100 m. farsants

A falta d'un mes per començar els Mundials d'Atletisme de Moscou, la competició ha saltat pels aires per culpa del cony de dòping. Dels EPO's, de les hormones de creixement i les transfusions de sang. Però ha saltat per culpa dels tramposos que volen guanyar tot a costa de deixar l'esport, i en aquest cas l'atletisme a l'alçada dels tacs de les sabatilles.
El cap de setmana saltava la llebre, quan el nordamericà Tyson Gay, millor marca de l'any als 100 m llisos amb 9'75, confessava que havia donat positiu en un control fora de competició.
Posteriorment la Federació de Jamaica confirmava que cinc atletes també havien donat positiu per substàncies dopants i com Gay estan exclosos dels Mundials.
Als tacs de sortida a la cursa dels farsants hi trobem entre altres Asafa Powell o Nesta Carter en homes o Sherone Simpson, guanyadora del relleu 4x400 a Atenes 2004 i plata a la mateixa modalitat a Londres 2012, en dones. Tots aquests aspirants a Bob Marley, no com a músics sino com a consumidors de substàncies dopants, s'afegeixen al cas de Veronica Campbell-Brown, la dona més ràpida del món, que fa un mes també va donar positiu i, de fet, va obrir la caixa dels trons.
Molts noms, molts tramposos, però, segur que trobeu a faltar un nom: el més gran de la història, el peix gros, el puto amo que rebenta el crono de l'hectòmetre deixant-lo en 9'57, Usain Bolt.
No és que no hi hagi sospites. L'atletisme com el ciclisme és un esport que s'ha guanyat a pols l'ombra del dubte. I si algú ha generat més dubtes és Bolt. És un atleta estratosfèric i amb alguns tics curiosos i excèntrics.
La pregunta és quan trigarà a caure Usain? Ho sento. Ja no me'n fio. Si per fer 9'75 de GayGay t'has de dopar, què has de fer per fer el 9'57 de Bolt?
Un cop més parlem de dòping. Els mites van caient perquè per arribar a dalt es van ajudar amb artimanyes vàries. Fixeu-vos la dada. 9 de les 10 millors marques històriques dels 100 m són d'homes confessos de dòping. El 10è és Bolt. I ja veurem si no cau a la llista negra.
Perdoneu el pessimisme però el dòping ha fet molt de mal a l'esport i als mitòmans que som romàntics i ens pensem que les gestes que fan són només fruït de l'exercici i els espaguetis.
Ja ho veieu que Ben Johnson, el cas més mediàtic de dòping al món de l'atletisme, caçat durant els JJOO de Seül, es queda curt. Fins i tot Carl Lewis va acabar confessant. Es veu que el vent del Fill del Vent també portava espores de dòping. Com Marion Jones, una altra de les farsants, ella a més en família. El seu marit, el velocista i rei de l'hectòmetre a principis de segle XXI, Maurice Green, també va ser caçat.
Bolt guanyarà l'or als Mundials de l'agost per incompareixença del rival.
Moscou 2013 ha perdut tot l'interès i atractiu. La llista dels 100 metres farsants es va fent grossa i ja no queden més carrils al tartan de l'estadi.