Aquest any 100

Sota l'ombra del dòping més present encara que mai, i dels innombrables farsants que s'ha cobrat el món del ciclisme, alguns il.lustres com l'alemany Jan Ulrich o el sonat de Lance Armstrong, demà s'inicia una nova edició del tour de França, la prova més prestigiosa de l'esport de la bicicleta. És sens dubte l'edició més especial. El Tour es vesteix de gala per commemorar el Centenari de la prova.
En 100 anys han canviat molt les coses. Per començar, el prestigi dels participants. L'ombra que puguin anar acompanyats a la bicicleta amb EPO's, hormones del creixement, transfusions de sang o altres rareses, desprestigia l'esforç de tots els que van nets. Han canviat les bicis. Ara són més lleugeres i aerodinàmiques. Ara necessites un enginyer aeroespecial per construïr la bici. Abans tot era més senzill. 4 cops de martell i aire que vol dir vent.
El que no ha canviat mai en aquests anys són les muntanyes. Els majestuosos Pirineus i imponents Alps que desafien els ciclistes que volen pujar-los. Encara que no sapigues què és un pedal saps què és el Tourmalet o l'Alpe d'Huez. Aquestes muntanyes quedaran per sempre lligades al mallot jaune, groc, del Tour.
Aquest any la Centenària prova vol homenatjar el què l'ha fet gran i no pararem de pujar i baixar muntanyes. El recorregut Tour 2013 tindrà moltes novetats.
Inici a Còrsega, sense etapa pròleg. Tres contrarellotges, una per equips i dos individuals. L'etapa reina als Pirineus serà la setena amb l'ascens al Peyresourde, a l'Aspet i amb final a La Hourquette d'Ancizan.Als Alps l'etapa més emblemàtica i la que homenatjarà al Centenari de la ronda francesa serà la 18ena amb el doble ascens a l'Alpe d'Huez, un clàssic i mític cim de la Grand Boucle. L'endemà els qui aguantin s'enfrontaran en l'etapa decisiva de 200 quilòmetres amb final a Le Grand Bornand i ascensos al Glandon a la Madeleine i al Croix Fry. La penúltima etapa noserà com sempre una contrarellotege sino un final en alt a Annency.
Qui suporti l'edició més dura del Tour arribarà al passeig triomfal als Camps Elisis de París. Amb dues novetats. El guanyador alçarà els braços a la nit, perquè es preveu que l'etapa acabi al vespre i no a la tarda com era habitual, i a més ho farà sota l'Arc de Triomf, a la part alta dels Champes Élysees.
Però qui seran els herois d'aquest any? Seran més de 200 corredors en 22 equips.
El gran favorit a acabar amb el maillot groc del Centenari del tour a París és Christ Froome, de l'Sky. Sense el guanyador de l'any passat Bradley Wiggins, el britànic d'orígen kenià no s'haurà de preocupar de les ordres d'equip com l'any passat i es llençarà cap al Tour. A més estarà acopanyat per una guardia pretoriana espectacular amb Richie Porte, l'australià que el serà de gran ajuda a les muntanyes. Poca oposició tindrà ja que Vincenzo Nibali, guanyador del Giro d'enguany també ha renunciat a córrer, i Alberto Contador. l'esperança espanyola no passa pel millor moment com es va veure a la Dauphiné Lyberé, la prèvia del Tour. Ryder Heihedal, el canadenc o l'alemany Tony Martin poden ser rivals de l'equip Sky. Perquè no és Froome és l'Sky el gran perill del Tour. Un bloc sòlid al servei d'un gran com Froome. L'incògnta serà Cadel Evans, guanyador al 2011.
Si el Tour 2013 és muntanya segur que apareixerà per all¡a Thomas Voeckler, el francès a qui el mallot de punts vermells li xifla i voldrà torar a guanyar.
La lluita pel mallot verd de la regularitat, el mallot dels sprinters, tindrà un gran favorit d'entrada, Mark Cavendish, al capdavant de l'Omega Pharma Lotto, el Tren de l'Illa de Man, un crac a les arribades massives, i que ja s'ha alçat amb el Verd Tour en múltiples ocasions.
Un dels grans animadors de la cursa serà l'eslovè del Cannondale Peter Sagan, revelació l'any passat, té un caràcter diguem-ne especial on ja va tenir problemes amb algun corredor, però és un gran ciclista.
Tres ciclistes representaran el nostre país. Joaquim Rodríguez, el líder del Katiusha rus, que aspira a ser un dels favorits, no potsr al Groc de París, però si a guanyar etapes de muntanya. El temps i les cames decidiran. Al seu costat, el segon català Alberto Losada, que tindrà tasques d'ajuda al Purito. I al Vacansoleil belga, l'home de les escapades, Joan Antoni Flecha. Amb ell tindrem via tele imatges del seu mallot, en solitari o en grup, protagonitzant l'escapada del dia.
I parlant de teles, un cop més veurem el Tour a TVE, amb la parella clàssica Carles d'Andrés i Perico Delgado, l'exciclista, que com l'any passat, ha arribat a un acord, in extremis, amb la tele pública per narrar la ronda francesa.
Juliol, època de migdiades i Tour. Ja fa 100 anys que el binomi dura. Que no ho espatlli el dòping.

PostData: Un sol error d'Itàlia a la tanda de penals va donar la classificació per la final de la Copa Confederacions a la selecció espanyola. Diumenge Brasil, els amfitrions - Espanya, la final

La Cubana als 6'75

Després de "Campanades de boda", Jordi Milà, el director de La Cubana ja té tema pel pròxim espectacle teatral a jutjar per com es belluga l'actualitat al món del bàsquet català. Us presento un vodevil amb tres protagonistes. Amb portes que s'obren i es tanquen i riures assegurats. El primer d'ells es diu Joventut de Badalona, però li diuen popularment la Penya. El seu president, el Jordi, ja fa temps que amenaça de marxar del club, però no ho fa perquè la guillotina està afilada per tallar el cap. Porta un deute descomunal que ningú és prou valent per dur les rendes d'un club, com la majoria de l'ACB, en moltes penúries. En el seu moment es va estirar més el braç que la màniga i així estem ara. Així que el Jordi, de cognom Villacampa, ha d'anunciar en roda de premsa que es queda fins al 2016 i que ja trobaran els diners per pagar els deutes del club. Les portes del club s'obriran per renovar tota la Junta, d'on marxarà un històric com Jordi Cairó, el fins ara director esportiu. Com a bona notícia anuncia que el patrocinador de la Penya, FIATC, renova per dos anys i que vol que l'entrenador, Salva Maldonado segueixi. Ben a prop del Palau Olímpic de Badalona hi ha el Palau Blaugrana, on juga el Barça, i d'on també s'obren i es tanquen portes. Regal, el patrocinador marxa. I l'entrenador Xavi Pascual, en una entrevista a El món a Rac1 amb el Jordi Basté, obre la porta a quedar-se més temps a Can Barça i al fitxatge de Vassilis Spanoulis el millor jugador de les dues últimes F4 de l'Eurolliga amb l'Olympiakos grec. Mentres el club tanca la porta a Jasikevicius, Ingles, CJ Wallace, Mavrokefalidis i Joan Creus Jr que entren al dret de tampteig. El tercer protagonista del nou vodevil de La Cubana es diu Manresa. El La Bruixa d'Or, que va baixar esportivament a la LEB, ha obert la porta de la salvació administrativa i jugarà, si no passa res de nou, a l'ACB. Josep Vives, el president busca amo per la banqueta, després de la marxa de Jaume Ponsarnau. De moment ja ha fitxat a Marcus Erikson, el suec que va debutar amb 16 anys a l'ACB amb el conjunt manresà, provinent del planter bagenc, i que va ser reclutat pel filial del Barça, que ha tornat a obrir la porta del La Bruixa d'Or Manresa. A part vol seguir amb Joan Creus Jr, cedit pel Barça. Jordi Villacampa, Xavi Pascual i Josep Vives, les Tres Teresines del bàsquet català protagonitzen la nova comèdia vodevil de la temporada: La Cubana als 6'75

PostData 1: Joan Francesc Ferrer "Rubi" té tots els números per deixar la banqueta del Girona per ser ajudant de Tito Vilanova al primer equip del Barça.

PostData 2: Més futbol. Ja s'ha presentat Carlo Ancelotti com a entrenador del Madrid. A la Copa Confederacions de Brasil, els amfitrions, en un partit lamentable, com de fet tot el torneig derrota a l'Uruguai a les semis i s'enfrontarà al guanyador de l'Espanya - Itàlia d'avui, a la final de diumenge

PostData 3: Més sorpreses a Wimbledon. Dillins va quedar eliminat en primera ronda Rafael Nadal. Ahir va quedar fora Roger Federer, en segona ronda, per l'ucraïnès Sergyi Stakhovsky. número 116 del món. En dones, la gran sorpresa és l'eliminació de la russa Maria Sharapova per part de la portuguesa Michelle Larcher, la 131 del món

Ella mai no ho faria

Girona va viure ahir una festassa per celebrar la gran temporada del seu equip de futbol. Amagats molts anys per la màgia del bàsquet d'elit que va portar a la capital del Ter a ser una plaça clàssica de l'ACB amb el mític Valvi o l'Akasvayu a Fontajau, ara els futboleros vibran amb l'equip de futbol.
L'any ha estat magnífic. Van estar a punt de pujar a Primera. Però un cop certificat el no-ascens, s'ha destapat la caixa dels trons.
Comença l'operació èxode del Girona. Adéu a Acuña, Jose, Tébar, Benja, Bordas i Kitoko, Migue i possiblement a David Garcia. I amenacen a ser més.
Tot això no és ni de bon tros nou. Ben aprop de l'exemple del Girona hi ha el Nàstic, que després de pujar a Primera va tornar a baixar. I al cap de 4 anys de patir va tornar a baixar de categoria. Perquè? Doncs ben senzill. No pas pels jugadors, que lògicament amb un incipient camí a Primera volíen seguir-lo sino per la manca de patrocinis i dels ingressos televisius de quan éren de Primera.
I en ple èxode, una arribada, però que pot ser clau pel futur del club: Javi Salamero, el secretari tècnic. Juntament amb el president Joaquim Boadas, té la tasca de retenir als qui queden i a Rubi, l'entrenador.
L'arquitecte de la millor temporada de la història del Girona ha rebut cants de sirena provinents del cos tècnic de Tito Vilanova. Rubi es mereix volar més alt però no per això ha de deixar tirat el club. Ja ha marxat massa gent.
Rubi, Boadas, Salamero. El futur del club està a les seves mans. Deixar el tamburet sense una pota és trencar-lo.
Girona, la de la Devesa, Montjuïc, la Catedral i la Plaça de la Font no pot tornar a passar el mateix que va viure amb el bàsquet.
Girona és massa important com per renunciar a seguir somiant amb els grans. Girona no pot ser Tarragona.
Girona no es mereix que la deixin tirada a la cuneta de la crisi. Ella mai ho faria.

PostData 1: Ball d'entrenadors. A Madrid es confirma el fitxatge de Carlo Ancelotti, provinent del PSG, que serà presentat al migdia. Al conjunt parisenc, el seu nou inquil.lí a la banqueta serà l'exseleccionador francès Laurent Blanc.

PostData 2. Regal, l'asseguradora, deixa el patrocini que tenia amb el Barça de bàsquet després de cinc anys de relació.

Willkommen Pep

Carta oberta a Pep Guardiola

Estimat Pep

Encara estic genuflex davant la tele. Des d'ahir al migdia dino, bereno i sopo embadalit i meravellat per la gran exhibició que vas fer, a la teva presentació; com a tècnic del Bayern de Munich.
Només va caldre una hora per convèncer als seguidors bavaresos i fer bavejar el món.
En un molt correcte alemany, aquell que et va ensenyar la teva professora, fan del Borussia de Dortmund, i que va sorprendre gratament als qui t'acompanyàven vas lloar les virtuts del teu nou equip, del qual vas dir que era un gran repte entrenar-lo, que era un gran equip que seguies des de sempre, i que no retocaràs en excés la plantilla perquè no calia, és campiona de tot. Les grans peces no marxaran si tu no vols.
I en un perfecte català, la teva llengua vas desgranar qui t'acompanyaran a la teva aventura: Domènec Torrent, Carles Planchart, Lorenzo Buenaventura i és clar Manel Estiarte, el teu amic i àngel de la guarda. Vas enviar un missatge a tots aquells seguidors del Barça que estan dolguts amb la teva marxa del club, que la diferència entre bavaresos i catalana no és el 7-0 global que va acabar la semifinal de la Champions i que no t'enduràs cap dels jugadors del Barça perquè "del Barça com del Bayern no marxa ningú, si no vol o no el fan fora". I el que demostra la teva humilitat. Que seria molt presumptuós voler igualar el què va fer Heinckes.
I en castellà, anglès i italià. La teva roda de premsa va ser una exhibició de respecte al club que et pagarà, al món del futbol i a tots els que el seguien des de casa a través dels 230 periodistes acreditats a la sala de premsa de l'Allianz Arena, tot un rècord inaudit a Alemanya. I no ha passat res. El que hauria de ser normal, ho elevem a extraordinari perquè a certs llocs, bé que ho saps, ja t'estarien cremant a la foguera, per fer el què vas fer.
Et vas recordar del teu predecessor Jupp Heinckes, i en una paraula vas definir el teu sistema i la teva filosofia: atacar. El que ja sabíem del teu pas al Barça.
Vas dominar l'escena com pocs. Rodejat a la taula d'homes de futbol com Matthias Sammer, director esportiu, Karl-Heinz Rummenighe i Uli Hoeness, amos als despatxos, vas deixar meravellat a tothom, per la il.lusió que transmeties, pel què deies, com ho deies i la passió que com sempre fas les coses. La mateixa passió i obsessió que et farà viure a la ciutat esportiva del club, al 51 de Sabener Strasse.
Admirat Pep, tinc ganes de veure't. El dia 24 de juliol t'enfrontaràq al Barça en un amistós que ha generat molta espectació i que reventarà audímetres.
Josep, Pep o Seip, com et diuen. Guardiola o Gardiola com els alemanys et bategen. Molta sort. S'obre davant teu, un dels reptes més bonics: continuar i ampliar la llegenda del millor equip del món que aquest any ha guanyat el triplet. T'espera el millor.
I jo espero que un dia d'aquests tornis al Barça, el club del teu cor on et vas buidar.
Mentrestant, willkommen Pep, Danke.

Firmat

Un que es comprarà el Canal + alemany per veue't

PostData 1: Fí del misteri Joan Verdú. L'exespanyolista marxa al Betis on jugarà l'Europa League.

PostData 2: Sorpresa a Wimbledon, el tercer Grand Slam del calendari tennístic, sobre l'herba de Londres. El belga Steve Darcis va eliminar Rafael Nadal en primera ronda. És el primer cop que Nadal cau a la primera ronda d'un Gran Torneig.

Campions de traca i mocador

El llarg cap de setmana de Sant Joan, el dels petards i la coca, ens deixa uns campions de traca i mocador: el Barça Alusport, campions de Lliga de futbol sala.
Divendres, el Palau Blaugrana va viure una jornada que dificilment oblidaran la gent del Barça. 8000 espectadors, 8000 ànimes es van congregar al Santuari per cantar i celebrar una lliga.
Estem al quart partit del Play Off final de la lliga de futbol sala. El Barça domina l'eliminatòria 2-1 al Pozo Múrcia. Si guanya, és campió.
Tothom esperava una festa des del minut 0. Poca gent es pensava que en cinc minuts, el marcador reflectia un 0-2 en contra.
El conjunt de Marc Carmona no es va posar nerviós. Sabia que en el pitjor dels casos, perdre, diumenge tindria una altra opció de lliga.
Amb l'electrònic desfavorable, els catalans van agafar la pilota i van jugar a un incessant Atac i gol amb el porter murcià Rafa, que va fer un partidàs. A la migja part 1-2. A la represa, el Barça ja havia empatat a 2. El Pozo es va tornar a avançar. Però, ràpidament, els blaugrana van posar el 3-3 final al matx. Pròrroga. Tot igual. Penals. 4-4. El Barça canvia de porter. Paco Sedano cedeix porta a Cristian. Gran decisió, ja que, en el següent penal dels murcians, el porter culé, atura la pilota i guanya la Lliga.
El Palau esclata. En el Play Off final més complicat, el Barcelona fa per tercer any consecutiu un triplet de títols. De nou campions de Lliga, i a més a casa, amb la seva gent. Una lliga de petards, traca i mocador.
L'endemà era el torn del Girona per fer història i pujar a la Primera Divisió de futbol. L'objectiu era tant clar com bèstia. Fer 2 gols més que el rival al camp de l'Almeria. El somni es va acabar aquí. Un gol del catalá Alaix Vidal i dos del golejador Charles va despertar de cop un Girona que seguirà a Segona, malgrat fer una temporada espectacular .
No molta més sort va tenir l'Hospitalet al camp de l'Eibar a la Segona B i l'Olot, a casa de l'Arandina, a Tercera, al mateix temps, que buscàven un lloc a la divisió superior, en els seus respectius partits d'anada. Ambdós van perdre.
Al Brasil, mentre les protestes i manifestacions en contra dels esdeveniments esportius que s'han de celebrar, Mundial de futbol al 2014 i JJOO al 2016, pel seu cost elevat, es celebrava l'última jornada de la primera fase de la Copa Confederacions de futbol. Destacà el Brasil - Itàlia, amb victòria carioca i amb Neymar, la futura estrella blaugrana, que està fent un recital amb la canarinha i comença a justificar la morterada que li va costar al Barça fitxar-lo. L'endemà la selecció espanyola va derrotar a Nigèria. Així doncs Brasil - Uruguay i Espanya - Itàlia seran les semifinals d'aquest estrany torneig més semblant a la Copa Danone que una competició seriosa.
Sant Joan, coques petards i campions de Lliga.

