El torró Cesc

Carta oberta a Cesc Fàbregas

Estimat i esperadíssim 4:

Quan tu i jo érem petits (som de la mateixa quinta), per Nadal, la tele ens bombardejava amb un anunci lacrimògen d'una marca de torró. Parlava d'un jove que després de molts anys fora de casa tornava a la seva llar. Mentre la mare a la cuina feia el dinar, es troba amb el seu fill. I ambdós es fonen amb una abraçada.
Doncs bé la teva història, la teva biografia blaugrana i el teu fitxatge és similar a aquest anunci
Éres una d eles joves perles de la Masia, que somiava, un dia triomfar al Camp Nou, en una posició complicadsíssima, com és la de 4 que ocupava aleshores un tal Pep Guardiola i que tenia un relleu clar, Xavi
El 2003, emmig de la convulsió d'un club tocat de mort per la mala gestió de Gaspart i amb ànsies de sàbia nova, un senyor de l'Arsenal, anomenat Arsène Wenger se 't va endur a Londres. Dubto que algú del Barcelona s'adonés d'això. Estèven masa pendents de reviure un mort.
I amb 16 anys ja estàs a l'equip reserva dels gunners. La lesió de Patrick Vieira et va obrir les portes al primer equip. Amb només 16 anys ets el debutant més jove de l'equip, i un any després marques el teu primer gol. La teva progressió és meteòrica i no et costa gens adaptar-te al futbol directe de la Premier. La parella que formes amb tot un mite de Highbury com Thierry Henry, comença a fer por.
El 17 de maig de 2006, però comences a tenir un neguit, que fins ahir no et vas poder treure de sobre. A París, a la final de la Copa d'Europa. veus 11 jugadors vestits de blaugrana, però tu no hi ets. Al contrari, defenses els colors grocs de l'Arsenal (la suplent aquell any). Al final del partit tens sesacions contradictòries. Estàs content de que el teu Barça alci una nova Champions, però estàs decebut perquè tu l'has perdut. A partir d'aquí els camins amb el club del teu cor, es comencen a trobar. I més quan a Londres, no guanyes res i veus com Thierry Henry el teu mentor, fa el mateix camí que vols fer tu, anar a Barcelona. Et fan capità de l'Arsenal, si, però tu vols tornar a casa
El 2009, comencen els primers filtrejos de la Junta del Barça amb l'Arsenal per fer el teu somni realitat. Però el club anglès es fa l'orni, igual que l'any seguent. Aquest any però la Junta Rosell et demana un favor: que pressionis, que demanis a qui sigui (Wenger sobretot), que vols ser jugador del Barça, que vols triomfar a casa, i fer callar boques a tots els socis culers que sense saber res et critiquen per haver marxat. I sí, ara sí. La teva pressió, la renúncia de 5 milions de salari, fan que l'Arsenal capituli. El 14 d'agost, a la mitja part d'un Madrid-Barça de Supercopa, s'acaba el teu culebrot. Un serial més llarg que El Cor de la Ciutat i Gent del Barri junts. Després de 3000 capítols ahir el teu somni es va fer realitat: vestir-te amb la samarreta blaugrana. A més saps perfectament com van els tirs aquí a can Barça i saps que hi ha gent que costarà molt que convencis. Pero has assumit el repte i per això set'ha de felicitar i dir-te que ets molt valent. Sé que triomfaràs, no em facis dirperquè però triomfaràs
Aquell anunci de torró deia, alguna cosa així com que "El Almendro torna a casa per Nadal". Ara haurem de dir "Cesc torna a casa per l'estiu". Benvingut, sort i gràcies

Firmat

Un que té guardat amb tu moltes esperances i que em decebria que li fallessis

PostData Un altre dels culebrons que sembla acabar-se és el d'Osvaldo amb l'Espanyol. Sembla que l'Atlètic de Madrid l fitxarà per rellevar Forlán que marxaria a l?inter per rellevar a un Eto'o que se'n va a jugar a Rússia, a canvi d'una morterada. I a qui també pagaran una morterada serà a Rudy Fernandez, que fitxarà pel Madrid galàctic