Que no pari la festa !!!

Una constatació inicial: el soci i seguidor dle Barça és català. Si li diuen que al Camp Nou hi ha festa  GRATIS ell s'hi aboca de ple. A les 18:00, quan van obrir les portes de l'Estadi per la celebraciió del títol de lliga, la marea blaugrana feia por. Quasibé no es podia passar per la porta.. Un cop instal·lats, llarga espera abans de la festa, amanitzada per l'speaker Pep Callau i una sèrie d'actuacions.
Mentrestant, la festa era als carrers colindants al Camp Nou, amb la Rua. A les 21:15 les llums de l'Estadi es van apagar, senyal ineuívoc que els protagonistes de la festa (els jugadors) ja éren a l'Estadi. I van sortir sota una ovació atronadora, de pell de gallina. Van saltar, van cridar i van fer molt de molt, que diria el gurú Guardiola.
I finalment els parlaments. Parlaments de tota mena: emotius (Keita, Abidal), tòpics, trempadors (Piqué), sincers i contundents (Manel Estiarte), etil·lics (Pepe Costa, fisio del Barça) i freaks (com el de Villa que es va arrencar cantant una versió flamenca del My Way). En tots els discursos es va utilitzar el catlà d'una manera o un altre; i tots van tenir un mateixc denominador i desig comú: tornar el 29 de maig per celebrar la Copa d'Europa. Per acabar castell de focs.
El protagonista de la Festa sens dubte i per sorpresa de tots, que esperàvem un nou xou Piqué, va ser Jose Manuel Pinto, amb gorra en posició hiphopera. Mare de Déu quin pollastre va muntar. Gran Pinto
En definitiva una gran festa de celebració d'una lliga guanyada amb una gran brillantor. Potser us semblarà que sempre és el mateix, però no cada any es guanya un títol. Diumenge, a les 21:00 (des de les 15:00 a Rac1, amb una nova marató esportiva) Barça- Depor amb l'entrega del trofeu de lliga (per fi alguna cosa que fa bé la Federació Espanyola del pesat de Villar, entregar el títol a la mateixa temporada, va aprenent) i cap a Wembley. El Barça campió de lliga. Que no pari la festa.

PostFesta 1: Quina grata sorpresa quan vaig arribar a l'Estadi i em vaig trobar al gran Roger Saperas, l'inhalàmbric del Barça juga a Rac1. Ens vam saludar un moment, vam parlar de la vfesta i d'aquest blog el qual segueix. Gràcies roger ets un gran paio. Merci pel seguiment. Espero que ho segueixis fent

PostFesta 2: La càmera és a l'home el què la merda a la mosca: atrau. Per la situació en què em trobava a l'Estadi: Primera graderia a Tribuna, segona fila cantonada Gol Nord, van passar les càmeres de TV3, i la gent s'hi tirava a sobre. El gran protagonista va ser Jordi grau, aquell a qui Pep Guardiola li va fotre un moc col·lossal. Els xavals del costat no paraven de dir-li "Jordi, el Pep t'estima". Que no es preocupin. El Comandante estima al Grau

PostFesta 3: La gran pífia com sempre la megafonia. Gairebé no s'entenia res del què es deia, i ens vam perdre moltes de les actuacions musicals (per sentir certes coses encara va estar bé això.). Que s'ho facin mirar pel dia 29.