Ho confesso. Aquesta nit, no he pogut dormir. M'he passat tota la nit donant voltes el llit i buscant un perquè.Un perquè, quelcom que em respongui: Perquè el Madrid fa el que fa? Perquè cada partit els jugadors, els tènics i la directiva es micciona directament sobre els valors que diuen que representa el seu himne.
Us demano ajuda, A vere si entre tots plegats analitzant l'himne del Madrid descobrim l'entrellat
De las glorias deportivas que campean por España va el Madrid con su bandera limpia y blanca que no empaña.
A vere que el Madrid com a institució esportiva sobresurt per sobre de qualsevol altre d'acord. Anar amb la bandera "limpia y blanca que no empaña" em grinyola. Limpia, vol dir fotre el dit a l'ull a un entrenador rival, treure la destral i treure-la plena de sang, o criticar sistemàticament els àrbitres?
Club castizo y generoso, todo nervio y corazón, veteranos y noveles, veteranos y noveles, miran siempre tus laureles con respeto y emoción.
Això vol dir que tot cristo que jugui al Madrid, en aquest Madrid, ha de justificar totes les bestieses que foten, només perquè és el" R. Madrid, club centenario y más laureado de Europa". Això és com donar carta blanca perquè algun dia Pepe o Sergio Ramos enviin a l'hospital algun rival? Com que ho fan en nom del Madrid
¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! Noble y bélico adalid, caballero del honor. ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! A triunfar en buena lid, defendiendo tu color
A part de la caspositat de la lletra, que no la treu ni el xampu que anuncia la nòvia de Casillas, és noble i senyorial fotre dits a l'ull, cagar-se amb els àrbitres, rajar dels teus companys de professió o fer imitacions del destripador de Boston? Si és així, val més que em quedi a casa, noo sigui cas que no hi torni més
¡Hala Madrid!, Hala Madrid!, Hala Madrid! Enemigo en la contienda, cuando pierde da la mano sin envidias ni rencores, como bueno y fiel hermano.
Efectivament ja ho vam veure dimecres a Vilarreal o després de la Supercopa d'Espanya, van saludar als seus rivals, sense enveja ni rancor. Clar per això encara espero Mourinho o el seu titella Karanka justifiquin el lamentable espectacl que van fer ells 2, i els seus jugadors.
Los domingos por la tarde, caminando a Chamartín, las mocitas madrileñas, las mocitas madrileñas van alegres y risueñas porque hoy juega su Madrid
Molt contents va la gent al Bernabeu. Només cal veure com José Mourinho lloa els Ultrasur perquè són els únics que animen el seu equip. Diu molt poc del portuguès, que fa apologia del feixisme. La resta del Bernabeu, calla avergonyit o xiula
¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! Noble y bélico adalid, caballero del honor. ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! A triunfar en buena lid, defendiendo tu color ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!
Sobretot a guanyar tu. Pel cívil o criminal. A la casa blanca tot s'hi val Amics aquest és el R. Madrid d'ara. Un club que es gasta una burrada de pasta per construïr un macrocomplex a l'Aràbia Saudita, amb un actor genial fent d'entrenador i 11 carnissers i còmplices a la gespa. I mentrestant tots a pixar-se en l'himne. Todo sea para ver al Madrid campeón
PostData: Walter Pandiani li va salvar un punt a l'Espanyol amb un gol in extremis contra el Betis. Mentretant al Palau Blaugrana, el Barça de bàsquet també va salvar el segon punt de l'eliminatòria amb l'Unics Kazan, en un matx molt més complicat que el de dimarts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada