Welcome to Wembley

20 de maig de 1992; 28 de maig de 2011. Es tanca un cercle perfecte. De Wembley a Wembley. De la primera a la possible quarta Copa d'Europa. El Barça ja és a la final de la Champions que es disputarà 19 anys després al mateix escenari on Ronald Koeman va donar la primera orelluda de la història culé

I és que ahir el Barça va tornar a superar el Madrid. Va ser el partit amb més futbol dels 3 clàssics precedents. La raó és ben senzilla: el Madrid necessitava gol, i les baixes en defensa dels blancs no permetrien veure una versió italianitzada del Madrid. El Madrid per fi va voler jugar a futbol, i no ho va fer malament. però el Barça està a hores d'ara a anys llum del conjunt blanc.

10 minuts de pressió blanca, que van acabar morint als peus del trident màgic: Xavi - Busquets - Iniesta. Quan es van apoderar de l'esfèric, el domini blaugrana va ser insultant. La defensa blaugrana va estar col·lossal i Piqué immens.
El gol es va anar madurant i al minut 56 Pedro va fer caure la fruïta. 1-0. Deu minuts després el Madrid empatava, cosa que va fer posar nerviós a la majoria de la culerada. Per sort, no així als jugadors, que van matar el partit. Van saber controlar-lo fins que l'àrbitre va xiular el final esperat.
Sí, sí, sí, el Barça ja és aquí. 28 de maig de 2011, Barça- Manchester (?). Welcome to Wembley

Postclàssic 1: La millor not´ñicia a part de la classificació, es el retorn a la viida futbolística d'Eric Abidal. Va jugar uns 5 minuts. El CAmp Nou evidentment es va ensorrar. Ben tornat Eric

Postclàssic 2: El Barça ha d'envejar una cosa al Madrid. A la casa blanca hi ha unió. Des de Valdano, fins a Cristiano Ronaldo, passant pel cos tècnic van estar d'acord en què l'àrbitre els va tornar a perjudicar. Van tornar a plorar, i fins i tot els més sensats i intel·ligents com Casillas, van estar impresentables en les seves declaracions. No saben perdre. El madridisme sota terra, i que duri.

Postclàssic 3: La transmissió de TVE va ser lamentable i absolutament partidista. Es van passar els 90 minuts dient que al Madrid li faltaven 2 gols per eliminar el Barça, entre altres improperis. Després per poc no li fan una reverència a Casillas, dient-li que quan veiés el gol anul·klat s'emprenyeria. José Angel de la Casa blanca, té un digne successor: Sergio Sauca, un pijo xulopiscines de campionat

Postclàssic 4: Avui se sabrà el rival del Barça a la final de Wembley. O manchester o Schalke. Semblla clar que amb el 2-0 a favor, els anglesos ho tene molt bé.

PostData 1: El Madrid ja pensa en fitxatges i ja té lligat a José Callejón, el davanter de l'Espanyol conegut per la seva cresta enmgominada, i no pas pel seu rendiment a Cornellà

PostData 2: Per últim, anunciar una mala notícia pel futbol català. La UE Lleida, en no presentar un pla de viabilitat econòmica està a punt de desaparèixer. El Lleida, actualment a Segona B, té l'honor de dir que quan estava a Primera va guanyar al Dream Team de Johan Cruyff, tant al Camp Nou com a la terra ferma