Leo, el nen que volia jugar a futbol

Carta oberta a Leo Messi

Admirat Leo

Ahir a Zurich, el futbol es va tornar a rendir a la teva evidència, al teu futbol, a la teva manera de ser i a la teva manera de fer. Vas recollir una nova Pilota d'Or amb la mateixa humilitat en què meravelles al món amb els teus gols. Vas dedicar al premi a Xavi, el migcentre català fonamental per entendre le teu èxit. perquè tu ets el futbol, però Xavi és l'èxit del model Barça.
Però a tu, aquests premis et rellisquen o almenys tant te fan. A tu només t'interessa jugar a futbol. Jugar en la màxima esplendor de la paraula. Jugar, passar-t'ho bé res més. Els títols són inherents al joc. Si t'ho passes bé i estàs en un equip que s'ho passa bé com el Barça, els títols arriben.
Crec sincerament que alhora de néixer del ventre de ta mare va sortir abans una pilota que tu, i en comptes de plorar Bua, ploraves Gol.
Leo, representes l'essència dels fundadors del futbol: la humilitat i el divertiment com a joc. Tu repeteixo només vols jugar a futbol. Per cert que no ho fas gens malament.
Ahir, amb només 24 fastigosos anys, vas aconseguir el teu tercer trofeu FIFA Pilota d'Or igualant a la gesta a Johan Cruyff, Michel Platini (l'únic com tu que ha guanyat tres Pilotes d'Or seguides) i Marco Van Basten.
Quin és el teu futur? No ho sé. Segurament continuarà lligat a la plota. No et veig d'entrenador com Cruyff o Van Basten. Tu només conceps el futbol com un joc anàrquic en què el més llest s'ho emporta tot. I molt menys et veig engraixant-te el cul assegut a la cadira presidencial de la UEFA com Platini, o en el teu defecte de Julio Grondona a la presidència de l'Associació de Futbolistes Argentins. Espero que no acabis com Diego Armando Maradona, el gran Déu del futbol albiceleste, convertit ara en una caricatura del que va ser algú tocat pels àngels Sincerament et veig amb nens, ensenyant-los a passar-s'ho bé, amb aquell objecte rodó que tothom diu pilota.
En tot cas queden molts anys per la teva retirada, i el teu futbol ens meravellarà fins que tu vulguis. Perquè el límit el posaràs tu. Nosaltres nomé spodem seguir recollint baba dle pitet veient-te. Som uns privilegiats. Gràcies

Firmat

Un que espera encara veure el millor de tu

PostGala 1: A la Gala FIFA Pep Guardiola va emocionar al públic, quan en recollir el títol a millor entrenador es va recordar del seu amic Tito Vilanova, peça clau en l'èxit del club

PostGala 2: Els anys passen per tothom. Ruud Gullit, exfutbolista d'Ajax i el gran Milan dels 80-90, i presentador de la Gala, sembla un Quarterback de la NFL, la Lliga Americana de Futbol de meló (americà perdó), Lothar Matthaus el genmial migcentre del Bayern dels 90 té un preocupant aire de captaïre, i Ronaldo, Il Fenomeno, que va donar el trofeu a Messi, tiròides a banda, sembla que ha acabat amb les existències de menjar de mig món. Se salven unicament Shakira que va fer les delícies de tothom (inclòs Joseph Blatter, president de la FIFA que es va posar a ballar) i la presentadora de l'acte. Menció a part pel sastre que va dissenyar la jaqueta de Messi. O és molt mala persona, o era Florentino Pérez. Horrorós

PostData: Thierry Henry va tornar al seu santuari, on és benerat com un Déu, el camp de l'Arsenal, on jugarà cedit per dos mesos. Ahir en partit de Copa va sortir des de la banqueta i va marcar l'únic gol que classificava el seu equip per classificar-lo per la següent ronda de la Cup anglesa. Bravo