Avui fa 19 anys de la gran final de Wembley 1992, FC Barcelona-Sampdòria de Gènova, la final de la primera Copa d'Europa.
El Barça arribava a Londres després de vèncer dramàticament al Kairseslauten, gràcies a un gol de cap de Jose Mari Bakero a Alemanya. La Sampdoria jugava la final de la Copa d'Europa de 1992 sense cap tipus de pressió i amb tota la il"lusió. El campió de la Lliga italiana representava en certa manera al totpoderós Milan, que estava sancionat per la UEFA perquè es va negar a jugar un partit de quarts de final de la Copa d'Europa de 1991 amb l'Olympique de Marsella per falta de llum a l'estadi francès.
La prèvia del matx venia precedida per les declaracions de Josep Lluís Nuñez, el diumenge anterior al Gol a Gol de Lluís Canut a TV3. Amb llàgrimes precrackovianes als ulls, Nuñez va anunciar que a final de temporada deixava la presidència. S'ho podia haver estalviat per les circumstàncies en què ho va dir i a més perquè fins a 1999 no ho va complir
Així doncs al 20 de maig de 1992 el Barça buscava per tercera vegada consecutiva aixecar una Copa d'Europa.
El partit va anar pels paràmetres establerts previs. El Barça tenia la pilota i els italians esperaven un error dels blaugranes per anar al contraatac. A la primera part Ronald Koeman ja va fer un aperitiu del que faria a la pròrroga. Va llençar un xut de falta que el porter Paiglluca va rebutjar
A la segona tant catalans com genovesos van poder obrir la llauna. Julio Salinas es va escapolir de 3 defenses italians i va xutar a gol però el porter va tornar a actuar. Paiglluca no av ser l'únic element que es va topar amb el Barça. Hristo Stoickov, el genial devanter bulgar va xutar a l'arrel del pal quan tot el barcelonisme hja cantava gol.
D'altra banda Gianluca Vialli i Attilio Lombardo, la dubla davantera de la Sampdoria va portar de corcoll a la defensa blaufgrana, vestida daquell dia amb la mítica taronja mecànica. Però aquell dia era el dia del Barça, i les dues ocasions qyue van fer van sortir a fora per poc.
Minut 90 i final del partit. Cal jugar una pròrroga. I aquí el Barça va estar superior. I al minut 111 va arribar el moment clau. L'àrbitre del partit, l'alemany Aaron Schmischuber va xiular una retenció de pilota a favor del Barça, que encara a Gènova es pregunten Perquè. Era la gran oportunitat. La imatge de Vialli tapant-se la cara amb una tovallola ho deia tot. A la frontal de l'àrea es va formar el triangle màgic Stoickov-Bakero-Koeman. Hristo la va tocar, Jose Mari lava parar i Ronald, l'holandès ros a qui tothom i deia vacós va xutar a gol. I quin gol. Un golàs que callava boques, canviava la història i donava al Barça el títol que li faltava per ser un gran del futbol.
Després de 120 minuts, i de les decepcions de Berna 61 i Sevilla 86, el Barça era campió d'Europa. Avui, 19 anys després el Barça en té 2 més i busca la quarta al mateix escenari que a la primera.
20 de maig de 1992, Wembley, on tot va començar avui fa 19 anys
PostData 1 Ahir entre llàgrimes es va retirar del món del futbol Ivan De la Peña. Lo Pelat després de 17 anys en l'èlit del futbol, i dos últims anys de lesions continues ho deixa. El cos li va dir prou. Amb la retirada d'Ivan s'extingeix la Quinta del Mini, aquell grup de joves sorgits del Barça B que havia de donar relleu al Dream Team de Cruyff
PostData 2: El regal Barça colpeja primer. Ahir va aconseguir el primer punt dels Play Off de quarts de final de l'ACB davant Unicaja. El partit es va decidir al tercer quart quan els de Xavi Pascual van engreixar la màquina i van aconseguir una ventatge de 15 punts definitius. Demà segon round a Màlaga, a la mateixa hora que el Malaga Barça de futbol #unaplaus
PostData 3: El Reus és l'únic supervivent català de la Final a 8 de la Lliga Europea d'hoquei Patins d'Andorra. Ahir els roiginegres van vèncer al Valdagno italià. L'altre representant català el Barça, vigent campió del torneig va caure davant el Porto. Avui semifinals Reus Candelaria i Porto Liceu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada