El xarlatà
Un dels personatges que sempre surten a les pel·lis de l'oest i que també era una tradició a l'Europa Medieval era el xarlatà: aquell paio que amb bones paraules et conquistava i et venia qualsevol producte, que havia de fer meravelles i que en realitat no valia per a res. Per què m'entengueu, el xarlatà era com els xinos d'abans. Doncs bé dimarts vam descubrir la cara oculta d'Arsene Wenger, l'entrenadorde l'Arsenal. Un home, fins aleshores, que s'havia caracteritzat per ser un model de bons modals, respectes i bones maneres que per a fi se li ha vist el llautó. No parlo de la compra de Cesc al Barça quan el nano tenia 15 anys. Parlo de com es va quedar a gust despatxant castanyes a l'àrbitre, Massimo Bussaca, als jugadors del Barça i a Guardiola. No es va deixar ningú. A més a la prèvia, va fer viatjar sense previ avís a Robbie Van Persie, el seu davanter de referència, a qui només 6 dies abans, el mateix Wenger havia descartat rotundament. El seu comportament li ha valgut un expedient de la UEFA, per conducta inapropiada. El xarlatà ha estat enxampat. Se li ha acabat el crèdit Monsier Wenger. Ara només falta baixa els fums al personatge de Mou i que aparegui la persona
A Milà trigaran temps a oblidar l'aparició sorprenent de l'home del sac. El què havia de ser un simple entrebanc cap a les fites més inesperades s'ha convertit en un malson. Un malson que reparteix estopa a parts iguals: tant a l'Inter com al Milan. Aquest home però no segresta nens, sino il·lusions. Il·lusions per aixecar una Copa d'Europa. Aquest personatge, no és un home, és una plantilla sencera de jugadors que s'ha convertit sens dubte en la revel·lació del futbol europeu. És el Tottenham de Londres. Si a la fase prèvia ja va donar la sorpresa en posar a la corda fluixa, al vigent campió d'Europa, l'Inter, ahir es va carregar el Milan, el totpoderós Milan dels prejubilats que encara dónen corda i són líders a la Lliga italiana. Tot i que és veritat que ahir a Londres, els llombards, van estar a punt de capgirar la història. En tot cas el Tottenham segueix l'aventura europea a quarts i ja no té res a perdre
Calamars a la romana
A Donetz es va viure dimarts, una classe magistral de tapes espanyoles damunt d'un camp de futbol. El Shacktar de Dimitro Txigrinsky, la gran moto que es va menjar Guardiola, va cuinar calamars a la romana, on els jugadors de la Roma, van ser els improvisats ingredients. Van agafar uns calamars, ja molt tocats del partit d'anada, els van tallar les esperances en rodanxes, amb un golàs. Els van fregir amb ou, farina i un parell d'expulsions per rematar-ho. Van muntar el plat i van servir l'all-i-oli: un 3-0 històric que porta els ucraïnesos a jugar per primer cop uns quarts de final de la Copa d'Europa. I voilà
Cremà a l'infern de Gelserkirchen
Si hi ha un camp on l'afició realment anima i el converteix en un infern és el Schalke Arena de Gelserkirchen. Allà el València ho va poder viure en primera persona. La cosa, però, va començar bé pels valencianistes, ja que es van avançar amb un gol de Ricardo Costa. A partir d'aquí, però va començar l'autèntic infern. El València es va relaxar i els alemanys ho van aprofitar, empenyats pels seus aficionats. Farfan va capgirar el marcador. Quan el València es va despertar, la cremà particular ja era imparable. Quan van voler reaccionar, Farfan va establir el 3-1 definitiu. El València es va convertir en la fallera major de la mascletà de Gelserkirchen
Ja tenim 4 equips classificats pels quars de final de la Champions 2011: Barça, Shacktar, Tottenham i Schalke 04. La setmana que ve, els 4 restants
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada