dilluns, 30 de juny del 2014

Extreme Marquez

Entre el Mundial de futbol i el Mundial de Motos, aquest cap de setmana Barcelona s'ha vestit amb pantalons pirates i s'ha calçat l'skate o les BMX. I és que al Parc del Fòrum s'ha celebrat l'Extreme Barcelona, una exhibició internacional de 8 esports en 15 modalitats, on l'skate, la BMX o els patins llueixen per donar espectaculars salts, voltes, giragonces i trucs que han fet xalar als aficionats als esports extrems de catalunya i que és un substitut als X Games que es van celebrar l'any passat, però que l'organització va decidir no celebrar-los aquest any.
Extreme a Barcelona i extreme al Mundial de futbol. Després de la jornada de descans de divendres comencen les rondes del KO. I KO no em refereixo a l'estat anímic de l'uruguaià Luís Suarez després de la mossegada a Chielini que l'ha fet expuldar del Mundial i del futbol durant 4 mesos. Han començat ja els vuitens de final de Brasil 2014, camí de la Copa Mundial. Amb les grans Anglaterra, Espanya o Itàlia fora a les primeres de canvi, el Brasil de Neymar va superar a la Xile d'Alexis Sánches i Claudio Bravo a la tanda de penals i patint com vedells (l'ombra d'un nou Maracanazo va planar dissabte a Marineirao); Uruguai, sense mossegades conegudes va perdre amb Colòmbia, per gust i plaer de Shakira i per desgrat del conjunt Charrua que va acusar molt la baixa de Suàrez; Holanda va superar a Mèxic remuntant en 5 minuts (a més hi ha una doble mala notícia per Mèxic i l'Espanyol: Hèctor Moreno, el jugador perico es va fracturar la tíbia) ii Costa Rica fer el mateix amb Grècia a la tanda de penals. Avui i demà es completarà el quadre de quarts de final. Per cert, un apunt de futbol gironí, ja que el Girona i el Llagostera han firmat un acord per compartir l'Estadi de Montilivi per l'aventura del Llagostera a Segona.
Notícies del bàsquet. A l'espera de la renovació (o no) del tècnic del Barça Xavi Pascual, i del possible adeu del tècnic madridista Pablo Laso, sembla que Pau Gasol, que demà serà agent lliure, com LeBron James o Dwayne Wade podria convertir-se en nou jugador dels Knicks de Nova York, equip presidit de Phil Jackson, l'entrenador que als LA Lakers el va convertir en campió de l'NBA.
A la Catedral del motociclisme, a Assen, a Holanda, i amb la pluja de protagonista hem viscut una nova cursa del Mundial de Motos, en la tradicional cita del dissabte. Holanda és l'únic GP que es fa en dissabte. A MotoGP, Marc Màrquez va tornar a fer de les seves. I ni la pluja que va fer que es produissin canvis de moto al box, va impedir que el cerverí sumés el 8/8. Això significa igualar el rècord de victòries consecutives del mite italià Giacomo Agostino de 1974  S'acaben els adjectius per definir el que fa la criatura. A Moto3 victòria de l'altre Màrquez, Àlex per davant d'Àlex Rins. I a Moto2, vicòria del britànic Anthony West amb Maverick Viñales segon. Pròxima cita, d'aquí 15 dies a Alemanaya.
Finalment el cap de setmana el completa la primera setmana a Wimbledon, en el Grand Slam sobre herba al All England Club de Londres. Els quatre grans del tennis, Novak Djokov, Rafa Nadal, Roger Federer i el defensor dle títol Andy Murray segueixen en competició després de 7 dies, on la pluja va començar a fer la guitza al dissabte. També segueix en competició l'olotí Tommy Robredo, l'únic català supervivent.
Divendres es va sortejar la fase de grups de la Champions d'handbol on el Barça es ccreuarà amb el flensburg, l'actual campió d'Europa, que el va eliminar a les semis de la F4 de Colònia.
I a Chamonix (França), un altre crac català, Kilian Jornet, el millor esquiador i corredor de muntanya del món ha tornat a guanyar la Copa del Món d'Skyrunning, en vèncer a la Marató del Montblanc. I Laura Orgués ha fet el mateix en categoria femeniba
Neymar extreme, Màrquez extreme (els 2), motos extrem, pluja extrema, Barcelona Extreme, esport extrem, Jornet Extreme... esport a dojo, també a finals de juny i quan la temporada s'ha acabat... per alguns

divendres, 27 de juny del 2014

El polonès defenestrat i el blanc trencat

Després de 10 mesos de bàsquet, d'un calendari excessivament carregat de partis (dijous/divendres Europa i cap de setmana Lliga), ahir es va acabar la temporada basquetbolística al Palau Blaugrana. I això significa que el Barça va guanyar l'ACB al quart partit. Els blaugranes van trencar l'hegemonia estatal blanca. Supercopa blanca, guanyant als blaugranes, Copa del Rei blanca, superant els blaugranes, semis F4 Eurolliga blanca amb ridicul blaugrana. La Lliga però va ser blaugrana a casa, al quart partit.
Va ser un partit molt dur fisicament, tant perquè els dos equips ja no podien dir ni fava, i perquè el Madrid va sortir molt dur per forçar el cinquè partit. Tot i així, el Barça va dominar en tot moment al marcador, gràcies a Navarro, Tomic i al ritme de Marcelinho Huertas a la direcció de joc. I va tenir moments de trencament.
Però ni amb un Rudy Fernàndez ranquejant del turmell, ni amb un Felipe Reyes trencat ni amb un Pablo Laso desqualificat, des del tercer període en una imatge grotesca i impròpia del tècnic blanc, que pot ser l'epitafi de la seva carrera a la banqueta blanca, el Madrid va donar el braç a tòrcer i el Barça va haver de suar sang per alçar un títol que significa trencar l'hegemonia estatal blanca i de pas derrotar a l'etern rival, en una final, en aquets cas a 5 partits (a 4 finalment, però final al cap i a la fí) aquesta temporada. De fet, des de la desqualificació de Laso fins a manca de 3 minuts perl final, parcial de 15-23 pels blancs
Va ser un partit llarguíssim, amb molta tensió fregant les tècniques i llançant molts tirs llires. Amb uns àrbitres que van deixar molt de desitjar pel què significava el partit. Molt mal arbitratge.
Una final emocionant, de bàsquet més o menys pobre, però una final, tot un Clàssic on el Barça, tot i complicar-se la vida al final del matx, va ser esperonat per un Palau a rebentar malgrat que l'hora era indescent sent dia laborable (19:15 de la tarda, coses de la teles). El Palau va jugar el seu partit i en l'hora dels valents i clavat als 73 punts, la igualtat va imperar fins en l'últim moment, quan Maciej Lampe, jugador detestat i defenestrat per tots va decidir la final a manca de 21 segons amb un triple, els únics tres punts que va fotre en tot el partit, una espècie de Belletti a París 2006, versió 6'75. Àlex Abrines va claudicar la Lliga amb dos tirs llires finals.
3, 2, 1... final. 1-3 i Lliga Blaugrana i final de temporada. Al setembre, la pilota taronja tornarà a rodar ja en versió Mundial Espanya 2014. Abans però s'haurà de celebrar que el Barça és campió de la Lliga Endesa 2013-2014. Qui ens ho havia de dir

PostMundial: La Portugal de Cristiano Ronaldo eliminada del Mundial en detriment d'Alemanya i dels EUA, classificats a vuitens. Bèlgica i Algèria, també es van classificar per les rondes del KO

dijous, 26 de juny del 2014

Qui ens ho havia de dir?

"El Barça de bàsquet pot ser campió de Lliga el 26 de juny". Si aquesta sentència s'hagués fet al 26 de febrer, més d'un s'hauria rigut de qui l'hagués dit. Aquesta frase al febrer, l'hauria pogut dir Sandro Rey, després que el Secretari Tècnic de la secció, Joan Creus, truqués perquè algú li digués alguna cosa bona.
Al febrer, el Madrid havia guanyat ja Supercopa i Copa del Rei a la final davante l Barça. Era un Barça qüestionadíssim, on el lloc de Xavi Pascual trontollava d'allò més; i Navarro semblava que estava acabat. Era un Madrid imperial que no perdia cap partit i el seu joc exel·lia.
Però tot allò era. Avui, la realitat ha canviat. I si, efectivament, el Barça a 26 de juny de 2014, avui, pot guanyar la Lliga ACB, a casa i davant el Madrid.
Els catalans guanyen l'eliminatòria final de l'ACB per 2-1, gràcies a l'exhibició col·lectiva de dimarts passat. Avui, a la mateixa bathora, i al mateix batcanal (19:15, des de les 19:00 a Rac1), el Barça té el primer match ball per sentenciar la Lliga.
La pressió passa al Madrid. Ha de guanyar com sigui, a casa de l'etern rival i davant d'una afició que no és la del Camp Nou ni de lluny. Quan els Dracs i Sang Culé es posen a cridar, el Santuari Blaugrana és un infern pel rival.
Paradoxalment, l'hora del partit (19:15) d'un dia laborable pot ajudar al Madrid. Si el palau Blaugrana s'aconsegueix omplir com estava el dimarts passat de Sant Joan, el Barça ha de fer un monument a la porta del Palau a l'afició.
El Barça ha de ser com dimarts un equip. No se li pot exigir l'eficàcia i l'encert de dimatrts, perquè serà complicat, el Madrid ha d'apretar línies i partits rodons com el de dimarts no en surten dos de consecutius.
Si es vol aixecar la LLiga a casa, davant de l'afició i trencar l'hegemonia estatal blanca, s'haurà de treballar. El Madrid no ho posarà fàcil. No ho ha de posar si vol la Lliga. Si vol tornar a Madrid, en un cinquè i definitiu partit.
Avui, el Barça pot guanayr la Lliga a casa i davant el Madrid. Qui ens ho havia de dir al febrer

PostMundial: L'Argentina de Leo Messi i França passen com a primeres de grup als vuitens de final després de concloure les seves respectives fases de grup guanyant a Nigèria (amb 2 gols de Messi, el segon una meravella de falta) i empatant amb Equador, respectivament

PostData: El Barça ha confirmat el fitxatge del segon porter per la temporada: el xilè Claudio Bravo, provinent de la R. Societat. Es disputarà la titularitat a la meta dle Camp Nou amb Marc andre Ter Stegen. Bravo ha costat 12 M €

dimecres, 25 de juny del 2014

3, 2-1... Equip

Victòria del Barça en el tercer partit del Play off final ACB. En conseqüència, els catalans s'avancen 2-1, amb factor pista a favor i amb el primer match ball per conquerir l'ACB.
Per entendre què va fer el Barça per guanyar fent un recital, ens hem de basar en el que no ha fet durant tota la temporada: joc d'equip. El Barça va ser un equip. Tot en un per un repte. Aquí ja no va destacar ni navarro, ni Nachbar ni Dorsey. L'equip es va conjurar per fer del Palau un mur inexpugnable. I el Madrid s'hi va fotre de cap.
Sumeu-li que a més ahir el Barça la veia com una piscina. Anotant 52 punts a la primera part, amb un 57% en triples. (16/28, rècord de la història de la competició en els Play off final)
El Barça va fer un partit perfecte en el moment que se'l necessitava que el fes. Un partit rodó. Una victòria d'equip. 104 punts de valoració total, 6 jugadors passant dels 10 punts. Una victòria coral, amb tota una afició al darrere empenyent com pocs. El Palau de les grans ocasions. El factor Palau va actuar en la millor consonància per sumar el 2 punt de l'eliminatòria.
Equip, i constància. El que se li reclama sempre a aquest irregular Barça el vam trobar ahir. Amb el 31-20 del final del primer quart, els catalans van seguir apretant l'accelerador i no es va deixar anar fins al final dle partit, amb un +22 de renda màxima
La festa de Sant Joan es va acabar al Palau Blaugrana amb una exhibició de bàsquet. Una exhibició del Barça a la final de l'ACB. 2-1 i dijous sant tornem-hi. Primer match ball, a casa. LA Lliga es pot aixecar a casa i acabar amb l'hegemonia estatal dels merengues aquest curs.
Això es farà si aquest Barça torna a ser un equip com ahir. 1,2,3... Equip


PostMundial: La jornada d'ahir del Mundial Brasil 2014 ens deixa l'eliminació d'Itàlia, que se suma a la d'Anglaterra. En el grup de la mort, Costa Rica i Uruguai segueixen endavant carregant-se als cocos. L'eliminació italiana ha significat la dimissió dels seleccionador Cesare Prandelli. La imatge però és la mossegada que va donar Luis Suarez a Giorgio Chiellini

dimarts, 24 de juny del 2014

Coca ACB

Amb el regust de la coca encara, o alguns encara amb la menja a la gola a mig païr, la Festivitat de Sant Joan té avui, un colofó final en forma de final ACB al Palau Blaugrana. Avui a les 19:15, a Rac1 la Lliga es comença a decidir a casa del Barcelona. Mínim, la final de bàsquet es decidirà en dos partits. Barça i Madrid, arriben a la cita del palau, al tercer partit del Plly Off amb empat a 1 a l'eliminatòria, i amb sensacions diverses, depenent de quin cantó de la moneda mires la final.
Si ens refiem de com va anar el primer partit, el soci culé ha de ser optimista i pensar perquè no guanyar dos cops al Madrid a casa. Total, si ja van guanyar  un partit a casa del Madrid. Si ho mirem a l'òptica  del segon partit, el Madrid va dominar clarament al Barcelona i a la mínima que apreten s'acaba la història. El Madrid és més regular que aqust Barça volàtil i inestable.
La realitat però és que poc importa el passat més recent i l'1-1 en què arriba aquesta eliminatòria que avui Sant Joan gastarà una nova traca. Amb l'importantíssim facor Palau a favor, almenys fins dijous, el Barça sortirà molt motivat de cara a destronar el Madrid i aprofitar l'aventatge del factor camp recuperat des del primer partit a la capital del reyno.
El Madrid però ja sap que és guanyar al Palau Blaugrana. Hi enten poc de pressió i de xiulades. S'han trobat tants cops que al final qui la foti més cops a dins decidirà el guanyador. El públic és un factor important però no decisiu.
Tot esperant que Navarro estigui bé i que sigui secundat per algun altre dels seus companys, un Madrid més compacte i més d'equip, amb homes com Chacho, Rudy, Mirotic o l'imponent Salah Mejri, voldrà assaltar al Palau.
L'espectacle de les finals ACB es traslladen a Barcelona, en dia festiu, dia de petards i coca. Sant Joan amb ACB, la millor combinació per cmençar l'estiu. Aquesta tarda tercer partit Play Off final ACB al Palau. Barça - Madrid. Sant Joan, dia de coques: de llardons, de fruita i avui d'ACB. Bon profit

PostMundial: La selecció espanyola marxa de Brasil 2014 amb una victòria contra Austràlia i amb la sensació que la renovació de l'equip nacional serà al mateix nivell de brutalitat que al Barça. Casillas, Villa Xavi i Xabi Alonso pinta que diran adeu a la Roja. Ja veurem si també Vicente Del Bosque

dilluns, 23 de juny del 2014

Petards de plata

Sant Joan es va avançar dissabte, en un petit poble del Gironès. Els petards i la festa es van avançar a la Plaça Catalunya d'aquest poblet que ha viscut 6 ascensos en 10 anys: de Territorial a la categoria de plata. I és que el Llagostera és nou equip de Segona A en derrotar al Nàstic 3-1 al partit de tornada del PlayOff final. A la pròrroga, amb 2-1 i després d'un partidàs de futbol, Nuhaa va fer el gol més important de la seva carrera: el que va donar l'ascens a Segona A. L'endemà el L'Hospitalet va perdre amb el Leganés la seva eliminatòria. Per tant l'any que ve tindrem equips catalans a la divisió de plata del futbol espanyol: Barça B, Sabadell, Girona i Llagostera.
Les noies del Barça van guanyar la Copa de la Reina de futbol a Ceuta als penals i completen una gran temporada on, també han guanyat la Lliga i han arribat als quarts de final de la Champions on van caure amb el campió Wofsburg. Moltes felicitats a Llagostera i les fèmines blaugranes per l'èxit del cap de setmana. Per cert el Còrdova del tècnic català Albert Ferrer és el tercer equip que puja a Primera després de derrotar al Las Palmas al Play Off final. Ahir a Canàries, es va viure un esparpent  El partit es va suspendre a falta d'un minut pel final i 1-1 (amb els andalusos a Primera) per invasió de públic al camp i una batalla campal. 
Del cap de setmana mundialista, destaquem l'eliminació d'Anglaterra després de la derrota d'Itàilia amb Costa Rica, combinada amb la derrota anglesa dijous amb Uruguai; la golejada de França a Suïssa (5-2); el golàs de Leo Messi en l'ultim minut per donar la victòria a l'Argentina davant Iran; l'empat a 2 entre Alemanya i Ghana, en un altre duel fratricida dels germans Boateng (un a cada bàndol).
En bàsquet, el Madrid va igualar a 1 el Play Off final pel títol de l'ACB en derrotar al Barça, dissabte a Madrid en un duel sempre dominat pels blancs des del salt inicial que van marxar ràpidament de l'electrònic.
I va saltar la sorpresa al GP d'Àustria de F1, prova que torna al calendari mundialista 11 anys després. Va haver doblet a les dues primeres places de la pole position, però no van ser ni pels Mercedes ni pels Red Bull, que corrien literalment a casa, al Red Bull Ring. Els Williams, amb motor Mercedes, de Felipe Massa i el finlandès Valtteri Bottas van ocupar les dos places de privilegi a l'arrencada del GP. A la cursa, va passar el de sempre. Doblet de Mercedes amb Nico Rosberg primer i Lewis Hamilton segon. Desastre a Red Bull. Sebastian Vettel, el campió del món es va retirar. 
I així hem viscut un nou cap de setmana previ a Sant Joan on els petards s'han avançat a Llagostera per celebrar l'èxit d'un poblet de 7.000 habitants que ja és de plata.

divendres, 20 de juny del 2014

3R en blau i grana

Des de petit, ens han volgut inculcar que és molt important el reciclatge per cuidar del medi ambient i l'ecologia. Recordeu allò de les 3R (Reduir-reciclar-reutilitzar)? Doncs a Can Barça sembla que s'estan posant el dia amb les 3R (reciclar-renovar-revolució). Això si. Com sempre, a la casa blaugrana van un any tard, per variar.
Més que renovació però a Can Barça sembla que hi ha una diàspora. Al Camp Nou ho fem tot "a lo grande, grande" que diria Gay de Liébana (el real i el de Crackòvia).
Luís Enrique és el gran reciclador, renovador i revolucionador del Barcelonisme. Ell ha agafat una bossa gegant d'escombraries, ha agafat i agafarà encara més allò que vol reciclar i renovar i ho tirarà a la bassa de la retirada (Puyol), de l'espantada (Valdés), de Qatar) (Xavi) o Londres (Cesc) i ves a saber (Alexis? Pedro?, Alves?). En la seva renovació, la gran diàspora del barcelonisme hi entren Marc André Ter Stegen i Claudio Bravo com a porters (m'agradaria saber si Luís Enrique també reciclarà a Jordi Masp, el porter del fílial que té fitxa del primer equip i que pinta que farà un Oier, és a dir, cobrar sense fer res, el somni americà, vaja), Ivan Rakitic, Gerard Deulofeu i Rafinha (via cessió). Es busca un davanter per reforçar l'equip. Marco Reus, Arturo Vidal...? Qui serà
La gran tasca de Luís Enrique però serà la de retornar la il·lusió al culé. Amb el seu discurs ja ha començat, però el que compta serà el seu futbol. El culé és exigent i ell sap més que ningú que no en deixa passar ni una.
Amb la selecció espanyola eliminada del mundial, el barcelonisme ja gira en mode temporada 2014-2015. Brasil 2014 ja no és un substitutiu. Les decisions s'han de prendre ja. El culé vol carnassa per renovar la il·lusió i tornar a creure que el seu Barça torna a ser el millor equip del món.
Les 3R (Reciclar-Renovar-Revolucionar), les 3 Claus, per reil·lusionar, per recuperar el pols al Barça i de pas a la selecció espanyola, que diuen que des de Madrid que ja no és la mateixa perquè el Barça no ha estat el mateix. No deuen recordar que els campions d'Europa Ramos i Casillas i els de Lliga Koke i Diego Costa també són de la selecció.
A la Capital del Reyno també caldria 3R per tornar-los la cordura a la Central Lechera (Reduir-Reciclar-Retranquilitzar-se).

PostMundial: Uruguai va guanyar a Anglaterra en la segona jornada del Grup D del Mundial, en el matx més interessant de la jornada

PostData: El Barça de bàsquet suma el primer punt de la final ACB a domicili, a casa del Madrid. Demà segon partit al Palacio de la Comunidad. La curiositat és que en el minut 5 de partit i amb 5-12 a favor del Barça se'n va anar la llum del pavelló

dijous, 19 de juny del 2014

La Coronació de l'ACB


Carta oberta a Joan Carles I

Exrei a seques (no em demani un admirat o estimat perquè mentiria)

Ja que a partir d'avui és lliure i no té l'obligació de conduïr a tot el poble espanyol a prendre pel sac, el convido a una activitat més divertida i menys polèmica que matar elefants o anar de llit en llit de princeses bavareses.
Aquesta nit, després de la coronació del seu fill Felip en rei (Felip VI, mare de Déu quina por aquest nom de Felip pels catalans) i la seva dona Letícia, es produirà una altra coronació a la Capital del Reyno: la Coronació de l'ACB en forma de final.
Avui al Palacio de la Comunidad, un Madrid - Barça, per variar decidirà en un màxim de 5 partits qui guanyarà la Lliga ACB.
El gran favorit per alçar-se amb el títol és el conjunt blanc. Sens dubte. Aquets any, madridistes i barcelonistes s'han trobat en totes les competicions i en totes han guanyat els castellans: Finals de Copa, Supercopa, semis Eurolliga i dos partits a l'ACB amb balanç 1-1.
Certament el Madrid és un equip vulnerable i pot perdre. És un gran equip amb grans figures com Rudy, Mirotic, l'incombustible Felipe Reyes o el Chacho Rodríguez, però sap el que és perdre partits i es pot guanyar. Però és que el Barça és un equip molt volàtil, és inconstant i és un equip molt irregular. Depèn massa de les estrelles com Navarro o ara mateix Joey Dorsey. Només fa falta que revisei les semis amb el València i l'últim frame del partit on la Verge es va aparèixer en forma de Marcelinho Huertas per donar el bàsquet que va donar l'accés a la final al conjunt blaugrana.
En un partit, el Barça pot guanyar al Madrid, però no en una sèrie. Per constància i regularitat. Crec però que la fnal no es decidirà amb un 3-0, però tampoc penso que el Barça assalti Madrid.
La revolució a Can Barça ha de començar tant bon punt acabi la final i s'hagi alçat la Lliga (sigui qui sigui que ho faci)
En tot cas, campetxano excoronat, vingui a veure el bàsquet, la final de l'ACB i veurà com s'ho passarà tant bé com quan ensenya al seu nét Froilán a fer boles de billar amb el marfil del Dumbo que s'haurà carregat a Botswana.
Avui, comença la Coronació de l'ACB. A les 21:30, des de les 19:00 a Rac1, primer partit de la final Madrid - Barça.
Allà l'espero (o no)

Firmat.

Un republicà

PostMundial: Espanya va perdre amb Xile (2-0) en la segona jornada dle grup B del Mundial i queda eliminada a la primera fase. La primera gran sorpresa de Brasil 2014. La Campiona del món al carrer.

dimecres, 18 de juny del 2014

#Dretarenovar

La Competència té #Dretarenovar i pels amants d'aquest gran programa de ràdio de Rac1 ho farà, gràcies al SÍ  rotund que han donat els seus oients al referèndum que han organitzat aquest tarats, sota aquesta etiqueta que han fet TT mundial.
I Alexis Sánchez també té #Dretarenovar pel Barça. Avui, el xilè té l'oportunitat de redimir-se de tots els seus pecats a Can Barça fent-li un estrip a la selecció espanyola a Maracanà. Quin millor Estadi perquè es faci una devacle que Maracanà, l'escenari del Maracanazo fa 64 anys.
Alexis Sànchez serà l'esperança dels xilens i de molts catalans avui, a les 21:00. El davanter xilè serà la referència en atac d'una selecció que vol certificar l'accés a la segobna ronda del Mundial derrotant a la vigent campiona del món, que està en crisi després de la desfeta lamentable contra Holanda en jornada inaugural.
Si el xilè fa un bon partit i deixa a l'altra Roja al carrer a les primeres de canvi, molts culers canviarien l'opinió sobre la continuïtat del Jugadorazo a Can Barça.
Alexis té l'oportunitat d'or de remidir-se davant del culé fent-nos un gran favor com seria elliminar a la Roja i deixant en evidència que "Houston we have a problem".
Perquè Alexis, també té #Dretarenovar. té dret i de fet el deure de fer-nos feliços d'una vegada, cosa que no ha fet en tres anys al Camp Nou.
És l'hora d'Alexis, del Tocopillano, d'eliminar la Roja ja del Mundial, que tots els del Barça tornin sans i estalvis i que si després han de marxar que marxin, mal que ens pesi (Xavi).
Així de clar, ho dic. Si Alexis no ens fa aquest favor, ja es pot quedar a l'altra banda de l'Atlàntic. És l'examen final.
D'altra banda, la selecció espanyola ha de guanyar per "lo civil o lo criminal" que diria Luís Aragonés si no vol fer les maletes abans d'hora. I tot i això no li assegura no fer-ho. Perquè si Alexis té #Dretarenovar, la Roja té #Obligacióndeganar. D'aquí que tornin els #Podemos #VamosEspaña o d'altres proclames pretèrites de quan la "Selección Nacional" era la riota del món futbol.
Avui Xile - Espanya. L'hora d'Alexis. Avui comencen les votacions. Té Alexis #Dretarenovar pel Barça? Ell decidirà

PostMundial: El Brasil va empatar a 0 amb Mèxic en la segona jornada del Grup A del Mundial, en el matx més interessant del dia.

PostData: El futur de Xavi pinta que està molt lluny del Barça, concretament al Qatar, després de la reunió ahir entre Andoni Zubizarreta i el representant de Xavi. Als jutjats, Leo Messi ha estat desimputat dels càrrecs de frau en els amistosos que organitzava. Ell no en sabia res. I més polèmica (que no falti). La revista France Football ha acusat al Barça i al Madrid d'estar al darrere del frau de l'elecció de Qatar com a seu del Mundial 2022

dimarts, 17 de juny del 2014

Leo Armando Messidona

Leo Messi va ser el millor jugador de l'Argentina - Bòsnia, el debut mundialista de l'albiceleste a Brasil 2014. Va fer un bon partit. Lluny del seu millor moment de forma, que ja fa mesos que va perdre.
No ho sé, potser és pel debut i ja es es veurà la seva evolució, però tinc la mosca al nas amb l'argentí. I no només pel què va fer al Mundial, sinó pel què ha fet aquesta temporada al Barça. Una temporada on els afers extraesportius han pesat més que el seu futbol, que ha deixat molt que deistjar, per molt que hagi marcat 41 gols.
Messi està en declivi. És una evidència. I espero que no s'hagi reservat amb el Barça per brillar en el Mundial i dur Argentina a alçar la Copa. Sino m'emprenyaria molt.
Des que Messi va començar a brillar se l'ha volgut sempre equiparar amb Diego Armando Maradona, la llegenda,. el mite futbolístic albiceleste que per més inri i bogeria té una religió per ell solet. Les comparacions són odioses i inevitables. Fins ara la comparació només es podria fer a nivell futbolístic ja que a nivell personal, la diferència entre els dos D10s era abismal. Fins ara.
Ultimament a Messi li ha començat a rebrotar un entorn que comença a ser fins i tot més nociu que la camarilla que es va muntar el seu dia Diego a Barcelona. Maradona se'l va relacionar amb màfies, drogues i un entorn on tothom tallava el bacallà menys ell. 
Amb Messi, traeint drogues comença a passar alguna cosa semblant. Messi ha de jugar per decret perquè sino s'emprenya. messi demana gent del seu entorn per ser feliç. Ara el nom que son acm a fitxatge dle Barça és Gonzalo Higuaín, amic de Leo i argentí. Recordem que Andoni Zubizarreta i Messi no es parlen perquè el secretari tècnic blaugrana es va petar a Pinto.
I ara a sobre es fica enmig son pare. Discretamet o no tant Jorge Messi, manega els fils de Leo Messi i sent amo de tot el que no és el futbol Messi, està implicat en afers de frau en amistosos, o en fraus amb hisenda.
A part de tot això, papa Messi ha relacionat indirectament el que li passa a Leo Messi amb el procés independentista a Catalunya. Una solemne bajanada on han sucat pa des de Madrid.
En fí, que Messi farà el que farà al Mundial. El culé es debat si Argentina ha de guanyar el Mundial per fer content a Messi i pensar que pot tornar a ser el que va ser Leo, o que Argentina faci el ridícul per acabar de cremar a Leo i un cicle acabat.
Maradona i Messi. Dos mites, un sol país. Massa coses en comú. Malauradament. Perquè si Maradona fos només la meitat de bona persona que bon futbolista va ser, no hi hauria aquest debat. Leo Armando Maradona, una explosiva combinació.

PostMundial 1: Alemanya va derrotar 4-0 a Portugal amb Hat trick del jugador del Bayern de munich Thomas Müller, en el partit més interessant de la jornada al Mundial Brasil 2014

PostMundial 2: Cesc Fàbregas Mourinheja. En roda de premsa Cesc es va negar a respondre una pregunta del periodista de Rac1 Jordi Costa en català i va dir que Mourinho el va enamorar de seguida per tal que el migcentre català fitxés pel Chelsea.

PostData 1: El Barça ha fet oficial el fitxatge del croat del Sevilla Ivan Rakitic que substituirà a Cesc Fàbregas

PostData 2: Michael Schumacher surt del coma que patia després de l'accident que va patir esquiant a França a finals d'any. Ara comença un llarg procés de recuperació del 7 cops campió del món de F1

dilluns, 16 de juny del 2014

Sorpreses al Mundial i espectacle a casa

Les sorpreses han començat molt d'hora al Mundial Brasil 2014. Divendres al vespre, la campiona del món, la selecció espanyola va rebre una maneta davant d'Holanda, en l'estrena de la seva defensa de la corona. Els mals del Barça s'evidencien, clar, a la selecció. A més Uruguai, gran sensació fa 4 anys, va caure davant Costa Rica. Un altre resultat destacat és la victòria d'Itàlia amb Anglaterra. L'Argentina de Messi va derrotar a Bòsnia. La polèmica del Mundial, una més, va ser en el segon gol de França contra Honduras, amb un gol fantasma, que l'ull de falcó i la tecnologia van decidir validar-lo tot i que per les imatges no sembla gol.
La Roja ho té molt complicada per passar a la següent ronda, pel tema dels average. No només ha de guanyar dimecres a Xile i dilluns a Austràlia sinó a més ho ha de fer per golejada. i fins i tot i així no ho assegura.
Més futbol, a l'altre banda de l'Atlàntic. A casa nostra, el Leganés va guanyar al L'Hospitalet i el Nàstic va derrotar al Llagostera a l'anada de l'eliminatòria final d'ascens a Segona A. Diumenge que ve la tornada.
En bàsquet, el Barça va obrar el miracle contra el València i amb un bàsquet final sobre la botzina d'un imperial Marcelinho Huertas va sumar el tercer punt de l'eliminatòria de semis ACB. Una històrica classificació on els catalans han sumat els 3 punts fora de casa. Dijous començarà la final amb el Madrid. A Amèrica, San Antonio ha guanyat aquesta nit l'NBA en derrotar a Miami per un global de 4-1. La gran estrella dels texans Tim Duncan es retira amb 38 anys i un altre anell de campió
I en motos, no podia ser d'una altra manera. Al Circuït de Catalunya, a la setena prova del mundial vam gaudir de la millor prova del Campionat de Motociclisme. A més es va coronar amb un triplet de victòries catalanes. Un triplet i un doblet. Triplet amb Àlex Màrquez a Moto3, Tito Rabat, a Moto2 amb Maverick Viñales segon a, i Marc Màrquez amb una grandíssim duel amb els tres altres fantàstics, Rossi, Lorenzo i Pedrosa a MotoGP. A més a Cal Marquez doble alegria amb els triomfs dels 2 germans de Cervera. Un espectacle grandiós a la millor cursa de l'any.
I l'Inter Movistar va guanyar la Lliga de futbol sala en derrotar de nou al Pozo Múrcia i suma el tercer punt.
Sorpreses al Brasil i espectacle a Catalunya. Un nou gran cap de setmana al món de l'esport.

divendres, 13 de juny del 2014

El Tro arriba a casa

Les motos tornen a casa. Aquest cap de setmana, el Mundial de Motociclisme aterra a casa nostra, al Circuït de Catalunya. Un any més, els aficionats a les dues rodes del nostre país ompliran les grades del Circuït a vessar per animar als grans protagonistes del Mundial: els catalans.
Catalunya fot pudor a benzina. Els aficionats són entesos i saben de què va el tema. I històricament Catalunya ha vibrat amb les dues rodes on han sorgit grans campions.
Els Espargarins, la Penya que dóna suport als germans Espargaró, els aficionats als Germans Márquez,. als de Tito Rabat, els de Maverick Viñales... tots estaran al circuït de casa, per animar als de casa a sumar una nova victòria.
Serà la setena prova del Mundial, i la possibilitat d'aquest animal, tarat, que ve de Cervera, anomenat Marc Marquez, el Tro, de fer el 7/7 en victòries. No hi haurà victòria més il·lusionant que la de casa, amb tota la gent a favor. I al darrere, l'emoció la tindrem segurament en veure en quina posició queden després una gran batalla com sempre, els altres fantàstics: Jorge Lorenzo, Dani Pedrosa i Valentino Rossi.
Aquest serà el plat fort d'un menú que començarà a les 11:00 amb la cursa de Moto3, on els catalans es volen reïvindicar en una categoria dominada per l'australià Jack Miller i l'italià Romano fenatti. El sotscampió mundial Àlex Rins es vol treure l'espineta a Catalunya i vol sumar la primera victòria a casa seva. I el petit dels Màrquez, Àlex, vol seguir fent-se un nom on és la gran revelació de l'any. També estarem pendents del cosí de Maverick Viñales, Isaac.
A Moto2, el líder Tito Rabat es vol fer fort a casa i consolidar el liderat. Per la seva part Maverick Viñales vol apretar la classificació de la categoria i sumar la victòria després del GP de les Amèriques.
Sigui com sigui, els catalans donaran espectacle al Circuït de casa. Preparem-nos per girar a 200 revolucions amb la senyera al coll i als Segadors sonant a cop de bugia.
Aquest diumenge a les 10:00 a Rac1, especial GP de Catalunya de motociclisme. L'espectacle de les 2 rodes arriba a casa nostra.

PostMundial: Victòria del Brasil (3-1) davant Croàcia en el partit inaugural del Mundial de futbol del país carioca

PostData 1: Sense fer oficial cap xifra, el Barça ha fet oficial el trapàs de Cesc Fàbregas al Chesea. Mentrestant, el Mònaco ha refusat fitxar al lesionat porter Víctor Valdés i l'exporter del Barça de moment no té equip per l'any que ve

PostData 2: El Barça de bàsquet va perdre el quart punt del Play off semifinal amb el València en un partit lamentable, on va arribar a perdre de 23 punts (al final de 18). Desvandada general i xiulada merescuda al Palau Blaugrana. Eliminatòria empatada a 2 i diumenge 5è i decisiu partit a València. El Madrid espera rival, ja que va derrotar a l'Unicaja al quart partit.

dijous, 12 de juny del 2014

Futbol entre fabeles

Avui s'inaugura la gran festa del futbol, que paralitzarà el món, i donarà al Brasil una imatge distorcionada de la realitat d'un país que veu com la pobresa s'estén per arreu, on les fabeles estan a l'ordre del dia i la seguretat serà la gran preocupació dels organitzadors.
A nivell logístic, molts estadis han arribat justos a temps, i en alguns casos sobre la botzina. I és que en aquesta prèvia del Mundial de Brasil s'ha parlat més de polèmiques i morts que de futbol. Recordeu que al desembre us comentàvem la imatge d'aficionats del Vasco de Gama i de l'Atlético Pananaense esbatussant-se i causant ferits, alguns molt greus. La polèmica l'ha posat la FIFA i el tongo en forma de suborn demostrable on Qatar va pagar a dirigents FIFA perquè votessin a la andidatura àrab pel Mundial 2022.
Molta polèmica, molts problemes, massa merders i poc futbol.
Avui el Brasil-Croàcia obrirà un mes on la pilota reina de l'esport serà protagonista. Un esdeveniment a l'alçada mediàtica i d'importància a uns JJOO. Serà per cert aquest Mundial la prèvia dels JJOO de Rio 2016. Si se supera la prova, l'optimisme olímpic reixerà, malgrat que a les fabeles, la gent seguirà morint-se de gana.
I parlant d'esport, evidentment Brasil és la gran favorita del Campionat, ja que és l'amfitriona, pel futbol que desenvolupa i perquè té a un Neymar que vol demostrar que és un gran futbolista i que l'any al Barça ha estat només un mal any. Brasil 2014 ha de ser el moment de la recuperació del crac brasiler.
Cas semblant serà el de Leo Messi i Argentina. El país albiceleste posarà les seves esperances amb el 10, com quan en èpoques pretèrites posava les esperances amb el 10 maradonià. Messi vol la Copa del Món, vol redimir-se d'un mal any al Barcelona i què millor que aixcar la Copa del Món a casa de l'etern rival, el Brasil.
Espanya és la vigent campiona del món, però genera dubtes, com les que ha generat el Barça aquesta . I si el Barça ha generat dubtes, la selecció de Vicente Del Bosque també. Perquè Espanya és a grans trets el futbol del Barça.
La gran tapada és Bèlgica a qui sembla que pot ser la gran revelació del Mundial, per un futbol molt atractiu basat en el toc holandès i en certa manera del Barcelona.
32 equips on no hi faltaran els clàssics alemanys, italians o francesos. Però si que hi faltaran grans estrelles com Frank Ribery a la France o Marco Reus a la Mainchschaaf.
El Mundial és a punt de començar. El futbol torna en tota la seva esplendor. L'opi del poble ens tornarà a amagar que la situació del Brasil està més a prop de la tristesa de la fabela, que de l'alegria de la samba. Sigui com sigui, aquest mes és mes de futbol al món

dimecres, 11 de juny del 2014

El Mosqueter invencible

9 Roland Garros, 14 Grand Slams, or olímpic a Pequín 2008, 28 fastigosos anys, número 1 del tennis mundial... Rafael Nadal és un dels millors tennistes del món, un dels millors esportistes de la història de l'esport estatal, una llegenda viva de l'esport mundial forjada amb drive, revesos, paral·leles, passing shot i tics maniàtics, alguns un pèl escatològics com el de posar-se bé els calçotets.
Un paio que no té límit i que fa callar boques a qui vol tallar-li la progressió. Diumenge Nadal arribava a la final de Roland Garros, un clàssic anual amb Novak Djokovic, i els anomenats experts deien que aquest any seria el que Nole destronaria al vuit vegades campió de l'Obert de França. Per què? Deien que no arribava bé, que havia perdut molts títols a a terra batuda abans de París, i que li havia costat molt arribar a la final.
Doncs Nadal va arribar a la final. I Nadal la va guanyar. I de nou fent callar moltes boques: començant per aquelles que deien després del primer set "ja està. S'ha acabat Djokovic campió". Els tres sets posteriros són antològics. La remuntada és de llibre. 3 sets per Nadal, amb rampes incloses, i el 9è Roland Garros ja és de Nadal.
Quin és el secret de Rafa? Psicologia? El tiet i entrenador de Nadal, el Toni, diu que no i que refusa aquest tipús d'ajuda. la clau de Rafael nadal és que innatament és boníssim. I a sobre que té un entorn saníssim. Poques persones, de la família i que es coneixen de ben petit. Nadal s'ha muntat la seva pròpia Màfia al voltant per abstenir-se de tot el què li vingui de fora.
El Rafael és tennis, exclusivament. Amb els seus pantalons pirates, els seus tics, els seus calçotets menjats i la seva senzillesa. Rafa pararà quan ell vulgui parar. Ni les seves lesions el podran fer parar. Ni un claendari mot apretat on ell s'abanderat perquè l'ATP l'alleugeri (és infernal certament).
Rafael Nadal és un esportista exemplar i una gran persona. Ell i tota la seva família. La única pega és una conya: Que sigui del Madrid. I tot i això és estimat fins i tot pels culers. De fet el seu oncle Miquel Àngel Nadal va ser un gran central del Dream Team del Barça de Johan Cruyff.
Nadal. Rafael. Ell i el seu tennis. El present és esplèndid. El futur és brillant i encara té objectius per assolir: el desè Roland Garros, més Wimbledons, més US Open, més Godó i més tennis. I assolir els 17 Grand Slams del rei suís Roger Federer.
Rafael Nadal, 28 anys. 28 fastigosos anys: el Mosqueter invencible.

PostData: El Barça va perdre inexplicablement el tercer punt de l'eliminatòria de semis de l'ACB amb el València, quan ho tenia tot a la mà per vèncer. Dijous quart partit al Palau. El Madrid va fer el mateix a Màlaga i també va perdre. Dijous quart partit a Andalusia

dilluns, 9 de juny del 2014

Via ràpida, via Palau

La final Barça - Madrid de bàsquet es pot sentenciar avui mateix. Ambdós parteixen amb un 2-0 a favor en els Play Off semis ACB. Qui aparentment ho té més senzill, i per classificació poca gent pensava que passaria això avui, és el Barça. Juga a casa, al Palau Blaugrana, amb un 2-0 a favor que arrossega de La Fonteta de València. Amb un joc basat en el control del rebot (en els dos partits de l'eliminatòria n'ha caçat 88 defensius) i el joc a la contra. Amb un Ante Tomic i un Joey Dorsey assumint el paper de Navarro que fa pinta que no gira rodó. 
A les files taronges, Justin Doellman, futurible per no dir ja segur, nou fitxatge del Barça, és el líder d'un València que ha anat de menys a més. Si al primer round, el Barça va ser superior al segon període, al segon partit de dissaabte, el València va vendre molt cara la seva pell de taronja i va haver d'parèixer Ante Tomic per salvar al Barça de l'1-1 amb un rebot portentós.
Avui, el Palau pot ser decisiu per portar al seu equip a la final ACB. És el Palau que tira del carro quan l'equip està just de forces. El factor casa és més decisiu en aquest Barça actual més decisiu que mai.
El mateix temps, a Màlaga, el Madrid viatja amb un 2-0 a favor de casa. La diferència amb el Barcelona és que juga a fora, al Martín Carpena, i contra un Unicaja que lli ha posat les coses molt difícils a l'inexpugnable però vulnerable campió de la Lliga Regular. Sense anar més lluny, el primer partit a la capital del Reyno es va decidir a la pròrroga, i diumenge l'emoció es va tornar a fer present al Palacio de Deportes de la Comunidad.
El Madrid no ho tindrà gens fàcil per doblegar als andalusos i s'haurà d'esmerar molt per tal que a partir de diumenge iniciem la sèrie de Clàssics per dirimir el campió de la Lliga ACB.
Avui a les 20:15, agafem la via ràpida de cara la final ACB. Busquem un 3-0 al Palau

PostData: Luís Enrique, el tècnic del Barça de futbol, ha hagut de ser intervngut d'urgència d'una apendicitis. Res greu. Ara. Déu n'hi Dó, el currículum del Barça com a institució amb els metges i amb tot tipús de malalties és acollonant. Que el pròxim hospital que es faci a Les Corts porti el nom de Joan Gamper

diumenge, 8 de juny del 2014

... i del Mundial ja en parlarem

Com que ja tindrem temps de parlar de futbol a partir de dimecres, permeteu-me que en aquest resum del cap de setmana, passem rapidament per l'actualitat futbolística. Us hem d'explicar que s'ha acabat la Segona divisió i el Sabadell i el Girona s'hi mantenen. I el Barça B repeteix la millor classificació de la història en acabar tercer. A Segona B, Llagostera, Nàstic i Hospitalet jugaran la última eliminatòria d'ascens a Segona A. El Llagostera, remuntant un 2-0 en contra l'eliminatòria amb l'Avilés, jugarà la última eliminatòria amb el Nàstic per pujar a Segona A. Per tant sigui Tarragona o Llagostera tindrem un equip nou a Segona A. Tindrem 4 equips a la categoria de plata. A Can Barça, Cesc marxa al Chelsea i el sevillista Ivan Rakitic serà jugador blaugrana. A més s'ha conegut la renovació de Javier Mascherano fins al 2018. La selecció espanyola per cert va derrotar a El Salvador al partit previ a l'inici del Mundial, entre altres amistosos.
En bàsquet, dos fronts. Aquí, el Barça de bàsquet ha posat el 0-2 a l'eliminatòria de semis de l'ACB amb el València en vèncer també dissabte el partit a la Fonteta, amb un bàsquet in extremis d'Ante Tomic després d'agafar un portentós rebot. Quelcom similar ha fet el Madrid amb l'Unicaja. Dimarts tercer partit al Palau en busca de la final. A Amèrica ja ha començat la gran final de l'NBA entre Miami i San Antonio. De moment 1-1.
L'actualitat esportiva ens porta també al Canadà al GP de F1 on sorpresa. No ha guanyat un Mercedes. De fet Lewis Hamilton es va haver de retirar i Nico Rosberg es va veure superat pel guanyador, l'australià de Red Bull, Daniel Ricciardo. La imatge del GP és l'espectacular trompada de Felipe Massa que es va endú per davant a Checo Pérez.a la última volta.
I a París, a a final de Roland Garros, el Grand Slam tennístic a terra batuda, el Mosqueter Rafael Nadal, el Rei de París va guanyar el seu 9è títol, en derrotar al serbi Novak Djokovic. Així doncs, el manacorí amté el número 1 mundial. A la final femenina, Maria Sharapova va guanyar a la rumanesa Simona Halep. A la final de dobles, la parella catalana Marcel Granollers - Marc López van perdre amb els francesos Julian Benneteau - Edouard Roger-Vasselin
Finalment en futbol sala, l'Inter Movistar s'avança 2-0 al Pozo Murcia al Play Off de la final de Lliga, després de la doble victòria al cap de setmana.
Bàsquet, F1, tennis, NBA... un altre cap de setmana esportiu fantàstic. I del Mundial de futbol ja en parlarem

