Esportclub: De Rodes i Cistelles

El cap de setmana esportiu té un nom aquí: això és... Esportclub

L'últim sopar

En un cap de setmana sense futbol, el bàsquet i el motor agafen tot el protagonisme. A l'ACB, torna un clàsic: quarts de final de l'Euroliga i en l'impass entre 2 i 3er partit derbi Manresa- Barça. Ja és la tercera vegada consecutiva que passa. Abans de visitar dimarts l'OAKA d'Atenes, els blaugranes, amb Navarro reservat, va vèncer als bagencs amb certa facilitat. Molt més d´´ificil ho va tenir la Penya per vèncer l'Alacant a l'Olímpic. De fet va ser gràcies a un bàsquet de Russel Robinson a l'últim mment que va decantar la balança.

El millor de l'any

El Júnior del Círcol Catòlic va completar una gran setmana amb una victòria molt important davant el díficil St Narcís de Girona (segon classificat).
2 claus expliquen el perquè del triomf: una actitut exemplar i una defensa asfixiant. El partit però no va començar massa bé. Els gironins des de bon principi van imposar el seu ritme lent i rocós, afavorit a més per un joc dur i continues interrupcions per asecar la pista. A la mitja part perdíem 25-33. A la represa, els visitants es van posar 14 amunt, fet que va obligar al ahir tècnic Jaume Lleal a demanar temkps mort. Va ser un moment clau. La consigna era clara: encara estàvemk vius i amb actitut i defensant a morir es podria treure el matx endavant. I ho vam fer. De manera col·lectiva. Tothom va aportar el seu granet de sorra, tant en defensa com els conseqïuents contraatacs, més letals que mai ahir.
De mica en mica vam anar eixugant la diferència. La fèrria defensa del Círcol va posar molt nerviosos als gironins que erràven molt. En res tornàvem a estar empatats. Tornem a començar. Però aquets cop, el ritme i el joc era del Círcol. Els gironins seguíem fallant i tots nosaltres, els 5 títulars, la banqueta i la grada marxàvem del marcador.
Al final del partit, victòria clau per seguir amb les aspiracions d'un equip, que ahir va demostrar la millor versió. Un equip que conjuntat com ahir pot fer saltar la banca i pot vèncer a qualsevol. De fet el Círcol és la bèstia negre del Sant Narcís, ja que també el va vèncer a l'anada.
Una gran victòria d'equip que ens afiança a la setena posició. La setmana que ve, visita a Blanes amb la moral carregada i amb total ambició i convicció
M'agradaria agraïr el suport dels pares, amics i familiars presents ahir a la Plana pel seu suport constant, sobretot en els moments més díficils. Ells també van guanyar. Gràcies

La vida segueix igual

Quatre mesos de descans i una nova temporada la cosa segueix igual. Sebastian Vettel segueix guanyant i a més passejant-se. A la segona plaça un Lewis Hamilton que amb el seu McLaren es posiciona com a rival de Vettel per la corona. Ahir però el protagonista a Austràlia, al primer GP de la temporada de la F1 va ser el rús Vitaly Petrov que va aconseguir una sorprenent tercera plaça-Alonso queda 4art després d'una mala sortida. El català Jaume Alguersuari, després de topar amb Michae Schumacher acaba 11è. La polèmica, ja comencem, la protagonitzen els Sauber que van quedar desqualificats per un ús indegut de l'aleró mòbil del darrere. D'aquí dos setmanes la vida continua a Malàisia

Vencedors

Que tenen a veure, l'empresari lleidatà Andreu Subies, Alberto Contador i el Barça Borges d'hambol? Que els tres van guanyar. Subies va vèncer les eleccions a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. S'acaba l'era del terror de Jordi Casals. L'objectiu de Subies rellançar el partit solters vs casats amistós del Nadal de Catalunya, reactivar l'economia i tenir almeys un dia de tranquilitat. Ah i entendres amb Johan Cruyff.
Alberto Contador va guanyar al Volta Catalunya de cicisme, la del Centenari. La victòria al coll de Pal  va resultar definitiva.
El Barça Borges va guanyar a l'anada dels vuitens de la Copa d'Europa d'ambol ahir al Palau a Vezsprem hngarès. La renda de 7 gols (28-21) pot semblar àmplia per la tornada, però la pista hungaresa serà una ratera on el conjunt de Xavi Pascual haurà de saber patir

El Circ Bernie

Senyores i senyors. Nens i nenes. Benvinguts a l'espectacle més gran del món. Benvinguts al Circ. Al Circ de la F1. Aquesta nova temporada es presenta més emocionant que mai i amb novetats que implicaran més avançaments i sobretot el que molta gent demanava: més espectacle. Les novetats més destacades són:

• Pirelli, nou subministrador de pneumàtics. Aquest any la marca italiana serà l'única proveïdora de gomes del Mundial, substituïnt la japonesa Bridgestone. La particularitat d'aquestes rodes és que tenen un compost més tou que la de l'any passat. Això es traduïrà en què es degradaran més ràpid fent que hi hagi més parades a boxes per canviar-los. En conseqüència hi haurà més estratègia i més avançaments al Pit Lane
• El retorn del KERS. Torna el polèmic sistema d'enmagatzematge d'energia. Amb aquest turbo, que només es podrà accionar en determinats moments, es guanyen 80 cv de potència
• Fi del doble difusor i d'altres invents. L'any passat la polèmica es va sorgir arran del doble difusor que va inventar McLaren i van adaptar a la seva manera Red Bull o Ferrari, un aparell que permetia la sortida de l'aire propulsat pels monoplaces implicant més velocitat. Les queixes van sorgir i ara desapareix el polèmic element
• L'aleró del darrere mòbil. És possiblement el substitut "legal" del doble difusor. Aquest enginy que s'utilitzarà en determinats moments marcats en la cursa, permet aïllar l'aire generat i otorga al cotxe velocitat i estabilitat
• Retorn de les ordres d'equip: Aquesta temporada tornen les ordres d'equip, polèmiques en altres èpoques perquè es consideraven antiesportives. Evidentment hi haurà restriccions però els caps d'equip podran ser també estrategues actius en la cursa
• Pels amants del vintage. Torna la norma del 107%  En els entrenaments oficials de dissabte, si un pilot a la Q1 (la primera criba dels testos) supera el 107% del millor temps assolit, aquest quedarà exclòs de la cursa.

Més novetats a nivell dels protagonistes que hi haurà a la pista. No hi ha hagut massa ball als volants de la F1, però si que hi haurà 5 cares noves. Bé de fet 4+1

1. Pastor Maldonado (Williams), veneçolà, campió vigent de la GP2, la segona divisió de l'automobilisme
2. Sergio "Checo" Pérez, (Sauber) mexicà, pilot de la GP2
3. Paul Di Resta (Force India), escocès, campió vigent del DTM, el campionat de turismes alemany
4. Jérome D'Ambrossio (Virgin), belga, campió de la GP2 asiàtica
5. Narain Karthikeian (Hispània), hindú, que ja havia estat a la F1 el 2003 torna per cubrir la quota índia

Quota índia ja que un nou GP s'afegeix al Bernie Eclestone Tour, el de l'India.
Aquest any tindrem a la graella a 5 campions del món: Michael Schumacher, Sebastian Vettel, Lewis Hamilton, Fernando Alonso i Jenson Button. Entre tots acumulen 12 titols
Un any més també tindrem batalla televisiva entre TV3 i La Sexta. L'experiència de 14 anys fent F1, contra la novetat perquè hi ha un espanyol que guanya
2011 és l'any de la consolidació de Jaume Alguersuari. El pilot català, l'únic de la graella, ja que Pedro Martínez De la Rosa torna a McLaren com a pilot de proves, té la missió d'aprendre i fer-se un lloc entre els grans
La pretemporada ve marcada per 2 fets. l'anul·lació del GP de Bahrain per les revoltes al país àrab, i l'accident greu de Robert Kubica (Renault) en un rally a Itàlia, que l'obligarà a perdres la temporada. El seu substitut serà l'alemany Nick Heidfeld.
A priori els Red Bull i Ferrari surten amb aventatge a la sortida de la competició. Però ningú sap qui serà el campió. El que sabem segur és qui guanyarà. No és pilot, té 70 anys i és l'amo de tot aquest tinglado. Si pensem en esport la F1 és meravellosa, com a negoci és una mafia. I el capo d'aquesta màfia es diu Bernie Eclestone, l'autèntic crac de la F1.
Aquest diumenge, a les 8:00 del matí (TV3) GP d'Austràlia, torna el Circ de la F1, el Circ Bernie

PostData: Fins que el van aturar el Barça de bàsquet va fer un vestit a mida al Panathinaikos. Fins que va aparèixer Diamantidis, els grecs van renéixer i van fer saltar la banca. 1-1 al Play Off i l'OAKA decidirà la setmana que ve. Si el Barça vol anar a la F4 del Sant Jordi ha de guanyar a Atenes. Als altres partits victòries visitants, fins i tot la del Siena que va vèncer l'Olympiakos després de la castanya de dimarts. Totes les eliminatòries estan empatades a 1

El terror DD

Xavi Pascual els va avisar: el perill més important del Panathinaikos era ell. Els defenses blaugranes van fer el què van poder. Però el dimarts estava especialment inspirat. Va anotar 26 punts, va repartir assistències a mansalva i per poc no guanya el partit ell solet. És Dimos Diamantidis, el genial base del conjunt hel·lènic, sens dubte l'arma més perillosa del PAO. Dimarts va fer el partit de la seva vida.

Avui, a les 21:15 des de les 19:00 a Rac1, el Barça, tot el Barça en conjunt, té l'oportunitat de redemir els seus pecats, en el segon partit del Play Off de quarts de l'Eurolliga, que es jugarà al Palau. Si poden aturar a Diamantidis, el Barça tindrà mig partit al sac. Aturar Dimos és parar en sec qualsevol acció ofensiva grega, ja que totes les boles passen per les seves mans. I amb ella pot anotar o assistir a Batiste a Peperoglou o Nicholls, tres armes més dels grecs ofensivament.

L'altre mig partit el tindrà el Barça si els seus homes estan més encertats que dimarts. Sobretot gent com Navarro o Alan Anderson, que van estar bastant fluixos. Lakovic però va agafar la responsabilitat de l'atac barcelonista i va ser l'ártífex del primer punt del Barça en aquest últim viatge al Sant Jordi.

Aquesta nit el Barça s'enfronta a una inesperada nova bèstia del bàsquet. Dimitris Diamantidis, el terror DD.
Per acabar una pregunta: aconseguirà Montepaschi anotar més de 41 punts en el seu partit davant Olympiakos? Podrà anotar més de 9 punts a la mitja part?

I feel Emotion

Emoció. Això és el que es va viure en 3 dels 4 partits de quarts de final de l'Eurolliga d'ahir que van iniciar el seu particular camí al Sant Jordi. Sens dubte, el partit que tothom esparava el Barça Panathinaikos no va decebre a ningú. Més d'un espectador al Palau va tenir una estranya palpitació al cor propera a l'infart. El PAO va imposar el seu ritme lent i el seu joc estàtic en tot moment, cosa que va dificultar el joc ràpid de contraatac dels de Xavi Pascual. A més el director de joc grec Dimos Diamantidis va estar especialment encertat anotant 26 punts i sent peça clau dels grecs en tot el matx. Amb 82-80 pel Barça, Navarro té 2 tirs lliures per donar definitivament la victòria, però en falla un. Diamantidis a la desesperada prova un triple i topa amb Sada que els àrbitres consideren antiesportiva. El base grec no falla els 2 llançaments, i en l'atac posterior llença un triple que per sort no entra de miracle. Al final 83-82, infart al Blaugrana i èxtasi final. El Barça s'endú el primer punt de l'eliminatòria. Demà a les 21:15 segom round del combat de boxa entre els 2 equips més grans actualment del bàsquet europeu al feu culé.
Tant al derbi ACB Madrid- València, com al Caja LAboral Maccabi hi va haver emoció de la bona. Finalment blancs i baskonistes s'emporten el primer punt.
On no va haver emoció va ser al Pavelló de la PAu i l'Amistat d'Atenes on el Montepaschi va justificar en part el nom de la instal·lació. Va voler tanta concòrdia que no va voler jugar. El lamentable 47-9  favor d'Olympiakos a la mitja part ho diu tot.
En fi en el primer partit dels quarts de l'Eurolliga victòria culé i 4-0 locals 4 vidsitants 0. demà serà una altra història de nervis i emoció. I feel emotion

PostData: Fi del culebró Alves. El Barça i el lateral brasiler han arribat a un acord de renovació fins al 2015. Els contractes publicitaris han decantat la balança

Veig, veig...

Veig una cosa. De quin color? De color verd, concretament verd atenenc. Veig el penúltim campió de l'Eurolliga de bàsquet. Veig un infern verd, anomenat OAKA. Veig cadires volant i un sol crit: PAO PAO. Veig un 7 vegades campió d'Europa a la banqueta, anomenat Zelijko Obradovic. Un campió per cert, que ja va trionfar en una banqueta també verda, verda i negre per ser exactes. Veig a un gran director de joc, la prolongació del tècnic a la pista, anomenat Dimos Diamantidis, un perill sota el cèrcol que es diu Mike Batiste. Veig també a gent com Antonis Fotsis, un autèntic mite del planter grec...
I veig una història que es torna a retrobar aquesta nit al Palau Blaugrana. Més d'un aficionat al futbol aeri relaciona l'esdeveniment d'avui amb el què va passar fa 15 anys a París. Aquest equip verd va protagonitzar un dels majors escàndols del bàsquet europeu. A la F4 de Paris Bercy 1996, el blaugrana Jose Antonio Montero roba una pilota i està a punt d'anotar un bàsquet que dóna la Copa d'Europa. Però un jugador d'aquest equip grec anomenat Stojan Vrankovic va fer un tap il·legal que va evitar la cistella. Tothom va veure que el bàsquet era bo. Tots menys la FIBA, que després de molts pals reconeix que el Barça va ser el campió moral.
Veig un Play Off de quarts amb regust a F4 entre el vigent campió de la competició el Barça, amb el campió de l'edició de Berlín 2009 el Panathinaikos. A priori 5 finals per veure qui lluitarà al Palau Sant Jordi per el preuat trofeu europeu.
Avui a les 20:45 (Esport 3), des de les 20:30 a Rac1 Barça-Panathinaikos, primer partit del Play Off de quarts de final de l'Eurolliga de Bàsquet. A 3 victòries de la final del Sant Jordi

Esportclub: Sant Josep, Fuster i Esportista

L'anàlisi del cap de setmana esprtiu té un nom aquí. Això és... Esportclub

Un patiment que val una Lliga

El millor resum del Barça-Getafe de dissabte, el va dir Joan Maria Pou, al final del matx al Barça juga a Rac1: El culé pateix, no pel joc sino perquè el seu equip no sap matar els partits. I és així. El Barça continua fent el seu futbol meravellós de sempre, toca com mai, genera ocasions, però no les aprofita. Alves va obrir la llauna i Bojan va fer el 2-0, però el Barça no va sentenciar el partit. Els madrilenys s'ho van creure, van aconseguir marcar un gol, quasi empatar (Adriano ho va evitar) i fer que molts cules tinguessin problemes coronaris. Al final 2-1, victòria patida, que ens acosta més a la Lliga. Va per tu Abi. L'Atlètic de Madrid, no va fer res per evitar més patiment al soci del Barça. El derbi amb el Real, va ser com els dels 12 anys precedents. Els colchoneros van estendre la catifa vermella i els blancs van fer el que van voler. Increïble. Tant com l'Espanyol, que en la seva pitjor ratxa en anys a fora de casa, encara és cinquè i smia en Europa

El nou miracle de Joe Galvin

19 de març de 1981, Palau Blaugrana. El jugador de la Penya Joe Galvin dóna al Joventut la primera Recopa dle club davant del Carrere de Venècia amb un bàsquet impossible. 30 anys després Galvin va ajudar a la Penya a aconseguir una nova victòria a l'ACB. Will va fer de Galvin anotant davant el LAgun Aro de Sant Sebastià un bàsquet que posava la Penya 2 amunt. Un robatori de bola final va ratificar el triomf verdinegre. Que duri. A Manresa, aquest any no patirna per mantenir la categoria. A falta de catàstrofe, la victòria davant el Granada, va ratificar la permanència. Mentres el Barça, va apallissar a l'Estudiantes, divendres, en el partit teloner, de demà: els quarts de l'Eurolliga davant Panathinaikos

El 9 és un número màgic

Ahir a La Plana, el 9 va ser el protagonista del Círcol- Alella. En 9 minuts màgics, el Círcol va remuntar 10 punts en contra, en va fer 10 més i va guanyar. L'artífex de l'exit va ser el 9 del Círcol: l'Andreu "motoret" Lladó. Però anem a pams. Els de Francesc "Papa "Castellet, Santi "l'artista" Rodríguez (mireu el 5 vs 5 d'aquesta setmana i sabreu perquè l'apel·latiu) i Sandra Veguín, des del salt inicial van demostrar que anàven pel partit. Dos boles robades pel "motoret", va ser l'inici d'un parcial esperançador. Però sense saber com el Círcol es va desendollar del partit i ho van aprofitar els maresmencs per remuntar i posar-se 10 amunt a l'electrònic. Diferències que es van mantenir fins a l'últim quart. És en aquets moment quan va aparèixer el 9, l'Andreu, el "motoret", el termòmetre de l'equip, aquell que si està bé, l'equip rutlla. I tant que va rutllar. Amb un 20 a 0 en 3:35 minuts va deixar un altre cop l'Alella moribund. Però no mort. En l'últim minut un 0-5 en contra pressagiava el pitjor. Per sort els tirs lliures van decidir a favor del Círcol. Al final 81-72, victòria de 9. Més 9. Sumeu 8 i 1 i 7 i 2. Si surten en els 2 casos 9. Sumeu 81 i 72. Surt 153. Si sumeu 1+5+3, també dóna 9. I és que el 9 és un número màgic

Lluita de galls a la nit de Qatar

Ha començat el Mundial de Motos amb les espases en alt i lluites d'alt voltatge. A Moto GP, l'atractiu no era veure guanyar Casey Stoner, sino la lluita entre dos "amics": Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa. Els 2 van protagonitzar una lluita per la segona palça a mort, que es va resoldre a favor del mallorquí per les molèsties a la mà del català. A Moto2, victòria d'Stephan Bradl, amb caiguda de Marc Marquez i 11 i 22 posició pels Espargaró (Aleix i Pol respectivament). I a 125cc victòria de Nico Terol, amb Maverick Viñales, l'únic català de la categoria aquest any 9è. Més lluites de galls: la de Novak Djokovic i Rafa Nadal. Ahir els 2 tenistes van protagonitzar la final d'Indian Welles, el primer Masters 1000 de la temporada. A la cinquena és la bona, victòria de Djokovic davant Rafa, que el posa 2on del rànquing ATP superant al totpoderós Roger Federer. Més. El Ciudad Real ha sucumbit en la seva lluita per guanyar la lliga ASOBAL d'hambol abans d'hora, i per demèrits propis. Els manxecs van perdre a la pista del San Antonio de Pamplona i ja estan a 6 punts del Barça. La lliga ja és blaugrana 6 anys després

Road to Wembley

Gary Lineker, embaixador de la final de la Champions a Wembley i encarregat de treure les boles dle sorteig de quarts de la Champions, no ha donat massa sort als seus eequips, en especial al Barça. I és que als blaugranes s'hauran d'enfrontar amb el Shacktar Donetz. No ens enganyem, però. El problema dels ucraïnesos rau en les circumstàncies en què es juga l'eliminatòria. La tornada es jugarà a Ucraïna, a unes 5 hores de vol de Barcelona, i a més a només 4 dies de jugar-se el Madrid-Barça de lliga. En tot cas significa el retorn de Dimitro Txigrinsky al Camp Nou (ningú el trobarà a faltar segurament). Futbolísticament el conjunt de Pep Guardiola és millor infinitament que el de Mircea Lucescu, tot i que sempre ha patit per guanyar-lo (recordeu sense anar més lluny la final de la Supercopa d'Europa del 2009)
Una eliminatòria incòmode, però, que pot portar un regal als culers espectacular: quatre clàssics en 2 setmanes. I és que el Madrid s'enfrontarà al Tottenham (l'altre equip de Lineker) de Gareth Bale, la gran revel·lació de la competició. En principi però els blancs no han de tenir massa problemes. Doncs això, si Madrid i Barça passen a semifinals, s'enfrontaran entre si, cosa que significarà veure en 2 setmanes 4 Barça-Madrid (el de Lliga, la final de Copa 4 dies després i l'eliminatòria de semis de la Copa d'Europa una setmana després).
La tercera eliminatòria és sens dubte la més atractiva de totes. El derbi anglès entre Chelsea i Manchester promet emocions fortes i un pronòstic molt díficil de preveure. L'Inter-Schalke 04, té l'única emoció de veure quants minuts aguantaren els alemanys sense encaixar un gol. L'Inter és gran favorit.
Definit el camí cap a la final de Wembley. Road to Wembley. El 28 de maig és la data d'arribada

Quadre de quarts

R.Madrid - Tottenham Hotspurs

FC Barcelona- Shacktar Donetz

Chelsea-Manchester

Inter-Schalke 04

Ens veiem a Nió

Ahir es va completar el quadre sencer de vuitens de final de la Champions 2011

A la setena va a la vençuda.

Després de 6 decepcions a la ronda dels vuitens el Madrid de Jose Mourinho va aconseguir l'objectiu: passar. Els blancs van ser com sempre, poc brillants, però efectius. L'Olympique de Lió va posar la por al cos al Santiago Bernabeu durant 37 minuts, el temps que va tardar Marcelo a obrir la llauna. A partir d'aquí, no es va jugar a res, ni per part dels espanyols ni els francesos. El Madrid, però va sentenciar amb 2 gols més. 3-0 final i fi de la maledicció... dels vuitens. Ja veurem si l'aventura europea dels blancs dura molt

Remuntada de campió

L'Inter de Milà, el vigent campió, va començar el seu partit amb el Bayern de Munich contra les cordes. Havia de remuntar el 0-1 en contra de San Siro. Es van avançar ràpidament, però els bavaresos, impulsats pel seu públic van remuntar el partit imposant un 2-1 que deixava els italians a la corda fluixa. Però encara hi havia partit per jugar-se, i aquí l'Inter va demostrar perquè són els campions d'Europa. 2-2 i al minut 87, Samuel Eto'o pressiona una pilota dins l'àrea alemanya, la roba i la cedeix a Goran Pandev, perquè culmini la remuntada. 2-3, el campió tira endavant, i de pas salva a Itàlia d'un rídicul espantós, com hagués sigut no classificar cap equip pels quarts. Van Gaal no va poder fer la vendetta

El teatre dels (in)somnis

Old Trafford, l'anomenat teatre dels somnis, va ser l'escenari d'un somni dolç pel jugador del Manchester, Javier Hernández i de pas un malson per l'Olympique de Marsella. Els francesos, que amb el 0-0 de l'anada somiàven en fer una gesta històrica, van sucumbir al poder del United. El mexicà Javier Hernández, el Chicharito, es va acabar de posar a la butxaca als red devils, amb un partidàs, en que ell sol va eliminar el campió d'Europa de 1993. Va marcar 2 gols i va convertir en un malson, els somnis marsellesos. El gol, en pròpia, de Wes Brown, només va servir per donar falses esperances a un Marsella, que ja feia minuts que havia tirat la tovallola

Un tràmit necessari

El Chelsea va tenir la mateixa sensació, que qualsevol de nosaltres quan hem de fer una cua enorme per qualsevol tonteria de l'administració. Si vols alguna cosa has de fotre milers de papers i al final, potser per res. I és que el conjunt londinenc va sentenciar l'eliminatòria amb el Copenaghe, a l'anada, quan va vèncer per 0-2. La tornada, que no va tenir cap història (0-0), només serveix perquè els blues obtinguin el bitllet per a quarts

Per tant ja tenim a 4 equips més que s'uniran a Barça, Schalke, Schaktar i Tottenham al bombo de quarts: Madrid, Inter, Manchester i Chelsea. Demà a les 12:00, a Rac1 dins de La Competència, sorteig de quarts de la Champions, amb Jordi Costa des de Nió. Fem apostes?

I si...?

Que si, que teniu raó. Que ja fa 6 anys que no passen dels vuitens de final. Que l'equip en conjunt és una mica millor que l'any passat. Que el Lió ja no és l'equip tan potent com d'altres temporades. Que no permetran que els torni eliminr per tercer cop en 6 anys els mateixos. Que amb l'1-1 de l'anada és díficil que caigui la sorpresa..., però i si el Madrid té un mal partit, i si als francesos li surten totes de cara, i si s'avancen als primers minuts i els hi entra el canguelo als de Mourinho com l'any passat. Això amics és la Champions i pot passar de tot (digueu-li ahir a l'Inter). I si l'Olympique elimina el Madrid de vuitens?. No seria maco? Sommiar, de moment encara és gratis. Avui tots som lionesos

PostData. Cop duríssim per un dels jugadors blaugranes que tenia minuts, jugava bé i tenia confiança. El bo d'Eric Abidal té un tumor al fetge, del qual serà operat demà. per sort sembla que és petit i podrà fer vida normal en un més. El Barça perd un futbolista per la resta de temporada, però recupera una persona. Molts anims Abidal. Tant vil, fastigós i vomitiu com la notícia és la reacció de la UEFA. En un nou atac de sensibilitat prohibirà a tots els estadis on hi hagi Champions ensenya qualsevol mostra de suport al blaugrana, i en especial al bernabeu on juga el Lió, l'exequip d'Abidal. Bravo

Merda va !!!

Villarato, el calendari, els horaris, Jaume Roures, els àrbitres... Qualsevol excusa és bona per engegar el ventilador i esquitxar de merda el Barça. El R. Madrid està molt nerviós. Massa. L'acusació de dopatge al Barça és la gota que fa vessar el got. Ja n'hi ha prou. El club català, que normalment fa cas omís a tot aquest tipús d'especulacions, se n'ha afartat i ha demandat el missatger (la Cadena Cope). L'acusació és fastigosa, però fer servir com a conillet d'indies algú altre és vomitiu. I encara ho és més quan el Reial Madrid, amb el beneplàscit de l'Ésser Superior, Florentino Pérez, no ha desmentit el què va dir Juan Antonio Alcalá, l'ase dels cops, en nom del Madrid. Un altre cop el señorio que suposadament canta el seu himne queda en entre dit. És vil, fastigos, repulsiu i vomitiu, que un club com el Madrid vulguin amagar les seves carències futbolístiques enviant sicaris com Mourinho o els periodistes de la COPE, per engegar el ventilador i fotre merda, a canvi de guanyar uns oients més a la SER, en la guerra, absurda, entre la cadena dels capellans i la més antiga de l'Estat, per la marxa de gairebé tota la redacció d'esports de la SER a la COPE.
Una altra excusa, una altra martingala, per desestabilitzar el Barça de Pep Guardiola. A part que no ho han aconseguit, han encabritat la bèstia blaugrana, que el 16 i 20 d'abril es menjaran uns merengues a la salut de Mou i Flo. I de pas emprenya la Federació Espanyola, ja que el Madrid la va acusar de fer uns controls antidòpings lamentables (en això tenen raó)
Quina serà la pròxima estrategema de la casa blanca? Acusa el Barça de matar a Kennedy?

PostData 1: Luís Enrique, l'entrenador del Barça B, plegarà a final de temporada. Tres anys després d'assumir el càrrec, va pujar l'equip a Segona A, el mantindrà fent una gran temporada i s'ha fet un noom en el futbol espanyol. El seu futur passa per primera divisió presumiblament Getafe o Sporting de Gijón. Gràcies Lucho

Esportclub: Obvietats

El cap de setmana esportiu té un nom aquí: això és... Esportclub

La lliga és blaugrana

Definitivament la lliga és blaugrana i només hi ha dos factors que ho puguin evitar. Ni Mourinho, ni Florentino ni el Madrid. O el Barça s'acomoda i pensa que ja està fet (impossible) o el col·lectiu arbitral. Ahir aquest grup de persones, amb Pérez Lasa com a portaveu, va donar falses esperances al madridisme. Ahir a Sevilla, el Barça va fer la millor primera part de tota la temporada. Va marcar dos gols (un legal de Bojan, si Bojan, i un de falta de Messi, anul·lat ves a saber tu perquè), va crear inmenses ocasions i va acular el Sevilla. Pérez Lasa, però va decidir convertir-se en el protagonista del partit. Es va posar al mig com el dijous en tots els atacs del Barça, no va parar el joc violent dels andalusos i va anul·lar un golàs de falta, que encara no sap perquè. A la segona, una llacuna defensiva va propiciar el gol de l'empat del Sevila. El Barça però no es va immutar i va seguir buscant el gol. Iniesta ho va tenir en una jugada estranya en els homes de Pep Guardiola: xut llunyà que es va estavellar al pal. Acostumats (massa) a veure com marquen anant fins a la cuina, veure xutar Iniesta, com el dia d'Stamford Bridge, ens va recordar que aquest Barça també pot fotre gardeles. En definitiva 1-1 final, i amb 5 punts més que el Madrid. El Barça ha ajornat l'alirón una jornada més. Un altra símptoma que el Barça ja té la lliga al sac: aquest matí ens hem despertat amb les declaracions que ha fet un tio de la COPE en nom del R.Madrid, acusant el Barça de tenir doctors implicats en operacions de dopatge. Els nervis són inaguantables a la casa blanca  I una reflexió final als pessimistes. Si us diuen a principi de temporada que aquestes alçades estaríem a 5 punts del Madrid, no firmarieu? L'Espanyol va tornar a guanyar i continua somiant amb el somni europeu. A segona victòria del filial del Barça en el derbi davant el Nàstic i derrota del Girona amb el Betis

Empanats

Que siguent el líder de l'ACB (Barça), guanyís al cuer de la classificació (Menorca), en els últims dos minuts del partit jugant fatal, que continuís comptant els partits per pallisses (Joventut dissabte a València) i que en dos minuts et deixís un partit que podríes haver guanyat (Manresa a Canàries) només té un nom: empanada

Ànims Surrà

Diumenge a la Plana, el Junior A del Círcol va aconseguir la victòria més important de la temporada, enfront el Premià. Després de 3 derrotes seguides que van deixar un regust molt amarg, els nanos d'Andreu Lladó i Jaume Lleal, es van treure de sobre els neguits i els complexos apareguts.
Va ser una victòria forjada en tres factors: l'orgull d'un equip amb molta fam de victòria, una defensa fèrria i contundent al darrere i un contraatac letal. Ahir van córrer molt, tant que en algunes fases del partit es feia díficil controlar les estadístiques. Van convertit el parquet en un autèntic tartan d'atletisme. Va ser una victòria del col·lectiu, de tot l'equip, que tant a la banqueta com a la pista ho van donar tot per treure el partit.
El partit va començar amb alternança a l'electrònic i amb victòria visitant al final del primer quart. Després del descans el Círcol va apretar la defensa i a partir d'aquí van sorgir els contraatacs letals. Al final del partit, victòria de 10 punts (75-65) i amb la grata sensació que fent les coses senzilles, amb humilitat i siguent una pinya, es pot guanyar a qualsevol
Tot i la victòria del col·lectiu s'ha de destacar la labor de dos homes: un l'Albert Reverté, autor de 30 punts (un 40% del total de l'equip) i de l'Andreu Maños que va caçar 16 rebots (11 defensius i 5 ofensius)
La festa però no va ser completa. Durant el partit el base Albert Surrà, el petit del clan Surrà (una família de bojos més perillosa que els Corleone) va patir una lesió molt dolorosa al dit. Esperem que la cosa no sigui molt greu i que ràpidament el tornemm a veure sobre una pista de bàsquet. Ànims Surrà i sort

Un fals vintage

Demà als amants del Vintage tenen una cita a la Plana. A les 19:00 hi haurà un Joventut- Círcol Catòlic, un clàssic del bàsquet català d'èpoques pretèrites. Abans en aquets partits saltaven espurnes i eren autèntics recitals tant a la Primera Divisió del Campionat de Catalunya com a la Primera Nacional, estatal. Durant ben bé 40 anys aquets dos equps portaven Badalona pel món. Recordem que el Círcol fins i tot va arribar a disputar una semifinal de la Copa Korac, l'any 78. La rivalitat s'accentua a més quan molts jugadors que van notrir el Joventut provenien dels catòlics: Des de Joaquim Costa fins a Andrés Jimenez  De fet el primer jugador americà de la Penya, Frank Costello, venia del Círcol. L'any 1983, el Círcol desapareix com a secció de bàsquet i cedeix la plaça ACB al Licor 43 de Sta Coloma. Un any després es refundaria com a equip destinat a l'educació a través de la cistella, gràcies a l'equip base i amb un Sèniors (masclí i femení), com a model final de tots els nanos. En definitiva el mirall on tots els petits que juguen al Círcol volen arribar
Demà doncs torna un clàssic a la Plana. Bé per ser sincers en realitat es juga un Joventut- Círcol de bàsquet femení, i no es juga evidentment a l'ACB, sino a la Segona Catalana. Però l'esperit d'aquells enfrontaments entre Joventut (poseu el patrocini que vulgueu) i Cotonifici (la marca que va fer més popular i més coneguda el Círcol), continua ben vigent, en totes les categories en què s'enfronten.
Veure les noies de Josan Garcia, (si són les de la foto) l'entrenador blanquiblau, és un gust per la vista. En certs moments veure el colíder de la Segona, és veure jugar al Barça de Pep Guardiola. A la direcció d'equip hem de destacar la Roser Riba, una espècie d'Andrés Iniesta o Xavi Hernandez, que amb les seves passades, fa de la porta enrere un art. Sota les cistelles, la potència i la presència de la capitana, Sònia Artime, la Carles Puyol de l'equip: tota entrega, tot múscul sota les cistelles. I al costat de la Sunny i de la Roser, la resta del conjunt, cada una important en el seu rol: la Maria Zambrano, la Iria Rodriguez, l'Anna Carpio, la Laura López... etc.
Amb humilitat, i fent-t'ho fàcil han passat de patir pel descens a ser una de les fermes destacades a pujar. Elles han fet del contraatac la seva arma letal. Una arma que es carrega des de la defensa i es dispara en els atacs que porten les bases. Potser us semblo molt parcial, però us juro que l'exageració no és en va.
Dema a les 19:00 els amants del vintage teniu una cita a la Plana: Joventut BBC- Circol
Una altra cita a la Plana. L'endemà diumenge, el Junior del Círcol us necessita. pares, mares, àmics, qui sigui. A les 10:45 doble enfrontament Círco-Premià. Els Júniors necessiten una victòria com el pa que megen i estan, espero, mentalitzats per aconseguir-la. Ha de ser una victòria per recuperar l'orgull ferit de l'equip. Nois si em llegiu això heu de saber que sou bons. Si us ho creieu podeu guanyar a qui sigui. Des de l'humilitat més absoluta i treballant tots junts ho podem fer.
I després si no en teniu prou podeu veure el Senior B enfrontar-se al premià. A les files del Círcol veureu jugar un mite de l'NBA. És Charles Barkley. El reconeixereu perquè s'ha emblanquit la pell, porta el 10 a l'esquena i es fa dir Jaume Lleal. Però que no us enganyi, és Barkley

Cultura popular

Qui diu que el futbol no és cultura? A la tornada dels vuitens de final de la Lliga de campions d'enguany hem trobat 4 mostres de cultura:

El xarlatà

Un dels personatges que sempre surten a les pel·lis de l'oest i que també era una tradició a l'Europa Medieval era el xarlatà: aquell paio que amb bones paraules et conquistava i et venia qualsevol producte, que havia de fer meravelles i que en realitat no valia per a res. Per què m'entengueu, el xarlatà era com els xinos d'abans. Doncs bé dimarts vam descubrir la cara oculta d'Arsene Wenger, l'entrenadorde l'Arsenal. Un home, fins aleshores, que s'havia caracteritzat per ser un model de bons modals, respectes i bones maneres que per a fi se li ha vist el llautó. No parlo de la compra de Cesc al Barça quan el nano tenia 15 anys. Parlo de com es va quedar a gust despatxant castanyes a l'àrbitre, Massimo Bussaca, als jugadors del Barça i a Guardiola. No es va deixar ningú. A més a la prèvia, va fer viatjar sense previ avís a Robbie Van Persie, el seu davanter de referència, a qui només 6 dies abans, el mateix Wenger havia descartat rotundament. El seu comportament li ha valgut un expedient de la UEFA, per conducta inapropiada. El xarlatà ha estat enxampat. Se li ha acabat el crèdit Monsier Wenger. Ara només falta baixa els fums al personatge de Mou i que aparegui la persona

L'home del sac

A Milà trigaran temps a oblidar l'aparició sorprenent de l'home del sac. El què havia de ser un simple entrebanc cap a les fites més inesperades s'ha convertit en un malson. Un malson que reparteix estopa a parts iguals: tant a l'Inter com al Milan. Aquest home però no segresta nens, sino il·lusions. Il·lusions per aixecar una Copa d'Europa. Aquest personatge, no és un home, és una plantilla sencera de jugadors que s'ha convertit sens dubte en la revel·lació del futbol europeu. És el Tottenham de Londres. Si a la fase prèvia ja va donar la sorpresa en posar a la corda fluixa, al vigent campió d'Europa, l'Inter, ahir es va carregar el Milan, el totpoderós Milan dels prejubilats que encara dónen corda i són líders a la Lliga italiana. Tot i que és veritat que ahir a Londres, els llombards, van estar a punt de capgirar la història. En tot cas el Tottenham segueix l'aventura europea a quarts i ja no té res a perdre

Calamars a la romana

A Donetz es va viure dimarts, una classe magistral de tapes espanyoles damunt d'un camp de futbol. El Shacktar de Dimitro Txigrinsky, la gran moto que es va menjar Guardiola, va cuinar calamars a la romana, on els jugadors de la Roma, van ser els improvisats ingredients. Van agafar uns calamars, ja molt tocats del partit d'anada, els van tallar les esperances en rodanxes, amb un golàs. Els van fregir amb ou, farina i un parell d'expulsions per rematar-ho. Van muntar el plat i van servir l'all-i-oli: un 3-0 històric que porta els ucraïnesos a jugar per primer cop uns quarts de final de la Copa d'Europa. I voilà

Cremà a l'infern de Gelserkirchen

Si hi ha un camp on l'afició realment anima i el converteix en un infern és el Schalke Arena de Gelserkirchen. Allà el València ho va poder viure en primera persona. La cosa, però, va començar bé pels valencianistes, ja que es van avançar amb un gol de Ricardo Costa. A partir d'aquí, però va començar l'autèntic infern. El València es va relaxar i els alemanys ho van aprofitar, empenyats pels seus aficionats. Farfan va capgirar el marcador. Quan el València es va despertar, la cremà particular ja era imparable. Quan van voler reaccionar, Farfan va establir el 3-1 definitiu. El València es va convertir en la fallera major de la mascletà de Gelserkirchen

Ja tenim 4 equips classificats pels quars de final de la Champions 2011: Barça, Shacktar, Tottenham i Schalke 04. La setmana que ve, els 4 restants

Un bany de quarts

Carta oberta al soci i seguidor del FC Barcelona

Estimat culé:

Ets l'hòstia. Des de fa tres anys el teu equip et demostra setmana rere setmana que mai dóna cap partit per perdut, que lluita cada pilota i que ha fet del futbol, quelcom més que art. Tot i això, tu pateixes. Ahir abans de començar el partit ja paties perquè pensaves que com que jugava Van Persie, a les files de l'Arsenal ja no passavem. Quan saps de sobre's que el perill de l'Arsenal és Cesc. Tot i que des del primer moment veies que el Barça controlava el partit, la possessió i el joc tu paties per si en un contraatac venia el gol. Vas veure una meravella de gol de messi que obria el camí de quarts, però en comptes d'alegrar-te pensaves que amb un 1-1 estàvem al carrer. Vas patir en veure com Busquets es ficava la pilota en pròpia porteria i evidentment vas pensar "ja està, ja l'he cagat". Tot i que Cesc va estar anul·lat, que l'Arsenal no va xutar mai a porta i que jugava amb 10 per expulsió del temut Van Persie (rigurosa però reglament amb mà era la segona groga), paties perquè no arribava el segon. I va arribar gràcies a Xavi i a un sublim Andrés Iniesta. Però tu paties. Paties perquè en molts u contra u el Barça no la ficava a la porteria d'Almunia, que va sortir per lesió del porter titular Szczesny. Paties tot i veient l'extraordinària feina de Mascherano (quin gran fitxatge), Abidal (ara si nano que justifiques la calerada que vam pagar per tu) i Busquets (Busisolutions), els rondos gegants. La teva frase preferida d'ahir segurament era "menys mariconades i més ficar-la a gol que encara ens la fotran". Amb el gol de penal de Messi tampoc et vas quedar tranquil. "Si ens en foten un ja estem al carrer". I segurament vas justificar el teu patiment quan Mascherano, reconvertit en Sant, aquests dies va salvar al Barça d'una eliminació injusta. Segurament aquest patiment va fer que ahir fessis una cosa molt lletja: xiular a Cesc quan va ser canviat. Després ets el primer que demanes el seu fitxatge. En què quedem. Fins que no va xiular el senyor Bussaca el final del partit no vas parar de patir. I si, després vas poder sopar tan tranquilament, mentre pesaves a qui voldries pels quarts. "Ui els ucraïnesos aquests no que allà fot fred, jugar a València no fa Champions, el Tottenham ni en pintura, i el Madrid, a la final com sigui", vas pensar. Tant de patiment no et va fer veure en cap moment el recital, el bany que ahir els homes del Gurú Pep Guardiola van exhibir damunt de la gespa del Camp Nou davant d'un Arsenal decepcionant. Renuncio a saber perquè ets així. Només ser que mai canviaràs.
Firmat:
Un psiquiatra frustrat

Postdata: Aquest Mascherano és molt gran com a futbolista i parlant. Avui ha dit el que molts jugadors pensen, per respecte i per això de quedar bé: "El Barça nunca gana por sus pases, juego, goles, posesión...Siempre por el árbitro. Koscielny, gol en Londres de eso no hablan". Pim pam pum

L'hora del Camp Nou

Perquè és important que la gent vingui? 
Perquè al final nosaltres juguem per la gent. 
Nosaltres aquí fem la feina per la gent. I fer-la amb la gent, a l'Estadi, és més divertit, és millor, és més maco. Tant de bo ens puguin recolzar en els moments sobretot complicats que segur que vindran
Pep Guardiola, Paraula de Pep, TV3, 26-5-2009

Aquesta frase la va pronunciar l'entrenador del Barça en una roda de prensa prèvia al Barça-Olympique de Lió, tornada de vuitens de la Champions 08-09. En aquella tesitura el Barça havia empatat a 1. Guardiola demanava el suport de la sempre freda afició del Camp Nou per superar l'eliminatòria. Al final tothom sap com va acabar aquell magnífic any pel barcelonisme. És que a la genmt del Camp Nou li costava, i encaraq li costa, anar a l'Estadi a animar unànimament el seu equip. Se l'ha d'incitar en els moments claus de la temporada. Quan el camí és més costerut, el soci culé és capaç de convertir el Camp Nou en un infern. Però necessita un impuls. No va sortir bé el dia de les semis de l'Inter de l'any passat. Avui, a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, el Barça tornarà a necessitar del millor Camp Nou per superar l'Arsenal. El Gurú Guardiola va tornar a enviar ahir un missatge clar a l'aficionat número 12. L'Arsenal ja pot venir amb tot el què vulgui, Arsène Wenger, l'entrenador gunner, la versió 2.0 del conte de Per i el Llop, ja pot fer tot el què vulgui, que el "Camp Nou ens portarà a vuitens". L'equip és prou capaç futbolísticament de superar l'eliminatòria. De fet amb un gol en té prou. La feina més important, però l'ha de fer la gent del Camp Nou. Ha de convertir l'Estadi en un santuari blaugrana, on qui el vol profenar ha d'estar acollonit. Només així el Barça arribarà a quarts, i qui sap sia Wembley. L'equip en aquests tres anys màgics ha donat mostres sobrades d'alegria i bon futbol. Ara l'equip demana a l'afició un favor: que animi com mai. Avui l'Arsenal caurà si tot el Camp Nou porta en volandes el seu equip. Durant 90 minuts els 90000 espectadors també jugaran. I per si voleu alguna mostra més de respecte cap a l'afició i de la necessitat que recolzi l'equip el Gurú, un dia va dir això

És l'hora del Camp Nou. Jo crec que al Camp Nou, ara li toca. Li toca fer la seva tasca. Nosaltres no podem guanyar, ni ser campions [...] sense ells. Els títols passsen pel Camp Nou
Pep Guardiola, Paraula de Pep, TV3, 26-5-2009

Paraula de Pep, us lloem senyor

Esportclub: Festival carnavalero esportiu

L'anàlisi dle cap de setmana esportiu té un nom aquí. això és... Esportclub

La Rua dels Campions

El Camp Nou va ser l'escenari de la Rua dels Campions, una gran comparsa de disfresses en què el Barça va fer la seva feina, va guanyar, i continua a 7 punts del Madrid. Guardiola es va disfressar de mal pacient, que s'escapa de l'hospital per veure el seu equip de futbol. El Saragossa es va disfressar de Milan, i es va tancar al darrere per no deixar que el Barça passés el mur defensiu. Keita es va convertir en Keite, una versió de Messi en negre, i va decidir el partit i deixa la Lliga una mica més a prop. Doblas, el porter aragonès es va disfressar d'internacional, una cosa habitual, en tots els porters que juguen contra el Barça. Fan un partidàs i després amb el Madrid, fan el préssec. En tot cas a la Rua dels Campions, disfresses i de premi una lliga cada cop més culé. L'Espanyol segueix en caiguda lliure i torna a perdre, ara amb el Llevant. El Madrid, estranyament va fer una molt bona primera part. A la segona, les coses van tornar a la normalitat. Al final 1-3 davant el Ràcing i continua pensant en l'impossible

Quaresma basquetbolística

A Manresa es va avançar la quaresma, ja sabeu els 40 dies d'abstinència de menjar. Ahir al Nou Congost es va viure un rècord: el d'anotació total més baixa en un partit en format ACB. Un 49-48 pauperrim davant d'Alacant, que, allunya els catalans de la zona calenta de la classificació. Més quaresma. Aquest cop a Fuenlabrada. Després de 22 victòries seguides, el Barça va decidir perdre, en un partit on es va despertar massa tard. Qui no aixeca el cap és la Penya que no aixeca cap i tot i l'ambient enrerit a la casa blanca va caure davant el Madrid de 18

L'enterrament de la sardina

Segona derrota consecutiva del Sènior del Círcol, aquest cop a la Plana, davant el Masnou, l'autèntica bèstia negre de la temporada. Estem segurs que aquesta derrota és el punt d'inflexió a la temporada, que farà que l'equip torni a la senda de la victòria. El Círcol ja ha enterrat la sardina. Comença la festa. Més sardines enterrades. La del Ciudad Real d'handbol en el seu objectiu d'aconseguir la lliga. El què havia de ser un cara a cara entre els manxecs i el Barça, es pot haver trencat per la derrota sorprenent dels castellans a la pista del Ciudad Real. Per cert a la jornada final de la Champions, el Bará va vèncer al Vejlie a domicili (27-30)

Mama, jo de gran vull ser metge

Que el Barça és més que un club és facilment constatable: la significació que té amb Catalunya, unes seccions exitoses, deficitàries, però exitoses, fets que passen l'estrictament esportiu (el segrest de Quini) i episodis mèdics. L'hèrnia de Pep Guardiola, només fa créixer un historial de casos mèdics que podrien constituïr perfectament una assignatura universitària (Medicina blaugrana I i II) o un capítol d'"A cor obert". Repassem-ho i que em perdonin tots els que estudieu medicina (en especial les amigues Laura López i Laura Soldevila)
L'any 55, la tuberculosi podia haver acabat en la història del Barça i del Camp Nou. Ladislao Kubala, el millor jugador del món aquells temps, un home que va fer petit el camp de Les Corts i va fer edificar el Camp Nou, va patir un episodi de tuberculosi que va estar a punt de costar-li la vida. Durant mig any va ser tractat en un sanatori del Vallès per recuperar-se. Per sort es va recuperar, en una època on la tuberculosi feia molt estralls a occident. No cal que us parli del què passava i passa al Tercer Món.
L'any 83 no va ser un bon any per a Diego Armando Maradona. Va fitxar pel Barça, l'any 81, com a gran promesa i futur referent del futbol mundial. Aquell 83, el defensa de l'Athlètic de Bilbao Goicochea li trenca tot el que es pot trencar d'un genoll, amb una entrada terrorífica. Goicoches, per cert, l'any següent, es carregaria els genolls de Bernd Schuster. A més pateix una hepatitis que el deixa KO. Ja no tornaria a ser el mateix. A més tots sabem que després d'aquest fet, Maradona no ha tractat massa bé el seu fetge. Va filtrejar amb l'alcohol i va visitar diversos oasis en busca de material que proporcionaven certs camells italians. I no precisament aquells camells amb gepes del desert. però això ja és una altra història.
Els entrenadors blaugranes tampoc s'escapen de problemes mèdics. A mitjans dels 80 Luís Aragonés, pateix una crisi d'ansietat fruït de les tensions amb els seus jugadors i que deriven amb el famós Motí de l'Hespèria (els jugadors demanen la dimissió del president Nuñez i de tot el què faci pudor a nuñisme. No ho aconsegueixen i el "pecident" es carrega tot l'equip i fitx a Johan Cruyff. Es gesta el Dream Team)
En plena voràgine del Dream Team, el cor de Johan Cruyff va estar a punt de petar. El tabac, que ja havia matat al seu pare, va estar a punt d'acabar amb la vida del Profeta i d'un dels millors equips de la història del futbol
I ara l'hèrnia de Guardiola. Ves a saber la causa. Segurament la seva passió i el fet que el Pep es desviu pel futbol l'hi ha passat factura.
Amb tot aquest historial, no us extranyi que un dia els vostres fills us diguin: "Papa/mama jo de gran vull ser metge per curar el Messi"

PostData 1: El Barça-Saragossa, previ al partidàs de l'Arsenal ve precedit, a part de l'hèrnia de Pep, per la iniciativa de la directiva d'omplir la llotja de només dones, coincidint amb el dia de la Dona. Una reflexió de tres lletres: CAL?

PostData 2: Als que pensen que amb el 7-0 del Madrid al Màlaga, els blancs tornen a fer por, una frase: "El partit més important per nosaltres és el de diumenge amb l'Osasuna. Hem vingut al Bernabeu a passar el tràmit" Manuel pellegrini, entrenador del Màlaga. Patapam Per cert segons ha avançat un periodista de la SER, van intentar agredir Mourinho a l'aeroport de La Corunya. El fet és lamentablñe, però que consti que ja el van avisar que si el portuguès seguia rajant de tothom pendria mal. Li ha anat de poc

PostData 3: Més futbol, aquest cas aeri. Ja tenim definits els quarts de final de l'Eurolliga. Barça-Panathinaikos, Caja Laboral - Maccabi, Olympiakos-Montepaschi - i Madrid -València. L'ACB es garanteix un representant a la F4 del Sant Jordi. Tongo? Això deuen pensar els grecs. Per cert, després del lamentable partit que va fer ahir el Madrid on va caure de 18 davant Montepaschi, Ettore Messina ha presentat la dimissió. Demà, en el partit davant la Penya s'asseurà a la banqueta, Clyford Luyk

Escac i mat

Una meravllosa partida d'escacs sobre un tapís verd inmens. És el resum del València-Barça jugat ahir a Mestalla. Una partida que va començar abans i tot del xiulet inicial. Dues alineacions sorprenents. Sobretot la de Pep Guardiola, que va improvisar un 3-4-3 a l'estil Johan Cruyff. El matx va començar amb domini valencianista als deu primers minuts en què les peces taronges van pressionar la sortida de pilota culé. Quan la pólvora ja no va donar per més els peons blaugranes van sortir a l'atac. Va ser desbordant. El porter txe Guaita va fer un autèntic recital. Tant que fins i tot per moments va treure de polleguera al millor jugador del món. El BArça arribava, defensava com mai (què grans ahir Busquet Piqué i Mascherano), però faltava el gol. A la segona part Kasparov Guardiola va fer un altre moviment de fitxes: va sortir a jugar l'alfil Pedro. I ara si després de 75 minuts en taules, el millor jugador del món, el rei blaugrana va marcar. Escac i mat. Victòria, tres punts claus i a 10 del Madrid. El Barça ahir va sentenciar la Lliga. M10/3-B10. Messi va donar els 3 punts per posar el Barça a 10 del Madrid. Escac i mat. La lliga arrenca el vol cap a Barcelona

PostData: Ahir Pep Guardiola va passar la pitjor estona dins d'una banqueta. I no va ser pel joc del Barça. La lumbàlgia el va deixar clavat. Tant que ahir a la nit va ser ingressat a un hospital, on se li ha detectat una hèrnia discal. Molts ànims Guru i recuperat aviat. Una altra comparació Cruyff-Guardiola. Tots dos van passar per l'hospital. Un, Johan, per un infart, l'altre, Pep, per una hèrnia. Tenim sort que hi ha dos bons lloctinents a la banqueta: Reixac i Tito

Txe que torna lo Villa

Avui a les 22:00 (TV3), des de les 21:00 a Rac1 el Barça afronta el partit més important de la temporada. Important perquè pot deixar el Madrid a 10 punts i perquè avui visita un camp hostil. Un partit que es preveu molt complicat. El rival sens dubte no ho posarà fàcil. És una de les poques pedres a la sabata del Gurú Pep Guardiola. Efectivament, el rival d'avui, el València i Mestalla el seu estadi se li resisteix a aquest Barça de llegenda. Amb el Pep a la banqueta mai ha guanyat, és més sempre ha patit molt. Ara però el Barcelona té a les seves files un dels perquès d'aquest últim mur que separa el Barça a la pefecció. És David Villa, el fins aquest any davanter valencianista que ara està al Camp Nou. Tot i això, el València practica un joc semblant al del Barça, i la tercera posició a la Lliga ho demostra. El seu joc de la mà de Mata o Pablo Hernández és elèctri, vibrant però molt anàrquic. El partit d'avui ve precedit per tres noms: Pep Guardiols, David Villa i David Navarro. El tècnic culé és humà i ho va demostrar ahir quan la lumbàlgia el va deixar KO. Avui viatja infiltradíssim i amb més agulles clavades que un faquir. El davanter asturià per la seva banda, ha iniciat avui una marató pel nord d'Espanya. Al matí estava a Astúries en un judici contra el seu representant per temes de calers. En acabar, vol xàrter i cap a València on avui es retrobarà amb la seva antiga afició. Si normalment Mestalla, és un camp hostil pel Barça, veure el seu davanter estrella vestit de blaugrana encabritarà més l'afició che. Que es prepari, perquè la xiulada serà històrica. A les files valencianistes destaca el tercer protagonista. Es diu David Navarro i és famós per emular dins un terreny de joc a Mike Tyson i Mr Bean junts. És un destraler nat, que no dubta a fotre mastegots al primer que passa. L'últim exemple el llavi partit del davanter de l'Athlètic de Bilbao Javi Martínez. A més per si no en té prou simula una lesió inexistent. Compte Leo, perquè ja saps com les gasta. L'any passat Navarro, capità taronja, va trigar 12 segons a ensenyar-te les credencials
Avui Valància Barça, el retorn de Villa. "Txe que torna lo Villa "