La Junta d'Accionistes de l'Espanyol d'ahir va ser la viva imatge de la decadència i el despropòsit que es viu a Cornellà. Més que una reunió per discutir el present i el futur més negre que blanquiblau de l'entitat, vam viure una espècie de Sálvame a la catalana on es va dir de tot menys guapo.
Crits, insults, desqualificacions, i el pitjor de tot, intents d'agressió. Quan un dels socis exposava les seves idees, per cert un dels pocs amb arguments, va gairebé ser agredit per quatre energúmens que es fan dir socis pericos sota la bandera del feixisme de les Brigadas Blanquiazules.
Per poc un perico és tocat per una cadira voladora, per ensenyar una Estelada amb els colors blanquiblaus.
Va rebre tothom: Condal, Collet, Dani, Tamudo... L'ase dels cops va ser el tècnic Mauricio Pochettino. La situació esportiva, nefasta, va marcar l'esperpèntica cita amb la vergonya aliena. I és que si la piloteta entra, ja se sap, tot va sobre rodes.
Però res del que rodeja l'espanyolisme, res, reïtero res, justifica la lamentable imatge que deixa la Junta d'ahir a la Fira de Cornellà.
Segur que molts pericos volien que ahir se'ls empassés la terra. I que segur que molts culers van riure a gust quan veien com Sánchez Llibre volia justificar la seva feina i els diners que va invertir per l'Espanyol, i no el deixàven. Jo, personalment, i ja em coneixeu, que no sóc gens sospitós del meu culerisme a ultrança, vaig sentir llàstima i pena. Per veure com un equip català, igual que el Barça, deixa la seva imatge a l'alçada dels
claus de les bótes de Joan Verdú.
El menys noticiable, és que el nou President perico és Joan Collet, tal com era previst i previsible. Collet, el continuïsme personificat del Danisme,tindrà molta feina en aquests cinc pròxims anys. I ja va marcat des del
minut 0, on ja va rebre els primers insults i crits de dimissió. Ahir Collet no era feliç.
El futur de Pochettino, el reflotament d'un planter mort, el futur de Cornellà, la fractura a la massa social... Hi ha massa merda al fangar.
Molta sort al nou president, el 27è de la història blanquiblava. La necessitarà. Perquè a Collet no li deixaran passar ni una. I sobretot, tant de bò, no tornem a viure més un espectacle tant repulsiu com el d'ahir.
Pericos. Ens veiem a Primera. El culé us necessita. Sort Joan.
Postdata: el Barça busca d'aquí res la classificació pels vuitens de final de la Champions al camp de l'Spartak De Moscou. Amb un empat en tindrà prou. A les 18:00 a RAC1 Spartak de Moscou - Barça
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada