Girona va viure ahir una festassa per celebrar la gran temporada del seu equip de futbol. Amagats molts anys per la màgia del bàsquet d'elit que va portar a la capital del Ter a ser una plaça clàssica de l'ACB amb el mític Valvi o l'Akasvayu a Fontajau, ara els futboleros vibran amb l'equip de futbol.
L'any ha estat magnífic. Van estar a punt de pujar a Primera. Però un cop certificat el no-ascens, s'ha destapat la caixa dels trons.
Comença l'operació èxode del Girona. Adéu a Acuña, Jose, Tébar, Benja, Bordas i Kitoko, Migue i possiblement a David Garcia. I amenacen a ser més.
Tot això no és ni de bon tros nou. Ben aprop de l'exemple del Girona hi ha el Nàstic, que després de pujar a Primera va tornar a baixar. I al cap de 4 anys de patir va tornar a baixar de categoria. Perquè? Doncs ben senzill. No pas pels jugadors, que lògicament amb un incipient camí a Primera volíen seguir-lo sino per la manca de patrocinis i dels ingressos televisius de quan éren de Primera.
I en ple èxode, una arribada, però que pot ser clau pel futur del club: Javi Salamero, el secretari tècnic. Juntament amb el president Joaquim Boadas, té la tasca de retenir als qui queden i a Rubi, l'entrenador.
L'arquitecte de la millor temporada de la història del Girona ha rebut cants de sirena provinents del cos tècnic de Tito Vilanova. Rubi es mereix volar més alt però no per això ha de deixar tirat el club. Ja ha marxat massa gent.
Rubi, Boadas, Salamero. El futur del club està a les seves mans. Deixar el tamburet sense una pota és trencar-lo.
Girona, la de la Devesa, Montjuïc, la Catedral i la Plaça de la Font no pot tornar a passar el mateix que va viure amb el bàsquet.
Girona és massa important com per renunciar a seguir somiant amb els grans. Girona no pot ser Tarragona.
Girona no es mereix que la deixin tirada a la cuneta de la crisi. Ella mai ho faria.
L'any ha estat magnífic. Van estar a punt de pujar a Primera. Però un cop certificat el no-ascens, s'ha destapat la caixa dels trons.
Comença l'operació èxode del Girona. Adéu a Acuña, Jose, Tébar, Benja, Bordas i Kitoko, Migue i possiblement a David Garcia. I amenacen a ser més.
Tot això no és ni de bon tros nou. Ben aprop de l'exemple del Girona hi ha el Nàstic, que després de pujar a Primera va tornar a baixar. I al cap de 4 anys de patir va tornar a baixar de categoria. Perquè? Doncs ben senzill. No pas pels jugadors, que lògicament amb un incipient camí a Primera volíen seguir-lo sino per la manca de patrocinis i dels ingressos televisius de quan éren de Primera.
I en ple èxode, una arribada, però que pot ser clau pel futur del club: Javi Salamero, el secretari tècnic. Juntament amb el president Joaquim Boadas, té la tasca de retenir als qui queden i a Rubi, l'entrenador.
L'arquitecte de la millor temporada de la història del Girona ha rebut cants de sirena provinents del cos tècnic de Tito Vilanova. Rubi es mereix volar més alt però no per això ha de deixar tirat el club. Ja ha marxat massa gent.
Rubi, Boadas, Salamero. El futur del club està a les seves mans. Deixar el tamburet sense una pota és trencar-lo.
Girona, la de la Devesa, Montjuïc, la Catedral i la Plaça de la Font no pot tornar a passar el mateix que va viure amb el bàsquet.
Girona és massa important com per renunciar a seguir somiant amb els grans. Girona no pot ser Tarragona.
Girona no es mereix que la deixin tirada a la cuneta de la crisi. Ella mai ho faria.
PostData 1: Ball d'entrenadors. A Madrid es confirma el fitxatge de Carlo Ancelotti, provinent del PSG, que serà presentat al migdia. Al conjunt parisenc, el seu nou inquil.lí a la banqueta serà l'exseleccionador francès Laurent Blanc.
PostData 2. Regal, l'asseguradora, deixa el patrocini que tenia amb el Barça de bàsquet després de cinc anys de relació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada