La Lliga al psicòleg

Carta oberta al psiquiatre de Woody Allen

Perillós matasans

Tinc la sensació que m'enganyen cada cop que parlen de mí. diuen que sóc la millor del món, però a les meves germanes no els hi passa el què li passa a mi.
El meu cap és inexistent, gairebé no sé ni com es diu. Qui realment mana a la meva feina, és un paio amb un comandament a distància gegant, que està forrat i que passa per la meva oficina només per parar la mà. Els meus companys de feina estant emprenyats amb mi, perquè diuen que pel que fan per mi cobren una porqueria. A més amenacen a fer vaga. I tot diuen que és per culpa meva, perquè no em sé imposar davant els jefes. Quins jefes? El del cartellet de President, o el del mandu?
Ara a sobre m'han canviat els horaris. Ara fins a final d'agost treballaré durant tres dies. A més treballaré fins i tot a les 23:00 de la nit. S'ho pot creure? És increïble. Per culpa d'això tinc els periodistes de diaris emprenyats, i amb raó, perquè hauran d'anar cagant llet per fer la seva feina.
A sobre, la gent que és viciosa de mena, s'emprenya amb mi, perquè no saben com em podran veure. Seran marranos. Doncs es veu que és una qüestió d'Estat. He parlat amb les meves germanes angleses i alemanyes i em diuen que el què passa ja ho tenen arreglat des de fa mesos, i que el què passa amb mi és una collonada que fot pena que encara no s'hagi arreglat.
En fí, doctor, què puc fer? Demà torno a la feina, i segur que tindrem merders. I mentrestant em seguiran dient que sóc la millor del món. I una merda.
Ajudi'm siusplau. Recepti'm alguna cosa. L'hi estaré eternament agraïda. Jo i els viciosos que em volen veure.

Firmat

Una Lliga desesperada

PostData: Javi Martínez, el central de l'Athlètic de Bilbao, pretès pel Barça marxa al Bayern de Munich, que pagarà la clàusula de recisió de 40 M €. Sort que des de Baviera deien que mai farien això com fan a Espanya. Doncs sort