dimarts, 20 de setembre del 2011

La Generació d'Or

Els JJOO de Barcelona 92 van servir entre altres coses per impulsar l'esport espanyol com a referència mundial; despertar un gegant adormit; un gegant amb un potencial enorme, i format per cert bàsicament per esportistes catalans.
El Dream Team de Johan cruyff, el Dream Team de l'hambol blaugrana amb Valero Rivera, l'hoquei patins, l'herba i el waterpolo, format integarament per catalans, el tenis amb els èxits d'Àlex Corretja, Sergi Bruguera o Arantxa Sanchez Vicario, o l'omnipresent motor amb Àlex Crivillé o Sito Pons seguint l'estela del mític Ángel Nieto... tots els esports van viure una explosió de popularitat i èxit. Tots menys el bàsquet. Tret de l'Eurolliga de la Penya el 1994 o del Madrid un any després el bàsquet estatal vivia en crisi profunda.
Tot va canviar el 1999, quan a Lisboa una generació de joves liderats per Pau Gasol assolia el Mundial Júnior davant dels EUA. Tots aquells components de la selecció espanyola jugarien amb més o menys fortuna a l'ACB: Pau Gasol, Joan Carles Navarro, Felipe Reyes, German Gabriel, Raul López, Carlos Cábezas... us sonen?
Mentrestant la selecció espanyola Sènior amb el mític Alberto Herreros assolia a França la plata en l'Eurobasket. Era l'inici d'una època d'esplendor pel bàsquet estatal que encara dura
Dos anys més tard els ex Juniors, convertits en promeses Sènior assolien el bronze a l'Europeu de Turquia. El 2003, van canviar el bronze amb la plata a Suècia. I 3 anys més tard els Gasol, Navarro..., juntament amb els nous Rudy, Ricky o Marc Gasol, arribaven al zènit. El 2006 a Fukuoka, al Japó guanyàven la medalla d'or humiliant a Grècia i deixant-la amb només 47 punts. En aquells moments l'Estat Espanyol va conèixer el significat de la paraula BA-LON-CES-TO.
Al 2007, arribava una decepció. A l'Eurobasket que es celebrava a Espanya, la gran favorita, cau davant Rússia a la gran final per un bquet a l'últim segon.
L'any següent, la selecció que entrenava Ao Garcia Reneses, protagonitza el millor partit de la història d'aquest meravellós esport anomenat bàsquet. Pequín, agost de 2008, 8 del matí. La roja perd amb EUA, la final olímpica, però cau amb les botes posades i donant un recital espectacular de joc. L'esmaixada de Rudy Fernández saltant per sobre l'NBA Dwight Howard, obre les portes a l'aler mallorquí a la millor Lliga del món i acollona als americans que han de suar sang per guanyar l'or.
El 2009 per fi assoleix Europa guanyant l'Europeu de Polònia, i diumenge revalida el títol. En total 7 medalles en 10 anys. Un èxit pel bàsquet estatal
La Generació d'Or entra al Hall of Fame de grans seleccions europees que guanyen 2 europeus seguits i són hegemònics. Amb la URSS d'Alexandr Gomelsky o la Iugoslavia de Petrovic.
L'MVP de Navarro té un significat grandiós. És la consolidació d'un model que veurem on té el seu sostre. Pròxim objectiu Londres 2012 en la cita olímpica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada