Tràmit abans de clàssic

Amb el 4-0 del partit d'anada l'Osasuna-Barça, de vuitens de final de la Copa d'ahir es presentava com un pur tramit. I efectivament navarresos i catalans s'ho van pendre com a tal. La primera part va ser l'exemple més clar. Un autèntic cant al Dormidin i a altres pastilles per dormir. Infumable i insopurtable. Els de Pamplona en un dels pocs atacs que van fer van marcar l'1-0 a 5 minuts d'acabar la primera part.
A la represa el Barça va sortir més endollat i als tres minuts Alexis feia l'empat i despertava a la culerada de l'avorriment i a l'osasuna d'un somni utòpic: poder eliminar el Barça. Els 45 minuts de la segona part el Barça, sense ser ni molt menys una màquin, va dominar a plaer sobre l'emboirada gespa del Reyno de Navarra. Sergi Roberto una de les joies del filial va fer el 2-1 final, el que donava la victòria i el que donava accés a uns quarts de final apassionants davant el Madrid.
Aquesta doble eliminatòria, aquest doble clàssic de les 2 pròximes setmanes determinaran el futur de la temporada, tant en clau blanca com culé. Dèiem ahir que el partit feia mandra. Deixeu-me matitzar. Un Barça-Madrid mai fa mandra, el que fot mandra i començo a estar tip és del context que rodegen aquests partits, sobretot per les barbaritats que diu i fa José Mourinho. Sincerament ja n'estic fart de dits a l'ull i d'altres parides d'un gran entrenador, perquè Mou és un gran entrenador, que utilitza, quan li convé, armes fastigoses, antiesportives, i algunes delíctives. Tant de bo, els clàssics de dimecres acabin com sempre: exhibició culé i vergonya blanca.
Finalment destacar dos punts negres en el tramit d'ahir. Andreu Fontàs està de pega. No tant sols no juga, si no que a sobre quan pot es trenca el lligament anterior. Se li ha acabat la temporada. Una autèntica merda per un gran professional que mai s'ha queixat, tot i que té raons per fer-ho. L'altre és Pedro, que té una elongació a bessó i estarà 10 dies KO.
Ahir a Pamplona, Osasuna 1-Barça 2, a quarts i sense boira