Futbolísticament no podem treure res, almenys amb un Barça mancat de forma, d'ànims i de força. Pel què fa al Bayern si que podríem treure suc a un parell de conceptes que ja havíem vist al Camp Nou. Per el Pep, qualsevol partit és important, inclòs molestos compromisos com aquest. L'alineació inicial que va presentar ahir, podria ser ben bé un 11 de gala per passejar-se per Europa. Excepte Bastian Schwensteiger, que va sortir a la segona part, hi éren tots: Müller, Robben, Neuer, Lahm... I això que dissabte tenen el primer títol oficial en joc, la Supercopa alemanya amb el Borussia. L'altre conclusió és el joc. Durant la primera part, sobretot, el Barça era una baldufa, a mercè del joc dels bavaresos. El Bayern pressionava i tocava com ho feia el Barça del Pep en les seves millors èpoques. En certa mesura, el Barça va tastar la seva pròpia medecina que tants anys va fer engolir als equips rivals.
Amb aquestes premises, podríeu pensar que el Bayern va golejar. Doncs no. A la mitja part 1-0.
A la represa, el partit es va empobrir i el Barça B reconvertit en A, ja que l'onze blaugrana (ahir amb la senyera) estava format absolutament per homes del filial, va jugar de tu a tu a un Bayern amb el cap a dissabte i que no va voler fer més mal del què ja duu el Barça. Els nanos del filial culé no van fer pas mal partit. Van combinar bé algunes jugades i van demostrar que estan més rodats que els grans.
Sigui com sigui, el famós amistós Bayern - Barça, el duel amb Pep Guardiola, on tothom pensàvem que ens cauria un carro i seria una tortura, al final va ser un dolç turment, que acabà 2-0 per acomiadar, almenys durant un temps, l'era Pep Guardiola, amb extensió Tito Vilanova, i obrir l'era Gerardo Martino . El Barça ja gira en mode Tata .
PostData 1: L'ACB, en assamblea ordinària, confirmà al Bàsquet Manresa, el La Bruixa d'Or, com a equip de la lliga per l'any que ve. L'incompliment dels requisits per pujar dels campions LEB, Burgos i Alacant, propicia de nou el Miracle Manresa, el més difícil. Ara si, Resa és ACB.
PostData 2: Quarta medalla per la delegació espanyola als Mundials de Natació de Barcelona. Quarta medalla per la sincronitzada. Quarta medalla per Ona Carbonell en global. Ahir, la catalana, va aconseguir el bronze al solo de rutina lliure darrere la xinesa Xuechen Huang. i la reina de la sincro mundial, la russa Svetlana Romashina, que ja suma 14 ors en Mundials i més de 20 en total, i encara li queden proves. Romashina és digne successora d'un dels mites de la sincro mundial Natalia Ischenko.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada