La Borsa de la Lliga

A la baixa. Les accions del Madrid en aquesta Lliga cauen en picat. Després de la derrota amb el Llevant ahir va empatar a 0 amb el Racing de Santander, en un partit mediocre, lamentable i horrible. El Madrid no va fer res i per poc ho paga. Només fins que va veure la magnitud de la tragèdia va posar setge a la porteria càntabre. Com diu aquell eslògan "El futbol et torna allò que li dónes"
A l'alça. El València- Barça d'ahir no va decebre a les espectatives creades. Va haver emoció, intensitat, tensió i nervis. Un partidàs. Una gran partida d'escacs dins d'un immens tauler verd, i amb dos estrategues joves i intel·ligents: Unai Emery i Pep Guardiola. El Barça va començar dominant el joc, però els che van colpejar primer en una jugada desafortunada: internada de Mathieu per la banda dreta, centrada i Abidal se la fica dins de la seva porteria. Els catalans però no es van desanimar i en 30 segons van tornar a igualar el matx. Va ser Pedro gràcies a una assistència genial de Messi. Després del gol, el control va ser blaugrana i si no va fer el segon va ser perquè l'àrbitre Velasco Carballo no va xiular un penal de llibre sobre Leo Messi.
El conjunt taronja però si que va tornar a marcar, en una jugada similar a la del primer gol: Matthieu es torna a fer Alves (no va tenir la nit), centra, Abidal no refusa i Pablo marca. Amb 2-1 arribem a la mitja part
A la represa, el Barça va intentar amb totes les seves forces fer l'empat. L'esforç dels blaugranes va ser encomiable i digne d'admiració. I per fi a falta de 10 minuts va obtenir la recompensa desitjada, gràcies a una jugada clàssica: assistència de cullera de Messi i gol de Cesc. Un altre cop la societat Leo-Cesc, letal, com sempre. Pels nostàlgics, ens fa recordar a la parella Guardiola Romario de l'època del Dream Team
Amb 10 minuts per endavant els blaugranes van estar a punt de fer el gol de la victòria, amb una jugada de bàsquet. Leo Messi, d'esquena, a l'estil Magic Johnson fa una assistència impossible a Villa que no pot superar guaita. Messi, a partir d'ara li podriem dir Messic Jonhson. Al final un 2-2 amb regust de victòria
Ahir tant Barça com Madrid van empatar, però les sensacions deixades són ben diferents. Un és imprevisible, fantàstic, genial i alegra a tothom. L'altre, és previsile, àrcaic i emprenya. Barça i Madrid 2 equips, dos filosofies, dos maneres de viure i veure el futbol