El conjunt de Marc Carmona, no té cap mena de pressió. Ja ho ha fet tot i més. No cal exigir-lis res, perquè els mateixos jugadors són concients de la magnitud de la tragèdia, de la magnítud del què ha fet un equip que només fa 7 anys que és professional, i que no fa tant lluitava per no baixar a la divisió de plata del futbol sala estatal. Doncs això, sense pressió, i amb tota la il·lusió del món, el Barça Alusport té davant l'últim repte de la temporada, i de fet l'últim repte del barcelonisme, en un any gloriós que s'han guanyat 16 títols comptant totes les seccions professionals tant masculines com femenines.
Esportivament parlant, però els blaugranes semblen que hagin sortit d'un hospital militar. Porten molta tralla acumulada i això es paga en forma de lesions lleus, que vist la trascendència del Play Off no han impedit que juguessin . És el cas de gent com el brasiler Wilde, l'incombustible extrem, el porter Cristian o el central Jordi Torras. Sumats a Wilde, hem d'afegir que a les files culers i juga un altre geni brasiler del futbol sala, Fernandao, i un mite d'aquest esport, el colomenc i capità Javi Rodríguez, tota una institució
A l'altre banda del parquet hi ha el Caja Segovia, equip que aquest any agafa el relleu dels dominadors del futbol petit estatal com són l'inter movistar o el Pozo murcia. Són un conjunt molt fort i disciplinat. Els catalans hauran d'anar amb compte sobretot amb Esquerdinha, el davanter brasiler i amb un tapat que es va descobrir en aquets Play Off Sergio Lozano. Tapat perquè és un defensa amb un ofacte golejador mai vist fins ara.
Ara el que pot desequilibrar la balança, el partit i la Lliga és el Palau Blaugrana. Diumenge el temple blaugrana, com va batejar Nacho Solozabal es tornarà a omplir per seguir i animar als jugadors en la gesta. El Palau tornarà a ser el de les nits màgiques del Vezsprem o de molts partits d'Eurolliga de bàsquet.
Aquest diumenge el Barça Alusport busca la perfecció. Vol que la granota es transformi en príncep i que la carrossa no es torni carbassa. En definitiva un somni d'una nit d'estiu
PostData 1: Rudy fernandez canvia Portland per Dallas. L'escorta mallorquí, format al joventut canvia d'aires i se'n va a la franquícia campiona de l'NBA. Tots aquells que tingueu samarretes de Rudy negre Portlans, l'haureu de canviar per la blanca Dallas. Chuck Rudy Norris aterra a Texas
PostData 2: Avui, si hi hagués una església Messidiana, pels fidels seria Nadal. I és que avui el "petit geni humil i patidor" que canta Bruno Oro fa 24 anys. Llàstima que Maradona se li ha avançat, en el tema església clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada