Mani antieuropa

Tornen els mals endèmics a Can Perico. En l'esport és més grau la sensació de no voler que la de no poder. I em sembla que a l'Espanyol passa alguna cosa semblant. Sense entrar en detalls escabrosos ni en el merder que des de la COPE es va voler fer entrar el club blanquiblau vinculant-lo amb una xarxa fraudulenta d'apostes, és acollonant com per segon any consecutiu el tren a Europa s'escapa a l'últim minut per la ineficiència d'un bon conjunt, amb jugadors de gran nivell com Verdú o Coutinho, que sembla que no vulgui anar a presumir de nom per el continent europeu.
Sé, i els pericos saben que l'objectiu primordial del club, a principi d'any és la salvació. Però un cop obtinguda, és molt cruel treure el caramel de la boca del seguidor. Des de Ramon Condal fins als jugadors i Mauricio Pochettino, van prometre lluitar per aconseguir la plaça europea. però a l'hora de la veritat res de res.
Dissabte l'equip es va avançar a la jornada festiva d'avui (dia del Treball) en fer una manifestació antieuropea, davant l'Sporting de Gijón. No tant sols no es va perdre, sinó que a més es va fer un favor a l'Sporting acostant-lo a la salvació, a part d'alimentar l'ego d'un Javier Clemente, cada cop més anclat en el paleolític.
Amb raó el soci perico va xiular l'equip. Per segon any consecutiu, l'equip no va voler o no va saber com anar a Europa. Tant lluny i tant a prop. Noto en l'ambient molt de desencís i una emprenyada descomunal.
Sigui com sigui avui l'Espanyol obre una nova jornada de Lliga amb l'obligació de treure quelcom positiu de Granada, per encarar el derbi del Camp Nou de dissabte amb més optimisme
No sé el perquè, però un cop més no hi ha Europa per l'Espanyol