La Volta al Món Olímpica: Resum esportiu del 2012

GRÀCIES A:

Gràcies a tots els periodistes, de veritat, que s'han molestat, durant aquest 2012, a impulsar i difondre les bajanades que hem escrit.

A la gent i amics del Círcol, copartíceps dels èxits i fracassos dels Messi, Condal, Vettel i cia. Aquí també han estat protagonistes.

Al Josep Velasco, que indirectament és clau per haver escrit això durant tant de temps. Pot ser que sense l'empenta necessària això no hagués estat publicat. Ànims company que aquí tens un aliat.

Als lectors per ser-hi i les crítiques.

A l'amiga Marina Hospital, perquè mai t'agrairé prou aquella conversa. Ens hem de veure JA!!

Ah. I a la Màfia per ser-hi sempre.

PLAY/REC 366 dies donant la Volta al Món, quiet, escarxofat al sofà i disfrutant de la feina d'altres. Hem girat pel globus terrestre per viure i narrar l'èxit i el fracàs. És l'any de l'adeu del líder espiritual del barcelonisme, Pep Guardiola, el naixement de l'era Tito Vilanova, que ja no és Pito i fa por i tornarà a guanyar el partit contra el mal lleig. Hem acompanyat a Messi pel món recollint elogis i rècords. I ens hem aturat a Londres, la capital anglesa que va viure l'adeu del Barça a la Champions; la capital olímpica que va veure flotar a Phelps i volar Bolt. I pel mig Ramon Condal, vist i no vist a l'Espanyol, Joan Collet, més el de sempre, ara sense Pochettino, el miracle Marcelinho, l'anell de Lebron, la tendinitis de Nadal, o el tro de Cervera, que no és Anna Tarrés, però ha sonat igual. I, és clar, el Círcol, el Coto, amos també al 2012. Des de les Preinfantils als Sèniors. De l'apoteosi del moment Copa, a les llàgrimes del descens. I un ascens, i un adeu, retorns il.lustres i nous holes. En resum, 366 dies fent la Volta al Món Olímpica. Fins i tot per l'estratosfera. Que al 2013 puguem seguir girant pel món al voltant de la pilota. Salut.

Adeu Pep; #ÀnimsTito

Som a finals d'abril. Ja fa temps, que com cada any, les especulacions i els rumors sobre la continuïtat de Pep Guardiola a la banqueta del Barça són insuportables. Ell, en Pep, calla fins que els esdeveniments es precipiten.

El 27 d'abril, tres dies després de l'eliminació de la Champions, i després de perdre la lliga al Clàssic del Camp Nou amb el Madrid, Pep Guardiola anuncia el què mai el soci i seguidor barcelonista, hauria volgut sentir: que marxa, que ja no té forces per seguir, que està buit i necessita omplir-se. I immediatament deixa anar un missatge contundent: ell marxa, però el model continua.

Sense temps per especular, anuncia que el seu relleu és Tito Vilanova, el seu seu segon, la mà dreta de l'amo, que li va dedicar la Pilota d'Or com a millor tècnic, quan Tito es recuperava de l'operació que va patir per treure-li el tumor a la glàndula paròtida, detectat al novembre de 2011.
Davant l'Espanyol, a la penúltima jornada de Lliga, al Camp Nou, Guardiola s'acomiada de l'afició, el dia del pòquer de Leo Messi. En Pep es descorda el cinturó, però convida a la gent a no desprendre's d'ell. Perquè no cal. Pep marxa, es queda Tito... Però tirem enrere.
De bon començament, l'any arrenca amb força. Partit de Lliga a Cornellà, contra l'Espanyol, als volts de Reis i doble clàssic amb el Madrid en Copa.
El Barça supera el campió del torneig del KO, a quarts i s'enfila cap a una final històrica. A la Lliga, les coses, però, no van bé.
El Barça, que deixava el 2011 a 3 punts del Madrid, es deixa, definitivament, el Campionat de la Regularitat, en una gèlida nit de febrer al camp de l'Osasuna i es posa a 10 punts. Tot i perseguir el Madrid, el decisiu clàssic de Lliga al Camp Nou, acaba amb derrota culé. El Madrid és campió de Lliga. Europa i la final de Munich és l'objectiu primordial del culé.
El Barça va llençat i la possibilitat d'un Clàssic amb el Madrid a la final de la Copa d'Europa és un caramel dolcíssim. A semifinals, els de Pep Guardiola, es troben amb un vell conegut, el Chelsea, que ve amb ànsia de venjança i que encara els hi cou el gol d'Iniesta del 2009. Un plantejament a la italiana, un 1-0 injust, deixa l'eliminatòria oberta per la tornada al Camp Nou. El Barça busca el gol, però és Fernando Torres, el davanter espanyol dels blues, qui marca el definitiu 2-2. El Barça queda eliminat de la Lliga de Campions. El campió cau a les portes de la final. Éric Abidal no podrà aixecar l'Orelluda. Però no li importa. Té altres problemes més importants.
Al març li rebrota el tumor al fetge i s'ha de sotmetre a un transplantament. L'operació va bé, i de mica en mica va recuperant la forma per poder torrnar a fer una vida normal, i tant de bo tornar a jugar a futbol. A finals d'any rep el permís per incorporar-se amb la resta dels seus companys. Un altre que cau en desgràcia és Marc Muniesa que es trenca el genoll en un amistós de pretemporada a Alemanya. Gerard Piqué es passa 6 setmanes fora dels terrenys de joc, després de lesionar-se contra l'Spartak de Moscou en Champions a l'Estadi. Isaac Cuenca, també es lesiona el genoll i es passa 6 mesos fora dels camps de futbol. I Carles Puyol acumula diversos problemes físics i juga poc.
25 de maig, estadi Vicente Calderón, Madrid. Aquí s'escenifica el relleu Pep - Tito. Les teles obren pla per fer la comparativa. Tothom busca similituds i diferències de dos ànimes bessones, i per sobre de tot, amics.
La final de la Copa del Rei contra l'Athlètic de Bilbao no té història. 3-0. Pep Guardiola marxa a Nova York en un suposat any sabàtic, amb un nou títol, la Copa. El 14è de 19 possibles. La història cíclica. El primer títol de l'era Pep va ser una Copa contra l'Athlètic al 2009. L'últim ha estat la Copa contra l'Athlètic el 2012. Pep marxa i la por s'instala al Camp Nou, davant d'un futur incert.
No fa discursos, no s'esplaia, no és amant de xerrar. I tampoc és més agraciat que el seu predecessor. Tito és directe, sense rodeos, sense arengues. Pim, pam, pum. Un partit de tennis vibrant en cada roda de premsa. Mal que li pesi, l'ombra del Pep és allargada i les comparacions són a l'ordre del dia. Tito, però, acaba rapidament amb els símils. I és que Vilanova fa possible l'impossible: superar Guardiola.
Amb el lateral del València Jordi Alba que torna al Barça on havia estat a la Masia; i Alex Song, un camerunès de l'Arsenal que, de moment, fa pobres actuacions; com a cares noves del pòster. I sense Seydou Keita que marxa a jugar a la Xina.
El nou projecte Tito arrenca amb molts dubtes. A l'agost perd la Supercopa amb el Madrid, i inicia la Lliga generant dubtes. Però es sobreposa a tot i aconsegueix la millor arrencada de la història de la lliga amb, de moment 16 victòries i un empat: el del Clàssic al Camp Nou de l'octubre. Ajudat, a més, pel mal inici de lliga de l'etern rival blanc. Amb un Andrés Iniesta sublim i un Cesc retrobat, el Barça meravella.
I, és clar, amb el més gran de tots: Leo Messi, l'altre protagonista del 2012. Rècordman Messi comença l'any recollint la Pilota d'Or. L'astre argentí marca de 3 en 3, de 2 en 2, de 4 en 4, i fins i tot marca 5 gols en un partit. És al Camp Nou i contra el Bayer Leverkusen alemany, quan el Petit més gran, rubrica el pas del Barça a quarts de la Copa d'Europa. Messi marca, goleja i fa bavejar. I així, destrossa rècords. Primer supera a César com a màxim golejador de la història del club (234 gols en aquell moment per 232) en partit amb el Granada. Bóta d'Or en fer 50 gols en 38 partits de Lliga. I davant el Betis, fa poc, supera un rècord vigent des de 1972: els de gols marcats en un any, que tenia el davanter del Bayern de Munich, Gerd Müller. Al Benito Villamarín, i amb un doblet, arriba a la xifra de 86 gols, rebentant el rècord de 85 del Torpede. Abans del rècord, però, un ensurt. A la Champions, al Camp Nou, contra el Benfica, rep un cop al genoll, és retirat amb llitera i el món es para. 2 hores després el món torna a girar. Només és un cop. Acaba l'any amb 91 gols, 26 en tota la primera volta (un altre rècord superant els 23 de Cristiano Ronaldo de l'any passat) i sent pare. Com Valdés, Piqué o Cesc. Baby boom al Camp Nou.
A finals d'any renoven contracte Messi, fins al 2018, i Xavi i Puyol, fins el 2016.
El Barça acaba l'any líder amb 16 punts de diferència sobre el Madrid, sumant 49 de 51 punts possibles, el millor inici de la història de la Lliga, a vuitens de la Champions, on s'enfrontarà al Milan, i encarrilant els quarts de la Copa després de superar l'Alabès i, a expenses de la tornada, al Còrdova.
A finals d'any, l'endemà de l'anunci de la renovació de Messi, Xavi i Puyol i que Abidal rebés el permís mèdic per tornar a jugar; el barcelonisme rep una terrible notícia. Tito Vilanova torna a estar malalt. El càncer que havia superat, li torna a rebrotar i l'han d'operar i sotmetre's a quimio i radioteràpia. L'operació va tant bé que dos dies després ja veu el partit del Valladolid, l'últim de l'any, des de casa. Un partit que dirigeix com tots fins que torni, el seu segon, Jordi Roura.
Adeu Pep i gràcies per tot. Hola Tito, per molts anys i tota la sort del món. Te'n sortiràs. #ÀnimsTito.

S'ha acabat la màgia

Com si fos tradició, l'Espanyol inicia un nou any il.lusionant i somiant amb Europa. Després d'anys de patiments, aquest 2012 sembla possible trencar el tabú. Els més optimistes ja escolten música de nit de dimecres de Champions.

Amb el nou any arriba Phillippe Coutinho, un brasiler cedit per l'Inter de Milà, a qui rapidament se'l passa a anomenar "Mag".

Coutinho destila màgia i il.lusió. L'Espanyol somia, fins que la màgia es trenca. Un cop molt fort de realitat fa baixar del núvol a l'aficionat de Cornellà. Partits com els de l'Sporting de Gijón o la R. Societat farà dir que un altre any tampoc. La manca d'ambició dels pericos fa que acabin la lliga fora de l'anhelat somni europeu. Cornellà xiula i escridassa a tothom: jugadors, seguidors i directiva. És el principi del fí. Fa massa anys que al perico se li treu el caramell europeu de la boca, a l'últim moment.

Casualitat o no, els incendis de l'Empordà de l'estiu que afecten de ple a l'Espanyol, que està concentrat a Perelada, es traslladen a l'àmbit perico. És simbòlic i simptomàtic. El foc va precedir un futur negre.
I és que la nova campanya és un incendi diari a Cornellà. A tots nivells. Moltes baixes, algunes traumàtiques, com les d'Álvaro Vázquez, la perla del planter, que marxa a Getafe, per la porta del darrere i despotricant, o la del porter Carlos Kameni que marxa a Màlaga, de males maneres al gener. I les altes, més que il.lusionar, espanten: Wakaso Mubarak, que arrriba amb l'etiqueta de jugador problemàtic (No tardaria a demostrar-ho, va d'expulsió en expulsió i de groga en groga i a més diu que l'expulsen per ser negre), Simao Sabrosa, el portuguès, ex del Barça, en hores baixes, que arriba a preu de saldo; Diego Colotto, Samuele Longo o Joan Capdevila, que torna a Can Perico després d'un any en blanc al Benfica portuguès.
L'Espanyol comença fatal la lliga. Ho perd tot, alguns cops de forma cruel, com al camp del Llevant, que li remunta un 0-2 a favor. L'ambient s'enrareix i les ires de l'aficionat se centren en el president Ramon Condal a qui demanen la dimissió. Condal, no tant sols no plega, sino que fa un tour de force amb l'afició i diu que ell no se'n va perquè té la confiança del màxim accionista Daniel Sánchez Llibre. L'endemà però, Dani, convenç a Condal per dimitir i el President anuncia eleccions per apagar l'incendi. Però l'incendi és massa gran per apagar-ho amb aigua.
El següent sacrificat està cantat: Mauricio Pochettino, que després de perdre amb el Getafe a casa, salta, per molt que li asseguréssin la continuïtat. El del Getafe, és el primer partit de Joan Collet a la presidència. Dies abans, és escollit president, en una esperpèntica Assamblea d'Accionistes, on tothom s'insulta i s'agradeix. L'espanyolisme toca fons. L'Assamblea és la viva imatge del què és la campanya electoral on hi arriben Collet, representant del continuïsme, l'anomenat Danisme; Sergio Oliveró, directiu crític amb la gestió; i l'advocat Arnau Baqué, que amb un 1% simbòlic, és gairebé una comparsa. Guanya Collet pel suport dels dos màxims accionistes, Dani i Condal, però Oliveró guanya pel suport popular de la resta d'accionistes. Collet és el primer president executiu de la història perica. El primer president que cobra per ser-ho. La fractura continua.
Per reflotar l'Espanyol fitxa a Javier Aguirre, tècnic mexicà, per fer de bomber i salvar l'equip. Amb Aguirre, l'equip no perd, i aconsegueix un empat al Bernabeu, contra el Madrid. A part es fitxa al mític Jordi Lardín i a Àngel Morales, com a responsables del futbol base. Òscar Perarnau, és el nou director tècnic en substitució de Ramon Planes.
Els pericos acaben 2012 guanyant al Deportivo de la Corunya i a la zona de descens, però tocant la salvació.
Molta sort al nou Espanyol 2013. La necessitarà.

L'any del titella

A la casa blanca, el merder continua enquistat. Igual que en els anys pretèrits, on continua manant José Mourinho. Manant i llançant crítiques a tothom. Però ja poca gent li fa cas. El discurs és repetitiu, ens el coneixem de pe a pa i no té credibilitat. Ni tant sols els títols aguanten les sortides de to d'un Mourinho més pallasso que entrenador.

A la Lliga, més que guanyar-la, la perd el Barça. La derrota amb Osasuna deixa la competició en safata de plata. El Madrid, amb un joc pobre en futbol, remata la Lliga al Camp Nou. El madridisme està convençut d'haver vençut Pep Guardiola, la bèstia negra dels blancs.

Mou creu que va llençat a la "Décima" Copa d'Europa, però a semifinals, el somni s'esvaeix, literalment, als núvols. Al Bernabeu, davant el Bayern de Munich, i a la tanda de penals decisiva, Sergio Ramos envia la pilota als núvols i elimina al Madrid de la final.
A la Copa del Rei, els blancs cauen contra el Barça en un doble clàssic de domini culé.
Una Lliga que no calma les supèrbia de Mourinho, que lluny de relaxar-se, quan no té ganes de xerrar envia Aitor Karanka, el seu segon a parlar. I quan xerra ho fa per criticar al tècnic del filial, Alberto Toril per, segons ell, no ajudar al primer equip. Els periodistes estan farts, el madridisme cansat i Florentino Pérez, el President, ja no aguanta el paper de mandatari a l'ombra. El tècnic blanc enrareix l'ambient al vestuari i a aquest últim trimestre de 2012 es nota.
Tot i la Supercopa guanyada al Barça, i els fitxatges del croat del Tottenham, Luka Modric, (el Johan Cruyff dels balcans, per la seva aparença física amb el mític holandès), i el ghanès del Chelsea, Michael Essien, el Madrid es deixa 16 punts a la Lliga respecte a l'etern rival, més que en tota la temporada passada, perdent contra Betis, Sevilla i Llevant o empatant amb l'Espanyol al Bernabeu a finals d'any. A més, tot i intentar-ho no pot fitxar a la nova sensació del futbol europeu, el colombià de l'Atlètic de Madrid, Radamel Falcao. El Madrid perd en tres mesos tot el que va perdre en tota la temporada passada. Contra el Màlaga, a l'última jornada del 2012, s'accentua la crisi. Mourinho asseu a la banqueta al porter Iker Casillas i fa jugar a Adán, el segon. El Madrid acaba perdent i acabant l'any a 16 punts del Barça.
Mou amaga el cap sota l'ala i decideix que sigui el titella Karanka que faci el seu paper. Però la tàctica, usada a la seva etapa a l'Inter o al Chelsea, no li funciona a Madrid. La pressió de la premsa, que destapa constantment els draps bruts del vestuari, ha derrotat a Mourinho.
Sembla que al 2013 haurem d'anunciar l'adeu de Mou del R. Madrid. Però i el titella? Què farà Karanka?

L'Europa blava

El color blau ha monopoliitzat el futbol internacional, per bé i per mal. El Chelsea es va erigir campió d'Europa en una final jugada al camp de l'ambaixador de la final, el Bayern de Munich. Després que els bavaresos obrissin la llauna, els anglesos remunten i guanyen per desesperació dels alemanys a la tanda de penals.
Roman Abramovic, el multimilionari rus propietari dels blues, va poder treure, per fí, algun fruït de la seva descomunal inversió. Paradoxalment, amb la Champions van arribar els problemes.
A l'agost, el Chelsea perd 4-0 la Supercopa europea (l'última que es jugarà a Mònaco) davant l'Atlètic de Madrid, campió de l'Europa League després de superar a la final de Bucarest la revelació al futbol europeu: l'Athlètic de Bilbao.
El conjunt del pinturesc Marcelo Bielsa, fidel, sempre, a la tradicional filosofia de planter, va ser capaç d'eliminar a tot un Manchester United a Old Trafford, i al Schalke 04 alemany.
La derrota a la final europea, va ser el declivi del conjunt basc, que queda eliminat, aquesta campanya 12-13, d'Europa i de la Copa del Rei, a les primeres de canvi, contra l'Eibar de Segona B, i a la lliga pateix per sobreviure. A més veu com les seves estrelles es reboten. Un, Javi Martínez, que marxa al Bayern de Munich; l'altre, Fernando Llorente, que juga a desgana, si juga.
Tornem a Anglaterra. Un altre equip blau, el Manchester City aconsegueix la lliga per davant del Manchester United. La Copa és pel Chelsea que guanya 1-2 al Liverpool.
El City, per cert, fa història en tornar a quedar eliminat a les primeres de canvi de la Champions actual, per segon any consecutiu. Ferran Soriano, nou director general i Txiki Begiristain, nou secretari tècnic del conjunt britànic tindran feina. Dos ex Barça ténen la missió de reflotar un equip ple d'estrelles a la deriva europea. Sembla que el pròxim sacrificat serà el tècnic Roberto Mancini.
Igual que el City, el campió europeu, el Chelsea, fa el ridícul i queda eliminat de la Champions, siguent el primer campió europeu que queda fora a la primera ronda. Un KO que provoca la destitució de l'entrenador Roberto di Matteo, que és substituït per l'espanyol Rafa Benítez. A més, el catalá, ex del Barça B, Oriol Romeu es trenca els lligaments del genoll, a finals d'any, i s'estarà 6 mesos fora dels terrenys de joc.
Qui si supera la primera ronda de la Champions és el Màlaga, que aliè als merders del propietari àrab, que fan que a finals d'any, la UEFA els expulsi de les competicions europees la pròxima temporada, esdevé la gran sorpresa de la competició. Guanya al Milan, on juga la revelació del futbol europeu, Stephan El Shaarawi i l'exbarcelonista Bojan Krkic, que és traspassat de la Roma, (que ja no entrena Luís Enrique, que marxa a finals de temporada) entre altres, i es planta a vuitens de la Copa d'Europa com a líder de grup, amb un Javier Saviola, l'argentí ex del Barça, com a estrella.
Un altre equip espanyol, el Llevant, fa història a la present Europa League. El conjunt granota demostra que el que fa a la Lliga no és casualitat, i passa ronda a la segona competició europea.
A Itàlia, el protagonista és la Juventus de Torí, que guanya la Lliga amb solvència, on el Nàpols és segon i l'Inter fa el ridícul quedant-se fora de la Champions. La taca fosca de la Juve, la posa indirectament, el tècnic Antonio Conte, que és sancionat amb 5 mesos d'inhabilitació per participar, al 2007, quan era al Lecce, en l'anomenat Moggigate, un cas de corrupció i apostes il.legals, que va esquitxar tots els estaments futbolístics transalpins.
A Alemanya, el Borussia de Dortmund guanya la Bundeslliga per davant el Bayern; i a França, el Montpellier, que guanya la Ligue 1, resisteix l'invasió àrab de París, que aquest any, s'intensifica.
I és que els petrodòlars van llençar l'ofensiva final amb el Paris Saint Germain rebentant el mercat fitxant als jugadors del Milan, Zlatan Ibrahimovic i Thiago Silva. Els parisencs es postulen com a candidats a la Ligue 1 i a l'orelluda europea. La Copa francesa la té l'Olympique de Lió.
A Holanda, l'Ajax d'Amsterdam, guanya la Eredivisie, el Porto, la Lliga portuguesa i els Torneo Clausura i Apertura a l'Argentina pel sorprenent Arsenal de Sarandín i per Velez Sarfield respectivament, en el retorn de River Plate a Primera Divisió.
El Mundial de Clubs, que tanca l'any se l'endú el Corinthians brasiler que supera per la mínima al Chelsea a la final, a Yokohama, al Japó.
Fins i tot Pep Guardiola, tot i està en any sabàtic, és protagonista de l'any en el futbol internacional. Tothom el vol per arreglar els seus merders, Chelsea, Bayern, Manchester City... i fins i tot s'especula, en el seu moment, que seria el nou seleccionador del Brasil. Però en Pep es mostra inflexible. Està de descans i no vol sentir res fins al gener.
Un altre protagonista del 2012 en el panorama internacional és Fabrice Muamba. El jugador congolès del Bolton anglès va fer patir al món, quan en un partit amb el Tottenham es desploma. Se li detecta problemes cardíacs i s'ha de retirar del futbol per gaudir de la vida. Una vida que, en aquest 2012, s'ha tenyit de blau.

Don Andrés el tricampió

Polònia i Ucraïna acull al juny l'Eurocopa. I Polònia i Ucraïna veu com Andrés Iniesta aclapara elogis i candidatures a la Pilota d'Or. El triomf espanyol a l'Europeu de seleccions no s'entén sense el concurs d'Iniesta, que per cert es casa, just després del torneig.

Tot i que l'Eurocopa no va començar bé. Contra Itàlia debuta amb un empat a 1. Hi ha dubtes, però els de Vicente del Bosque, amb, entre altres Xavi i Casillas, premis Príncep d'Astúries de l'Esport 2012, van de menys a més. Després de superar la Portugal de Cristano Ronaldo, als penals, es planta a la final de Kiev, contra, precisament Itàlia. A diferència del partit inaugural, la final no té color. 4-0 amb Fernando Torres com a màxim golejador i Bóta d'Or del torneig i un Iniesta coronat com el millor jugador de l'Eurocopa i de les competicions UEFA per davant de Leo Messi i Cristiano Ronaldo.

Espanya, tricampiona europea, gràcies en bona part, al Barça, del qual es nodreix l'èxit i el model futbolístic, i a Andrés Iniesta, el portabandera i estandart de la Roja més blaugrana.

El miracle Marcelinho

Si hi ha un esport que és imprevisible i que ho pot canviar tot en un segon és el bàsquet. En aquest 2012 hem trobat diversos exemples que demostren que el bàsquet, com la vida, pot ser meravellosa.

Al febrer, el R. Madrid es revenja del Barça i li guanya la Copa del Rei del Palau Sant Jordi, just un any després que el Barça ho féu a la capital de l'Estat. Un cop més, la Lliga Endesa, l'ACB, és cosa de dos, Barça i Madrid, més el Caja Laboral. A la final del Play Off, es tornen a trobar blancs i blaugranes. El Madrid s'avança 0-1. Al segon partit, també, al Palau Blaugrana, sembla que els blancs posarien el 0-2. Però a l'últim període, el Barça reacciona i arriba a un final ajustat. Amb 2 punts avall, i a falta de pocs segons per acabar, Marcelinho Huertas agafa la pilota i clava un triple salvador des de gairebé mitja pista. El base brasiler del Barça Regal dóna el primer punt de l'eliminatòria.
La final marxa a Madrid, on els blancs apallissen els blaugranes i es posen 1-2 l'eliminatòria. Les coses es posen molt difícils, però, el Barça de Xavi Pascual aconsegueix la Lliga ACB de forma miraculosa. Empata l'eliminatòria a Madrid i la guanya al cinquè partit al Palau Blaugrana amb una lliçó de fonaments defensius de llibre. És la Lliga més espectacular de la història de l'ACB.
És l'únic títol que aconsegueix a la temporada perquè a l'Eurolliga cau a semifinals de la F4 d'Istambul contra l'Olympiacos grec. A la final, el CSKA de Moscou arriba a dominar de 19 punts a l'Olimpiacos, però es deixa remuntar, en 12 minuts, i a l'última jugada del partit, l'ex de l'Unicaja, Giorgos Printezis llença el bàsquet del triomf. Olympiacos campió d'Europa. Increïble, però cert.
El Barça arrenca la nova temporada amb un retorn il.lustre, el del lituà Saras Jasikevicius, el fitxatge de l'australià Nathan Jawai, un armari que ja va atemorir als blaugranes als quarts de final de l'Eurolliga amb l'Unics Kazan rús, i del madridista Ante Tomic.
A la nova, temporada, el Madrid, amb Rudy Fernández, tornat del periple NBA, guanya, al nou Barça, la Supercopa espanyola jugada a Saragossa.
Els blaugranes guanyen, patint molt, la Penya, a la final de la Lliga Catalana disputada a Badalona.
Però mentre a Europa va com un màquina, només perdent un partit dels 10 de la primera fase de la renovada Eurolliga, que té la segona fase formada per 2 grups de 8 i que els 4 primers de cada passaran als quarts de final; a l'ACB, els de Xavi Pascual són molt més irregulars i perden tants partits, que fan perillar la seva presència a la Copa del Rei Vitòria 2013. Tot això, en l'any que Joan Carles Navarro celebra els 15 anys com a jugador del Barça. Un Navarro que acaba l'any fent la millor exhibició de la seva carrera, en el partit de Lliga, amb el Madrid, que tancava 2012. La Bomba va contribuïr amb 33 punts, 44 de valoració i un partit gairebé perfecte, on només falla un tir, a la victòria blaugrana, que acaba amb la ratxa de 14 victòries en 14 jornades del conjunt blanc.
A Badalona l'any ha estat un altre cop mogut. Mentre als despatxos, durant tot l'any s'ha especulat amb el possible adeu de Jordi Villacampa de la presidència, on fins i tot a finals d'any el president amenaça de marxar al gener de 2013, si l'Ajuntament no compleix el promès amb el club; al parquet, els de Salva Maldonado es queden a les portes dels Play Off pel títol, després de perdre l'última jornada amb el Madrid. Pere Tomàs es trenca el genoll i torna a les pistes 8 mesos després; i després de firmar la renovació en una negociació complicada. Al maig, el Joventut surt del concurs de creditors. A l'estiu marxen entre altres Henk Norel a Saragossa, i es fa un nou projecte amb gent com Corey Fisher, que ve amb la credencial d'haver anotat 105 punts en un partit d'una lliga d'estiu a Nova York, Tony Gaffney o Manny Quezada, l'MVP de la LEB Or amb el Lleó. La Penya arrenca amb força i es troba a mitja taula. Tot el contrari que el Manresa.
Al Bages, després de salvar la categoria amb solvència, veu que a la nova campanya només guanya 2 partits fins a final d'any i ocupa el carro de cua de la classificació. A més, a finals d'any el Manresa anuncia que el seu patrocinador principal, Assignia, ho deixarà de ser a partir del gener i Josep Vives, president del Bàsquet Manresa, anuncia una reducció del seu ja escàs patrimoni.
Paradoxalment la crisi econòmica salva a l'històric Estudiantes de baixar de categoria, tot i que ho hauria d'haver fet per posició a la Lliga. La renúncia del Melilla i el Menorca fa possible la salvació als despatxos.
La crisi no evita però la desaparició de l'Alacant i d'un dels històrics del bàsquet femení com el Ros Casares de la catalana Carme Lluveras, just després de guanyar la Lliga femenina i caure a la final de l'Eurolliga femenina a Istambul amb el Rivas de Madrid.
En aquesta Lliga femenina, l'Uni Girona arriba a les semifinals on perd amb el Perfumerías Avenida de Salamanca. Igualment les catalanes perden a semifinals de la Copa amb les salmantines que s'acabarien enduent el títol. L'altre equip català, el Cadi La Seu d'Urgell acaba en setena posició la fase regular.
El Barça B, el Força Lleida, la refundació del CB Lleida, que al seu dia va jugar a l'ACB, i el Girona són els representants d'una LEB Or, que acaba l'any amb el River Andorra líder.
El mític entrenador Manel Comas anuncia que pateix un càncer.
Sergio Scariolo dimiteix com a seleccionador espanyol. El seu relleu és l'exjugador del R. Madrid i seleccionador Sots21, Juan Antonio Orenga.
Tot això ha passat al 2012, l'any del miracle Marcelinho.

Marató Lebron

La resolució del lockout, fa que l'NBA comenci el dia de Nadal de 2011, i hi hagi una autèntica Marató a l'anell. Per fí, Ricky Rubio debuta amb Minnesotta, però, malauradament, no durarà molt. Es lesiona al genoll, després de topar amb Kobe Bryant, el crac dels Lakers, i es perd els JJOO. Fa poc, 9 mesos després, va tornar a compartir pista amb Kevin Love, una parella que fa estralls, quan Ricky està bé.

Per fí, Lebron James, aconsegueix amb Miami, l'ansiat anell de campió en vèncer a Oklahoma de Serge Ibaka (ex Manresa) a la final. Miami, amb el triunvirat Lebron - Dwayne Wade - Crist Bosh s'alça campió mentre els Lakers s'enfonsen.

Fora de la lluita pel títol es fitxa a Mike Brown, per la nova temporada, i a un parell d'estrelles que han de reflotar l'equip de Los Àngeles: Dwight Howard i Steve Nash. Però lluny de ressorgir s'enfonsen. Ho perden tot, Brown és cessat i es fitxa a Mike d'Anthony. Però tampoc. Els Lakers estan enfonsats, amb un Pau Gasol a l'ull de l'huracà i objecte de rumors de traspàs i, a sobre, lesionat.

Diferent i sorprenent és el que passa a Memphis. Els de Marc Gasol són un dels millors equips de l'NBA.
Amb un 2013, una Lliga normalitzada, amb 82 partits i amb una nova franquícia, els Brooklin Nets, veurem qui lluirà l'anell de campió que ara té el maratonià Lebron James.

Primera, segona, tercera

Intens. Aquest és l'adjectiu que defineix el 2012 al si del Círcol Catòlic de Badalona. Un any intens on hem viscut de tot, per bé i per mal. És l'any del descens del Sènior masculí a Segona Catalana, després de perdre el Play Off descens amb el Berga. A la Plana, Jaume Lleal té l'opció de forçar el tercer partit, però falla el tir decisisu. Plors i desesperació d'un equip que, pocs mesos després, es rejoveneix amb el reforç de tres juniors: Xesco Gotzens, Jordi Padilla i Martì Callau. Tres membres d'una generació irrepetible.

15 victòries consecutives. Són les que van aconseguir el Junior A d'Andreu Lladó i Adrià Puente, jugant com els àngels i amb partits a la retina com la remuntada al camp del Sant Josep. Curiosament el dia de l'adeu de Pep Guardiola, l'Andreu anuncia que marxa al final de temporada. No seria l'únic.

Mentrestant les Sènior ténen un any molt complicat. Instal.lades, sempre en zona de descens, Jaume Lleal renuncia a la banqueta per salvar la categoria. El banc l'agafa el Josep Velasco i l'Alan Garcia. A Corbera s'aconsegueix la salvació a Primera Catalana en un agònic Play Off. Al setembre, s'inicia un nou projecte amb la Roser Riba, jugadora fins feia 2 mesos com a entrenadora, i amb el reforç de la jugadora del sènior B, Clara Navarro, com a membre de ple dret de l'equip, i que abans d'acabar l'etapa al B torna, 238 dies després de la seva lesió al genoll. Però el projecte de les noies es trenca de bon principi. La Roser i 5 jugadores marxen i Velasco i Garcia tornen a agafar les rendes i completen l'equip tirant de juniors. Les mateixes del gran èxit de Viladecans al juny.

Són les grans dominadores de la Lliga, on acaben líders gairebé invictes. I després de superar al Prat en l'eliminatòria prévia, les de Ramon Pasquina aconsegueixen el premi gros: la F4 dels Campionats de Barcelona, on cauen a semifinals davant l'amfitrió Viladecans.
Però per premis, el de les preinfantils. Les noies de Jaume Lleal i Pere Ruiz arriben a la F4 dels Campionats de Barcelona a Vilanova, on, al matí guanyen a les amfitriones, i a la tarda, perden la final amb el potent Sant Nicolau. Poc es podien imaginar que una setmana després es tornarien a enfrontar.
La final preinfantil coïncideix amb la final de Barcelona infantil masculina on hi és el Círcol d'Adrià Puente. En un cap de setmana irrepetible, dissabte, guanyen a la pista del Sant Josep, al Sant Nicolau, al matí, i al Barça, a la tarda. L'endemà, a la final, al camp del Grup Barna perden la final amb el Pineda. L'Adrià marxa a Londres fent història amb un equip històric.
Una setmana més tard, i gràcies a la renúncia de l'Uni Girona, campiones de demarcació, les preinfantil juguen a Almenar, a Lleida, la F4 del Campionat de Catalunya absolut de la categoria, on es tornen a enfrontar Círcol i Sant Nicolau, a la final de la tarda, després que al matí guanyés a semifinals al Reus. Les noies, a diferència de Vilanova, van estar a punt de tombar les sabadellenques. Els hi sobra un quart per guanyar. A hores d'ara segueixen fent història a la Infantil Preferent.
2012 és l'any de l'ascens del sènior B a Tercera Catalana, just un any després de caure a l'infern de la Territorial on es passegen amb mà militar. És l'any que el Sub21 acaba la Lliga vuitè després d'una temporada complicada, del nou junior A de Ricard Santiago, campió del prestigiós Torneig de Vic guanyant els 6 partits jugats en 3 dies; de l'ascens de les Cadet a Interterritorial, del nou preinfantil femení, del... del Círcol. 2012, any Círcol, com el 2011, el 2010... i segur el 2013.

El Bolt de Phelps

En el vintè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, a Londres se celebra una nova edició de la cita, la número 30 de l'era moderna.

El "Hey Jude" dels Beatles, interpretat per Paul McCartney obren 17 dies d'esport on sobresurten 2 noms: Michael Phelps i Usain Bolt.

A la piscina, Phelps es retira guanyant 4 medalles més i, en total en suma 22 metalls, 18 ors en 3 cites olímpiques.

A l'aigua, però, Phelps ha de compartir protagonisme amb el seu compatriota americà, Ryan Lochte, i la nova sensació a l'aigua, el francès Yannick Agnel.

Sobre el tartar d'atletisme, Usain Bolt va tornar a fer el seu show. Tot i que arriba a Londres generant dubtes, ja que el seu rival, el també jamaicà i el seu millor amic Yohann Blake, el va guanyar a les proves de selecció, els anomenats Trials, poc abans dels Jocs. Bolt, a l'hora de la veritat, guanya amb rotunditat els 100, els 200 i el relleu 4x100 m. (amb rècord del món inclòs). Fins i tot, relaxant-se als últims metres.
Altres noms de Londres 2012. El sudafricà Oscar Pistorius, l'atleta paralímpic de les pròtesis de carboni a les cames, córre els 400 m. d'una prova olímpica, després que el TAS, el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport donés la raó a l'atleta en la seva lluita per participar als JJOO; el britànic d'orígen somali Mo Farah, doble or als 5000 i 10000 m.; el kenià David Rudisha, rècord del món en els 800 m. en una cursa perfecta; l'americana Carmelitta Jetter, la dona més ràpida del món, en una final on 7 de les 8 finalistes baixen dels 11 segons...
La delegació espanyola comença decebent, des d'abans, fins i tot, d'iniciar-se la cita. Rafa Nadal, el tennista manacorí, que havia de ser el portabandera de la delegació espanyola, a la cerimònia inaugural, ha de renuciar als Jocs per una lesió que arrossega des del torneig de Wimbledon. Una altra baixa significativa, la del campió olímpic de ciclisme en ruta a Pequín 2008, l'asturià Samuel Sánchez que després d'una caiguda al Tour de França ha de renunciar a la cita de Londres.
No és fins al 6è dia que la delegació hispànica no toca metall. Fins que Mireia Belmonte guanya la plata als 200 m. estils. A l'aigua, el medi natural de l'èxit espanyol, pobre, en aquests JJOO. La badalonina és la reina de l'Aquatic Center, guanyant 2 plates, la dels 200 i la dels 800 estils. La sincronitzada, sense el mite Gemma Mengual que anuncia la seva retirada per desmotivació, continua assegurant medalles, pocs mesos abans d'esclatar la polèmica. La sensació de la delegació espanyola és la selecció femenina de waterpolo, que en la seva primera participació olímpica aconsegueix la plata. Les nadadores de Miki Oca, amb Anni Espar, filla de l'extècnic del Barça d'handbol i coach esportiu, Xesco Espar de líder, perden la final amb els EUA. En piragüisme, el gallec David Cal suma una plata a la prova de canoa C1 1000 m.; el lleidatà Saül Craviotto és plata al kàiak K1 200 m.; i la basca Maialen Chorraut és bronze en piragüisme d'aigües braves en K1.
Com no podia ser d'una altra manera, l'or, dos dels tres que va aconseguir la delegació espanyola, va arribar a l'aigua. A l'aigua del mar de la Badia de Portland. Un, a la prova de windsurf RS:X per l'andalusa Marina Alabau. L'altre, a la prova Elliot Match Race de vela on les espanyoles Tamara Echegoyen, Sofía Toro i Ángela Pomariega van guanyar 3 regates a 2 a la final amb Austràlia. El tercer or va arribar de la mà del taekwondista de Figueres Joel González, que a la final de -58 kg va superar al sudcoreà Daehoon Lee.
En taekwondo van arribar, també dues plates: la de la mallorquina Brigitte Yagüe (-49 kg) i la del gallec Nicolás García (-80 kg).
Una altra plata, la del gallec, Javier Gómez Noya al triatló. La pastora basca Maider Unda guanya el bronze en lluita (-72 kg).
En esports col.lectius, fracàs del futbol espanyol, on la Sub21 de Luís Milla, el màxim favorit a l'or, no passa de la primera fase. Milla ha de dimitir. La selecció espanyola de bàsquet perd en la millor final olímpica de la història, fins i tot superior a la de Pequín 2008, contra els EUA. La femenina d'handbol opté el bronze després de 4 pròrrogues amb Corea del sud
La parella de dobles, David Ferrer - Feliciano López perd la final del bronze amb França.
El biker de Puigcerdà, Josep Antoni Hermida és quart a la prova de Mountain Bike.
El gran fracàs espanyol el dóna l'atletisme que no dóna cap metall, que a més ha de readmetre, als Jocs, per ordre del TAS, a l'atleta de Lloret de Mar, Josep Lluís Blanco, que havia estat exclòs per la Federació a causa d'uns suposats mails enviats a un metge, perquè li recomananés substàncies dopants.
Espanya marxa de Londres 2012 amb 17 medalles (3 ors, 10 plates i 4 bronzes). 11 d'aquests metalls són femenins, i 9 d'aquestes 17 medalles són catalanes o amb participació catalana.
Fins a Rio de Janeiro 2016, nova cita amb els 5 anells.

Transició a les 6-0

Sembla que definitivament el 2012 ha estat un any de transició al món de l'handbol. La crisi econòmica que, com a tots, ha fet estralls a l'Atlètic de Madrid, fa que l'èxit en forma de copes agafi el pont aeri i es traslladi al Palau Blaugrana.
La Copa del Rei de Torrevella, a Alacant, és l'únic títol que guanya l'Atlètic al Barça. De fet, és l'ûnic partit que els colchoneros guanyen al conjunt de Xavi Pascual "Pasqui".
A la Champions, el Barça, vigent campió del la competició, després de derrotar brillantment al Montpellier francès de Nikola Karabatic, un dels millors jugadors del món, als vuitens, cau als quarts de final, a les portes de la F4, davant el Copenhague per culpa de la clara derrota a Dinamarca.
A la F4 de Colònia, el Kiel alemany s'imposa a l'Atlètic de Madrid a la final.
Un triomf ajustat del Barça, al Palau, contra l'Atlètic, dóna la Lliga ASOBAL.
És l'últim títol que aixeca el capità Lazslo Nagy que torna a Hongria per jugar al Vezsprem, on serà el jugador millor pagat del món, i després d'unes dures negociacions per una renovació que no arribarà.
A l'estiu, els blaugranes marquen un gol importantíssim als colchoneros, fitxant al seu porter, Arpad Sterbik, un dels millors del môn. Així doncs, a la porta del Palau, conviuen dos dels millors porters del món: Sterbik i Daniel Saric. Això es notarà en la temporada 12-13 que s'estrena amb la Supercopa d'Espanya, que guanyen els catalans al Palacio de Vistalegre, la pista de l'Atlètic de Madrid.
El Barça, no ha perdut, encara, cap partit en aquesta temporada. Per contra, els colchoneros són vulnerables. Empaten al camp del CAI Aragó i perden el clàssic amb el Barça a casa. La Copa ASOBAL, jugada a Vigo, a finals d'any se l'endú el Barça en derrotar els colchoneros a la final.
El Granollers acaba la lliga en novena posició, i fora dels vuitens de la Copa EHF. A la nova campanya, amb el tècnic de la casa Toni Garcia, en substitució de Manolo Cadenas, es troba a mitja taula després d'un any complicat tant econòmica com institucionalment, on a finals d'any anuncia que entra en concurs de creditors
Altres ítems de l'handbol. La implicació de Nikola Karabatic en una trama de suborn i compra de partits de la lliga francesa, cosa que impedeix el seu fitxatge pel Barça. Una lliga francesa que ha estat invadida pels petrodòlars.
Els propietaris àrabs del PSG, també s'han fet amb l'equip d'handbol de l'equip parisenc i amenacen a ser una de les sensacions del futur a Europa. L'amfitrió Sèrbia guanya l'Europeu superant a Dinamarca. Croàcia supera l'Espanya de Valero Rivera i opté el bronze.
2012, any de transició a l'handbol. El 2013 ens depara emocions fortes des del gener mateix amb la disputa del Mundial d'Espanya amb seu, entre altres, a Granollers i final al Palau Sant Jordi.

Amos de casa seva

Amb l'arribada de Gaby Cairo a la banqueta del Barça, l'any passat, sembla que una de les seccions més prolífiques del club, l'hoquei patins, torna a enfilar la senda de l'èxit. Campions de l'OK Lliga, amb solvència superant al Liceo de la Corunya, i campions de la Copa del Rei de Vilanova, superant al Noia Freixinet, només la competició europea separa als blaugranes de la temporada perfecta.
A Lodi (Itàlia), els de Gaby Cairo perden la final de la F8 de la Lliga Europea contra el Liceo. Els gallecs, que revaliden el títol aconseguit l'any passat a Andorra, protagonitzen la polèmica de l'any, ja que renuncien a jugar la Supercopa d'Europa, amb el campió de la Copa CERS, el Bassano italià, perquè no estan d'acord amb el format d'anada i tornada. La CERS, la Confederació Europea d'Hoquei Patins, que en principi havia exclòs al Liceo de jugar la Lliga Europea d'aquesta temporada, finalment el reedmet. Els gallecs, per cert, guanyen la Copa Continental al Bassano, a doble partit, i a la pròrroga.
La Supercopa espanyola se l'endú el Barça superant al Noia, tant a Sant Sadurní, a l'anada, com al Palau, a la tornada.
A la lliga, els blaugranes, intractables la temporada passada, ja no són invencibles i perden força partits, que fan que el Liceo ocupi la primera plaça de la Lliga a finals d'any.
A l'Europeu de Paredes, a Portugal, la selecció espanyola, formada integrament per catalans, guanya als amfitrions amb un gol a falta de 6 segons per acabar la pròrroga de Jordi Bargalló.
El 2012 és l'últim any d'hoquei a nivell professional del gran capità blaugrana, Beto Borregán que es retira 18 anys després del seu debut.
En un bon 2012, el Barça va ser amo a casa seva, però no a fora, a Europa.

Caçat i enfonsat

16 maleïts segons van separar al ciclista català, Joaquim Rodríguez del Giro d'Itàlia. Després de dominar bona part de la ronda italiana, el Purito Rodríguez veu com a l'última etapa, la contrarellotge a Milà, el canadenc Ryder Heijedal li pren la Maglia Rosa.

Un Purito, que renuncia al Tour de França i veu per la tele, el domini insultant de l'equip britànic Sky. Amb un bloc solidíssim, expert en tot tipús de terreny, l'Sky condueix els seus dos líders, Bradley Wiggins i Christ Froome al podi final de París. Ells dos, i el seu equip, van fer el què van voler, i així, Wiggins es va vestir de groc Tour. Un Wiggins que guanya l'or olímpic de la contrarrellotge de la prova en ciclisme en ruta.

El segon classificat del Tour, Christ Froome, seria un dels protagonistes de la Vuelta a Espanya 2012, que comença amb un pròleg, amb final a la Plaça de toros de Pamplona. Juntament amb el murcià Alejandro Valverde, el Purito Rodríguez i... Alberto Contador, que just abans de començar la ronda espanyola, compleix la sanció per la famosa vedella contaminada amb clambuterol.

Froome domina les dos primeres setmanes, però a l'última es desfonda pel cansament acumulat al Tour. Això fa que Alberto Contador, que estava quart, remunti fins al triomf final de Madrid, gràcies a una èpica etapa final a la duríssima Bola del Món a la Serra madrilenya.
El belga Philippe Gilbert guanya el Mundial d'Holanda al setembre. El corredor del Kazajkstan Alexandr Vinokourov es retira guanyant l'or olímpic per davant el colombià Rigoberto Urán a la prova en línia del ciclisme en ruta de Londres 2012.
Però Gilbert, ni Wiggins, ni Contador. El protagonista sobre pedals és Lance Armstrong. Després de molts anys de rumors i especulacions es confirma el que el bon amant del ciclisme no hauria volgut sentir. El set vegades campió del Tour és un farsant. Ell també es va dopar. El rei de la bici, admirat per la seva classe i la seva lluita contra el càncer, ha resultat ser el més llest de la classe. Ho ha guanyat tot, ha estat el més admirat i l'han acabat caçant amb les xeringuetes del dòping.
Els 7 Tours de l'americà queden vacants, perquè els del darrere tampoc corrien nets.
Cop mortal al ciclisme.
El gran èxit de l'any, que estem a punt de començar, no serà qui guanyarà més curses, sino, que no haguem d'explicar que algun ciclista s'ha dopat.

Pòquer d'asos

Les quatre millors raquetes del món van guanyar els quatre grans tornejos del tennis.

L'any comença a Austràlia amb el serbi Novak Djokovic guanyant a Rafael Nadal a la final més llarga de la història dels Grand Slams (gairebé 6 hores de tennis).

La revenja del manacorí, la trobem a París, on guanya a Nole, i de pas, aixeca la seva setena Copa dels Mosqueters, a la terra batuda de Roland Garros, superant el rècord del mític suec Bjorn Borg.

A l'herba de Wimbledon, el suís Roger Federer venç a l'escocès Andy Murray a la final.

Sobre l'herba del mític Grand Slam de Londres, Rafa Nadal diu prou. Contra el txec Lukas Rosol, a la segona ronda, es trenca. Els seus continus problemes a les cames l'obliguen a parar durant la resta de l'any. El dur calendari de competició, que tant havia criticat tant durant l'any, on gairebé mai es para, li acaba passant factura al tennista manacorí, que es perdrà l'Open d'Austràlia 2013
L'Open dels EUA el guanya Andy Murray que supera a Novak Djokovic.
Al novembre, el tennista serbi, que acaba 2012, líder del rànquing ATP, l'Associació de Tennistes, li guanya la Copa Masters de Londres a Roger Federer. Una Copa Masters que dóna una gran alegria al tennis català. La parella de dobles Marcel Granollers - Marc López guanya el torneig després de superar, al primer partit, a la millor parella del món, els germans americans Bob i Mike Bryant, i a la final als índis Maresh Bhupatti - Rohan Bopanna.
La selecció espanyola de Copa Davis perd la final amb la República Txeca a la pista ràpida de l'O2 de Praga.
A finals d'any, un conjunt de dones, encapçalades per la canària Paula Suárez es rebel.len amb la Federació Espanyola de Tennis, perquè se senten maltractades i no estan d'acord amb la política del president de la federació José Luís Escañuela, que incompleix les promeses. Es convoquen eleccions on s'hi presenta el català John Rigau, que es retira alegant que Escañuela fa mesures caciquistes per aconseguir més vots. La seleccionadora Arantxa Sánchez Vicario dimiteix del càrrec per solidaritat amb les noies.
2013. La partida ja ha començat. Tornarem a veure un pòquer d'asos o algú farà un "All In" per guanyar-ho tot?

La maneta del Javi

Històric 2012 per la secció més nova del FC Barcelona, el futbol sala. Aquest any els del futbol petit han obert definitivament la mà europea.

En aquest 2012, el FC Barcelona com a institució poliesportiva ha entrat a la història. 5 esports, 5 equips professionals i 5 Copes d'Eurpa.

L'última, la del futbol sala. Va ser a l'abril. Els de Marc Carmona, en la seva primera participació, guanyen la UEFA Futsal Cup, a la F4 que es juga al Pavelló Barris Nord de Lleida. A les semis, derroten a l'Sporting de Lisboa, i, en un històric diumenge, destrossen al Dinamo de Moscou.

El Barça completa una temporada perfecta, on guanya també la Copa d'Espanya a Logroño, desfent-se del Lobeille Santiago a la pròrroga, gràcies als 4 gols de Sergio Lozano; la Copa del Rei a Antequera contra el Pozo Múrcia; i la Lliga en un emocionant Play Off contra els murcians.

Al cinquè partit, a terres murcianes, i un ambient infernal, Javi Rodríguez, empata per dos cops el matx. Amb 3-3, a la pròrroga, el brasiler Wilde fa el gol de la victòria culé.
El capità Javi Rodríguez contribueix decisivament a conquerir la Lliga, l'últim títol que aixecaria com a blaugrana, ja que després de meditar la retirada, marxa a jugar a Kuwait.
En la nova campanya, el Barça perd a les semifinals de la Supercopa espanyola, a La Corunya, amb el Pozo Múrcia, que es venja dels blaugrana. A la final derrota a l'Inter Movistar. El Barça també perd la Copa Catalunya amb el Marfil Santa Coloma. Els colomencs, al juny, salven la categoria, després de derrotar, en un Play Off de promoció de descens a Primera, al Gàldar canari.
I a Tailàndia se celebra al novembre el Mundial de Futbol Sala on la selecció espanyola perd la final contra el Brasil a la pròrroga. Un gol del carioca Neto, a pocs instants del final, dóna la cinquena estrella mundialista a la Canarinha.
El Barça, per cert, ja és a la F4 de la màxima competició europea d'aquest nou any. A l'abril de 2013, a Tblisi, la capital de Geòrgia, el campió es juga la corona.

Aigua bruta

Poc ens podíem imaginar durant els Jocs Olímpics, que, posteriorment, les aigües es tornéssin tant tèrboles. L'equip de natació sincronitzada i Mireia Belmonte no són només protagonistes per les medalles. Ambdós han protagonitzat les polèmiques més agres del 2012. Han ocupat portades perquè més que guanyar a l'aigua han nedat en la porqueria.

Poc després dels Jocs, la Federació Espanyola de Natació destitueix a la seleccionadora de l'equip de la sincro Anna Tarrés, qui va popularitzar i portar a l'èxit aquest esport. Ningú ho entén, fins que surt a la llum pública una carta firmada per 15 nedadores, que han estat a l'ordre de Tarrés, la més destacada la canària Paola Tirados, acusant a la seleccionadora de fer servir als entrenaments mètodes vexatoris i insults per tal d'assolir l'èxit.

La polèmica acaba a judici on s'enfronten Fernando Carpena, president de la Federació Espanyola, i Anna Tarrés. Al final, el jutge decideix que la destitució formal es faci efectiva a partir de l'1 de gener i mentretant ha de cobrar com si treballés normalment.
El nou equip tècnic de la Sincronitzada el fórmen Esther Jaumà, com a cara visible i seleccionadora, l'exnadadora i la reina de la sincro, Gemma Mengual, Anna Vives, la japonesa Mayuko Fujiki i Ana Montero, com a directora tècnica.
Mireia Belmonte, també es mou per l'aigua de la polèmica en aquest 2012. La reina catalana dels Jocs, amb 2 plates a la piscina de Londres 2012, es despenja amb unes prestacions econòmiques, que el seu club, el CN Sabadell, no pot assumir. Després de negociar, sense èxit, Belmonte abandona Sabadell.
Fred Vergnoux, l'entrenador de la nadadora badalonina, diu que Belmonte s'ho té molt cregut i la deixa. Sense club, Belmonte, es perd els Mundials de piscina curta d'Istambul del desembre i si no troba clubs es perdrà les pròximes cites.
El proper estiu de 2013, als Mundials de Barcelona, esperem que si parlem d'èxits, parlem de nous èxits de la sincro i de Belmonte i la natació catalana; i no de merders i polèmiques i que les aigües tornin a la calma.

El millor en el millor

2012 passarà a la història com l'any on vam disfrutar del millor mundial de la història de la F1. L'emoció de saber el campió va durar fins més enllà de l'últim revolt de l'últim gran premi de la temporada.

Una dada significativa: en les 7 primeres curses hi ha 7 guanyadors diferents: Jenson Button (britànic de McLaren) a Austràlia; Fernando Alonso (asturià de Ferrari) a Malàisia; Nico Rosberg (alemany de Mercedes) a la Xina; Sebastian Vettel (alemany de Red Bull) a Bahrain; Pastor Maldonado (veneçolà de Williams), a Catalunya; Mark Webber (australià de Red Bull) a Mònaco i Lewis Hamilton (anglès de McLaren) a Canadà.

No és fins al GP d'Europa, al circuït urbà de València, que Fernando Alonso no repeteix triomf. L'asturià agafa la davantera al Campionat, fins l'arribada del Circ de la F1, al períple asiàtic, on Sebastian Vettel guanya 4 curses seguides.

A partir d'aquest moment un duel frenètic entre l'alemany i l'asturià marquen les portades.

I arriba l'últim gran premi de la temporada al Brasil, on l'emoció es fa palesa en la seva màxima esplendor. Vettel surt de la pista a la primera volta. Alonso sembla llançat al títol. Però el germànic remunta i tot i que Alonso queda, per davant de Vettel a la cursa, no pot evitar que el bicampió Vettel es proclami tricampió.
Dos dies més tard, però, surt a la llum pública un video on es veu Vettel, en l'intent de remuntada, avançar a un pilot, el francès de Toro Rosso, Jean-Éric Vergne, amb bandera groga a la pista. Les imatges són confuses i hi ha més d'una versió, i com que no hi ha reclamació, tot queda igual. Vettel campió. Tricampió.
2012. Any de retorns il·lutres com el de Kimi Raikonnen, el finlandès, que després del seu períple als rallies, es puja al volant d'un Lotus i guanya a Abu Dhabi; de l'adeu, ara sí, del mític Michael Schumacher de la competició; la del fitxatge, per 2013, de Lewis Hamilton per Mercedes i del mexicà Sergio Pérez per McLaren; de l'estrena del circuït de les Amèriques a Texas on guanya Hamilton; el d'un Pedro Martínez de la Rosa, el pilot català, que supera al seu company d'escuderia, l'indi Narain Khartikeyan, una escuderia, per cert, HRT, que passa penúries econòmiques i està en venda; la de la no participació de Jaume Alguersuari al Campionat (se l'espera al 2013).
L'any, en definitiva, del tricampió Sebatian Vettel, que al març de 2013 a Austràlia defensarà corona.

Llamps i trons

Sandro Cortese, a la nova categoria Moto 3, Marc Márquez a Moto 2 i Jorge Lorenzo a Moto GP. Els campions al Mundial de Motociclisme 2012 que hem vist per primer cop a Telecinco, després de més de 30 a TVE.

Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa protagonitzen una frenètica lluita pel títol que recorda a èpoques pretèrites amb duels com els de Mike Doohan-Àlex Crivillé als 90. El mallorquí guanya el títol per ser el més constant. Totes les curses que acaba ho fa en 1era o 2ona posició. Tot i l'emoció que hi posa a finals d'any Dani Pedrosa, guanyant les últimes 4 curses de l'any, el català no pot evitar la victòria final de Jorge Lorenzo. L'australià Casey Stoner, el campió fins ara, anuncia la seva retirada per cansament i avorriment. Valentino Rossi, el mític 46 italià després d'un mal any a Ducati canvia d'aires i torna a Yamaha on serà company de Lorenzo al 2013. El català Aleix Espargaró guanya a la categoria de les CRT, reservada a les motos low cost i de fabricació en sèrie.

A Moto 2, un altre duel fratricida monopolitza l'any, Recordant els mítics enfrontaments entre Sito Pons i Joan Garriga als 80, dos altres catalans es juguen el títol a la categoria mitja: Marc Márquez i Pol Espargaró. Cervera contra Granollers. Márquez i Espargaró lluiten a cada cursa, però Marc és més regular i s'alça amb el campionat, en part  també per un parell de caigudes de Pol, l'última a Malàisia, que dóna el títol a Márquez. El tro de Cervera provarà sort l'any que ve a Moto GP al costat de Dani Pedrosa.
I a Moto 3, la nova categoria, que substitueix els 125cc, és la categoria dels rebels. Des de la primera cursa, al Qatar, on el debutant italià, campió d'Europa el 2011, Romano Fenati i el català Maverick Viñales es disputen les garrofes. Al Qatar, triomf pel de Roses. Maverick és la nova sensació del motociclisme. Va llançat al títol, fins que la mecànica de la seva moto falla, i propicia la remuntada dels rivals, entre ells l'alemany d'ascendent italià Sandro Cortese. Maverick està fart dels problemes amb la seva moto i explota a Malàisia, on renuncia a córrer, i torna a casa. Sandro Cortese guanya el campionat per incompareixença del rival. Viñales, torna, una setmana més tard, penedit. És massa tard. Es rescindeix el contracte que havien renovat només feia 3 mesos i s'ha de buscar la vida. L'any que ve correrà amb una KTM.
Un any que ve, que promet emocions fortes sobre 2 rodes.

Serrells

- El Deportivo de la Corunya puja a Primera divisió juntament amb Celta de Vigo i Valladolid, després d'un any a l'infern de Segona. Baixen Ràcing de Santander, Sporting i el Vilarreal, que havia jugat a Europa fins no fa massa temps, a l'última jornada, on perd amb el Rayo Vallecano amb un gol de l'ex espanyolista Raúl Tamudo.

- Mor Manolo Preciado, el tècnic de l'Sporting de Gijón, cessat aquest 2012. L'entrenador que havia de retornar el Vilarreal a Primera, mor d'un infart dos dies abans de ser presentat com a tècnic groguet. Tenia 54 anys. També Estanislau Basora, exjugador del Barça de la davantera del mític Barça de les 5 Copes dels 50-60 que cantava Serrat. Tenia 85 anys. I un càncer es va endú Miki Roqué als 23 anys, jugador català del Betis. L'últim dia de l'any mor d'un atac de cor el gimnasta manresà Andreu Vivó. Olímpic a Sydney 2000 tenia 34 anys

- El Mirandés de Segona B és la revelació de la Copa en plantar-se a semifinals eliminant al Ràcing a vuitens i l'Espanyol a quarts. L'heroi de l'equip és Pablo Infante, un banquer. Només l'Athlètic de Bilbao li barra el pas a la final de Mestalla.
- A segona divisió el Barça B d'Eusebio acaba vuitè la Lliga. El Sabadell, tot i començar l'any en places de primera es desinfla i pateix per salvar-se. Cosa que no pot fer el Nàstic de Tarragona. Els de Jorge d'Alessandro baixen a Segona B en quedar cuers de la categoria. Any convuls també a Girona on passen 2 presidents i fins a 4 tècnics. Són els presidents Ramon Vilaró i l'actual Joaquim Boadas. I a la banqueta, Raül Agné, tot un mite que és cessat tot iniciar-se 2012, Josu Uribe, que aguanta 2 mesos, i el secretari tècnic Javi Salamero, que acaba la temporada i després fitxa pel nou projecte Nàstic a Segona B. A la nova campanya 2012-2013, el Girona, amb el nou tècnic Joan Francesc Ferrer "Rubi" il·lusiona i està en places d'ascens a Primera, igual que el Barça B, amb la nova perla del planter Gerard Deulofeu, i el Sabadell, que està a mitja taula
- Aquest 2012 no se celebra la Supercopa de Catalunya, el relleu de la Copa Catalunya, que havien de jugar Barça i Espanyol, amb els seus primers equips. La decisió del Barça d'anar amb el fílial encén els ànims pericos que renuncien també a jugar-hi. Johan Cruyff anuncia que deixarà la banqueta de la selecció catalana després del partit amb Nigèria del 2 de gener que ve a Cornellà perquè es jubila. Un Cruyff que és cessat com a assessor tècnic del Chivas de Guadalajara pels mals resultas de l'equip mexicà
- Als Europeus d'Hèlsinki d'atletisme, els grans nom dels tartan compleixen. El francès Cristophe Le Maitre guanya els 100 m. La delegació espanyola fracassa i només la càntabre Ruth Beitia, que plega després de Londres 2012, guanya un or: el de salt d'altura
- A la Lliga de Waterpolo el Barceloneta guanya per setena vegada seguida la Lliga. La Copa del Rei però la perd davant el Sabadell. Les fèmines del conjunt vallesà tornen a fer una temporada esplèndida guanyant Lliga i Copa de la Reina. Aquesta temporada 12-13 juga amb el Sabadell Anni Espar.

- Per quarta vegada consecutiva l'Atlètic de Terrassa guanya la Lliga d'hoquei herba masculina. La Copa se l'endú el Club de Campo madrileny

- Motor: Sebastian Loeb guanya per 9ena vegada consecutiva i última  el Mundial de Rallies, per davant del finlandès Mika Hirvonen (el 2013 només correrà quatre curses). El francès Cyril Desprès afincat a Andorra, guanya el Rally Dakar en motos per davant de Marc Coma, que renuncia a l'edició de 2013, per culpa d'una lesió a l'espatlla. El francès Stephan Peterhansel guanya el Dakar en categoria de cotxes. Laia Sanz revalida triomf en la categoria femenina de motos. La pilot de Corbera, amb només 27 anys guanya també el seu 12è Mundial i 11è Europeu de trial. Toni Bou també fa doblet en homes.

- El saltador extrem Felix Baumgartner, en una barreja entre ciència i esport es llança des de 39000 m d'alçada, a l'estratosfera de la Terra. Després d'un intent fallit, el diumenge 14 d'octubre, l'austriac realitza un salt que, sens dubte, és una de les imatges de l'any

I STOP. I fins aquí, la volta al món en 366 dies. Un any llarg i intens on hem vist la cara i la creu de l'esport. A partir de demà, tornarem a agafar les maletes per escarxofar-nos al sofà. Londres tornarà a ser punt principal del viatge, amb les finals de la Copa d'Europa de futbol i l'Eurolliga de bàsquet. Ens aturarem a Barcelona al gener amb el Mundial d'handbol i al juliol amb el Mundial de natació. I anirem, si Dèu vol, on vulguin les pilotes, els estics, les raquetes i els frens. El que és segur ès que la primera parada de l'any serà a les pistes alemanyes de Garmisch Panterkirchen amb els tradicionals Salts d'esquí. I és que les tradicions no s'han de perdre mai.

Salut i Bon any 2013.