dijous, 5 de juny del 2014

La Fonteta Blaugrana

El Barça va esprémer la primera taronja del Play Off de semis a l'ACB i va conquistar la Fonteta de València. Va ser un Barça que va fer un bon bàsquet, sobretot a la segona part, on es va desenganxar d'un València que va combatre amb la parella Victor Lucic i Serhiy Lishchuk líder i referent de l'equip taronja. Però a aquesta taronja va costar treure-li suc. I és que per alguna cosa aquest València Bàsquet va acabar segon de la fase regular, per davant del barcelona
Per part blaugrana, sense un Navarro especialment encertat als primers instants , van ser ante Ante Tomic i Joey Dorsey que ultimament excel·leix sembla que per fí ha entès el que volia d'ell Xavi Pascual qui van tirar del carro. 
El Barça va arribar a gaudir d'un aventatge de fins a 13 punts, a finals del tercer període. Una altra clau de la primera victòria del Play Off de semis va ser que l'equip va saber carregar molt bé el rebot.
A l'últim quart, el Barça de mica en mica va anar mermat les esperances del València i d'uns jugadors que van deixar de creure en la remuntada, anant-se cada cop més de l'electrònic. A base d'una gran defensa i l'aparició fugaç de la Bomba van rubricar un atractiu partit a nivell tàctic i de joc. Al final, un +19 pel Barça, amb tot meraixement, però amb un resultat un pèl excessiu pels mèrits del València.
El Barça va extreure el suc de la taronja, i en va treure més del que es mereixia. Però el fet és el fet. El Barça conquereix la Fonteta en el primer partit del Play Off de semis. Ahir València 58 - Barça 77: la Fonteta blaugrana

dimecres, 4 de juny del 2014

El preu de la Fama

Neymar, Cesc, Rosell, Chelsea i Barça. Money, money, money. pela que ve, pela que va, pela que defraudo... embolica que fa fort...
Ens despertàvem ahir al mati amb la imputació de l'expresident del Barça Sandro Rosell i el Barça  com a subjecte jurídic pel cas Neymar. El jutge Pablo Ruz ha decidit que Rosell declari el 13 de juny al jutjat per un suposat frau a Hisenda de 9 milions respecte el fitxatge de neymar pel Barça, que just fa un any es va fer oficial. 
Fa 5 mesos, Rosell anunciava que si el jutge Ruz tenia alguna cosa que dir sobre el cas Neymar que ho digui i el citi. Dos dies després però, el segur president Rosell que aparentava innocència, dimitia, aparentant culpabilitat, ja veurem si volguda o no.
Ara es veu perquè va plegar Sandro. Si, hi ha quelcom que Rosell ens va amagar. 9 M € ens va amagar al soci i a Hisenda. Rosell va plegar perquè ja no sabia com dissimular l'error, repeteixo volgut, premeditat o no.
I de Rosell a Neymar i de Cesc al Chelsea i Piqué. A la tarda TVE va captar una imatge amb so de Gerard Piqué explicant a Vicente Del Bosque que el fitxatge de Cesc pel Chelsea era un fet. La resposta del Marquès va ser com és ell, un bon jan: "Pobre Bartomeu". 
En principi Cesc tornaria per 33 M + variables a Londres. Tant de bo perquè 33 kilos pel Barça és el somni més onanista de Javier Faus, vicepresident econòmic que traurà molt més que el rendiment del d'Arenys ha valgut. i amés es convertirà en la segona venda més cara després de la de Luís Figo al Madrid.
La fama costa. I a Can Barça a part de suor es paga amb una bona pastarada. És el preu de la Fama i del Triomf: del jutge, d'Hisenda, de Cesc i del Barça que farà un bon negoci. Increïble però cert. 

PostData: Avui a les 22:00 a la Fonteta de València, València - Barça, primer partit semis de l'ACB. Des de les 19:00 a Rac1

dimarts, 3 de juny del 2014

Eternitat definida

Heu fet una gran temporada. Heu treballat com pocs. I d'aquí el premi de la F4. Sou eterns. Però fins i tot l'eternitat es pot definir. L'últim regal de la temporada, us el fem nosaltres per a vosaltres.

Marc Ortuño: Constant. Treballador en silenci, com una formigueta, fa la seva feina, sempre bé i sense fer-se notar. Se li recordarà alguna exhibició com les de la pista del Sant Josep o la de L'Hospitalet. Sempre en silenci, sense fer soroll. Sent constant. Com és ell.

Daniel Muñoz: Continuïsta. El Daniel porta l'ADN dels Muñoz, dels bases i dels 5 ben arrapats. Com son germà Ferran és intel·ligent, exerceix de líder, és una mica cabra boja a la pista, però és un crac. Capaç de tirar del carro en els moments decisius o sent descarat i jugar-se el tir de la victòria en una segona pròrroga. Encara et queda camí per córrer i lliçons per donar

Martí Garcia: Imprescindible. Qualsevol equip necessita un Martí. I el Círcol té la immensa sort de tenir el mestre entre nosaltres. Un desl especialistes des del 6'25 no l'ha acompanyat massa la sort amb les lesions, que l'han mermat de minuts a pista. Però sempre ha animat, ha donat cohesió al grup i bon rotllo. Indispensable i imprescindible. Si estem on estem és també gràcies a ell.

David Blasco: Amo. Sota la pintura i a la banqueta. Aquets malgirbat personatge sempre va un pas per endavant i el trobareu a la pista anotant i fer-se gran davant de pivots superiors en altura i a la banqueta donant consell als tècnics. Un dels líders de l'equip

Adrià Lozano: Combatiu: És l'exemple més evident que la lluita i l'esforç té premi. Sent sempre el primer relleu a la banqueta, aporta la lluita que deixen els altres a pista per aportar continuïtat al joc. Intel·ligent, sap col·locar-se en el moment adequat per buscar el llançament (preferiblement de 3) o per assistir o triangular cap al joc interior

Joan Ramiro: Vistós. Amb lentilles o sense, en Joan sempre se'l veu. Se'l veu córrer, treballar, animar i de tant en tant anotar. Pocs minuts, però sempre ben aprofitats. Algú que sempre hi és quan se'l necessita

Hèctor Olives: Caparrut. Té la línia de 3 marcada a foc. El seu partit comença quan anota el triple del Sant Greal. Un dels directors de joc de l'equip necessita un estímul a 6'25 per carburar. Però quan ho fa veu com ningú el joc. Un base clàssic, caparrut i amb ànima de líder.

Guillem Forns: Caràcter. En Guillem no és un adjectiu. És un cognom. És el caràcter de l'equip. Un caràcter que dota a l'equip una energia extra capaç de capgirar la situació quan es torça. D'ell serà recordat l'extraordinària segona part a casa de l'AECAM que ens va donar l'accés a la F4. El caràcter Forns, el caràcter Círcol en la seva màxima expressió

Ramon Gotzens: Evolutiu. De Gran a Capità. I de Capità a Líder. Tres qualitats indiscutibles en el benjamí dels Gotzens. Indissociables i indivisibles. Si el Ramon és Capità, és perquè té quelcom que només tenen els grans del bàsquet i perquè té un Gran equip al darrere. Si és líder és perquè sempre hi és, i es fa notar i arrossega en les grans cites. A la retina de molts quedarà guardat el primer quart de la F4 amb el Manresa. Gran-Capità-Líder. Tres en 1. L'evolució d'algú amb un gran futur

Roger Rubio: Intel·ligent. Un altre dels directors de l'equip, representa tant la intel·ligència que ha de tenir un base per coordinar les ordres de la banqueta i la temeritat d'algú que és capaç de veure forats on no n'hi ha per passar la pilota. Intel·ligent, temerari i valent. No li importa ni rapar-se el cabell ni sagnar pels descosits perquè el seu equip triomfi

Roger Marcos: Frescor. Doblant amb el Cadet 1, en Roger dóna ànima i frescpr a l'equip. I sobretot alegria. L'alegria d'aquell que viu el bàsquet amb passió i que es nota que li agrada a molt. A pista, mai desentona i és necessari per aportar continuïtat als bases de l'equip.

Izan Rubiño: Descarat: Ha anat de menys a més. Integrant-se rapidament a aquest equip i a una nova foma per ell d'entendre el bàsquet ha tret en tot moment el caràcter descarat i agressiu per tal de fer-se respectar i que el Círcol es fes respectar allà on anés.

Ricard Santiago: Mestratge. Ho ha tornat a fer. Si s'ho proposa i la gent acompanya, ell ho aconsegueix. Aportant el seus coneixemenst, jugant amb la psicologia dels nois i del rival, ha aconseguit grans fites com el 2/2 amb Maristes, aportar força i caràcter a l'equip i conduïr-lo a una històrica Final Four. Només ell sap el futur que els espea als seus 12 púpils a Júnior.

Sergi Bernat: Avançat: En Sergi marxa a llaurar-se un futur millor, deixant-nos ben clar que és un gran tècnic i que s'ha complimentat perfectament en les idees que ha volgut implementar en Ricard. I hem vist que en solitari amb un gran equip se'n surt molt bé. Penya i Hospi a domicili han sofert el Sergi Bernat.Un alumne avançat de l'Estil Santiago que se'l trobarà a faltar.

Marcel Pellejero (el de la corbata i servidora de vostès que escriu això): Testimonial

dilluns, 2 de juny del 2014

El Cesc abdica

El Rei abdica, el mateix dia que ho fa Cesc. Cesc Fàbregas, que havia de ser l'hereu de la corona al tro del mig del camp del Barça, l'hereu del model del Tiki Taka ho té clar. Marxa a Anglaterra, de nou, amb la sensació de no haver estat prou estimat per un soci i aficonat blaugrana, que no ha perdonat el seu pas per l'Arsenal (quan ells és l'últim culpable de la situació que va passar quan era un Cadet). I crec que també amb la sensació de no haver entès com va la pel·lícula del Tiki Taka i de no haver-se integrat a l'estil Barça.
Cesc, va marxar a l'Arsenal on es va fer un home, una llegenda i un capità gunner als 23 anys, al costat d'una altra llegenda amb passat blaugrana com Thierry Henry. Cesc amb Henry i també amb Alexandr Hleb, aquell bielorrús que ens van canviar a la frontera quan el vam fitxar a Can Barça, va esdevenir una figura clau al mig del cmap del Barça on hi va imprimir el seu segell: el de la Masia, o el que per ell entenia, el joc de combinació i toc del Barça.
El fet és que quan va tornar a Can Barça, algú ja havia arrufat el nas, pel què va costar tornar el fill pròdig a casa i per què el consideraven un traïdor que venia a eximir les seves culpes.
Cesc va fer callar moltes boques, no totes, a l'inici de la seva primera temporada. Va començar molt fort sent clau en la consecució de les Supercopes Espanyola i Europea al 2011. Però es va anar diluïnt poc a poc.
Els dubtes sobre Cesc van anar creixent. Ell ho va interpretar com que no havia fet el clic del canvi de model de l'Arsenal al Barça. va dir però, que ja havia fet el reset i que ja tot aniria com una seda. I cert. Tot semblava que per fí Cesc havia captat el missatge i l'ADN Barça, però rapidament, com en el seu primer any, es va anar apagant.
Al tercer any, amb el Tata Martino, mateix guió, amb la diferència que sense el futbol Masia, i a l'estil Tata, Cesc se sentia còmode al principi, on era titular i semblava ja haver-se tret el gafe. Però ni per aquestes. En moments claus, Cesc, escalfa banqueta.
I després de dos estius sobre especulacions sobre el seu futur, el d'Arenys abdica. S'ha acabat el Cesc blaugrana per tornar a Anglaterra on té nòvies a tot arreu (Manchester United, Arsenal, City, Chelsea...). Ho ha decidit ell. Marxarà i segur que triomfarà. Ens fotrà i direm "Això al Barça no ho feia". Un clàssic. El Tiki Taka necessita un hereu digne de la tasca que tant bé ha dignificat Xavi. Necessitem un nou Xavi. I sembla que amb Rafinha, podem aver trobat el nou rei. Secundat per escuders com Busquets o Iniesta i amb la princesa Leo Messi, que hem de mantenir contenta si no volem que s'enfadi. Que es veu que si s'efada és terrible.
El Rei abdica. Cesc abdica. Llarga vida al Tiki taka, i al nou hereu. Si n'hi ha...

diumenge, 1 de juny del 2014

Emocions PreMundial

Si el futbol és l'opi del poble, aquest cap de setmana poc opi heu pogut disfrutar. En tot cas, a Galícia, l'opi ha portat a l'èxtasi amb l'ascens matemàtic a Primera del Deportivo, un any després del descens a l'infern. Els corunyesos se sumen així a l'Eibar.
El futbol no deixa de sorprendren's. Durant dissabte, un cop el seleccionador Vicente Del Bosque va donar la llista de seleccionats pel Mundial, a Twitter, el Trending Topic era "#DelBoqueVeteYa". El seleccionador que els hi va donar tot, ara se'l volen carregar els aficionats
Sense futbol, les emocions poliesportives han saciat la manca de la pilota sobre la gespa, a l'espera del Mundial de Brasil que arrenca en 10 dies. El Barça de bàsquet va sumar el segon punt del Play Off de quarts de final en derrotar al Baskònia a Vitòria. Els blaugranes ja són a les semis de l'ACB.
I de Vitòria a Colònia, on l'handbol blaugrana ens ha mostrat una inexplicable imatge. Guanyava de 6 al Flensburg a falta de 8 minuts a les semis de la Champions però es va deixar remuntar fins a arribar a la pròrroga i als penals on va caure davant el nou campió d'Europa, ja que sorprenentment el tapat Flensburg també es va carregar el Kiel a la final.
Les emocions es traslladen per partida doble a Itàlia. Dues rodes, de bicicleta, i de motos han paralitzat el país transalpí. La lluita dels colombians, Nairo Quintana i Rigoberto Urán per la Maglia Rosa del Giro es decanta finalment pel primer.
A Mugello, doble protagonisme català al GP de Motociclisme. Marc Márquez per variar s'exhibeix i guanya a Moto GP per davant de Valentino Rossi. A Moto2 triomf de Tito Rabat. I a Moto3 victòria de l'italià Romano Fenati
A Roland Garros, s'ha complert la primera setmana amb tots els favorits encara vius.
I a la Piscines Picornell, l'Atlètic Barceloneta va guanyar al Radnicki serbi a la final de la Champions de Waterpolo. Els mariners van emular al Catalunya com a únic equip català en ser campió d'Europa, en un any històric pel waterpolo del país ja que les fèmines del Sabadell també són les vigents campiones d'Europa
En Futbol Sala, dissabte el Barça va perdre el segon partit del Play Off de semis de Lliga a Múrcia i diumenge tres quarts del mateix. En conseqüència, l'Inter Movistar que es va carregar al Marfil Santa Coloma per la via ràpida jugarà amb el conjunt murcià la final.
Com veieu, poc futbol, però moltes emocions abans del Mundial: emocions PreMundial.