Be water my friend

A partir d'avui, la ciutat de Barcelona tornarà a situar-se al mapa de l'esport mundial, amb un clàssic de l'esport estival: els Campionats de Natació; sigui en format Europeu, o com en aquest cas, format Mundials.
10 anys després de BCN'03, la capital catalana reviurà l'esperit de l'aigua. De fet, els Mundials del 2003 van ser el del sorgiment de la natació catalana. Avui, 10 anys després, els peixos i les sirenes del nostre país s'han consagrat i no és descabellat que aconsegueixin més d'una medalla. De fet, la sincronitzada, esperem, ha de donar el botí més gros per la delegació espanyola, formada majoritariament per catalans.
Fa 10 anys ens vam enamorar d'una sirena anomenada Gemma Mengual que, amb somriure perenne i gran bellesa, sorprenia al món. Avui, la Gemma està retirada i ha donat pas a una nova generació que porta al darrere moltes i moltes medalles. Qui també no hi és, respecte el 2003, és Anna Tarrés, l'entrenadora que va eclosionar i popularitzar aquest esport i a qui la polèmica ha marcat als darrers temps. Per cert que Mengual i Tarrés donaran morbo als Mundials, després de tota la polèmica amb les supodades vexacions a les seves noies que van suposar la destitució de la tècnica. Mengual a TVE i Tarrés a TV3 comentaran la competició per la televisió.
10 anys després de BCN'03, els Mundials també han evolucionat. L'organització ha dissenyat una competició per esdevenir la millor edició de la història.
Amb el Palau Sant Jordi, com a joia de la corona, reconvertida de nou, en una piscina, més profunda que al 2003, on veurem les proves de natació i les de la sincro. A més, les Piscines Picornell albergaran el waterpolo; les Piscines Municipals acolliran les proves de salt, amb l'skyline de Barcelona al fons on tornarem a veure imatges icòniques que ens faran reviure el concurs de salts dels JJOO del 92 o dels Mundials passats, amb els saltadors caient per la Sagrada Família o la torre Agbar; i el Port Vell, on es faran les proves d'aigües obertes i una nova prova inèdita al calendari mundialista de la FINA: el High Diving, o els salts des d'una plataforma de 27 m. (20 m. en el cas de les dones). Són d'aquelles proves que acostumen tancar la secció d'esports dels Telenotícies.
Aquests són els escenaris. Però qui seran els protagonistes dels Mundials de Natació 2013 a Barcelona? Sens dubte, n'hi ha un que sobresurt per damunt de tots: l'americà Ryan Lochte. Sense l'ombra gegantina de Michael Phelps, Lochte vol treure's l'espina d'uns mals JJOO a Londres 2012 i aspira a 7 ors. Amb Lochte, també haurem de tenir en compte les participacions del brasiler Cesar Cielo i el francès Yannick Agnel, la gran sensació de la passada Olimpiada. Si Lochte serà l'estrella masculina a la piscina, l'americana Missy Franklin amenaça a ser la reina de Barcelona 2013. Amb els 4 ors olímpics que porta de Londres vol ratificar el domini a l'aigua del Palau Sant Jordi on també aspira a 7 metalls. Al costat de Franklin, atents al nom de Ruta Meillutyte, la lituana; una jove de 16 anys que aspira a que l'americana no guanyi tot el que es proposa.
No és ni molt menys el millor, però si el més mediàtic. El britànic Tom Daley arrossega amb ell milions de fans. La precocitat del jove saltador, que ja era campió del món als 15 anys, fa 4 anys, és un cas insòlit a l'esport. A les Piscines Municipals de Montjuïc serà una de les sensacions.
El duel entre l'anglès Gary Hunt i el colombià Orlando Duque monopolitzarà la lluita per l'or al High Diving, comrere ja ho fan normalment amb les habituals proves de la Copa del Món que organitza Red Bull.
Els catalans tindran molt a dir a Barcelona 2013. Mireia Belmonte, doble plata als passats JJOO, nedarà en 6 proves. La badalonina és l'aspirant catalana més clara a medalla en la natació. També haurem d'estar pendents del concurs d'Aschwin Wildeboer, Marina Garcia, Melanie Costa, el cordovès Rafa Muñoz, bronze als passats Mundials de Roma als 50 m. esquena; i a Èrica Villaecija que correrà els 1500 m. al Sant Jordi i els 10 km. d'aigües obertes.
Les medalles més clares i segures, ja veurem de quin color, són les de la sincronitzada. Si Gemma Mengual i Anna Tarrés van liderar l'equip al 2003, ara són Ona Carbonell, després de la retirada sobtada d'Andrea Fuentes, la successora de Mengual, i Esther Jaumà, com a tècnica, qui portaran les rendes de l'equip espanyol, amb gairebé ple de catalanes. Veurem fins a quin punt les russes són superiors a les espanyoles i si les xineses poden donar algun ensurt.
I a les Picornell, el waterpolo serà protagonista. Els homes de Rafa Aguilar han canviat la força per passar a ser un equip més ràpid. La plantilla és gairebé la mateixa que va guanyar la plata a Roma 2009, amb Iñaki Aguilar a la porta, Xavi Vallès de boia o Felipe Parrone a l'atac. Volen ser més nedadors que lluitadors de grecorromana. La potentíssima selecció sèrbia, amb Andrija Prlanovic, campió en dos ocasions de la Lliga de Campions, el 2012 amb el Pro Recco italià i aquest any amb l'Estrella Roja de Belgrad, com a baluart, és la gran favorita a l'or juntament amb Itàlia o Hongria.
I després de la gran alegria dels passats JJOO de Londres on van ser plata, la selecció espanyola femenina, entrenada per Miki Oca, amb majoria de catalanes, i amb base del CN Sabadell, actual campiona d'Europa, vol demostrar que el que va passar l'any passat no és casualitat i ni de bon tros és flor d'estiu. Vol l'or. Així de clar. Amb Laura Ester a la porteria, tot una assegurança sota pals, Maica Garcia, a la boia, Jennifer Pareja a l'atac, i l'estrella, Anni Espar, la filla del coach esportiu i extècnic del Barça d'handbol, Xesco Espar, que juga a la Lliga universitària americana. El gran rival de les espanyoles seran, com a la final olímpica, els EUA, on juga Maggie Steffens, la millor jugadora del món, clau en el primer or de les americanes en unes Olimpiades.
Barcelona es torna a mullar per l'esport amb els Mundials de Natació que avui donen el tret de sortida amb la cerimònia inaugural. Be water my friend.

PostData 1: Al propietari àrab del PSG se li han inflat les gònades i ha amenaçat al Barça que si toca al central Thiago Silva, ell pagarà trinco-trinco la clàusula de rescisió de Leo Messi i se l'endurà a París. És una votada però ha demostrat que amb el seu PSG ni amb els seus petrodòlars no s'hi juga. Amb Messi, però, tampoc.

PostData 2: Déu n'hi dó les coses que van passar ahir a l'etapa reina del Tour de França, la de la doble ascensió a l'Alpe d'Huez. La intrascendental: el triomf del francès Cristophe Riblon. La sorpresa: Crist Froome. L'intractable líder va mostrar signes de flaquesa a la segona pujada a l'Alpe d'Huez. Per sort per l'anglès, Alberto Contador va tornar a perdre temps respecte al mallot groc. Tant que està a punt de perdre posicions de podi, ja que Nairo Quintana i Joaquim Rodríguez, amb un atac final van recuperar el temps perdut amb el corredor madrileny. Demà gran etapa amb 4 grans colossos: entre ells el Glandon, la Madeleine i el final a Le Grand Bornand.