Des que el Baró Pierre de Coubertin va idear la reinstauració dels JJOO de l'antiga Grècia, milers d'esportistes han fet de les Olímpiades l'esdeveniment més gran i important de l'any. Però de tots els homes i dones que han participat als JJOO, destaquen uns quants, que s'han convertit en mites de l'olimpisme, i ocupen seients a l'Olimp.
Al tron reial, Pierre de Coubertin, l'impulsor de tot plegat, en què va prioritzar l'amateurisme per sobre de tot.
El primer heroi olímpic el trobem a la primera Olímpiada de l'era moderna, la d'Atenes el 1896. Spyridon Louis, un pastor grec de Maroussi va creuar en primer lloc la Marató, els mateixos 42, 195m que va cobrir l'espartà Filípides per demanar auxili als atenencs en la seva lluita contra els perses.
12 anys més tard, i també a la Marató, trobem un altre dels homes claus per entendre el fenòmen olímpic. A Londres, l'italià Dorando Petri va arribar deshidratat i sense forces, i amb ajuda de dos assistents va creuar la meta en primer lloc. Després d'una reclamació Petri va ser desqualificat. La reina Alexandra perìo va compensar l'atleta italià amb una Copa.
Jim Thorpe es va convertir en el primer atleta complert de la història. El nordamericà va guanyar a Estocolm 1912 el Pentatló i el Decatló. Com hem dit els primers JJOO éren destinats als ameteurs. Dies més tard es va descobrir que Thorpe va jugar professionalment a futbol americà, i el COI li va retirar les medalles. Van passar 70 anys perquè se li tornéssin a restituïr
Un altre mite de l'atletisme i dels JJOO ens arriba des de Finlància. Des d'Anvers 1920 a Amsterdam 1928 Paavo Nurmi va guanyar 9 proves de fons. Precisament a Bèlgica es va llegir per primer cop el jurament olímpic (En nom de tots els competidors, prometo que participarem en aquests Jocs Olímpics, respectant i atenint-nos a les regles que els governen, comprometent-nos a un esport sense dopatge i sense drogues, amb l'esperit veritable de l'esportivitat, per la glòria de l'esport i l'honor dels nostres equips) i es va mostrar al món per primer cop la bandera olímpica dels anells.
La natació ens va ensenyar el següent mite olímpic. Johnny Weistmuller campió dels 100 i els 400m a París 1924 i Amsterdam 1928. Més tard Weismuller es va converir en una estrella de cine gràcies a Tarzan.
Berlín 1936, en ple auge del nazisme, Adolf Hitler va voler aprofitar un esdeveniment mundial per mostrar el seu poder i el de la raça ària. La supremacia alemanya i el propagandisme nazi es va voler mostrar en tot el seu esplendor. Un atleta negre però va fer trontollar els ciments de la supremacia ària i va fer enfurismar Hitler. Jesse Owens va guanyar 4 ors (100, 200, 4x100 i salt de longítud) i va posar en dubte el poder alemany. Hitler es va negar a saludar Owens. Jesse Owens no va ser l'única decepció que va haver de patir Hitler. A la final de futbol, la feble Noruega va guanyar l'or a la potent Alemanya.
Passada la segona guerra Mundial, Londres va acollir el 1948 una nova edició dels JJOO. Allà es va destapar un altre mite del tartà: Emil Zatopek. El txec va guanyar a la Gran Bretanya l'or als 5000m i els 10000m. 4 anys més tard a Hèlsinki Zatopek es va superar. Va guanyar els 5000, els 10000 i la Marató.
Un altre atlete negre, etíop en aquest cas, ocupa per merits propis un altre seient privilegiat de l'Olimp dels JJOO. Abebe Bikila va creuar l'Arc de Triomf a la Marató de Roma 1960 descalç. Bikila va obrir els JJOO al Tercer món. 4 anys més tard va guanyar la Marató de Tòquio de 1964, convertint-se en el primer atleta a guanyar 2 maratons olímpiques seguides. Anys més tard un accident el va deixar paral·lític.
Mèxic 1968 són els JJOO de la revolució atlètica. D'una banda Bob Beamon salta 8'90 metres al slat de longitud. El rècord va durar 23 anys. D'altra banda Dick Fosbury guanya el salt d'alçada sobrepassant el llistó d'esquena trencant el convencionalisme del salt en tisora. Fosbury va innovar.
Un altre mite de la piscina. Mark Spitz Guanya 7 medalles a Munich 1972. 4 anys mé stard a Montreal es supera: 7 ors. No va ser fins l'arribada de Michael Phelps, amb els 8 ors a Pequin que va ser superat. Els JJOO de Munich van ser, per cert els JJOO de la sang. Un grup terrorista anomenat "Setembre Negre " va assaltar la Vila Olímpica i va matar a 2 persones.
Montreal són els JJOO de Nadia Comaneci, la gimnasta romanesa que va aconseguir per rimer cop un 10 en una prova, les barres asimètriques.
A Los Ángeles 1984 Sebastian Coe va guanyar els 1500m. Coe és ara president del comitè organitzador de Londres 2012. El mite Carl Lewis va néixer també a Los Ángeles. El Fill del vent va igualar els 4 ors de Jesse Owens. Lewis dominaria l'atletisme durant 8 anys i esdevindria un mite.
Un mite que Ben Johnson va destronar a la final dels 100m de Seul 1988. El canadenc però ho va fer sota els efectes del dòping, i va ser desqualificat. Va ser el primer gran escàndol de la història olímpica. El dòping també va planar en la trajectòria d'una de les grans de l'atletisme, tot i que mai es va poder demostrar: Florence Grifith. Flo-Jo, com era coneguda va vèncer en 3 proves (100, 200, 4x100). Va morir ofegada per les drogues
Dels grans noms que va sorgir a Barcelona 92 (en parlarem demà), sobresurt el gimnasta Vitaly Scherbo. El rús va guanyar 6 ors
A la piscina de Sydney 2000 van néixer dos mites: Ian Thorpe (guanyador de tres ors, en només 17 anys)
i Èric Moussambani, guineà, que va nedar sol en les eliminatòries dels 100m per desqualificació dels seus rivals. Va tardar 2 minuts en cobrir la distància
El 2004, els JJOO tornen a Atenes on destaca el marroquí Hicham el Guerrouj, que iguala la gesta de Paavo Nurmi en vèncer els 5000 i els 10000. Michael Phelps comença a destacar en obtenir 8 medalles (6 ors i dos bronzes)
Pequín 2008 són els JJOO de Michael Phelps, que guanya 8 ors (en suma per tant 14 superant a Spitz) i sobretot Usain Bolt que guanya els 100 i els 200m fent el rècord mundial. L'any següent el jamaicà va tornar atrencar el seu registre
Coubertin, Thorpe, Bikila, Zatopek, Spitz..., els herois de l'Olimp, els encarregats de fer que tothom a partir de divendres s'enganxi a la pantalla per veure els JJOO de Londres 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada