El somni de Van Gaal

Avui parlem de Louis Van Gaal. L'holandès, torna a estar d'actualitat, perquè diumenge es va complir el somni, que va fer explícit en una entrevista a TVE fa 13 anys.
El, aleshores, tècnic blaugrana, va dir, amb el seu castellà, de nivell avançat, de l'Escola d'Idiomes Johan Cruyff, que li agradaria veure junts en un terreny de joc, 11 jugadors de la Masia, la casa dels somnis de les joves promeses blaugrana, que volen jugar, un dia, al Camp Nou. Sí, amics, Louis Van Gaal, el mateix que va farcir el Camp Nou de tulipans, com ell, amb noms com Cocu, Reiziger, Overmars o els germans De Boer, va dir que volia veure, un dia, un Barça 100% de la casa.
Doncs bé, diumenge, al camp del Llevant, durant 75 minuts hi havia sobre la gespa 11 jugadors de la Masia. El somni de Van Gaal, complert. Han hagut de passar 113 anys d'història per veure això. Ni tan sols amb el Pare Fundador de la patria blaugrana, el suís Joan Gamper, es veia quelcom similar (per alguna cosa, els primers jugadors de la història del Barça els hi deien "els anglesos". Per cert, ja us podeu imaginar perquè l'Espanyol es diu així). A més va ser un 11 natural, gens forçat, que li va fer un 0-4 al Llevant.
Més enllà del fet anecdòtic, importantíssim, dels 11 del planter, que va fer que Xavi s'enrecordés de Van Gaal, (l'entrenador que el va fer debutar, igual que Puyol, Valdés i Iniesta); el fet dels 11 denota, primer, la confiança dels tècnics en el model de planter, ben conegut per ells mateixos, ja que van mamar, en primera persona, els valors de la Masia; i segon, la qualitat dels joves valors del club. L'última perla, Gerard Deulofeu, que va fer un recital amb el filial, contra el Racing de Santander, aquest passat diumenge al Miniestadi.
La Masia, el gran valor estratègic i d'orgull culé, que mai s'hauria de perdre. Van Gaal, ja pot dormir tranquil.
PostData: Mauricio Pochettino ja és història a la banqueta perica. Ahir es va acomiadar. Va ser un adeu dolç, amb llàgrimes, però, sense traumes, com ha de ser en un home de la talla i la mitologia blanquiblava, com Pochettino. El nou inquilí del banc de Cornellà, haurà de redreçar el rumb de l'equip, des de la gespa, per tal que les coses es calmin a la llotja. Sort.