No era la primera vegada que tornava al Camp Nou. Ho havia fet amb partits de la Catalana o alguna celebració de títols a l'era Guardiola. Però dissabte, el noi, va tornar a l'Estadi, per veure un partit del Barça, 17 anys després. En aquella època tenia 9 anys, era la desvirgada al Camp Nou. Era l'època de Bobby Robson, amb Ronaldo, Figo, Guardiola, Luís Enrique i Amunike, entre altres. Era un Barça - Oviedo a les 17:00 que va acabar 2-2 amb remuntada asturiana i mocadors encarats a la llotja. La divisió entre partidaris de Nuñez i Cruyff seguia viva, encara que el Profeta ja no hi era.
17 anys després el noi tornava al Camp Nou. Com han canviat les coses. El noi té 26 anys. Va arribar a l'Estadi acompanyat de dos amics. No era a la tarda, sino la nit més glacial que recorda. No era l'Oviedo, era el Sevilla. I el més important era el Barça de Messi, Xavi i Iniesta, el millor Barça de la història. El noi va veure des de la cantonada lateral amb gol sud de segona graderia com el Sevilla plantava l'autocar. "Avui patirem", pensava mentre buscava escalfor. Era un bon assaig del Barça - Milan del març de Champions. Els andalusos van avançar-se al marcador. 0-1. Confiança però nervis. Messi no hi era. Mitja part. Hora del frankfurt. 7'20 €. Se'n va penedir de no haver portat entrepà. Segona part. Villa empata. Messi fa el 2-1 final. El Sevilla segueix atacant. El noi demana l'hora i una estufa. Final. Triomf. Cap a casa. No hi ha mocadors. No hi ha divisió. Marxa satisfet. Amb fred al cos i refredat. Dimarts veurà el clàssic de Copa amb el Madrid des del bar. Un Madrid que guanya al Dépor patint.
Diumenge el noi es lleva ben d'hora. Mentre fa el que fa cada diumenge, la jornada esportiva depara les emocions habituals.
L'emoció de la derrota de l'Espanyol al Vicente Calderón 0-1 amb un gol de penal del colombià de l'Atlètic de Madrid Radamel Falcao. Fluix partit d'un Espanyol que no perdia des del dia de Reis amb el Barça.
L'emoció de la jornada ACB, amb el 13è triomf consecutiu de la temporada del Barça de bàsquet al camp del Múrcia, i el triomf del Joventut al derbi català al Nou Congost del Manresa.
I l'emoció final d'una final. La de la Copa d'Espanya de Futbol Sala jugada a Alcalá de Henares que va guanyar el Barça Alusport al Pozo Múrcia. Jordi Torres, el capità culé i MVP del torneig va fer un gran partit, igual que el porter Paco Sedano. Tercera Copa d'Espanya consecutiva dels de Marc Carmona.
I el noi s'ha llevat avui, amb el record d'infantesa ben viu i explicant el cap de setmana que ha viscut al seu bloc d'Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada