L'Andreu a la Copa de les Meravelles

L'Andreu és un jove badaloní que està in situ a la Copa del Rei de bàsquet Vitòria 2013. No hi juga la seva Penya. Però li és igual. La Copa és un espectacle que no et pots perdre si ets un malalt de la bola taronja, com ell. Des de 2008, la final de Copa que guanya la Penya que no torna a la capital basca. Veurà, per primer cop remudelat el pavelló vitorià.
L'Andreu és jugador i entrenador i segur que, com diu l'anunci, té actitud blava. Arriba d'hora al Fernando Buesa. Allà es despulla de tota la roba d'hivern que l'ha protegit del fred i de la neu que fa de Vitòria, una sucursal de Sibèria.
Comença l'escalfament del primer partit, el plat fort dels quarts de final, el Barça - Madrid. L'Andreu analitza tots els fronts: com poden afectar les lesions de Rudy i Navarro, els possibles duels particulars que poden haver-hi. Ho mira tot. Deformació professional en diuen.
Però comença el partit i l'Andreu deixa de banda l'entrenador i es converteix en l'espectador privilegiat del millor partit de bàsquet que es veurà en molt de temps. No tant com a joc i tècnica sino per tàctica i emoció.
L'Andreu veu com el Barça dóna el primer cop a la taula només iniciat el matx. Veu com Pete Mickael s'erigeix com a líder dels de Xavi Pascual. MVPete acabarà amb 26 punts.
L'Andreu veu com al tercer quart, els blaugranes agafen un marge sòlid que sembla sentenciar l'enfrontament. Ante Tomic i CJ Wallace s'alcen com a comandants de la nau culé. Però el nostre amic sap com pocs que els partits duren 4 quarts. Sap que el Madrid no ha dit l'última paraula. Marko Mirotic, Jaycee Carrol, Sergio Rodríguez i Sergi Llull, fins aleshores desaparegut, igualen el matx. Tant ho igualen que es posen per davant. L'èpica apareix per primer cop. El Barça força la pròrroga. L'Andreu somriu. La festa continua. Té bàsquet per estona. 5 minuts extres.
Igualats. Queden 8 segons. 90-93, pel Madrid. Tirs lliures pel culé Erazem Lorbek. L'Andreu, de moment no ho sap, però d'aquí res viurà un moment històric. El present li diu al nostre protagonista que li importa ben poc qui guanyi. El que està veient dificilment ho tornarà a veure. Quin espectacle. Lorbek fica el primer. Tira a fallar el segon, caça el rebot i força la segona pròrroga. Èpica segona part. L'Andreu continua somrient. 5 minuts més. El Telediario de TVE haurà d'esperar.
El Madrid rep un cop a la mandibula de KO. El Barça va llançat de moral. Se'n va de 7 al marcador. El base del Barça, el brasiler Marcelinho Huertas condueix al seu equip cap a les semifinals, mentre Mickael fa números per l'MVP de la Copa.
Sergi Llull anota un últim triple pels blancs que dóna l'últim acte a l'èpica. Marcelinho Huertas amb 2 últims tirs lliures anota el 108-111 pel Barça. Final. Els culés a semifinals. El Madrid, el vigent campió fora a les primeres de canvi. La Pissarra Pascual guanya a Pablo Laso, altre cop.
Però i l'Andreu? Què fa? Doncs fa estona que té la boca oberta. Està alucinant. No ha vist res igual. I això que n'ha vist de tots colors. Ha estat protagonista privilegiat del millor espectacle que el bàsquet ha pogut donar. I pensa, que és dijous, que només ha vist un partit, en queda un altre i tres dies més de bàsquet.
És la Copa del Rei de bàsquet. L'espectacle més gran. El jove Andreu vol ser, ja, avi per explicar als seus néts el que ha vist avui.
El Telediario pot començar. Amb 25 minuts de retard.
El Barça és a semifinals i jugarà demà amb el Baskònia, l'amfitrió. I ho veurà l'Andreu. Des del seu seient a tocar de pista, com ha de ser.
I conte contat. La Copa ja ha començat. Diumenge la final.