El manyà de Terrassa

El pessimisme intrínsex en què viu permanentment el barcelonisme, va pensar només veient 5 minuts que allò costaria de superar. I no van anar gens desencaminats
El Granada va fer de Sevilla, una calca de l'equip sevillista la setmana passada: va plantar l'autocar i el seu porter Roberto, va ser una versió de Javi Varas.
I va haver, però, dues diferències que van fer que el partit no fos el mateix que el de la jornada passada al Camp Nou.
Una de ben evident i inapal·lable. El Barça va guanyar 0-1 gràcies a un golàs de falta de Xavi, "made in Ronald Koeman", per goig i gaudi dels aficionats culés i de l'amiga Maria Zambrano, presidenta del Club de Fans del migcampista. L'egarenc va ser el manyà que va obrir la porta del gol, una porta que es va resisitir 123 minuts (els 90 del Sevilla i els 33 que va trigar ahir el Barça a obrir la llauna)
La segona diferència és el joc. El joc dels blaugranes ahir va estar a anys llum del què va desenvolupar contra el Sevilla. El Barcelona va estar lent, espès i semblava fins i tot saturat
Al final del matx planava una pregunta pel Nuevo Los Cármenes de Granada: Què li passa a Leo Messi? Perquè no està tant fresc com sempre? Un dubte que portarem a resoldre al professor De Debò de La Competència.
La visita a Granada ens deixa per la història el debut com a titular a la Lliga, d'Isaac Cuenca, el jugador del fílial. I també una enèssima lesió. Aquets cop li ha tocat a Pedro que es va regirar el turmell. En tindrà per 15 dies.
El Barça jugant fatal va aconseguir el premi gros de la victoria. Pels puristes i amants de les comparacions. El Dream Team de Johan Cruyff també tenia partits com el d'ahir i li deien equip de somni. Per alguna cosa serà...