Els petits més grans

El Palau Blaugrana tancarà avui o com a molt tard diumenge una intensa temporada 2012-2013 on hem cantat una lliga, la de l'handbol i s'ha quedat a les portes de la de bàsquet i la d'hoquei.
Avui a partir de les 22:00 a Barça TV i Rac1, el Barça Alusport busca tancar temporada amb una nova Lliga, una nova alegria. I no són poques.
Des que la secció es va professionalitzar, al 2008, l'equip no ha parat de recol.lectar trofeus. Porta 2 lligues consecutives, és l'amo de la nova Copa del Rei i l'any passat va completar la temporada perfecta amb la Copa d'Europa de Lleida.
El conjunt de Marc Carmona és el més semblant al llorejat Dream Team de l'handbol dels 90. Amb gairebé la mateixa base de jugadors, cada any l'equip es renova per fer-se gran.
No tingueu dubtes que d'aquí molts anys els aficionats blaugranes es recordaran de Cristian o Paco Sedano, els dos genials porters, el tanca Jordi Torres, la màgia dels ales Saad o Gabriel i els gols de Wilde o Sergio Lozano, com avui encara ens enrecordem de Massip, Barrufet, O'Callaghan o Garralda.
L'èxit del futbol sala és l'èxit d'un equip humil que no oblida on era no fa massa, i que a cada partit se'n va a saludar un per un, els aficionats del Palau.
Avui, en l'inexpugnable Palau, on no ha perdut encara aquest any, el Barça busca amb el Pozo Múrcia, el tercer punt que els hi doni la Lliga. Si ho fa, sigui avui o diumenge, farà com l'Inter Movistar de principis de segle que va guanyar tres cops seguits la Lliga.
Avui els més grans del futbol petit volen una lliga. Els petits més grans.

PostData: Miami, gràcies a un Lebron James estelar va guanyar ahir el setè partit de la final de l'NBA a San Antonio i revalida el títol aconseguit l'any passat.

Les finals a Castella

Dia complicat per a tots aquells amants de l'esport català. El Superdimecres acabà amb desastre. El Girona perd la final anada de la promoció d'ascens a Primera amb l'Almeria a Montilivi i el Barça de bàsquet la lliga ACB a casa del Madrid al cinquè partit.
A Montilivi, l'Almeria va assestar el primer cop a la final cap a Primera. Els catalans van sortir amb molya empenta esperonats pels aficionats. Però de mica en mica els andalusos van anar guanyant terreny. Tant que Charles va anotar l'únic gol del partit. A la segona part, els gironins van veure com no se'ls xiulava un penal molt clar, que van fer aparèixer els fantasmes del partit de fase regular a Almeria, i com fallaven un altre. Al final 0-1. El #camiaprimera es fa costa amunt però no és impossible. Dissabte tornada a Andalusia en busca del somni.
Posteriorment les mirades es van centrar en el cinquè partit de la final ACB Madrid - Barça.
El conjunt blanc suma una nova lliga. Heus aquí claus d'una derrota del Barcelona que ho va donar tot perquè el desenllaç fos diferent
1. El Barça venia molt condicionat per les lesions de Todorovic, Mickael, Lorbek, Jasikevicius, Sada o Navarro.
2. L'inici de tots els períodes dels de Xavi Pascual, on els blancs van obrir forat fent doble l'esforç blaugrana en la remuntada
3. 17-2. Són les pilotes perdudes de Barça i Madrid en tot el matx. De fet una pèrdua de Marcelinho Huertas en l'últim intent blaugrana per remuntar, propicia el KO final.
4. Que Jasikevicius, amb la costella trencada, aguantés a tot un equip fa difícil superar a tot un Madrid. Sarunas va ser ben secundat per Joe Ingles. Però no va ser suficient. Ahir el Barça semblava un hospital de campanya.
5. Felipe Reyes, el veterà pivot del Madrid, MVP de la final que va fer el que va voler a la cistella blaugrana.
6. La tralla física va mermar més al Barça que a un Madrid amb el cap més fred.
Avui estem xof perquè les 2 finals d'ahir marxen lluny de Catalunya. Però ens hem de felicitar per la bona temporada tant del Girona (que encara no ha acabat) i el Barça de bàsquet (campió de la Copa del Rei, finalista de lliga i d'Eurolliga).
Les finals a Castella i l'orgull a Catalunya.

Superdimecres

Fans del Superdiumenge, avui estem d'enhorabona. Avui és Superdimecres.
Dos equips catalans poden viure aquesta nit dues grans alegries. Les més bèsties.
El Girona de futbol i el Barça de bàsquet tenen l'oportunitat de fer història.
A Montilivi, Girona - Almeria. Partit d'anada de la final dels Play Off d'ascens a Primera divisió. Al Palacio de la Comunidad, Madrid -Barça Regal, 5è i últim partit del Play Off final de l'ACB.
El menú s'obre amb el futbol. El Girona vol rubricar una gran temporada embastant el camí a Primera. I ho vol fer davant l'Almeria, equip on hi ha comptes pendents, de l'últim precedent, no molt llunyà en el temps.
Els seguidors del Girona no oblidaran l'espoli, el robatori que va patir el seu equip a Andalusia. En l'últim partit de lliga, als Jocs del Mediterrani, amb 2-1 en contra, l'àrbitre no xiula el penal més clar de la història del futbol, a favor dels catalans. El que podria haver estat el 2-2. Un penal de llibre.
A Montilivi hi ha ganes de vendetta, hi ha ganes de Primera. Avui el camp es tornarà a omplir i oblidarà la polèmica amb l'alliberament de tots els seients, dilluns passat, que va obligar a la directiva del club gironí a demanar disculpes.
El porters Dani Mallo o Isaac Becerra, el crac Toro Acuña, Juanlu, Jandro, Eloi Amagat, David Garcia, Moisés Hurtado i la resta de l'equip dirigit pel gran Joan Francesc Ferrer "Rubi" vol ser de Primera. I Catalunya també. Davant l'Almeria del pichichi de Segona Charles, no Chals sino Charles, com es llegeix (idioteses del futbol)
I després de l'emoció del futbol, l'emoció del bàsquet. Madrid i Barça es juguen la lliga ACB a un sol partit a la casa blanca.
Ambdós conjunts van amb les piles a 0 i demanant vacances. A un sol matx, per molt factor pista, les forces (si en queden) s'igualen i el qué decantarà la balança és el control mental i de les emocions.
També és cert que l'estat de Joan Carles Navarro, amb un trencament al bíceps femoral de la cama, serà un condicionant pel Barça.
Xavi Pascual, el rei de la pissarra, vol augmentar la crisi d'un Madrid que per estadística li tocaria guanyar. Però avui no ha de ser el dia. En les dificultats el Barça es creix i quan el Madrid sembla que passa per sobre es relaxa i té ensurts descomunals que acaben fatal. Recordeu l'aventatge de més de 20 punts que duien els blancs a la final de l'Eurolliga amb l'Olympiakos i el desenllaç final (Els grecs campions d'Europa i Vassilis Spanoulis encara alucina)
Avui a Rac1 des de les 19:00, Superdimecres. Girona - Almeria i Madrid - Barça. #camiaprimera i l'ACB en joc. Disfruteu-lo i sort als catalans.

PostData1: Vàries notícies al futbol. La selecció espanyola Sots21, amb gran majoria blaugrana, es va proclamar campió d'Europa a Israel guanyant a Itàlia amb Hat Trick del culé Thiago Alcántara. Un Thiago que està barallant el seu futur al Barça, i pinta que el veurem lluny de l'Estadi. El Barça que capitaneja Carles Puyol. Un Puyol que viu un any horribilis en terme lesions. Avui torna a passar per quiròfan per un problema al genoll que el mantindrà 1 mes de baixa. No juga des del març. I a l'Espanyol s'ha presentat Manu Lanzarote, l'estrella al Sabadell de Segona.

PostData 2: A l'NBA de bàsquet, Miami amb un triple sobre la botzina de Ray Allen, ha forçat el setè partit i últim de la final amb San Antonio

Laporta 10: Del Jogo Bonito al Futbol de Tito

Aquesta setmana s'han complert els 10 anys de l'arribada de Joan Laporta a la presidència del Barça.
En aquell llunyà 2003, el Barça estava mort i enterrat per la pèssima gestió de Joan Gaspart. L'amic Joan, de vispresident a president, va enfonsar el club tant esportiva com econòmicament. Encara tenim present la xiulada del Camp Nou després d'un KO amb el Sevilla, i Gaspart amb cara compulgida, sol a la llotja aguantant els xàfecs, el meteorològic i el del soci. Ni la primera Eurolliga del bàsquet blaugrana ho va salvar. Gaspart va dimitir i va obrir període electoral. Éren temps convulsos.
Lluís Bassat, publicista i responsable de la cerimònia inaugural dels JJOO de Barcelona 92, era el gran favorit a la victòria. I al darrere Joan Majó, Josep Maria Minguella, i la gran sorpresa: Joan Laporta.
Un jove advocat de Barcelona, que havia estat membre de l'Elefant Blau, plataforma opositora, al seu dia de Josep Lluís Nuñez, es presenta amb idees noves i un equip ambiciós amb Sandro Rosell, a l'àrea esportiva o Ferran Soriano a l'àrea econòmica.
El seu posat atractiu i les promeses de fitxatges il.lusionants com Ronaldinho o David Beckham, fan que en els debats televisats i en les enquestes pugi com l'escuma, quan ningú s'ho imaginava.
Tant puja que al dia de les eleccions, el 16 de juny, Joan Laporta esdevé nou president del Barça.
Arriba aire fresc al Camp Nou, amb el fitxatge de Frank Rijkaard a la banqueta i Ronaldinho Gaucho, l'estrella emergent brasilera al camp que enamora al soci el primer dia, en el famós partit del gaspatxo, el Barça - Sevilla jugat un dia passada la mitjanit.
El nou Barça enamora a la gespa amb la fantasia de Ronnie i els gols de Samuel Eto'o. El Barça és referència del futbol mundial. Amb 2 anys, dues lligues i l'anhelada segona Champions a París. I econòmicament, el club s'estava refent. Com deia Soriano, la motxilla ja no pesava tant.
Però tot no va ser tant bonic. Diversos directius encapçalats per Sandro Rosell marxen al maig de 2005 per discrepàncies en l'actitud presidencialista i un punt dictatorial de Joan Laporta. Mai més Sandro tornaria a ser Sandruscu.
Paradoxalment, la Champions de París va ser el final de l'era Rijkaard. Els jugadors éren tant bons i estaven tant encigalats pels elogis que el Barça va entrar en l'autocomplaença. Ronaldinho era el paradigma d'això. El millor jugador del món va voler deixar de ser-ho. Un cop més el propi Barça es cavava la seva pròpia força.
En un Barça en crisi, es va veure la pitjor cara de Joan Laporta, el dels Loros i els pantalons pel terra de l'aeroport.
Va haver de venir Pep Guardiola per reflotar el club i la presidència. L'any 2008, Txiqui Begiristain, secretari tècnic del club, se la juga oferint la banqueta del primer equip a Pep Guardiola, que només tenia un any d'experiència al filial blaugrana.
Com sabem, l'aposta sortirà bé. Al primer any del Pep, triplet coronat amb la tercera Champions a Roma. Amb Guardiola, explota Leo Messi que sense Ronaldinho gaudeix i mostra el seu art.
El Barça torna a ser l'amo del món futbol.
El 2010, després d'una lliga i el fitxatge frustrat del suec Zlatan Ibrahimovic, Joan Laporta convoca noves eleccions. Ell per estatuts no es presenta.
Per estatuts del Barça i per la voluntat de ser President de la Generalitat. Laporta és cap de llista a les eleccions catalanes per Solidaritat per la Independència on treu 4 diputats. Per les seves ànsies de voler més es desvincula del partit, queda com a diputat no adscrit al Parlament i finalment, amb el seu partit, Democràcia Catalana, s'alia a la coalició Units X Barcelona de Jordi Portabella, el cap d'Esquerra, a les municipals de Barcelona.
Mentrestant a Can Barça, Sandro Rosell, l'examic i company de Laporta, agafa les regnes del club. Encara amb el llegat de Laporta, almenys l'esportiu, el Barça segueix i consolida la seva dictadura al futbol mundial guanyant la quarta Champions a Wembley.
Joan Laporta, en boca seva o la de Johan Cruyff, convertit en el seu titellaire, no desaprofita l'ocasió de criticar, sempre que pot, la gestió de Sandro.
El relleu a la banqueta, de Pep Guardiola a Tito Vilanova, l'abril de 2012, marca el relleu entre la gestió esportiva de Laporta, que fitxa al seu dia al Pep, i Rosell, que "fitxa" a Tito.
Coïncidint amb aquest fet i que la vida política no afavoreix a Laporta, els atacs del l'expresident es multipliquen.
Un cop, el Barça de Tito guanya la lliga d'enguany, Joan Laporta, anuncia que el 2016 es tornarà a presentar per dirigir el Barça.
Joan Laporta, 10 anys de barcelonisme. Una dècada prodigiosa en títols i de moments molt intensos tant bons com dolents. Del Jogo Bonito al futbol de Tito.

PostData: Ahir va morir després de lluitar contra un càncer de pulmó, l'entrenador de bàsquet, Manel Comas. L'obituari i trajectòria aquí

Emoció a 300 per hora

Aquestes alçades de temporada és sinònim d'emoció, d'alegries i llàgrimes. La temporada es va acabant i es van decidint els millors. I en mig de tanta emoció al Circuït de Catalunya ens hem posat a 300 amb la disputa del GP de Catalunya de motociclisme.
Cronològicament, vam viure com el Pozo Múrcia empatava a 1 l'eliminatòria de la final de la lliga de futbol sala amb el Barça, dissabte i com diumenge, el Barça guanyava el factor pista vencent-los. Divendres al Palau, primer match ball per la Lliga blaugrana.
Després vam contemplar com en futbol internacional, la selecció espanyola Sots21, amb majoria de blaugranes com Tello, Thiago o Marc Bartra es va classificar per la final de l'Europeu d'Israel.
Tot seguit vam viure l'emoció del final de lliga a l'hoquei patins. El Barça i el Liceu de la Corunya es jugaven, dissabte, el títol. A Igualada, els blaugranes van fer la feina guanyant el seu partit a Les Comes. Però, el Liceu, amb molt sufriment, va fer el mateix a l'11 de setembre de Lleida. Els gallecs van guanyar la lliga. Els catalans es van quedar molt a prop. A un gol del Lleida per ser exactes. Nit d'emocions a Igualada i Lleida, que a part del títol, van veure com dos llegendes, David Càceres, a l'equip de l'Anoia, i David Busquets, a l'equip del Segrià penjaven l'stick. També s'acomiadava Jordi Mulet al Reus o Guillem Cabestany, l'entrenador que ha convertit al Vendrell en equip revelació a Europa guanyant Copa del Rei, Copa de la CERS, i quedant tercer a la lliga.
Paral.lelament vivíem l'inici a Brasil de la Copa Confederacions de futbol amb triomf dels amfitrions davant el Japó. Neymar va obrir la llauna amb un golàs i va començar a justificar els 57 kilos que va costar-li al Barça. L'endemà Espanya derrotà a l'Uruguay.
I diumenge les emocions van agafar la moto i es van posar a 300 per hora. En una gran jornada on el Circuït va rebentar d'aficionats, vam viure una nova història d'amor entre les motos i Catalunya amb el GP que porta el nom del nostre país. Èxit de públic i èxit a la pista. 7/9 catalans al podi final. A Moto GP, per ordre, Jorge Lorenzo (balear, establert a Alella), Dani Pedrosa i Marc Márquez; a Moto2, Pol Espargaró (primer triomf al circuït de casa), Esteve Rabat (company d'escuderia de Pol a l'equip Sito Pons Racing) i Thomas Luthi (suís); a Moto3, Luís Salom (balear), Àlex Rins i Maverick Viñales. Gran èxit de casa al Circuït de casa.
I mentre a Montmeló es corria el GP de motos, a Las Rozas, el Barça femení de futbol guanyava la Copa de la Reina, golejant al Transportes Alcaine Saragossa 4-0.
Matí de diumenge de motos i tarda de bàsquet i futbol.
Després que el divendres, el Madrid recuperés el factor pista, guanyant al Barça, en el quart partit de la final ACB, el Barça, amb un Palau de les grans ocasions i una calor infernal, va derrotar als blancs, amb un gran treball defensiu. Dimecres, a Madrid, cinquè i últim partit. La lliga ACB es juga a la capital espanyola. I a França es juga l'Europeu de seleccions de bàsquet femení on Espanya va derrotar a Rússia i a Itàlia a les 2 primeres jornades.
Tot seguit, emocions a Jaen i a Girona. A Andalusia, el Lleida va caure a les semifinals de l'eliminatòria per pujar a Segona B, en una fatídica tanda de penals. A Montilivi, un gol d'Acuña i dos de Juanlu, contra l'Alcorcón, van certificar el pas del Girona a la final per l'ascens a Primera. Dimecres contra l'Almeria a casa comencen els dos partits més importants de la història del club blanc i vermell #camiaprimera #lluitemperunsomni.
Motos, bàsquet, futbol, futbol sala... Somriures i llàgrimes, a 300 per hora. L'emoció de l'esport

Correm a casa

El Mundial de motociclisme parla català. L'organitzador del Mundial, Dorna, és una empresa catalana, de Manresa, presidida per Carmelo Ezpeleta i amb Manel Arroyo, com a responsable de comunicació i media, que té entre altres els preuats drets televisius. Molts mecànics, caps d'escuderia, analistes de dades, periodistes o metges són catalans. I molts pilots, a totes les categories són catalans.
Aquest cap de setmana, tots correm a casa, al Circuït de Catalunya, a Montmeló. Tots. Pilots, mecànics, organitzadors i el fidel públic català. Arriba el GP de Catalunya de motos, una cita molt especial no només pels de casa sino també per molts pilots de fora que s'han format com a tal en certàmens com el Campionat d'Espanya de Velocitat, el CEV, on el Circuït és escenari.
Catalunya és un dels GP més valorats pels pilots per l'èxit de públic i d'organització. Catalunya fa olor de benzina, i com a país ens hem de sentir orgullosos, que un esdeveniment de gran magnítud, que genera molts calers, com un GP del Mundial de Motos, porti el nom del país: Catalunya. Perquè a diferència de la F1, diumenge es córre el GP de Catalunya, al Circuït de Catalunya, com és lògic.
I si el Mundial parla català és perquè els grans protagonistes porten quatre barres als tubs d'escapament. Són els animadors del circ: el lideren, lluiten entre ells, guanyen i dónen espectacle. I aquest cap de setmana córren a casa
A Moto 3, el duel, amb permís del mallorquí Luís Salom, Maverick Viñales - Àlex Rins està servit. I a més un descarat rookie de cognom Márquez, de nom Àlex i germà del Tro de Cervera, buscarà la campanada.
A Moto2, Pol Espargaró es vol treure l'espineta d'un fluix inici de Campionat, amb una victòria a casa i davant els seus aficionats de Granollers i fans, els Espargarins. Esteve "Tito" Rabat, en la seva millor temporada, Toni Elías o Jordi Torres voldran lluïr-se a casa.
I el plat fort com sempre serà a MotoGP, amb la lluita de tres catalans pel pòdium. Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo i Marc Márquez, en el seu debut a la categoria gran (alucinant el què fa el noi) faran saltar espurnes a l'Estadi, just després de la baixada de la Moreneta, per guanyar. El mateix espectacle que donaran Valentino Rossi, el més gran de tots, també del show, i Aleix Espargaró, el líder de la sotscategoria de les CRT.
Diumenge, des de les 10:00 a Rac1, Superdiumenge de motos al Circuït de Catalunya. Correm a casa. Catalunya fa pudor de benzina i les bugies espeteguen al so dels Segadors.

PostData 1: Ahir va ser un dia intens en quant a rodes de premsa. Joan Verdú, el migcentre de l'Espanyol va anunciar que marxava del club, entre llàgrimes. A Sabadell, Joan Soteras, el president del conjunt arlequinat de Segona va dimitir per discrepancies amb els màxims accionistes del club, una societat japonesa. Soteras no vol estar amb "males persones" diu. I a la tarda Sandro Rosell va fer balanç de temporada al Barcelona. El president va anunciar, entre altres coses, un superàvit de 30 M €, que si vol Tito Vilanova està renovat com a tècnic, o que el porter Víctor Valdés seguirà aquest any al Barça.

PostData 2: Barça i Madrid jugaran aquesta nit al Palau Blaugrana el tercer round de la final ACB de bàsquet. A les 22:00, a Rac1.

De Vic a Golmés. Història d'un èxit camí d'Itaca

Ara que la botzina ha fet sonar el seu últim alè. Ara que les bambes han dit adeu a l'últim reducte de sola, perduda per infinitat de parquets. Ara que el vaixell ha arribat a Ítaca, després de 10 mesos, és hora de fer balanç, de tirar la vista enrere i resumir l'exitosa temporada del Círcol Catòlic de Badalona.

I és que el mot "Èxit" és el que millor defineix la 12-13 de l'històric Cotonifici. Hem tornat a viure moments de glòria com els que no fa massa temps vivien la generació dels Sunyol, Costa i companyia.La temporada s'iniciava de la millor manera: amb una Copa. El vaixell salpava un divendres de final d'agost a Vic, amb el Junior A del nou entrenador Ricard Santiago. En el presitgiós Torneig Internacional de Sant Julià de Vilatorta, l'equip va fer un torneig de pretemporada immaculat, guanyant els 6 partits jugats en 3 dies. Sens dubte era el millor presagi que podria haver. Va ser tot una injecció de moral pels nois, poder saludar a Salva Maldonado i a Jaume Ponsarnau, entrenadors de Joventut i Manresa, que jugàven un amistós de pretemporada allà, com a campions. Va ser l'inici d'una gran temporada, pel Junior A i pel Círcol. Aquí és on tot va començar.

La 12-13 serà recordada com la de l'ascens del Sènior A a Primera Catalana. Després d'un inici titubejant, els de Francesc Castellet, Santi Rodríguez i Sandra Veguín, encadenaven una impressionant ratxa de victòries que els va fer aconseguir l'anhelat premi. És l'any de la permanència del Sots21, després d'una temporada molt complicada i amb la generació de cracs més bèstia per metre quadrat que algú hagi parit (no hem tingut gaire sort, però creieu-me que sou boníssims) i la del Sènior B; de l'ascens del Cadet femení a la Interterritorial després d'una primera fase espectacular; dels Campionats de Lliga del Preinfantil A i B, aquests últims amb una fase regular immensa, amb un joc vibrant i tancant marcador; del Preinfantil femení, dels Cadets A i B, i del Junior B que van arribar a fer fases per Campionats (Alguns es van quedar molt a prop de tastar la mel del triomf); de la gran temporada del Cadet 1 que acabava l'any ben amunt de la taula; l'any dels Minis, nois i noies i dels Preminis, els petits més grans de la casa, que han fet un any meravellós; del Junior A, la revelació de la temporada, que suma 16 victòries i acaba vuitè a la lliga vencent al camp del campió Sicoris i atemorint a tot un pavelló andorrà amb només 8 homes...

És l'any de l'èxit en majúscules del bàsquet femení, amb els èxits de les Mini, les Cadet, les Preinfantil, les Junior i, és clar, el més sonat de tots, el de les Infantil.

La Ventafocs continua ballant al costat del Príncep però ja no importa que siguin les 12. Ella, ja és princesa i la sabateta de cristall la té ben ferma al peu. La història d'amor i d'èxit de la generació continua un any després de Vilanova i Almenar. I amb més força.

És l'èxit de la temporada. Les noies de Jaume Lleal, Pere Ruiz i Clara Navarro guanyen el Campionat de Barcelona a Sant Fruïtós de Bages, derrotant al Cornellà a la final, i el Campionat de Catalunya en una ja inoblidable Final Four a Golmés. Han estat 8 dies màgics.

8 dies màgics com els que vam viure a meitat de maig a Ausiàs March, el Teatre dels Somnis del Círcol. Allà en 8 dies vam consolidar un ascens a Primera Catalana, guanyant al Balsareny, vam salvar la categoria Prefernent a la Sots21 i vam continuar a Tercera amb el Sènior B, amb una última jornada de derbi amb el Sant Andreu simplement perfecte.

És aquesta 12-13 una temporada d'èxit, però no podem oblidar el Sènior femení. Possiblement el contrapunt a tanta felicitat concentrada. La seva temporada no ha estat fàcil des del principi i han hagut de lluitar contra moltes inclemències: un adeu de mitja plantilla al novembre, una refundació amb juniors i Cadets, lesions... Però sempre han lluitat i han plantat batalla en tot moment. L'any que ve ha de ser millor
I ara que el vaixell ha atracat a Ítaca amb la tripulació sencera i el vaixell carregat d'or, no hem d'oblidar pas les experiències, les coneixences i les aventures viscudes al pas del llarg viatge de 10 mesos.
És l'any dels Superdiumenges, a les sessions maratonianes de bàsquet viscudes a tot arreu seguint el Círcol i veient-los jugar, de #elcircolendirecte, de #elcircolencolor, dels artícles dels dilluns a la web, dels RT, del Blog del Bressol, per difondre'ls. És l'any de les emocions i dels adeus i de les gràcies.
A tota la gent que l'any que ve ja no serà al club, jugadors, tècnics etc... donar-vos les gràcies. Gràcies per fer més gran aquets club, amb les vostres idees, els vostres projectes, les vostres teories, el vostre bon rotllo, o simplement per ser-hi. Adeu, molta sort i que us acaronin als estels. Igual que a tots els que us incorporeu de nou en aquesta família de bojos pel bàsquet que és el Círcol.
Per la meva modesta part donar-vos a tots un cop més les gràcies. Des d'aquí. Des d'aquesta altra atalaia privilegiada que no és el lloc habitual on escric el què li passa al Círcol. Des d'aquí on convieun personatges inclassificables com Messi, Mourinho, Xavi Pascual, o Vettel, i Nadal. Des d'aquí on hem fet alguns artícles especials pel Círcol per dies assenyalats.
Gràcies doncs per la confiança, un any més. Han estat 36 jornades oficials de joc, moltes prèvies i algunes jornades especials a la web de l'entitat. Des de mitjans d'agost fins avui. Un cop més gràcies primer a tota la família Círcol, a la que carinyosament us anomeno la Parròquia. Tots i a cadascun de vosaltres. M'he passat més cops a casa vostra veient-vos que a casa meva amb la família. I m'heu acollit, que no és fàcil. Gràcies, evidentment, a la Junta Directiva del club, començant des del Xavi Grau, el president del Círcol, passant pel Joan Callau, el president de la secció de bàsquet i el Josep Velasco, coordinador i peça fonamental perquè això rutlli. Gràcies per deixar-me la llibertat d'expressió a l'hora de fer els artícles. Sabeu que no són convencionals. prova d'això és que enmig dels Motoret Lladó, del Xesco, de la Lucia, del Cesc, i del Roc han pululat per allà Johan Cruyff, Pep Guardiola, l'hoquei patins, els llibres, la música, el cinema, Drazen Petrovic, el vintage i l'èpica. Evidentment sense oblidar-nos que venim a parlar de bàsquet i de la jornada. I finalment gràcies a vosaltres, un any més per la lectura, confiança i agraïments. És molt emocionant que un pare et digui que s'ha emocionat llegint alguna de les cròniques fetes. A vosaltres, genúflexió i gràcies
L'objectiu d'aquests dilluns a Can Círcol era treure'us de tant en tant un sonmriure i fer-vos feliç amb això que anomenem bàsquet i fer-vos partíceps de l'èxit.
Ho he donat tot per aquesta samarreta, però he rebut molt, molt més del que podia pensar quan vaig arribar a aquesta casa fa 8 anys i vaig començar a fer la web en fa 3.
Mai vaig pensar en arribar tant lluny ni rebre tant. Sóc ric en estima. Ja ho deien els Beattles a la seva cançó “The End”: “Al final l'amor que t'emportes es el mateix que has donat”.
Ara, m'instal.lo a la república bananera de la meva vida. El meu temps es mesurarà en estones i estonetes. Li faré senyals, des de la platja, al Mediterrani al sol, perquè estigui segur, quan se'n vagi cada dia a dormir d'haver vist el meu petit país. I tot això esperant, si voleu, Déu i la directiva també, tornar a l'agost per explicar noves aventures del Círcol.
Jugadors, entrenadors, delegats, directius, els que esteu al darrere i al davant. Ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquesta gran temporada. Estigueu segurs que l'únic que m'ha mogut ha sigut la passió per l'esport, pel bàsquet, pel periodisme, i es clar pel Círcol.
Ens esperen nous reptes la temporada que ve, amb aquest Círcol. Reptes il.lusionants i que esperem que ens facin reviure èpoques tant glorioses com les presents. I estarem aquí si voleu per explicar-les amb la mateixa passió en què visc la vida i que de tant en tant em fa patir per no res.
Espero l'any que ve que estiguem tots junts per explicar allò que el vent s'endugué

PostData 1: Pas molt important del Girona cap a la Primera divisió de futbol. A l'anada de la primera eliminatòria d'ascens els catalans van treure un valuós empat a 1. Diumenge a Montilivi toca rematar. A continuació, un gol de Jordi Torras va donar el primer punt de la final de la lliga de futbol sala al Barça, al Palau, contra el Pozo Múrcia

PostData 2: Leo Messi i el seu pare han estat acusats de frau a l'hisenda espanyola per no declarar al seu dia 4 M € en concepte de drets d'imatge. L'astre argentí es defensa que si que estan declarats. El cobrador del frac torna al Camp Nou?

Revival

Avui havia de parlar del Girona i de l'inici dels Play Off d'ascens a Primera aquesta nit a les 20:00, des de les 19:30 a Rac1, al camp de l'Alcorcón; o de l'increïble victòria del Barça de bàsquet a Madrid que força l'empat a l'eliminatòria i el Palau podrà sentenciar (Amb perdó eh, visca la mare que et va parir CJ Wallace, quin 3+1); o del festival de castanyes de partits amistodos de seleccons abans de l'inici de la Copa Confederacions, divendres; de l'increïble agressió de Javier Mascherano al conductor del carret sanitari que el volia socórrer en l'Equador - Argentina de la matinada passada (el Jefecito ha muntat tal show que ha hagut d'intervenir la polícia); o de la segona victòria de San Antonio sobre Miami a la final de l'NBA (Eliminatòria 2-1 pels texans)
Però aquesta nit he decidit fer un canvi en el comentari. Avui parlaré de Joan Laporta.
En aquesta setmana fantàstica del Corte Inglés on velles glòries surten del sarcòfag per rajar, s'afegeix a l'aparador dels 'pongos', l'expresident del Barça, un dels millors de la història, i un dels pitjors ex del club.
Als Alfonso Guerra, trinxant el socialisme català, als José María Aznar, trinxant-t'ho tot, a la parella Felipe González - Miquel Roca, protagonistes d'un interessant debat sobre la situació política del país i d'Espanya, ahir a Can Cuní, se li suma al pack revival, l'amic Jan.
Amb el seu posat de Dandy, noi Martini i trencacors de promeses de la filologia catalana reconvertides en actrius de pelis intel.lectuals aptes per a majors de 18 anys amants de l'autoonanisme es va sentir a la salsa en una conferència al Col.legi de Periodisme de Catalunya.
L'amic Jan, que sembla que el seu pas per la política quedarà en foc d'encenalls, vol tornar a la vida que el va fer famós. Laporta vol tornar al Barça, com Aznar a la Moncloa.
Jan no es va quedar curt i no es va descuïdar de ningú. Va repartir joc i míssils per tothom. A Sandro Rosell, per descomptat, a qui el més suau que va dir és que era mal president; a Tito, per la decisió de no renovar Abidal i la no continuïtat de Valdés, als jugadors que els veu autocomplaents (la mateixa autocomplaença que va clavar la creu a l'equip de Frank Rijkaard i que ell presidia per cert)... No es va deixar ningú.
Només es va salvar Johan Cruyff, oh casualitat. El seu representat al bufet d'advocats que té va dir que no li agradava el fitxatge de Neymar. A Laporta tampoc.
Tinc la sensació que ahir Laporta era el titella Karanka i Cruyff el titellaire Mourinho.
Laporta vol tornar a ser amo del Barça. I ja ha obert l'armari. El vintage està bé, però si no fa olor de resclosit i naftalina. I l'amic Jan fa olor de florit.

La Selectivitat de Hierrezuelo

L'ACB se la juga aquesta nit. El dia que milers de joves catalans han iniciat les proves d'accés a la universitat, la lliga de bàsquet viurà avui una particular selectivitat.
D'ençà del primer partit de la final Madrid - Barça de diumenge passat amb la polèmica jugada de Víctor Sada (per mi és falta de Sergio Rodríguez però abans existeixen passes de Sada), l'arbitratge està sota la lupa de tots.
L'ACB està amoïnada pel què pugui passar avui al segon partit. Potser, per això, s'ha decidit curar en salut, i avui xiularà el considerat millor àrbitre de la competició, Daniel Hierrezuelo.
Tant de bo la seva actuació passi desapercebuda, però avui mentre faci el seu particular examen, estarà vigilat pels ulls dels impecables professors: el públic del Palacio de los Deportes de la Comunidad de Madrid i els espectadors que ho veurem per la tele, si la realització de TVE és apropiada al partit i a la circumstància, i no fins ara, que en una nova forma de maltractament al bàsquet, no en cacen una de bona.
Parlant estrictament de bàsquet, el Barça ha de sumar el punt per no complicar-se la vida, anar al Palau Blaugrana a buscar l'aventatge i tornar a Madrid a fer saltar la banca en un hipotètic cinquè partit.
No és cap quimera. Si el conjunt de Xavi Pascual va perdre és perquè no es va creure que guanyava de 12 a casa dels blancs i es va deixar remuntar. L'acció final de Sada és atenuant però no explica el KO.
Tornarem a viure un altre duel entre els dos millors escortes Rudy Fernàndez i Joan Carles Navarro. I al costat els seus sparrings, Jaycee Carrol, Sergi Llull, Sergio Rodríguez o Felipe Reyes per part madridista i Víctor Sada, Erazem Lorbek, Saras Jasikevicius o Ante Tomic per part culé.
La pissarra Pablo Laso contra la pissarra Xavi Pascual. Avui a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1, Madrid - Barça, segon partit de la final ACB. La particular sele de Hierrezuelo. Tant de bo no haguem de parlar d'ell demà

PostData: Jose Mourinho va ser presentat, de nou, ahir com a tècnic del Chelsea. Torna The Special One? No, ara es fa dir the Happy One. En fí, que s'ho passaran bé a la Premier.

Mosqueter Nadal

Sense futbol a Primera Divisió, l'última jornada de Segona Divisió ocupa l'atenció dels amants de l'esport rei. El Girona, que no s'hi jugava res i que acaba 4art a la Lliga, empata amb el R. Madrid Castilla, i jugarà amb la primera eliminatòria d'ascens a Primera contra l'Alcorcón que va apallissar al Sabadell. El Barça B, després d'anunciar-se la renovació del tècnic Eusebio Sacristán, va perdre al camp del Xerez. El Vilarreal, en derrotar a l'Almeria puja a Primera, un any després del descens. Baixen Ràcing de Santander i Osca. Cap de setmana amb molts balls a les banquetes de Primera. A la renovació de Javier Aguirre per l'Espanyol, que també ha renovat al lateral Joan Capdevila, s'hi suma l'adeu de Marcelo Bielsa de l'Athlètic de Bilbao i el fitxatge de l'exjugador i exentrenador del Barça B i Roma, Luís Enrique, pel Celta.
Ha començat la gran final de l'ACB de bàsquet amb un clàssic Madrid - Barça. Al primer partit, victòria blanca i molta polèmica al final del partit. Amb un punt amunt pels madrilenys i a dos segons per acabar el partit, Víctor Sada rep una falta de llibre quan es disposava a entrar a cistella que els àrbitres no van voler xiular. Discusions a les dues banquetes, tècniques a mansalva però al final 1-0 i dimarts el Barça buscarà l'empat a l'eliminatòria per no complicar-se la vida. La derrota no s'explica per l'acció de Sada sino pels 12 punts que van remuntar els blancs al final de l'últim quart.
Dos fitxatges sonats per l'handbol blaugrana han marcat els últims dies: al del francès Nicola Karabatic se li suma al del macedoni Kiril Lazarov, provinent de l'Atlètic de Madrid.
Al Canadà, al circuït Gilles Villeneuve, s'ha celebrat un nou GP de F1. Amb el famós Mur dels Campions present, la paret de l'últim revolt on sense escapatòria molta gent topa i on diuen que qui s'hi estavella surt campió del món va guanyar Sebastian Vettel que referma el liderat al capdavant de la classificació. Fernando Alonso segon i Lewis Hamilton tercer.
La gran cita esportiva del cap de setmana el trobem a París en la gran final de Roland Garros, el Grand Slam de tennis sobre terra batuda, el segon de la temporada, on es va jugar una final masculina on la senyera va ser protagonista. El balear Rafa Nadal, que va superar en una gran semifinal al número 1 Novak Djokovic, va superar al valencià David Ferrer, en tres inapelables sets. Rafa Nadal Parera, s'animal de Manacor. 8è Roland Garros. 59/60 victòries a París. Primer tennista en guanyar 8 cops un mateix Grand Slam. 12è Gran torneig per ell. El veritable mosqueter de París. Gran. Molt gran. A la final femenina Serena Williams derrotà a la russa Maria Sharapova. El mosqueter Rafa Nadal guanya el vuitè títol a París.
I en futbol sala, el Palau Blaugrana, va viure dos dies màgics que va permetre el Barça remuntar l'eliminatòria de semifinals amb el Caja Segovia i ja és a la final de la Lliga, amb sengles toves tant divendres com ahir.
El mateix Palau que va acomiadar a un dels grans de l'hoquei com Mia Ordeig que després del Barça 7 - Voltregà 1 es va acomiadar del club.
Vettel, Girona, Lazarov i el Mosqueter. Amos del cap de setmana.

O pai do craque

Comparativament parlant Neymar guanya a Ronaldinho i sense que encara hagi fet un gol amb la samarreta del Barça. Almenys, en un aspecte, Ney guanya a Ronnie ja.
Ambdós vénen al Barça com a futures i il.lusionants estrelles. Vénen com a icones als seus països. I són icones mediàtiques.
Però, la gran diferència, és que Neymar li dóna mil voltes a Ronaldinho en l'exposició mediàtica.
Hi ha ajudat i molt les xarxes socials. Neymar arrossega amb ell una influència brutal als Facebooks i Twitters. De fet el seu fitxatge es va gestar en piulades i RT. De fet és tant mediàtic ell com els seus amics, els famosos Toois
Això Ronnie no ho tenia. Com al seu dia Ronaldinho no tenia el conglomerat d'empreses i propietaris que gestionen el i al crack de la cresta. De fet, el Barça no només ha fitxat a Neymar. Ha fitxat totes les societats empreserials que posseeix el jugador o que té els drets publicitaris, d'imatge, o fins i tot federatius de la nova estrella blaugrana.
Empreses, publicitat, anuncis, xarxes socials, amb perfils de tota mena i fins i tot catxondos com el que presideix l'artícle,  en homenatge a una frase que pronuncià Neymar a la roda de premsa de presentació al Camp Nou. Neymar mou una quantitat indescent de calers, només pel fet de ser una estrella al Brasil.
Imagineu-vos que pot passar quan comenci a remanar la pilota a l'Estadi. El Barça ha fet el negoci del segle. Si a més triomfa a la gespa haurà fet bingo.

De futbol a fußball

De Barcelona a Múnich. Del triplet del Barça de Pep al triplet de Jupp. L'hegemonia al món futbol ha canviat de mans. L'eix de rotació de l'esfèric s'ha alterat: d'Espanya a Alemanya, de Catalunya a Baviera. El domini de la dama de ferro teutona, Angela Merkel, també s'ha traslladat a l'esport rei
Des de feia cinc anys, el món es meravellava del joc del Barça de Pep Guardiola: el futbol meravellós de Messi, i el joc dels petits tocadors Xavi, Sergio Busquets, Andrés Iniesta. 14/19 títols possibles, bava a dojo i domini insultant.
Avui però el futbol parla alemany, menja kartoffen i no és tant refinat. La prova, la final de la Champions entre Borussia Dortmund i Bayern.
El Bayern de Munich és la nova sensació a Europa. Guanyador d'un triplet històric, Lliga, Champions, Copa, l'entrenador Jupp Heinkess plega, amb els bavaresos a dalt de tot.
I entre Barça i Bayern, ell, el Pep. L'exentrenador del Barça i futur entrenador dels bavaresos, fa de testimoni del canvi.
Ell, que va agafar el repte de desenterrar un Barça mort i que el va portar a l'Olimp, vol, ara, mantenir l'excel.lència d'un equipàs que ho ha guanyat tot aquest 2013.
De futbol a fußball. S'ha consumat el canvi. De Barcelona a Baviera. El què és segur és que amb Neymar a Catalunya i el Pep a Alemanya, el testimoni del futbol serà renyit l'any que ve. L'espectacle està assegurat. Gaudiu-lo.

PostData 1: El Barça de bàsquet s'ha classificat per la final de la lliga ACB, per la via ràpida (3-0) en derrotar el Gran Canària a domicili, en el millor partit de la sèrie. Diumenge, amb horari per confirmar, primer round de la gran final, Barça - R. Madrid. I una dada. Des que Xavi Pascual va assumir la banqueta del Barça sempre ha jugat la final de l'ACB.

PostData 2: Amb un Athlètic de Bilbao - Selecció de Biscaia s'ha acabat el futbol a San Mamés. El mític estadi basc, la Catedral, demà serà enderrocat per construïr-se un nou camp. Fins que no es construeixi, l'Athlètic jugarà a Anoeta, el camp de la R. Societat, el seu màxim rival. Eskerrik Asko San Mamés.

I ara què, Titella?

Carta oberta a Aïtor Karanka

Articulat titella

I ara què faràs? Jose Mourinho ha marxat al Chelsea i s'ha emportat tota la seva troupe portuguesa del R. Madrid. Ha abocat la benzina, ha llençat el llumí i la casa s'està cremant amb tu a dintre.
Florentino Pérez, investit de nou president per absència de rivals que puguin avalar 70 kilos, no sap què fer amb tu. Mou ha marxat deixant la gran tifa al mig.
Ningú et vol. Ni Jose Mourinho que s'ha cansat de jugar amb els teus fils, ni el Madrid, que vol fer net d'aquesta funesta etapa. Permete'm que dubti de les informacions que diuen que tot i que t'ho han ofert no has volgut anar amb Mourinho. I si és cert, no treurà pas el pòsit lamentable que has deixat i les sensacions que transmets.
Quin paper d'estrassa noi. Han jugat amb tu, t'han utilitzat, t'han usat de putching ball per entomar els cops que hauria de rebre Mou. Has estat un titella, que, amb les teves declaracions, dirigides amb els fils del titellaire, has perdut credibilitat i el reducte d'intel.ligència, amor propi i respecte que tenies.
Com a jugador de l'Athlètic de Bilbao o del Madrid que vas ser, no et vas prodigar pas com un prodigi d'intel.ligència. Ara com a ajudant de Mou, t'has cobert de glòria.
Gosset, titella o bufó, és igual. Tu Karanka t'has conformat en ser un vulgar escoltapets que esbombava tot el que Mourinho volia.
I ara ni tant sols això. Ara ni tant sols sorties a la roda de premsa, ni Mou és clar. Els periodistes estàven farts i amb raó.
Però això s'ha acabat. Mou ha marxat. Però tu t'has quedat. Però ningú a la casa blanca et vol. Ni a la casa blanca ni a enlloc. Per estar a la banqueta d'un equip es necessita personalitat, i tu, Titella, has demostrat que no en tens.
T'han utilitzat com un kleenex. T'han usat i t'han llençat a la brossa. La història no et recordarà, i si ho fa, no serà per bé. Les imatges, com dius tu, "estan ay".
Firmat
Un que sent llàstima per tu.

PostData 1: El dia d'ahir va estar farcit de notícies que totes juntes podrien semblar un vodevil amb portes que s'obren i es tanquen. Revolució a l'staff tècnic del Barça. El recuperador físic del Barça, Emili Ricart, clau en la recuperació de lesions greus de genoll com les de Xavi al seu dia, i d'algun miracle mèdic, com el d'Andrés Iniesta, no seguirà al club per ordre de Ramon Canal, cap dels serveis mèdics del club. Tindrà quelcom a veure la relació de Ricart amb Pep Guardiola? Marxa Ricart i entra Nikola Karabatic. Es confirma la notícia que avançà Damià López al Tu diràs de Rac1 el 15 d'abril: el fitxatge del central francès i un dels millors jugadors del món pel Barça d'handbol. I ni qui arriba, ni marxa és Javier Aguirre. L'entrenador de l'Espanyol renova per un any.

PostData 2: Avui a les 21:00, des de les 19:00 a Rac1, tercer partit dels Play Off de semifinals de l'ACB de bàsquet Gran Canària - Barça. Amb 2-0 a favor blaugrana, en l'eliminatòria al millor de 5 partits, si els catalans guanyen, s'enfrontaran, a la final al Madrid, que es va desfer amb un 3-0 inapel.lable del CAI.

Bem vindo Neymar

Carta oberta a Neymar

Mediatitzat Neymar, Neymar Jr, Ney...

Ahir vas ser el gran protagonista de la jornada. Ara si, ja ho podem dir, ja ets jugador del Barça. El culebrot que durava més de 2 anys es va acabar amb un Camp Nou força ple, la samarreta blaugrana, sense número encara, 56 tocs de pilota seguits i més d'una hora de roda de premsa. I sense cresta.
Has arribat a Barcelona amb la lliçó ben apresa. Has estat ben assessorat. En la teva presentació en societat, fora del Youtube has parlat en català, en un català molt correcte. Has alabat les virtuts del Barça i t'has encomanat a Déu perquè t'ajudi al club. Saps que el Barça és més que un club, és quelcom que traspassa les fronteres del futbol i afecta a tots els ordres de la societat.
Saps que l'estrella és Leo Messi i tu ets un complement, indispensable, per fer Leo i el Barça més gran. I tu et faràs més gran amb Leo.
Neymar. Ets un home anunci, però tu vens a jugar a futbol, al club dels teus somnis, el Barça que ha pagat 57 M € per tu. No et preocupis perquè amb el que vas fer ahir ja està amortitzat el fitxatge.
El Camp Nou va esclatar com mai havia fet, veient-te. Superant fins i tot a la presentació de l'anterior astre carioca que ha vestit la samarreta blaugrana: Ronaldinho. Té mèrit, ja que amb Ronaldinho sortíem d'una de les pitjors èpoques del club i Ronnie venia a portar esperança. Tu, Neymar, vens a consolidar l'època més gloriosa.
Com vas encigalar al personal ahir. Sabies que amb el català t'hauries guanyat al públic. Vas tenir un gran feedback amb la presentadora de l'acta, la periodista de Barça TV, Laura Aparicio. Saps que el show forma part de la vida del soci culé. Per cert, felicitar a la Laura per la bona entrevista i la gran feina que va fer. Amb els seus encants, que en té molts, et va fer de cicerone, en la teva nova relació amb el Barça. Bravo Laura.
Ara tot són elogis. Però saps que el soci del Barcelona és un paio especial i el que vol és que rendeixis al camp. Els teus gols i el teu joc seran analitzats amb lupa per un entorn que no en passa ni una, i que quan vol pot ser cruel. En això també és especial el teu Barça.
I parlant d'entorn. Ja tens un enemic. Johan Cruyff, el Profeta, que no avala el teu fitxatge. No t'amoïnis, ja fa temps que Cruyff pulula pel club. És com Pelé, però amb la diferència que Johan no calla i si xerra és per fer-se notar, fer pujar el pa i desestabilitzar el Barça. Ni cas.
No crec que siguis un fitxatge de Sandro Rosell, com diuen molts. Ets un fitxatge del club, parit amb temps, i gestionat això si per Sandro, coneixedor del futbol carioca.
Si t'han fitxat i si t'han fixat la vista en tu des de fa temps és perquè tens quelcom especial, a més d'una influència mediàtica que pot dur rèdits al club.
Desitjo que amb futbol et guanyis més crèdit. Que la fantasia torni al Camp Nou i que et casis amb Leo Messi. Amb això arribem a la fí del món.
Tinc confiança amb tu. Pots fer grans coses si la teva fam i les ganes de futbol que transmets es fan paleses.
Benvingut a Can Barça, llar especial per jugadors especials. Molta sort. Obrigado i gràcies

Firmat

Un que no té cabell per fer cresta

PostData 1: José Mourinho ha intentat contraprogramar, sense èxit, la presentació de Neymar, en presentar-se ell com entrenador del Chelsea.

PostData 2: 15000 aficionats es van donar cita a Cornellà per l'homenatge al desaparegut Dani Jarque, el capità de l'Espanyol, l'etern 21, mort sobtadament fa 4 anys. Una llàstima tanta poca gent en l'homenatge d'una llegenda immortal com Jarque.

PostData: Ja tenim servida la final de l'NBA. San Antonio - Miami. Els de Florida, campions a la conferència est de la lliga nordamericana de bàsquet vol revalidar títol davant els texans, els millors de l'oest.

Juny, esport en un puny

Futbol, bàsquet, hoquei, handbol, waterpolo, rugby, motos... arrenca el mes de juny amb molta força, i amb un festival esportiu. Hem vist de tot.
Hem vist el drama de l'última jornada de Lliga a Primera amb el descens de Deportivo, Saragossa i Mallorca a segona, la Reial Societat que jugarà a la Champions deixant fora el València, la salvació del Celta que guanya l'Espanyol, el Barça de rècord, el dels 100 punts a la lliga i els 115 gols en 30 jornades, gràcies a la golejada dels culers amb el Màlaga al Camp Nou, l'adeu emotiu d'Éric Abidal micròfon en mà i llagrimes a dojo, o la derrota del Girona a Almeria, que el fa dir adeu a l'accés directe a Primera, i s'ho jugarà al Play Off.
Hem viscut l'epíleg més lamentable de la història. Un fet gairebé delictiu. L'última imatge de l'entrenador del Madrid abans de marxar, l'última imatge de Jose Mourinho a la casa blanca és la del portuguès fotografiant-se amb els Ultrasur els seguidors radicals merengues. Aquests són els veritables valors del Madrid.
Hem viscut com en futbol internacional, el Bayern de Munich completava el triplet amb Lliga, Champions i, dissabte, guanyant la Copa alemanya a l'Stuttgart
Hem viscut la segona jornada dels Play Off de l'ACB amb els triomfs del Madrid amb el CAI Saragossa i del Barça amb el Gran Canària. Aquesta última, com la de divendres molt patida, i amb polèmica. Victor Sada, el base de Badalona del Barça, anota un bàsquet amb el rellotge de possessió a 0. Encara espero la repetició de la jugada de TVE, que amb una realització lamentable, no va oferir la repetició de la jugada en directe.
Hem viscut la Final Four de la Champions d'handbol a Colònia, Alemanya, i la derrota del Barça amb l'Hamburg a la pròrroga. Després de remuntar 4 gols (24-20) els de Xavi Pascual "Pasqui" van forçar el temps extra. Posteriorment els alemanys es van situar 2 gols amunt que van remuntar els catalans, que van tenir l'últim tir, que va aturar el porter Bitter. Un últim gol de l'Hamburg dóna la Champions als germànics.
Hem viscut la Final Four de la Lliga Europea d'hoquei patins a Porto, amb la derrota a les semis del Barça amb el Benfica als penals. Un Benfica que va derrotar al Porto a la final amb un gol d'Or.
Hem vist el GP d'Itàlia de motociclisme i els triomfs a Moto GP de Jorge Lorenzo amb Dani Pedrosa segon i caigudes de Valentino Rossi i Marc Márquez que ha tingut un cap de setmana horrible, amb caiguda terrorífica al divendres a 300 km/hora, on només es va fisurar l'espatlla i la d'ahir. A Moto 2, triomf del britànic Scott Reading amb Pol Espargaró quart. I a Moto 3 triomf del mallorquí Luís Salom amb els catalans Àlex Rins i Maverick Viñales segon i tercer.
Hem vist la derrota de la Santboiana contra el Cetransa El Salvador de Valladolid a la final de la lliga de rugbi. Després de guanyar durant 70 minuts els catalans van veure com, amb un cop de càstig i un assaig amb posterior transformació, els castellans s'emportaven la Lliga.
Hem vist com l'Atlètic Barceloneta no podia sorprendre a l'Estrella Roja de Belgrad, el campió, i queia a les semis de la Final Four de la Lliga de Campions de Waterpolo a Belgrad.
En definitiva, hem viscut un Supercap de setmana esportiu de traca i mocador
Juny, l'estiu i l'esport en un puny.