Traspàs de poders

Jordi Roura dificilment oblidarà la seva primera i única visita a Milà com a jugador del Barça. El que és ara l'entrenador del Barça, a l'espera del retorn de Tito Vilanova, era en aquell moment un jove del planter blaugrana amb molta projecció que debutava a Europa a les ordres de Johan Cruyff.
Som a finals de 1989. El Barça, campió de la Recopa, en derrotar a la Sampdoria de Gènova a Berna, s'enfronta al Milan, campió de la Copa d'Europa en vèncer al Camp Nou a l'Steaua de Bucarest, a la tornada de la Supercopa d'Europa.
Roura, que s'havia fet un lloc en l'equip i prometia ser home clau en l'incipient Dream Team, es va lesionar greument al genoll en aquell partit, en una jugada fortuïta amb Marco Van Basten. La lesió que el va obligar a retirar-se del futbol tres anys després.
Avui, 23 anys després, Jordi Roura tornarà a trepitjar l'escenari del crim, no pas la gespa, però si la banqueta. Han canviat moltes coses des d'aleshores.
Aquell Milan dels holandesos, amb Frank Rijkaard, Ruud Gullit i Marco Van Basten com a estandarts, era l'equip de moda, qui marcava la pauta a Europa i al món. Campió de tot amb un mestre com Arrigo Sachi a la banqueta i gent com Paolo Maldini o Franco Baresi a les seves files. Un equip jove amb un punt de veterania per donar el contrapunt d'experiència i serenitat.
Com si fos un traspàs de poders, ja fa temps que l'hegemonia al panorama futbol ha canviat de mans.
Avui el Barça marca la llei al vell continent. El seu futbol és la referència. És el Barça de la Masia, del planter, de la casa, de Messi, d'Iniesta, Cesc i Xavi. I a la banqueta tècnics novells que han mamat el model Barça des de petits.
Ara, el Milan és una ombra d'aquell totpoderós conjunt italià, fins no fa massa un terror a Europa. Cert que ja no és aquell asil de velles glòries que desistien a marxar i aportar aire fresc, però, és tant cert, com que el joc del Milan està a anys llum dels barcelonistes. No té cap referència on agafar-se. Per no dominar no domina ni a Itàlia on la Juventus de Torí i el Nàpols marquen els tempos al calcio. Individualment i com a equip el Barça és superior a aquest Milan que l'únic que queda d'aquell gran Milan és el nom, l'escut i el president, l'inclassificable Silvio Berlusconi. L'amo/Padrino del Milan i de tot Itàlia, encara que no oficialment, va fer una cruyffada i va dir que per aturar Leo Messi se l'ha de marcar individualment. La diferència és que Cruyff és un geni i Berlusconi un pallasso.
Del Milan actual, els blaugranes han d'anar en compte amb Stephan El Shaarawi, el davanter italià d'origen egipci, l'únic que pot inquietar el culé, ja que Mario Ballotelli, fitxatge estrella dels rossonero al mercat d'hivern, no pot jugar a Europa aquest any ja que ja ho ha fet amb el Manchester City.
El Barça és el gran favorit a San Siro, una altra de les coses que han canviat des d'aquell partit de la lesió de Roura. Però val més no refiar-se, perquè la gespa no ajudarà, el Milan competirà, com sempre ho ha fet amb els culers, i perquè un Milan - Barça és un clàssic del futbol europeu.
Un nou clàssic europeu que serà especial per l'exbarcelonista Bojan Krkic. El de Linyola tindrà l'oportunitat d'enfrontar-se al seu exequip, si és que es desenganxa de la banqueta on Massimiliano Allegri, l'entrenador milanista, el té postrat.
Avui, a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, torna la Champions. A San Siro Milan - Barça, anada de vuitens. Passat i present. 11 Copes d'Europa al camp (7 italianes i 4 catalanes) Avui, el camí a Wembley passa per Milà.

PostChampions: El Bayern de Munich va passar per sobre d'un inoperant Arsenal que va caure 1-3 a casa seva davant el futur equip de Pep Guardiola. En l'altre partit de vuitens d'ahir el Porto va guanyar al Màlaga 1-0 que va sortir continua viu de miracle a Europa. Si els portuguesos no haguéssin fallat tant a porta, els andalusos, que semblaven sobrepassats per l'escenari inèdit on es troben, vuitens de final de la Champions, ja estarien al carrer.