Junts hem viscut la temporada més exitosa del FC Barcelona, la dels 18 títols de les 5 seccions professionals del club; la de la Lliga i la de la Champions de Wembley; la temporada en què hem acompanyat Éric Abidal en la seva lluita contra el càncer; la temporada en què hem aguantat junts la merda que han llençat des de Madrid, contra el Barça. Una temporada inoblidable.
Junts hem viscut la temporada de l'adéu d'un home, que ha estat clau en la vida de l'Espanyol. Diem adeu a Daniel Sánchez Llibre i saludem a Ramon Condal. Hem vist com la falta d'ambició va fer perdre la plaça europea a un Espanyol que ho tenia a tocar
Junts hem viscut l'any del "porqué" i de la devacle del madridisme encarnat amb José Mourinho i Florentino Pérez. Ni la Copa guanyada al Barça, ue Sergio Ramos, va fotre daltabaix d'un autocar ho maquilla
Junts hem viscut com la crisi afectava a l'esport, sobretot al bàsquet. La Penya ha arribat al límit i només Barça i Madrid, aguantats pel futbol "sobreviuen". És un gran any pel bàsquet blaugrana amb 4 de 5 títols, només va faltar l'Eurolliga de Barcelona
Junts hem viscut tot el que ha passat al Círcol: la consolidació del projecte de primera del sènior masculi, l'ascens a Primera del femení, el subcampionat del Preinfantil, i la gran temporada del Junior, i tot el que feien els nanos de la samarra blanquiblava del Círcol
Junts hem viscut el comiat de l'últim estandart del Dream team de l'hanbol blaugrana, mentre l'actual tornava a guanyar Lliga i Copa d'Europa. Mentrestant el Ciudad Real li esclata la crisi de pet i ha de marxar a Madrid i canviar-se per l'Atlètic de Madrid.
Junts hem viscut el zènit i la caiguda de l'hoquei blaugrana i català; el bon any de Rafael Nadal i l'explosió de Novak Djokovic; com una vedella ha condicionat la vida esportiva d'Alberto Contador, que guanya el Gitro, però no el Tour que va a parar a mans de Cadel Evans ; i la incursió d'una promesa infantil de la natació, el badaloní Marc Ponce
Junts hem viscut, com l'alumne Sebastian Vettel supera al mestre Michael Schumacher i domina amb mà de ferro la F1, igual que el motociclisme català ho fa pel món.
I així tots els esports, totes les emocions. I ho seguirem fent fins que vosaltres volgueu
Donar les gràcies a tots els lectors per llegir-me, pels ànims de vosaltres ha seguir fent aquesta feina no remunerada, a la gent del Círcol per la confiança i per aguantar-me, i a l'avi per ensenyar-me a fer això que faig cada dia. I a la Mafia per ser-hi sempre
Per acabar agraïr a tots els periodistes de veritat que han perdut minuts de la seva vida en llegir i donar opinió pels artícles del blog: Joan Maria Pou, Roger Saperas, Raül Llimós, Jordi Costa, Jaume Mullor, Damià López, Edu de Batlle, Aleix Parisé, Jordi Basté, Sònia Gelmà, Xavi Rocamora, Sandra Sarmiento, Dani Senabre, Àngels Prieto, Joan Antoni Casanovas, Marc Mundet, Jaume Marcet i molts d'altres... També a la gent del web de la Vanguardia per publicar el blog a l'apartat Tengo un bloc
I un agraïment especial per 2 persones. Un Xavi Puig, que va tenir l'osadia i els nassos de radiar un dels meus artícles durant la transmissió del Barça juga a Rac1 a la prèvia de la final de la Lliga de Campions. L'altre, la Laura Aparicio, la guapíssima presentadors del Barça Notícies Migdia, per la paciència en llegir els meus artícles, i la seva sinceritat. Tots ells m'han fet tirar endavant l'aventura
En definitiva gràcies a tots. Continuarem caminant cap a Ítaca
PostData 1: Ara sí després de 300000 capítols claus, i 3 anys el culebrot Cesc s'acaba, i s'acaba bé. A falta de confirmació ofícila, el català de l'Arsenal torna ala casa on mai hauria d'haver marxat
PostData 2: Si fa un any parlàvem de la Supercopa amb el Sevilla, ara parlem de la Supercopa amb el Madrid. Diumenge a les 22:00, des de les 20:00 a Rac1 primer assalt. Torna el futbol a les nostres vides
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada