El llogaret basc

Fa molts i molts anys Europa estava ocupada pels blaugranes... Tota? No. Un petit llogaret basc resisteix la invasió i caure a la lògica.
El què està fent l'Athlètic de bilbao a Europa és una passada. Ningú, i molt menys els detractors de Marcelo Bielsa, entre aquells jo mateix, que el consideràvem carca i passat de moda, ens pensàvem que durés tant a Europa. Bielsa se'ns ha rigut a la cara i amb raó
Amb la seva filosofia de planter, de només bascos els lleons s'estan menjant a passes gegants el vell continent. Van conquerir Old Trafford, on van aconseguir profanar el temple del Manchester United, el sots campió de la Lliga de Campions, i ahir sense fer ni molt menys un partit com el del United, va guanyar 2-4 al camp del Schalke 04, del madridista Raul, un altre que ha fet callar moltes boques, del qui es pensaven que estava acabat.
Llorente, Toquero, Amorebieta, Gorka, Javi Martínez... aquests són alguns dels herois que resisteixen a la lògica que dèien que l'Europa League l'havia de guanyar el united o l'Atlètic de Madrid. San Mamés torna a viure grans nits europees i els lleons rugeixen com sempre. Ara però això té una contrapartida. A la Lliga els bascos fa molt que no guanyen i s'han despenjat de la classificació. Un peatge per conquerir el vell continent. Demà els bascos visiten la casa del Cèsar, el gran dictador d'Europa, el Barça. Al Camp Nou, demà a les 22:00 pel C+ (si senyors, en horari de futbol en obert es juga pel Plus, una altra raresa de Mr teles, Jaume Roures), menys de 48 hores després del partit amb els alemanys (un altre cop la FIFA i la UEFA es passen per l'arc de triomf les seves pròpies regles), catalans i bascos jugaran un partidàs decisiu pel final de lliga. Pels blaugranes l'Athlètic és el rival més complicat abans del clàssic contra el Madrid. Pels bsacos, un dels últims trens d'Europa.
Però compte perquè el llogaret basc, també juga a bàsquet i soprèn a propis i estranys. El Bilbo, que havia de ser la comparsa enmig de grans equips europeus ha arribat a quarts de final d'Eurolliga i avui pot forçar el cinquè partit contra el CSKA de Moscou si avui guanya a Miribilla. L'efecte Miribilla fa possible que tot un CSKA ratlli el rídicul. Igual que el futbol, els bascos paguen el peatge de la lliga domèstica per tal de meravellar a Europa. Avui passarà el què passarà, i potser quedaran eliminats, però el què van veure els seguidors dle Bilbo el 2012 serà històric
Bilbao, la ciutat dels lleons que combat la lògica establerta. Asterix Bielsa, i Obelix Katsikaris encara han d'escriure un últim llibre

Vaga de gols

La vaga en la qual està immers avui l'Estat Espanyol es va avançar ahir 4 hores en un lloc tan llunyà com Milà. Ahir a San Siro Milan i Barça van fer vaga... de gols. Un empat a 0 de mal analitzar. És un mkal resultat sempre no marcar a fora de casa, però això vol dir que els italians estan obligats com el Barça a sortir a guanyar al Camp Nou, l'estadi barcelonista, el nostre camp, que dimarts ha d epresentar la millor versió, aquella que tot l'Estadi és una comunió entorn a l'equip. En definitiva, es necessita una nit màgica.
Del partit d'ahir dir-vos que la primera part va ser de domini blaugrana amb un Xavi dirigint magistralment l'equip, i un penal no xiulat a Alexis, rigurós.
A la segona els rossonero van despertar en el mateix moment que Zlatan Ibrahimovic va sortir del seu letargi. Ibra va inquietar la porteria blaugrana però Valdés va estar esplèndid en rebutjar dos xuts del suec. Posteriorment el Barça va tornar a agafar la batuta i un altre suec va coler ser protagonista innecessari. Va ser el senyor Erikson, l'àrbitre que es va empassar dos penals claríssims sobre Messi que podrien haver decantat el partit.
Per cert un altre protagonista ahir a San Siro va ser l'etern mal estat de la gespa que ha propiciat una queixa formal del Barça davant la UEFA i una emprenyada de collons de Pep Guardiola.
Ahir a San Siro, empat a 0, vaga de gols, tot esperant una tornada que promet ser espectacular

PostChampions: El Bayern de Munich va assaltar el Velodrome de Marsella i va guanyar l?Olympique 0-2 i certifica si no hi ha devacle el pas a semis

Dejà-vú a la milanesa

És curiós com ultimament els viatges a Milà del Barça són autèntiques odissees on el futbol passa a ser quelcom secundari.
Recordeu-vos del famós volcà islandès que va impedir fa 2 anys viatjar a Milà en avió, a les semifinals anada contra l'Inter. Al novembre la malaltia de Tito va estar present en el partit de la lligueta de grups amb els rossoneri. Ara és la vaga general de demà que farà que el Barça no torni a Catalunya fins divendres. A part estem pendets del transplantament de fetge d'Eric Abidal.
Avui, a les 20:45 des de les 19:00 a Rac1, el barcelonisme tindrà una sensació de deja-vu, ja que com al novembre el Barça juga a San Siro contra el Milan.
Hi ha però grans subtils diferències que fan que el partit d'avui sigui radicalment diferent del d'aquell dia de tardor:
Els 2 equips estan en un grandiós moment de forma, fins i tot els rossonero viuen una segona etapa daurada dins aquest geriàtric que és el Milan: Seedorf, Ambrossini, Nesta, Gattuso, Van Bommel, Cassano... un festival de la joventut vaja. Un geriàtric però que és el líder del Calcio amb 63 punts, 4 més que la Juve.
Del partit de novembre però hi faltaran dos jugadors molt importants en els esquemes dels tècnics Massimiliano Allegri i Pep Guardiola. Avui a San Siro no hi seran ni Thiago Silva, un genial migcampista, clau en el joc del Milan, ni David Villa, que encara s'està recuperant de la fractuira de tíbia.
Si que hi serà però el gran al·licient del partit on totes les càmeres es fixaran avui: Zlatan Ibrahimovic, el tant genial com excèntric davanter culé que intentarà perforar la porteria del seu excompany al Barça Víctor Valdés tal com va passar al partit de la lligueta. Un cop més el morbo de veure com en Pep i l'Zlatan es creuen mirades, si es saluden, si es miren. I és que Ibra mal que li faci al seguidor barcelonista, és un dels millors jugadors del món, perquè juga en un equip que li va com anell al dit: ell ho vol fer tot i per tant totes les boles són per ell. No tolera que algu com Leo Messi li faci ombra. La grandesa d'Ibra està en la seva sol·lítud. Si s'anul·la el suec s'anul·larà al Milan, per molt que encara tingui al costat a Robinho o Boateng.
Avui torna un partidàs a Europa, la millor manera de saber que això no va en broma. Milan-Barça. Un dejà- vu pel barcelonisme que sempra dóna gust

PostChampions: Per fi se li han descobert les vergonyes a l'Apoel de Nicòsia. Ahir va perdre amb el Madrid per 0-3, perquè no va fer absolutament res, i si els blancs no els hi van fotre un carro, és perquè ells també van jugar fatal. Un bunyol de partit. El 0-2 del Chelsea al Benfica, també assegura el pas a semis dels londinencs

PostData 1: El Barça de bàsquet ja té el bitllet per la F4 d'Istanbul del maig. Ahir va guanyar a l'Unics Kazan, a Rússia, en un gran últim quart, sobretot de Navarro i Marcelinho Huertas, que va fer oblidar el bunyol de partit que feien els de Xavi Pascual. 3-0 i cap a la 12ena F4 de la secció

PostData 2: El Barça d'hambol li ha tocat el rival més díficil en els quarts de final dela Champions: el coppenhague amb gent com l'exblaugrana Mikel Hansen (el millor porter dle món) o Kasper Kvit, un gran porter. la curiositat és que el partit d'anada es jugarà a l'estadi Parken de Coppenaghe, on fa 2 anys el Barça de futbol hi va jugar un partit de la lligueta de la Copa d'Europa

El so del silenci

Des de fa una setmana pel Santiago Bernabeu se sent aquesta cançó. És el so del silenci. un so estrident, que destarota els valors del madridisme. El señorio està en hores baixes, i el gag del Crackòvia d'ahir es queda curt. José Mourinho ha decidit per obra i gràcia seva instaurar el silenzio stampa, calla no dir res i no justificar la lamentable actuació dels seus a Vilarreal. Ahir vam tenir un nou capítol de l'histerisme del R. Madrid d'un Florentino Pérez que és incapaç, o el que em sembla més greu, que no vol parar aquesta bogeria que fa més mal que bé.
Ahir la UEFA va obligar a Mou a parlar en la prèvia de l'Apoel- Madrid. Com que no tenia ganes de xerrar i justificar-se es va maquillar amb la cara de tio que fa tres anys que no va al vàter i va aguantar tres assalts. Tres preguntes, tres respostes agries, i a mitja traducció d'una pregunta, el portuguès s'aixeca saluda a la traductora i fo el camp. La cara de "Yo lo flipo" dels periodistes presents és antològica, i un cop més la imatge del Madrid queda per terra. Avui segurament el Madrid guanyarà als xipriotes per golejada, però això no amagarà el soroll que hi ha a la capital del reino a l'entorn de la figura de José Mourinho i l'histerisme instal·lat a Chamartín
Un altre tipus de soroll més agradable, se sentirà aquesta tarda a Kazan (a les 18:00, des d'un quart d'hora abans a Rac1). És el de les bambes lliscant al parquet i el de les cistelles xuclant pilotes. Aquesta tarda el Barça Regal busca el tercer punt de l'eliminatòria de quarts que els hi donarà l'accés a la F4 d'Istanbul. Els russos entrenats pel mite rus Yevgeni Pashutin, i amb homes com Henry Domercant, inèdit dijous al Palau, tot i que l'Unics va plantar cara o Nathan Jawai, no ho posaran gens fàcil. El segon partit del Palau va ser un bon exemple de la dificultat de l'equip rus. El Barça haurà d'estar al 100% si no vol sortir escaldat de Tartaria.
Avui soroll de Champions i d'Eurolliga. Soroll d'esport a sac

Esportclub: Esclata la primavera esportiva

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub:

La maledicció del pijama

Siusplau exigeixo a qui sigui que mai més el Barça jugui amb la tercera equipació. És verda igual que la gespa, el dissenyador devia ser daltònic, és lletja, i sembla un pijama. Tant que almenys fa l'efecte en els jugadors. Si a Pamplona, amb el verd pijama els blaugranes van perdre, dissabte a Mallorca, poc va faltar. L'equip va sortir molt clapat i gairebé ho paga. Però va sortir el de sempre, Leo Messi i amb una falta directe i estranya va posar el 0-1 al marcador. El Mallorca va seguir atacant i més quan l'àrbitre va decidir expulsar per obra i gràcia seva a Thiago. Piqué en aprofitar un rebuig al pal de messi va anaotar el 0-2 de la tranquil·litat. El Barça es posava a 4 del Madrid, però l'alegria va durar 5 minuts, el que van trigar els blancs a destrossar la R. Societat (5-1). L'Espanyol també segueix maleït per la paraula Europa i ahir es va acomiadar, momentaniament en empatar amb el Màlaga

In extremis

Jornada ACB in extremis: el Barça es posa líder, perquè va guanyar inextremis i a la pròrroga al Valladolid i el Madrid va perdre in extremis a Sant Sebastià. In extremis el Manresa va perdre d'un punt a Saragossa. La norma la trenca el Joventut que va perdre a la pista de l'Obradoiro. L'àrbitre va desquiciar al conjunt verdinegre quan buscava la remuntada i va fer perdre tota opció a victòria. A més l'actitud va recordar a altres partits penoso del conjunt verdinegre

Visca el bàsquet

Dissabte al Centre Parroquial vam veure l'exemple més feafent que aquest esport, anomenat bàsquet, inventat per James Naismith fa uns 120 anys és tant maco i meravellós com imprevisible. Qui va presencia el què va passar allà va sortir amb un embut al cap i una trompeta i dient que allò és de bojos. I és que el partit de la jornada d'aquest cap de setmana, el Sant Josep- Junior A no va decebre en absolut. Tot i que hem de dir que no va començar gens bé pels interessos dels catòlics. El primer quart va acabar amb un 39-7 pels grocs. I a la mitja part l'electrònic marcava un -17. Ningú sap, però que va passar durant els deu minuts del descans al vestidor del Círcol, però la realitat és que el Màgic Andreu Lladó, el seu ajudant i contrapunt necessari, Adrià Puente, i la vedette-delegada Clara Navarro van fer un extraordinario truc de màgia per revertir, amb els seus jugadors, una situació crítica. Com els millors mags, no van voler explicar el secret, però el tercer quart va ser una meravella pels qui els hi agrada el bàsquet. Els 10 jugadors que van participar en el matx, ho van donar tot, per remuntar el partit i el 4-21, el tercer parcial, és el millor exemple. Amb una defensa asfixiant, amb una valentia incomiable i amb uns contraatacs de llibres, arribàvem a falta de 2 minuts pel finsl del tercer quart amb empat. Quedàven 12 minuts. El partit tornava a començar, però el Círcol ja guanyava en l'aspecte moral. L'últim quart va esdevenir una magnífica partida d'escacs, en un tauler de parquet. les cistelles se succeïen, i els peons anaven caient en la búsqueda del rei rival. A manca de 2:37 minuts pel final, el Círcol gràcies a una entrada d'Otger Riera assolia el primer i definitiuu aventatge. 37 minuts després el Círcol guanyava, i no estava disposat a caure. El propi Otger ho va deixar clar amb un triple clau que ens donava una aventatge de 4 punts que a falta de 20 segons els parroquials van tornar. El Sant Josep va tenir l'oportunitat de guanyara 2 segons pel final, però el Círcol va aconseguir forçar l'error i endur-se un partit de videoteca, traca i mocador. Felicitats a l'equip, a l'staff tècnic i a tota la família Círcol que vau anar a animar. És la desena victòria consecutiva d'un equip que l'únic límit que té el marca ell mateix. Serà l'efecte barbacoa?

El Júnior A acapara avui totes les mirades, però el cap de setmana ens deixa a més la derrota a casa del Premini masculí contra el Salle Horta i el triomf solvent i forjat en una gran defensa, del femení al camp del Grup Barna

En Minis bon partit de l'A a Granollers tot i que la derrota de 25 punts us pugui semblar el contrari. Recordem que la lliga om juguen els de Diego Martínez és la millor i amb uns grans rivals. També derrota de B a Llinars i de l'1 a Pallejà.

El preinfantil femení va guanyar a la pista dle Llor de Sant Boi.

Tot i que no era oficial l'infantil A va jugar un amistós dissabte al Màgic contra el Vilafranca que van perdre. Una derrota que no afecta, evidentment a nivell de classificació, però que si é sun bon toc d'atenció per continuar treballant

Les nombroses baixes dels nois de Ramon Cuñé van condicionar el derbi Cadet A- Sant Josep que es van endur els grocs de forma clara. El Cadet B no va poder fer res per treure alguna cosa positiva de la pista del líder i invicte Calella. I a Sabadell, el Cadet 1 va conquerir la capital vallesana en guanyar l'Europa de forma contundent. El Cadet femení va caure a Masnou.

A part del partidàs del Junior A la jornada ens deixa la derrota ajustada de l'1 contra el Gramanet, i la del Junior B contra el Mollet. Tot i el 9-12 del primer quart, els vallesans, tercers de la classificació van imposar el seu ritme i el seu joc per guanyar als de Josep Velasco. El Junior femení suma la seva 21ena victòria a costa del Tordera i afiancia el seu liderat ferm i autoritari

Doble derrota dels Sots 20. En matx avançat al dijous, el B va perdre a la pista del Pare Manyanet de Barcelona. El Preferent va perdre en el drbi amb Minguella. Un derbi força similar al del Junior, amb la diferència que al final es va perdre i el marcador va ser molt més escarransit. La bona notícia és el retorn a la convocatòria de Dani garcia, el base, després de 4 mesos de baixa.

I en Sèniors derrota de l'A masculí a la pista dels Alisos, triomf sense problemes del B masculí contra el Sirius i doble KO en el doble enfrontament Seniors femenins- Caldes de diumenge a la tarda a Montgat.

Del Sènior B destacar una gran notícia. 6 mesos i 10 dies després de la seva greu lesió al genoll, dimarts va tornar a calçar-se les botes la Clara Navarro. De mica en mica la 5 del B femení veu la llum al final del túnel. Encara triagarà una miqueta a jugar un partit oficial, però ella ha fet el primer petit-gran pas. Ben tornada

Finalment, donar una forta abraçada i el nostre més sincer condol a Joan Rovira, exjugador dle Sènior A que va perdre sobtadament el seu pare divendres passat. Molta força

Molta sort, ànims i fins la setmana que ve

L'home de la pluja

Un cop més l'aigua va condicionar el GP de F1 a Malàisia. A la noevna volta la cursa es va suspendre durant mig hora. A la represa, Fernando Alonso amb la Tartana Rampante 2012 va guanyar una cursa que per poc no perd, si no és perquè el jove mexicà Sergio Pérez va sortir de la pista quan anava en caça i captura de l'aturirià. Victòria de màgic Alonso, més màgic ja que ha portat a la victòria a un tros de ferro vermell amb rodes. Que els arbres no tapin el bosc. El Ferrari no va ni amb rodes i si va guanyar va ser perquè va ser una cursa atípica

La màgia del Palau

Tornen les nits màgiques al Palau Blaugrana amb l'hambol del Barça. Si no no s'explica el 36-20 del conjunt de Xavi Pascual Pasqui al Montpeller. Evidentment es va remuntar els 2 gols de l'anada dels vuitens de la Champions. Daniel Saric, el millor porter del món va demostrar el perquè li diuen així. Ho va parar tot i va ser clau en desactivar els francesos. El Blaugrana va tornar a ser una comunió entre el públic i els jugadors, com a les nits del Vezsprem

La Volta d'Albasini

El suís Michael Albasini va guanyar des del primer dia la Volta a Catalunya que es va córrer aquesta setmana. Una Volta que la crisi va estar a punt de carregar-se. La neu dels Pirineus va retallar una etapa. I el campió olímpic Samuel Sánchez va guanyar l'etapa que acabava a Badalona

Micció a l'himne blanc

Ho confesso. Aquesta nit, no he pogut dormir. M'he passat tota la nit donant voltes el llit i buscant un perquè.
Un perquè, quelcom que em respongui: Perquè el Madrid fa el que fa? Perquè cada partit els jugadors, els tènics i la directiva es micciona directament sobre els valors que diuen que representa el seu himne.
Us demano ajuda, A vere si entre tots plegats analitzant l'himne del Madrid descobrim l'entrellat

De las glorias deportivas que campean por España va el Madrid con su bandera limpia y blanca que no empaña.

A vere que el Madrid com a institució esportiva sobresurt per sobre de qualsevol altre d'acord. Anar amb la bandera "limpia y blanca que no empaña" em grinyola. Limpia, vol dir fotre el dit a l'ull a un entrenador rival, treure la destral i treure-la plena de sang, o criticar sistemàticament els àrbitres?

Club castizo y generoso, todo nervio y corazón, veteranos y noveles, veteranos y noveles, miran siempre tus laureles con respeto y emoción.

Això vol dir que tot cristo que jugui al Madrid, en aquest Madrid, ha de justificar totes les bestieses que foten, només perquè és el" R. Madrid, club centenario y más laureado de Europa". Això és com donar carta blanca perquè algun dia Pepe o Sergio Ramos enviin a l'hospital algun rival? Com que ho fan en nom del Madrid

¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! Noble y bélico adalid, caballero del honor. ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! A triunfar en buena lid, defendiendo tu color

A part de la caspositat de la lletra, que no la treu ni el xampu que anuncia la nòvia de Casillas, és noble i senyorial fotre dits a l'ull, cagar-se amb els àrbitres, rajar dels teus companys de professió o fer imitacions del destripador de Boston? Si és així, val més que em quedi a casa, noo sigui cas que no hi torni més

¡Hala Madrid!, Hala Madrid!, Hala Madrid! Enemigo en la contienda, cuando pierde da la mano sin envidias ni rencores, como bueno y fiel hermano.

Efectivament ja ho vam veure dimecres a Vilarreal o després de la Supercopa d'Espanya, van saludar als seus rivals, sense enveja ni rancor. Clar per això encara espero Mourinho o el seu titella Karanka justifiquin el lamentable espectacl que van fer ells 2, i els seus jugadors.

Los domingos por la tarde, caminando a Chamartín, las mocitas madrileñas, las mocitas madrileñas van alegres y risueñas porque hoy juega su Madrid

Molt contents va la gent al Bernabeu. Només cal veure com José Mourinho lloa els Ultrasur perquè són els únics que animen el seu equip. Diu molt poc del portuguès, que fa apologia del feixisme. La resta del Bernabeu, calla avergonyit o xiula

¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! Noble y bélico adalid, caballero del honor. ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! A triunfar en buena lid, defendiendo tu color ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!

Sobretot a guanyar tu. Pel cívil o criminal. A la casa blanca tot s'hi val Amics aquest és el R. Madrid d'ara. Un club que es gasta una burrada de pasta per construïr un macrocomplex a l'Aràbia Saudita, amb un actor genial fent d'entrenador i 11 carnissers i còmplices a la gespa. I mentrestant tots a pixar-se en l'himne. Todo sea para ver al Madrid campeón

PostData: Walter Pandiani li va salvar un punt a l'Espanyol amb un gol in extremis contra el Betis. Mentretant al Palau Blaugrana, el Barça de bàsquet també va salvar el segon punt de l'eliminatòria amb l'Unics Kazan, en un matx molt més complicat que el de dimarts

L'Efecte César

Resulta que feia 72 hores el Madrid estava a 10 punts del Barça i la culerada en general donada la lliga per perduda a favor de l'etern rival.

Resulta que el dissabte el Barça guanya al Sevilla 0-2 i es posa a 7 punts del Madrid. I de pas Leo Messi marca el seu gol 231 i es posa a 4 del rècord de César, com a màxim anotador de la història del club.

Resulta que a l'endemà, un Madrid ranci, té coll avall que guanya al Màlaga, però Santi Cazorla amb una gran falta directe posa l'empat a l'electrònic. El Barça a 8 punts del MAdrid

Resulta que dimarts ens llevem llegint La Vanguardia on posa que César no va marcar com es pensava 235 gols sino 232, i que Messi està només a 1 gol d'empatar amb la llegenda dle Barça de Les 5 Copes. A la nit i contra el Granada, el Barça guanya 5-3, Messi fa un Hat Trick, i de pas rebenta el sostre i es converteix amb 234 en màxim anotador del Barça. Un Barça que està a 5 punts del Madrid.

Resulta que l'endemà la història es repeteix. Ahir un Madrid ranci i amb els picarols al coll es veu guanyador al Madrigal de Vilarreal. però com va passar al diumenge, els groguets van apel·lar a la fe, que demanava l'amic Santi Rodríguez mig hora abans, i van marcar l'empat, de falta de Marcos Senna. A la casa blanca s'instal·la l'histerisme, i comencen un festival de faltes que acaba amb Ramos i Khedira expulsats, Mouriunho en estat pur també al carrer i Pepe al final dle partit dient-li "Fill de Fristro " (entengueu fristro com dona que fuma i et tracta de tu) a l'àrbitre. Ah i ningú del Realisimo sortint a justificar el ridicul històric d'ahir. El Barça a 6 punts

En 72 hores els blaugranes han passat de 10 a 6 punts i en el benegloriat darrere de Pep Guardiola hi ha crescut una flor com les de Johan Cruyff a la seva època. la lliga està viva perquè el Madrid ja fa temps que s'està pixant sobre la lletra del seu himne dle señorio i perquè ja fa temps que no juguen a res

Casualitat o no, la setmana que parlem de César Rodríguez, sembla que el davanter dels 50 ha decidit posar emoció a la lliga. L' Efecte César? Serà el mateix efecte el mateix que em va fer sentir el gol de Senna, al cotxe de l'entrenador del Sènior del Círcol Francesc Castellet, mentre buscava desesperadament un cartró de tabac?

PostData 1: Victòria dle Círcol en partit aplaçat en el derbi amb Llefià. Partit de ratxes canviants fins als ultims 2 minuts. Aquí va aparèixer Marc Ors per fer un triple d'or, perdó triple d'Ors, que ens posava 2 punts per sobre. Un triple que el Llefià va respondre rapidament amb un altre. Una tècnica i una falta al conjunt taronja va decidir un partidàs de bàsquet. Bravo Círcol. Més bàsquet. Avui segon partit dels Play Off de Quarts de l'eurolliga al Palau Blaugrana. el Barça busca el segon punt davant l'Unics Kazan per anar a Russia amb tranquil·litat. Avuid es de les 19:00 a Rac1

PostData 2: Viran Morros el central del Barça d'hambol amb un gol inextremis dona mitja lliga alñ seu equip. Ahir a Valladolid, 27-28 pels de Xavi Pascual Pasqui. Mentrestant al Palau Blaugrana el futbol sala, encara la final de la Copa del Rei en guanyar al partit d'anada a l'Inter Movistar

De Messies, Profetes i Cistelles

L'Espanyol tancava ahir la 27ena jornada de Lliga guanyant al Ràcing de Santander 3-1 i avui el Barça obgre la 28ena rebent el Granada. Una demostració més que això de la Lliga de les Estrelles que presumeix el futbol espanyol és Can Pixa.

Doncs això. Avui a les 21:00 la història té una cita amb Leo Messi. Tal com publica avui Xavier Garcia Luque a La Vanguardia, Messi està a 2 gols de convertir-se en màxim golejador de la història del Barça superant a César Rodríguez. Si Leo marca 2 gols portarà 233 gols. César, el gran davanter del Barça de les 6 Copes, ben comptat no va marcar 235 gols oficials, com es deia sino 232. Davant del cuer de la Lliga Leo Messi pot entrar a la llegenda

I davant el Granada, una altra llegenda del barcelonisme i del futbol mundial va començar a fer de les seves vestint de blaugrana. El 28 d'octubre de 1973 debutava un tal Johan Cruyff marcant 2 gols. La llegenda arrancava amb força

Dos hores abans del futbol, al Palau Blaugrana, el Barça Regal de bàsquet intentarà fer el primer pas cap a la F4 d'Istambul, en els Play Off de quarts de final de l'Eurolliga. Davant tindrà un vell conegut de la fase de grups, l'Unics Kazan. Serà una eliminatòria incòmode, en què el factor camp serà clau. Del Palau no s'ha d'escapar cap victòria per no veure's obligat a fer una heroicitat a terres rússes. Tot i que a la capital tàrtar, de mal record pel Barça de futbol, els de Xavi Pascual van guanyar còmodament, el fet de ser en una eliminatòria de caixa o faixa, complicaria i molt l'accés a la F4, si se l'han de jugar a Kazan. En resum, avui és un partit de vital importància

Avui des de les 19:00 (des d'un quart d'hora abans a Rac1), doble ració de Barça a Les Corts: bàsquet i futbol

Muamba

Per damunt de la jornada de futbol, amb el triomf del Barça, a Sevilla, amb una nova genialitat de Messi, l'empat del Madrid al Benabeu contra el Màlaga, amb un golàs de falta in extremis de Santi Cazorla. Per damunt de la jornada a l'ACB, amb l'unic triomf del Barça adavant Obradoiro, i les derrotes del Joventut amb Gran Canaria i del Manresa amb el València. per damunt del cap de setmana del círcol. Per damunt del primer GP a la F1, a Austràlia, amb el triomf del Mc Laren de Jenson Button per davant de Sebastian Vettel i Lewis Hamilton, amb remuntada de Fernado Alonso, del 12è al 5è lloc. Per damunt del KO del Barça d'hambol de només dos gols (només perquè va arribar a perdre de 8) a la pista del Montpeller. Per damunt de la victòria del País de Gal·les en el 6 Nacions de Rugby. Per damunt de tot això sobresurt la figura i la imatge de Fabrice Muamba.
Segur que heu vist les imatges, de més que el jugador desplomant-se, de les reaccions de tota la gent que estava a White Hart Lane, l'estadi del Tottenham on es jugava el partit de la Copa anglesa entre els locals i el Bolton, l'equip del jugador congolès del Bolton. Els anglesos, absolutament allunyats de la concepció aquí a Espanya del morbo i de fotre l'ull de la càmera sobre l'afectat (exemple d'Antonio Puerta), ràpidament van enfocar les reaccions de patiment, de plors, de les oracions per Muamba. Les imatges són fereïdores.
Per sort Fabrice Muamba, tot i que continua greu al'UCI, no s'afegirà a la llista negre de jugadors que van morir per un atac de cor enmig d'un partit. A tothom dissabte els hi van venir els noms de Marc Vivien Foe, Miklos Feher o Antonio Puerta. I a molts altres Dani Jarque o Jordi Pitarque que també van morir perquè el cor els va fallar subtadament i sense raó aparent
Muamba només s'haurà de retirar del futbol per continuar vivint. Com el jugador del Salamanca Miguel Garcia, el peatge per salvar la vida és només una fotesa
En aquests dies es tornarà a obrir el debat dels desfibriladors el camp, tornareu a veure reportatges sobre la mort sobtada i com que ens agrada furgar en la merda, segurament reviurem les imatges de Puerta caient. L'únic debat que val avui en dia escapa de l'esport. L'únic debat avui l'han de fer els metges i investigar perquè coi passa el fenomen de la mort subtada, perquè el cor d'un paio jove i esportista s'atura de cop sense cap raó aparent.
Perquè mai més torni a passar. Per la vida. La resta són parides

El Camí a la Gerra Promesa

Eric Abidal ha estat, com no present, també en el sorteig dels quarts de final de la Lliga de Campions. La UEFA i el món del futbol han expressat de la mà de Gianni Infantino, secretari general del màxim organisme europeu, el suport al francès.
Dit això han estat Infantini, reconvertit un cop més en el calb de la loteria, i Paul Breittner, ambaixador de la Final 2012, i exmite del Bayern de Munich, i ex jugador del Madrid, han assenyalat els quatre camins pels quals només 2 arribaran a la gran Oktoberfest de la capital de Baviera del 19 de maig. Perquè la gran final de la Copa d'Europa és una gran festa del futbol on el protagonista principal és una gran gerra orelluda, que qui la guanya és el rei del món.
El camí del Barça a la gran final és sens dubte el més díficil. és però, a la vista dels aficionats una gran eliminatòria. Els catalans es tornaran a trobar amb el Milan, després d'enfrontar-se als 2 a la fase prèvia. Ibrahimovic si no es posa malalt tornarà al Camp Nou, com a rossoneri. Serà una gran eliminatòria, amb la tornada a l'estadi barcelonista. Si el Barça passa s'enfrontarà al guanyador de l'eliminatòria Benfica- Chelsea. En teoria els anglesos, que ni molt menys estan passant els seus millors dies, són els favorits davant d'una de les tres maries que s'han plantat a quarts.
A l'altra banda del quadre, Olympique de Marsella - Bayern de Munich, i Apoel de Nicòsia- Madrid. Els blancs han estat immensament afortunats ja que s'enfrontaran amb la Ventafocs d'aquesta eliminatòria. Per tant espanyols i alemanys es trobarien en una possible semifinal.
De tot plegat i el que més interessa/procupa és la possible final a Munich Madrid- Barça.
Ja tenim definit el camí cap a la final de munich de la Copa d'Europa: el Camí cap a la Gerra Promesa.

PostData 1: L'Athlètic de Bilbao, amb comunió amb un meravellíos San Mamés, està fent història i es va carregar el Manchester United per un global de 5-3 als vuitens de l'Europa League. S'enfrontarà a quarts al Schalke 04 de Raul González, la llegenda del Madrid. En solidaritat amb els reds, el Manchester City també va quedar eliminat a vuitens, en el seu cas per l'Sporting de Lisboa. Sorpresa majúscula a Europa. el subcampió europeu, l'United, eliminat de la Champions i de l'antiga UEFA a les primeres de canvi, i qui havia de dominar-ho tot a Europa el City, també. Athleeeeetiiiii.

PostData 2: Per si no en teniem prou amb el transplantament de fetge del bo d'Eric Abidal, el barcelonisme està de dòl per la mort d'Estanislau Basora als 85 anys. Basora va ser extrem dret, en aquella davantera que cantava Serrat dels Kubala, Moreno, Basora, César, Moreno. Adeu a l'últim supervivent d'aquella davantera. DEP Basora

La bellesa és a l'interior

Austràlia serà aquest cap de setmana punt d'inici de la gira del Circ Bernie 2012. Torna la F1, un dels espectacles televisius més seguits. El cap de pista del circ, l'octogenari Bernie Eclestone ens ofereix com a gran novetat, uns cotxes amb el famós doble difusor o el difusor bufat absolutament prohibit. Com a conseqüència, a la imatge teniu la conseqüència de tot plegat. Sobre els cotxes sobresurt una espècie de banya gegantina, que és per on surten els gasos
Els cotxes d'aquest any són estèticament horribles. Són com els bunyols de Quaresme: boteruts, imperfectes i més o menys bons segons el forn que els compris. Estic segur que a mesura que vagi avançant l'any veurem els cotxes com a autèntiques models de passarela, sobretot els qui volem que guanyi.
La pretemporada a la F1 ens deixa pel camí dos fets: un, l'adeu a les pistes de Jaume Alguersuari. Toro Rosso, fílial de Red Bull li ha tallat les ales. El Jaume encara busca el perquè. I dos: la futura alternança dels Grans Premis d'Espanya i Europa. Pel Capo Bernie dos GP a l'Estat Espanyol és inviable i ha proposatuna solució salomònica: un any a Catalunya i l'altre a València. Per tant 2012 és l'últim any amb dos proves a l'Estat
Com a grans novetats de la temporada, destacar el retorn de Kimi Raikonnen al Circ després de 2 anys als ral·lis. Ho farà amb Lotus. Iceman, conegut ara no tant pel seu caràcter sino pel nombre d'ice que es posa a cada cubata de vodka, vol demostrar que encara pot donar guerra. Per tant a la graella d'Austràlia hi haurà 6 campions dle món: Michael Schumacher (que sembla haver trobat el punt al Mercedes), Fernando Alonso, Lewis Hamilton, Jenson Button, el finlandès Raikonnen, campió el 2008 i Sebastian Vettel, l'actual bicampió del món i gran favorit.
Pedro Martínez de la Rosa, tornarà a pilotar un F1. Serà a HRT, l'escuderia espanyola. L'experiència dle Pedro serà clau per convertir aquesta espècie de cotxes dels Autos Locos en un cotxe decent. Canvis de noms a les escuderies, com Marussia (l'antic Virgin), o Lotus (Renault).
El 18 de novembre el Circ aterrarà en un nou escenari. A Austin (Texas). Veurem si els capquadrats americans per fi acceptes l'entrada d'alguna cosa que vingui des d'Europa
Televisivament un canvi. Antonio Lobato continuarà fent de gosset de Fernando Alonso a Antena 3. A TV3 continuarem vivint la F1 en català almenys fins l'any que ve.
Benvinguts a la F1 2012, el gran Circ anacrònic on sembla que per fi han entès que estem en crisi

PostChampions: El Madrid amb més pena que glòria passa a quarts després de superar el CSKA de Moscou. Una catanya de partit amb regal del porter rus a Cristiano Ronaldo, ja que es va empassar una falta del portuguès fàcil d'atrapar. A l'altra semifinal, el Chelsea salva a la pròrroga l'honor dles equips anglesos i elimina el Nàpols. Demà el sorteig de quarts a les 12:00

PostData 1: Nova derrota del Sènior femení del Círcol ahir en partit aplaçat a La Plana contra Grup Barna. Durant 30 minuts el conjunt de Jaume Lleal perdia per uns 10 punts. A l'últim quart van reaccionar i es van col·locar un amunt. Fins que les barcelonines van fer un parcial de 0-14 que van matar les aspiracions d'un Círcol que fa molt que no suma. Des d'aquí molts ànims a un equip que per joc no hauria d'estar on està. però el bàsquet també pot ser cruel. Des d'quí també molts ànims, petons i reflex a l'amiga Maria Zambrano que va acabar el partit com si hagués tornat de la segona guerra mundial (bàndol perdedor): ferida, colpejada i cabrejada

PostData 2: A tots els periodistes que ens van encigalar dient que ahir era el dia que Pep Guardiola renovaria, felicitats, l'heu tornat a espifiar. 15 de maig i de moment res. però tranquils renovarà

El Sireno de Badalona

Fixeu-vos en aquesta notícia que m'ha enviat l'amic Pedro a través del facebook. Parla del subcampionat d'Espanya en 200 m papallona de natació en categoria infantil que ha aconseguit un nedador melillenc. La notícia no tindria més trascendència (si ja em veig les vostres cares i pensant que collons fot aquets parlant de natació i no d ela renovació de Guardiola. Tranquils Guardiola renovarà i ja tindrem temps de parlar-ne), si no fos que el campió va ser Marc Ponce, badaloní del CN Badalona i promesa de la natació catalana
Té doble mèrit aquesta notícia. Dir-vos abans que en Marc ja porta temps dominant amb mà de ferro les piscines de l'Estat. Primer per la victòria. Des d'aquí felicitats. I dos i més important.
Com he dit en Marc forma part del CN Badalona i acostuma a entrenar a la piscina del club que té 25 m. Les piscines on es celebren els campionats són olímpiques, de 50m. Per tant té mèrit que en les condicions que entrena, diferents i en clara desaventatge respecte als rivals, sigui capç de guanyar-los i de fer marques properes a rècords nacionals.
Això us ho comentarà millor en Marc, però és molt diferent nedar en 25m que en 50. Nedar 25m és fer-ho gairebé a l'sprint i tens poc temps per dosificar forces. En piscines de 50, has de guardar forces per l'empenta final. No és fàcil el canvi dels 25 als 50. I la visió davant teu de 25m més de l'habitual t'ha de menjar el coco i la paciència. Un altre factor diferencial: els viratges. Per fer 200 m en una piscina de 25 has de fer 8 tombarelles, per 4 en el cas de les piscines olímpiques. El temps en piscina curta, són diferents als de 50 bàsicament pel temps que perds en cada viratge, que has de multiplicar per 2. És a dir en cap cas no pots comparar ni agafar referències nedant en les 2 piscines.
Tot aquest rotllo que us foto avui, és bàsicament per 1, felicitar al bo d'en Marc, per tot el què fa i 2, per demanar a l'ajuntament, que quan acabi tot el merder de la crisi i s'acabi de petar els mitjans públics construeixi una piscina com cal perquè figures com en Marc o la Mireia Belmonte, no fotin el camp per progressar (la Mireia ja fa temps que va marxar primer a l'hospitalet i després al Sabadell)
Mentre això no arriba, seguirem disfrutant de Marc Ponce, el Sireno de Badalona

PostData: En la jornada Champions, el Bayern de Munich va voler imitar el Barça i li va marcar 7 gols al Basilea, per deixar els suïssos fora de la Copa d'Europa. Evidentment, remuntada consagrada. A l'altre partit, es va veure la constatació que l'Inter de milà d'avui és una ombra, un bluf del qui va ser campió d'Europa al 2012. Ahir tot i guanyar 2-1 a l'Olympique de mArsella va caure eliminat i a Claudio Ranieri li queden dos Telegiornales si no ha saltat ja

L'Ase dels Cops

Sembla que que tot s'hi val per desestabilitzar al Barça. Sembla ser que tres anys d'èxit són masses per les Espanyes cavernàries. Cal com sigui dinamitar el projecte Barça pel cívil, el criminal, o com ara el mediàtic.
Si no fa massa la COPE es despenjava acusant el Barça de dopatge, ara és TeleMadrid, la tele pública de la comunitat que s'apunta al carro i empastifa de merda que dóna gust a la imatge del barcelonisme. I de pas deixa el periodisme esportiu a l'alçada del betum de les sabates.
L'última martingala la protagonitza, oh qui si no, Gerard Piqué. Per si encara les brases no estaven calentes del tema Velasco Carballo, ara apareix això.
En un video fastigós i pornogràfic de la cadena pública madrilenya, que paguen entre tots els de la comunitat del bocata calamares, s'assegura que la clau de la no renovació de Pep Guardiola, és que el tècnic català, éstà fins als nassos de la vida privada de Piqué i tot l'entorn que gira al voltant seu. Diuen que per renovar Guardiola ha dit a Sandro Rosell, que o es peten a Piqué o ell no renova, i Sandro li hauria dit que Piqué no es mou.
Senyors, això és una fal·làcia, una nova mentida inventada per desestabilitzar el club. No és nou. El que sí és nou, és la manipulació d'imatges en què ho han servit. En un moment del video apareixen Messi i Piqué amb unes mans de la Marató de TV3, per promocionar que la gent truqui. Si us hi fixeu, el logo està esborrat i l'audio s'ho fa venir bé per dir que allò és una altra excentricitat del central català.
Ja n'hi ha prou senyors. No tot s'hi val per vendre diaris, veure teles o sentir ràdios. Accepto i en part entenc, el joc de tennis constant que es juga entre mitjans catalans i madrilenys, per a veure qui emprenya més a l'altre. però no podem i és inacceptable, no dir falsetats meridianes, que han fet que Sandro Rosell, parlés a les 2 hores de publicar-se el video, per desmentir categòricament i denunciar els fets, sino manipular i fer-t'ho venir bé.
Repeteixo el video és fastigós, repulsiu, de mal gust i pornogràfic. No sóc periodista, però crec que com en tot això no val i deixa la professió per terra.
I tot perquè Gerard Piqué és l'ase dels cops de la caverna mediàtica i és mirat amb lupa fins i tot quan caga.

El video de TeleMadrid

Esportclub: De Llibres, i copes

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub:

Una famíla fora de sèrie

Si estrapuléssim la jornada futbolística del cap de setmana en una família, tindríem al pare, el pal de paller de la família, aquell que sosté al global de la famíla. El pare Leo Messi va donar el triomf amb els dos gols al Barça contra el Ràcing de Santander, en un matx dominat sempre pels blaugranes. La mare, el suport del pare, que a vegades es barallen. Cristiano Ronaldo, i també els dos àrbitres del partit (Iturralde es va lesionar i va ser substituït pel quart àrbitre, que xiula a Segona B) van matar a un Betis combatiu. El fill adolescent, el nano aquell que es rebel·la contra el sistema i el preestablert. L'Espanyol va golejar 5-1 al Rayo i torna a estar a 2 punts d'Europa. Els pericos es rebel·len contra el sistema. El gos, aquell animal que fot més nosa que servei. Sergio Ramos va tornar a ser protagonista quan va confóndre el peu amb la mà i va rebutjar una pilota amb la mà en un penal com una casa de pagès. I l'avi, l'entrenyable ancià que es resisteix a ser enviat a un asil de vells. Raul Tamudo va marcar el seu primer gol a Cornellà, amb la samarreta del Rayo Vallecano, en el minut 21, el minut en què l'espanyolisme recorda a Dani Jarque. Tamudo és l'únic jugador que ha marcat a Sarrià, Montjuïc i Cornellà. Pare, mare, fill, gos i avi, una família fora de sèrie

Petons de diumenge

En una jornada nefasta pels catalans a l'ACB, la Penya ha donat una altra alegria, la quarta consecutiva, als seus patidors aficionats. Ara al Joventut totes li ponen: juga bé Jeter, Trias fa un partidàs i Barton és el líder que li faltava a l'equip. Ara l'impossible sembla possible. A Sevilla, la Penya perdia de 7 amb el Banca Cívica a manca de dos minuts. Va acabar guanyant de 4. A Las Palmas, segona derrota consectiva dle Barça Regal després de 2 pròrrogues. L'equip tot i això continua líder aprofitant la derrota del Madrid a València, tot i que dimecres el MAdrid juga un partit aplaçat que podria canviar les tornes. El Manresa va caure contra el Valladolid. La Penya dóna l'únic petó a un diumenge per oblidar a l'ACB. A l'NBA; greu lesió d ericy Rubio, al genoll, que estarà entre 6 i 8 mesos de baixa. Adeu als JJOO de Londres

Bàsquet, Scrable i tu

DERBI: doble puntuació per lletra. En argot esportiu és l'enfrontament entre dos equips o contrincants d'una mateixa ciutat o regió. I és que la jornada Círcol va començar dissabte ben d'hora en un derbi entre l'ABB i el Premini masculí amb triomf dels locals. Mentrestant les noies de Clara Navarro i Marina Cano van superar el Gavà a domicili.

DURESA: triple puntuació de paraula. Qualitat d'allò que és dur, o comporta dificultats o complicacions. A principis de gener el Mini A es guanyava el ple dret de jugar a A1, la categoria màxima de l'especialitat, contra tot pronòstic. Està amb els millros comporta jugar amb equips de nivell com Joventut, Maristes o Sant Josep. Només el fet de competir i fer el màxim possible en cada partit ja és un èxit. Aquí el joc importa més que el que reflecteixi el marcadro. Al Màgic, els nois de Diego Martínez van perdre amb el Cornellà, però van competir fins al descans. A la represa, la qualitat dels del Baix Llobregat es va fer palesa, ja que en 4 quarts el Círcol només va poder anotar 10 punts. El Mini B va perdre a la pista dels Lluïsos de Gràcia i el Mini 1 va guanyar clarament al JAC Sants

Derrota del Preinfantil masculí en un altre derbi amb l'ABB, d'11 punts. Aquesta diferència d'11 punts que va agafar l'equip visitant, al començament de partit va ser impossible d'eixugar. Les noies per la seva banda van saldar la visita a Cerdanyola amb triomf

RATXA: En argot esportiu, acumulació de resultats positius o negatius independentment d'altres variables com el joc. Dos exemple d'aquets cap de setmana. Un: L'infantil A va guanyar a l'AECAM de 20 punts, i porta 4 partits consecutius sense perdre. Tot i aquesta amplia renda,no va ser ni de bon tros fàcil, doblegar els de Malgrat. Sobretot a la primera meitat. A la represa, un Círcol amb un joc més pràctic de l'habitual,va aconseguir la victòria. No va ser el millor partit però va ser suficient per guanyar. I dos. A Terrassa el Junior A va sumar el vuitè triomf consecutiu en aquesta lliga. Davant l'Sfèric, el cuer, i sense massa brillantor, els nois d'Andreu Lladó, Adrià Puente i Clara Navarro van aconseguir l'objectiu desitjat

IMPREVISIBLE: Que no es pot preveure amb antel·lació. Un dels manaments del bàsquet és que aquest esport és imprevisible i pot passar d etot. I el Cadet B ho va dempostrar de sobres dissabte. Contra el Badalonès, l'equip de Santi Rodríguez perdia de 20 punts a meitats dels segon quart. A partir d'aquí la reacció. A la mitja part e, Círcol només perdia d'11. Ia la represa una xifra clarificadora: 26-44, el parcial de tota la segona part. Triomf de 7 punts amb una lliçó per aprendre: no s'hi val confiar-se. En un bon partit en global el Cadet A de Ramon Cuñé va guanyar al Blanes

PARADOXA: afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú. Normalment si algú us comenta que hem perdut de 21, automàticament penseu que hem jugat un mal partit. Doncs a vegades no és així. La visita del Sabadell, segon classificat de la lliga Junior de 1er any, a La Plana, feia que la victòria del Círcol es preveiés molt complicada, i més quan només van jugar 8 jugadors. Efectivament es va perdre, però el joc deplegat fa que s'albiri una llum d'esperança, en un col·lectiu necessitat de victòries per pujar la moral. Sabadell no és la lliga del Círcol. Estem convençuts que la derrota d'ahir, en què es van arribar a col·locar a 7 punts a mitjans d'últim quart reforçarà la moral de l'equip. El cadet femení també va perdre, però també van jugar molt bé contra l'AECAM. Derrota contundent del Junior 1 en el derbi amb el Badalonès, en part per un parcial de molidor de 20-5 en contra forjat a mitjans segon quart. Molts ànims

IMPARABLE: Doble puntuació de lletra. Que no es pot parar. El Junior femení continua imparable en el seu camí cpa a l'èxit. L'Escola dle Carme de Sabadell, segon classificat, no va ser rival per les noies de Ramon Pasquina. Juguen bé, fan espectacle i fan disfrutar. Algú demana més?

MURALLA: Conjunt de murs que formen un clos. El viatge a Tarragona del Sots20 venia marcat ja per circumstàncies adverses. A part de l'horari, dissabte a les 20:30, el fet d'anar amb 7 efectius, i el d'arribar amb el temps just per un escalfament justet. Tot i això els homes de Basili Bellès van treure el millor de si per treure le partit endavant. I gairebé ho aconsegueixen. El Círcol va dominar durant 35 minuts. Els 5 minuts restants van servir perquè el Torreforta capgirés el marcador per fer un parcial que els conduïa a la victòria

I en sèniors cara i creu al mateix dia i hora: el masculí va guanyar ahir a les 18:00 a La Garriga de 7 mentre que les noies perdien a la mateixa hora a Quart en partit aplaçat, previ a l'enfrontament de dimecres a La Plana contra Grup Barna, en un altre matx aplaçat. El Sènior B femení va guanyar al parets en un partitcòmode.

I parlant del Sènior B femení, donar des d'aquí els més sincers ànims i una forta abraçada a la Marina Cano que va patir un fort esquinç al turmell que la farà parar un cert temps. Molts ànims

Copa amarga/ Copa dolça

La tarda de diumenge va començar fatal per les dos seccions del Barcelona que es jugàven un títol. Després d'una primera part de ratxes, el Barça d'hambol va perdre la final de la Copa del Rei de Torrevella, contra l'Atlètic de Madrid, en una nefasta segona part en què les catalans van ser esborrats de la pista.
Posteriorment el Barça de Futbol sala va guanyar la Copa d'Espanya en una magnífica pròrroga de 5 minuts contra el Lobeille Santiago en que van marcar 4 gols. Sergio Lozano, amb tres gols al temps extra, va ser l'heroi d'una final que va acabar 2-2 al temps reglamentari i 6-3 al final

Rubianes futbolísticamente

Carta oberta a Pepe Rubianes

Admirat Pepe:

Dubto que des del cel llegeixis aquest artícle d'un blog esportiu i majoritariament de futbol, un esport que no t'agrada i que els hi fotaries a tots hòsties a base del teu membre víril.
Si ho fas sabràs que a molta gent reticent com tu al futbol l'ha començat a mirar. És sobrteot gràcies al joc desplegat pel Barça. Des que tu no hi ets han canviat moltes coses: l'entrenador i els presidents.
Efectivament a la "jaula" que tu deies no hi és aquell "Dràcula" de Joan Gaspart, ni aquell "intel·lectual bona persona que hacia casas para tdo el mundo" de Nuñez. Ni tant sols el pirata sense parxe a l'ull que diu sempre Al loro, com Joan Laporta. Ara a la presidència hi ha un dels actors de "The artist". Com a la pel·li ell tampoc parla. Es diu Sandro Rosell.
A la gespa hi ha un paio que tocant la pilota s'assembla molt a tu. Es diu Leo Messi. Fa riure, com tu, quan agafa la pilota, sorprèn com tu, quan fa els gols que fa i se supera dia a dia, com dimecres amb el Bayer Leverkusen, fa pensar, com tu, quan en un partit no marca; i fa emprenyar, com tu a certs idiotes que es fan espanyols i que van amb un pollastre penjat, quan juga amb Argentina (ara no tant)
Crec sincerament que si un dia mires un partit del Barça canviaràs d'opinió sobre el futbol, perquè el Barça juga a fer art. Com tu. Però tu mateix. Com et conec una mica, sé que faràs el que et sorti dels pebrots.
Bé et deixo que tinc hora al callista. Si pel cel veus al meu avi, fes-li una abraçada i un petó de part de la família que l'enyorem

Cordialment

Un torracollons

Pepe Rubianes i el futbol

PostData 1: També és art el partidàs que va fe l'Athlètic de Bilbao davant el Manchester United a l'Europa League. A Old Trafford els lleons es van menjar els Red Devils per 2-3. Bravo

PostData 2: El Barça de bàsquet el líder de l'ACB va perdre al Palau Blaugrana el seu primer partit de lliga després de 25 partits. Va ser amb el Banca Cívica de Sevilla

PostData 3: En futbol Sala, el Barça jugarà les semis, contra l'Inter Movistar, de la Copa d'Espanya després de superar el Caja Segovia per 3-0 als quarts de final

La Mà de Leo

Carta oberta al soci i seguidor del Bayer Leverkusen

Lieber (estimats) socis

Algú us deu una explicació. Leo Messi és el millor jugador del món. Crec que aquesta afirmació també us ha arribat a terres teutones. Però sincerament ni en els somnis eròtics més humits dels culers ens podríem haver imaginat el que va fer ahir, com ho va fer, on ho va fer i en les circumstàncies que ho va fer. Mare de Déu. 5 gols dels 7 que us va marcar el Barça. (els dos de Tello semblen més una anècdota que una altra cosa, per no parlar del vostre gol, el de l'honor marcat en temps afegit) I amb la calma que els va fer. Messi s'ha convertit en el primer jugador, en l'actual format de la Copa d'Europa que ha fet 5 gols en un partit. Però estareu d'acord amb mi, que si algú ho havia de fer havia de ser el millor jugador dle món
De la mateixa manera que Sergei Bubka, pels amants de l'esport vintage, o Elena Isimbayeva, situen el llistó del salt d eperxa cada cop més amunt, en Leo fa el mateix. Aquest nano, de només 24 anys, se supera a si mateix cada cop que surt el camp.
Si un dia Maradona va fer de la mà de Déu contra Anglaterra al Mundial de Mêxic 86 una fita per la història del futbol, la mà de Leo d'ahir contra vosaltres formarà part d'una nova pàgina escrites en lletres d'or del llibre d'estil del futbol.
En part també és culpa vostra que el Leo fes el que va fer ahir. Vau voler anar a l'atac, us vau descobrir i el Leo us va matar a les primeres de canvi. I efectivament després us vau diluïr com un terrós de sucre.
Repeteixo que el que va fer Leo Messi, sembla, i dic només sembla perquè ves a saber que ens depara en el futur, irrepetible. Us ha tocat a vosaltres patir les ires del déu Lionel. Llàstima. Un altre any serà.

Rebeu una cordial abraçada

Firmat

Un alucinat

PostChampions. L'Apoel de Nicòsia continua fent història i passa a quarts de la Champions després de carregar-se als penals a l'Olympique de lió

PostData 1: El Barça accepta els 200000 € que els hi ofereix la COPE pel tema de les insinuacions de dopatge que es van llençar des de la Cadena Episcopal. Deu ser el càstig per vulnerar un manament a la casa del Senyor: no mentiràs

PostData 2: El què fa la Penya aquest any és de frenopàtic. Ha tingut que tornar Lubos Barton per redreçar el rumb erràtic dels verdinegres. Tres partits, tres victòries. Ahir es va carregar el Bilbao de 24 punts. I amb Barton sembla que ha vingut el germà bessó bo de Pooh Jeter. Per fí es veu perquè el van fitxar

PostData 3: Cap de setmana de Copes. A l'hanbol el Barça va superar amb molts problemes el Naturhouse La Rioja en els quarts de final de la Copa del Rei de Torrevieja (Alacant) i jugarà les semis amb el Valladolid. I en Futbol Sala avui el Barça inicia la conquesta de la Copa d'Espanya jugant amb el Caja Segovia a Logroño, els quarts de final

Uns pausa europea

Mentre encara cueja tot l'afer Piqué i d'altres collonades colaterals que es llencen mutuament a Catalunya i Madrid, avui torna la Lliga de Campions. Que ningú ho oblidi que avui el BArça juga un partit molt important per certificar el seu pas als vuitens de la màxima competició europea, de la qual encara està ben viu.
Fariem bé tots plegats que des del moment en què soni per la megafonia dle Camp Nou, l'himne de la Champions ens oblidéssim de Velasco Carballo i ens centréssim a superar el Bayer Leverkusen.
Podem pensar que després de l'1-3 a Alemanya, el Barça ho té força fàcil per superar aquesta ronda. Però compte, que si els alemanys marquen aviat, posarien la por al cos a tots plegat. I amics no seria la primera vegada ni l'última que algú a qui consideràvem una maria ens fot un ensurt de consideració al feu blaugrana.
Perquè tot i que Pep Guardiola ha canviat en molts aspectes la mentalitat culé, la capacitat de patiment del soci i seguidor del Barça està molt enquistada i ja forma part del seu ADN.
Per tant avui, a les 20:45 (TV3), des de les 19:00 a Rac1, el Barça ha de demostrar la seva veritable força, que és al camp, jugar bé i superar els alemanys, per certificar el què molts donem per fet abans d'hora, que serem a quarts. Faríem bé de no badar, perquè si hi ha un futbol que s'adapta més a les característiques del Barça (rapidesa, toc i capacitat de no fatigar-se), aquets és l'alemany.
Avui, una mica d'aire a la incompetència del futbol espanyol: Barça-Bayer Leverkusen. Una pausa europea

PostData 1: Ahir ja es van jugar els primers partits tornada de vuitens de la Champions. L'Arsenal va estar a un gol de fer saltar la banca i fer caure al Milan. Va guanyar per 3-o, li'n va faltar un més. El Benfica va superar el Zènit i també es planta a quarts

PostData 2: L'idil·li Manresa- Miracle- ACB continua a tope. Ahir els manresans van superar l'Obradoiro i ja són novens empatats amb el sisè classificat, Lagun Aro. Avui torn per la Penya que juga a la mateixa hora que el Barça de futbol contra el Bilbo (Bravo per qui ha marcat l'hora) i demà el Barça- Banca Cívica

Premeditacions o l'Espanya de la Cabra

L'expulsió de Piqué i les posteriors declaracions del central català en què titllava de premeditada l'actuació de Velasco Carballo, ens torna o obrir el front d'aquella cosa pesada i avorrida que és parlar dels àrbitres, la federació espanyol i de la prehistòria

No és premeditat que Pepe, l'assassí a sou més impecable del Madrid es carregui a qualsevol que es posa per per davant seu? No és premeditat que Sergio Ramos, que combat a nivell intel·lectual amb Einstein... quan tenia una hora de vida, reparteixi galetes a tort i a dret? No és premeditat que Iker Casillas, un dels pocs que es salvàven fins ara d'aquest Madrid incendiari, digués sobre un àrbitre, si després de la seva feina se n'anava amb els jugadors del Barça de farra? I no és premeditat tot el que fa o diu Jose Mourinho? No és premeditació que un aprenent de sicari t'esperi al pàrquing. Doncs si és premeditació perquè no es sanciona i si a Gerard Piqué, que per molt que se li escalfés la boca, no ha fet ni un quart de la meitat del que han fet els altres?

No sé la raó, però entenc que Villar, el president del futbol espanyol es prèn la venjança particular que Sandro Rosell el volgués fotre fora de la poltrona.

Tampoc entenc com el Comitè arbitral el presideixen tres homes que de mitjana sumant uns 70 anys d'edat, a la línia d'un altre ésser del paleolític com Alfredo Florez, jutge unic de Competició amb 85 anys.

Això és el futbol espanyol, un esport de venjances en què el qui mana més vol fotre a qui el va fotre, indepentdentment que des de l'altre cantó fotin a parir l'esport que presideix

El Barça ha fet bé de prendre mesures. Ahir Toni Freixa, l'home de la tofa al cap va dir que demanarien els criteris per sancionar a la gent (sospito que no ho saben ni els mateixos que fan les normes,), recorrarien la sanció a Piqué i no assisitirein a la patotxada d'avui de decidir la seu de la final de Copa (per fer el que han fet, ara en parlem, millor no haver -hi anat la veritat)

Només un parell de coses sobre la compareixença. Per què no la va fer Sandro Rosell i va enviar el portaveu? Ahir era una gran oportunitat per sortir i rajar. I 2. Un cop més el Barça ha perdut credibilitat. Si t'has passat 6 mesos respectant al col·lectiu, ara no pots anar amb el toro de Lídia per davant embastint a Villar i als seus. Tot i que si no haguéssin fet res també ho criticariem.

En fí, un cop més hem de parlar de tot menys de futbol en aquest país d epremeditacions, panderetes, cabretes i parides vàries en què hem de conviure. Demà ja parlarem de la Champions, que com diria aquell, avui no toca

PostData: Han trigat 28 dies en triar la seu de la final de Copa, i ho han fet amb el sistema rupestre del sorteig. 28 dies per fotre un paripé que es fa en 2 segons. Finalment serà el 25 de maig al Calderón com volia el Barça. A vere quants anys triga Villar a fotre el camp de la federació

Esportclub: Dalí, Picasso, i l'esport

El cap de setmana esportiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Surrealisme

Si Salvador Dalí encara estigués viu, segurament hauria dit que el que va passar al Camp Nou dissabte, en el Barça-Sporting era una evolució del surrealisme que ell va portar a la màxima expressió. Ni Alexis, novament lesionat, ni Iniesta, súblim, ni Xavi, ni Javier Clemente, tècnic dels asturians, que va donar mostra de viure a l'època de Cromanyó amb comentaris masclistes i fora de to, el protagonita del partit va ser Velasco Carballo, l'àrbitre. Ell solet va emmerdar un partit fins aleshores plàcid que guanyava el Barça per 1-0. Una falta inexistent de Keita, va originar la polèmica. Gerard Piqué, a la mitja part va anar a parlar amb l'àrbitre. ves a saber com va anar la cosa, ja que a la represa, el central català fa una falta rigurosa a la frontal de làrea i el col·legiat l'expulsa. En zona mixta, Piqué no es talla i diu que l'àrbitre li tenia preparada l'expulsió des de la conversa al vestuari, en un gest " que li semblava premeditat" segons Piqué. Ahir a la nit va sortir del sarcòfag Arminio Sánchez president dle comitè d'àrbitre que diu que denunciarà Piqué per les declaracions (ja en parlarem demà de tot plegat). En fi 3-1 victòria i tothom parlant del de negre. Alguna cosa grinyola a la lliga espanyola. Vergonyós, lamentble, índigne i de vergonya aliena, el 5-0 del Madrid a l'Espanyol. els pericos van sortir a pasturar pel Bernabeu i van acabar esquilats, perquè van fotre el préssec. I en el panorama internacional, els mals resultats han fet tallar el coll a Andrés Villas-Boas, tècnic del Chelsea. Sona Mourinho

Color verd (i negre) esperança

No sabem si és el factor Lubos Barton o és que per fi la Penya juga com ha de jugar, però dissabte a Fuenlabrada va tornar a fer un partidàs per superar als madrilenys per 15 punts. L'equip està ja a tres triomfs del descens i salda el viatge de 2 partits seguits a Madrid amb 2 triomfs. Victòries també del Barça a Bilbao gràcies a un 0-18 de sortida i extraordinària victòria del Manresa a Gran Canària on va arribar a tenir un +30 de renda

Els Senyors d'Avinyó

Comencem el repàs de la jornada anant a Casagemes on dissabte va haver sort dispersa pels dos Preminis. Mentre els nois van caure contra el Joventut Les Corts fent això si el rècord d'anotació de la temporada, les noies de Clara Navarro i Marina Cano van guanyar al Cerdanyola, en un matx molt igualat, de només 3 punts

En Minis, mala jornada. En partit avançat, dimecres, el Mini A poc va poder fer a les pistes annexes del Palau Olímpic contra una Penya molt superior físicament i que va anar mermant la moral dels nois durant els 6 primers quarts. Al setè vam aconseguir guanyar-los el parcial i el vuitè el vam empatar. La sensació però de superioritat verdinegre es va fer més uqe evident. Una llàtima. Derrota també del Mini B, donant una bona imatge contra el Claret, tercer classificat, i del Mini 1 de poc, dos punts al camp del Gavà

Al Màgic triomf dle Preinfantil femení de Jaume Lleal de 10 contra l'Osona

Derrota ajustada de l'infantil B contra el Vic, al primer torn de dissabte al matí a La Plana. Molts ànims

Victòria de mèrit del Cadet A diumenge al matí a la pista dle Platges de Mataró, segon classificat, que fa que el conjunt de Ramon Cuñé, tercer, empati amb els maresmencs. El Cadet B va acabar patint per treure la victòria a casa contra La Garriga. Els nois de Santi Rodríguez tot i arribar a tenir una ventatge de més de 20 punts al tercer quart, van acabar el matx només guanyant de 4. A Sabadell triomf còmode del Cadet 1 de 18 punts.

En Juniors tres equips mscullins, tres resultats i tres matisos. Anem a pams. Derrota de l'1 de Xavi Bruget i Marc Nadal, contundent al camp de la Salle Bonanova. El B de Josep Velasco va caure a la pista de l'Avinyó donant una gran imatge i en un final polèmic i un punt estrany. Amb 9 amunt i a tres minuts del final una antiesportiva en contra del Círcol, rigurosa, una lesió de Miquel Sanchez i dues tècniques en contra nostra van sentenciar un partit que per joc hauria caigut clarament a favor dels badalonins. Una victòria moral, que tot i que no val per a res, servirà això si per carregar de moral a un conjunt que necessitava almenys un estímul com el de dissabte al Bages. Enhorabona, tot i que us pugui semblar un contrasentit als Senyors d'Avinyó, el Junior B del Círcol. I el Junior A va obrir la tarda de diumenge amb un fesitval antològic de bàsquet, guanyant al Sta Coloma de 36 punts en una victòria del col·lectiu. A destacar l'aportació d'Otger Riera, esplèndid. És la setena victòria consecutivaLes noies per la seva banda continuen guanyant, i com la setmana passada amb patiment. Aquest cop les de Ramon Pasquina van superar el Parets

Victòria al derbi Sots20 B del Círcol contra el Llefià i derrota del Preferent a casa contra l'Esplugues. Un partit de tres ratxes. Primer cop dels visitants. Reacció amb un parcial de 15-4 dels homes de Basili Bellès i finalment triomf dels del Baix Llobregat gràcies en bona part a l'encert des de més enllàs dels 6'25

I en Sèniors, triomf a la pròrroga dle sènior A que va remuntar 8 punts de desaventage per forçar el temps extra, ahir amb l'Onyar, quart classificat. En bona part gràcies a Andreu Lladó, autor de 6 dels 8 punts que van fer possible els 5 minuts extres. L'Andreu també es va carregar l'equip a l'esquena al temps bonus i ens va portar tots junts al triomf, molt important ahir per cert. Les noies de l'A van caure a Torelló en un altre final controvertit. I per acabar doble triomf dels Senior B a domicili, el masculí a la pista de Spinreack Mary Ward de Barcelona i les noies al camp del Montmeló. Per cert acabem amb una bona notícia: dimarts ja es va reïncorporar als entrenaments fent els primers llançaments a cistella, la Clara Navarro, que com molts recordareu va patir una greu lesió al genoll en les semis de la Copa Badalona al setembre. Encara li qued acabí per recórrer abans de tornar a les pistes, però el pas que ha fet és important. Felicitats i ànims Clara. I evidentment quna torni a jugar ho sabreu.

Art sobre patins

Vilanova ha acollit aquest cap de setmana la millor Copa del Rei d'hoquei patins. S'han celebrat 70 gols, en partits plens d'emoció, al pavelló del Garraf. Finalment el Barça va alçar la 19ena Copa guanyant al Noia, confirmant el retorn de la secció més prolífica del club, després d'un nefast 2011. Els de Gaby cairo van remuntar el gol inicial dels de Sant Sadurní i Marc Torra va ser elegit, amb tot meraixament MVP del tornig

El no-negoci de l'esport televisat

Aquest matí a "El Món a Rac1" de Jordi Basté han entrevistat a Josep Manuel Silva, membre del consell d'administració de RTVE i se li ha discutit sobre el futur de TDP, el canal esportiu de TVE. Les retallades a l'ens públic fa que per eixugar els 200 M € que es vol reduïr no es renovin els contractes per exemple amb l'ACB o alguns torneigs de tennis. La mamella per tant deixa de rajar. S'ha acabat la xauxa. Això significa que en molts casos també es pot haver acabat amb els èxits de l'esport estatal.
Moltes entitats esportives d'aquest país, que ara va amb presses per escapar del barranc triomfen perquè fitxen a grans estrelles gràcies als diners que aporten les televisions als clubs.
És moment per tant que en comptes de fitxar a portuguesos milionaris fitxéssin el què el club pugui generar per si sol, perquè el negoci televisiu se'n va com el país en un carreró sense sortida.
Una dada: TVE, és a dir tothom, vam pagar 85 M € pels drets dels JJOO. És un escàndol majúscul, i ho dic jo com a consumidor d'aquestes competicions a través de la meva pantalla de cul de got. I així totes les competicions grans que veieu. Si ho paga una televisió privada, allà ells, però que una televisió pública pagui la morterada que paga per oferir els JJOO, la Champions o l'Eurolliga de bàsquet és indignant i fastigós. Dic TVE com TV3, en el cas català
En bon criteri TV3 i La Sexta han renunciat a l'emissió del partit en obert de lliga dle dissabte. El negoci de la Lliga es genera en els partits del Barça o del Madrid, no en un Granada-Llevant.
Una pregunta a l'aire: és viable, ara, per un país, canals com Teledeporte o Esport3, que generen els seus continguts a través de transmissions de competicions esportives, que costen molt i generen pocs rèdits? I ho dic jo, un malalt del silling ball
Veurem, reïtero, com repercuteix el fet de no ingressar tants diners de la tele, com afecta en el rendiment esportiu dels equips estatals. S'ha acabat el xollo. La mamella ja no raja

Tres ossos pel bulldog blaugrana

Aquests dos últims dies s'ha conegut el camí de dos seccions del Barça cap a la glòria europea: l'hambol i el bàsquet. Conclusió ràpida. Si el BArça vol triomfar haurà de rosegar dos ossos molt durs
D'una banda el Barça Intersport s'enfrontarà al Montpeller francès als vuitens de final de la Copa d'Europa d'hambol. Els francesos tenen com a gran referent, un dels millors jugadors d'aquest esport, Nikola Karabatic, el central francès d'ascendència sèrbia. Tot fa pensar que un cop més el Palau Blaugrana decidirà qui passarà a la següent ronda. Fa molta pinta que si el Barça vol estar a Colònia, a la F4, es necessitarà una nova Nit Màgica al Blaugrana.
De l'altra el Barça Regal, invicte al Top16 de l'Eurolliga haurà de viatjar a Kazan per jugar el Play Off de quarts de la màxima competició europea de futbol aeri. Més que el rival, ja que el Barça va guanyar a l'Unics a la primera fase del torneig, el problema serà el viatge i l'aclimatació a les gèlides terres russes. Al mateix cas que l'hambol el conjunt de Xavi Pascual té el factor camp a favor en aquest cara a cara a cinc partits, camí de la F4 d'Istambul.
I a Vilanova comença aquesta tarda una nova edició de la Copa del Rei d'hoquei patins. El Pavelló del Garraf ja ho té tot a punt per albergar una nova F8 en busca de la Copa: la criticada pista blava, ideal per la televisió nefasta pel joc dels patinadors, ja que tendeix a frenar la velocitat dels patins i 8 equips, 7 de catalans, que volen arrabatar el ceptre al Barça, vigent campió. Ja als quarts, els blaugranes, dirigits a la banqueta pel mite Gaby Cairo s'enfrontaran al Reus per un lloc a les semis de la competició. Serà un nou clàssic de l'hoquei català, on el Barcelona surt, a priori com a gran favorit si mirem la classificació de la Lliga. El Barça és líder amb 43 punts, intractable i imbatut. El Reus ja ha perdut 6 partits i és cinquè. Però de la mateixa manera que al bàsquet, el format de F8 fa que pugui haver moltes sorpreses. El Tecnol Reus Deportiu serà un altre os pel Barça. Altres eliminatòries: Vilanova- Shum Maçanet, Noia- Blanes i Liceo- Vendrell (la Ventafocs que vol donar la campanada). El gran absent aquest any és sens dubte el Vic, immers en una greu crisi de joc
Montpeller, Unics Kazan i Reus, tres ossos pel bulldog blaugrana