dijous, 30 d’agost del 2012

El desllorigador blanc



Un sol error, un sol, lamentable, garrafal, i malauradament massa usual error. Un error del tamany del Santiago Bernabeu, ho va desterotar tot. Una errada com una catedral de Javier Mascherano, en voler refusar una pilota, i que va propiciar el primer gol del Madrid. Després d'uns 10 minuts en què el Barça ballava, com va sent habitual els últims temps, que nop vol dir normal, al Madrid, va arribar el gol blanc d'Higuaín. A partir d'aquí el joc dle Barça, aquell característic de la pressió i el toc va desaperèixer. Els blaugranes anàven a la deriva, a la mercè d'un Madrid que aprofitava qualsevol ocasió per perforar la porteria de Víctor Valdés.Afortunadament Valdés, és Valdés i no un altre perquè possiblement amb les que va tenir el Madrid, el Barça podia haver marxat a la mitja part amb una maneta i sense exagerar. La Supercopa era blanca i més quan Adriano va ser expulsat per fer una falta a Cristiano Ronaldo quan marxava cap a gol. Amb 2-0 i un menys, la gesta del Barça era quimèrica, però ves per on, va ser en inferioritat quan va tornar a aparèixer aquest Barça que fa tants anys encigala la parròquia. Al llindar del descans, Tito Vilanova es va pendre una llavor, la va regar i del seu pompis en va sorgir una flor argentina d'ascendència holandesa: un tulipà de la Pampa. Leo Messi al més pur estil Ronald Koeman va llençar una flata impecablñement. 2-1 i al descans. A la segona part el Barça va fer un bany als blancs, uns blancs patètics, incapaços de jugar en estètic i impotents. Per poc que el Barça no empata l'eliminatòria. El merengue tenia les gònades al coll de l'acolloniment, i demanava l'hora.
Al final triomf del Madrid, el dia que debutàven Luka Modric pels blancs i Alex Song pels blaugranes. A Can Barça tot i que és molt d'hora s'obre un temps de reflexió, perquè no és el primer cop que passa (Osasuna, la setmana passada sense anar més lluny). Què li passa a l'equip, peruqè aquesta desconnexió defensiva? És qüestió de físic? Sigui com sigui, almenys l'actitud, sobretot d ela segona part, no s'ha perdut i això fa que encara veiem en aquest Tito's Team la mateixa il·lusió que amb Pep Guardiola. Al Bernabeu Supercopa blanca, Madrid 2-Barça 1.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada