El relleu del Tata

Diego Pablo Simeone, Jürgen Klopp, Ernesto Valverde, André Villas Boas, Luís Enrique... Sembla increïble, però és així. Els afamats lleons del circ del Camp Nou demanen sang i ja han començat les especulacions sobre el futur del Tata Martino. Som a 28 de febrer, el Barça està viu a totes les competicions. No juga bé, però a nivell títols està tal com va començar la temporada. Amb possibilitat de guanyar els tres grans títols.
Però, malgrat tot, ens entestem a tornar a les èpoques fosques de Llorenç Serra Ferrer, on els entrenadors duraven menys que Sergio Ramos a una convenció de supedotats. La llista de futuribles inquilins a la banqueta blaugrana és inquietantment llarg. I Martino té contracte amb el Barça fins al 2016. No és bo pels futbolistes, príncipals actors de l'obra, que si no la foten són linxats, que no es parli de futbol. Cada roda de premsa és un tercer grau als jugadors sobre tot: referèndums, futuribles, Tata, el futur de Carles Puyol, més a prop dels terrenys d'una guarderia per la seva filla i intercanviant la posició de central dels bolquers que d'ocupar un lloc al Barça i per extensió al futbol...
Paciència molta paciència. Demano treure conclusions al juny i cremar-ho tot quan sigui un equip blanc fent triplet i no el blaugrana. Ara Martino és com Bobby Robson. Tant acostumats a l'exceŀlència del Dream Team que va ser xiulat i tant comparat amb Cruyff que ningú recoda que va guanyar la Recopa i la Copa del Rei de 1997.
Actualment l'ombra del Pep segueix allargada i ben present. Sinó no passaria ni es filtraria a la premsa tants noms. Tata no agrada. I en comptes de pensar com l'entrenador del Barça fins el 2015 es pensa com una transició cap al nou Van Gaal.
Paciència. Només demano paciència amb el Tata Martino. Al final de temporada feu el que volgueu. Ara no perquè podem guanyar-ho tot i perquè només som a 28 de febrer. Així doncs calma i tranquil·litat fins a final d'any o quan ja no podem més. Buscar un relleu ara seria injust i cruel per a tots inclòs a la gespa.
Amb Martino o no qui segur que estarà serà el porter del Monchengladbach Mark André Ter Stegen, relleu de Valdés que ja hauria passat la revisió mèdica amb el Barça.
En fí, res de nou a Can Barça, el paradigme de la paciència. Sort Tata, els lleons t'esperen. 

PostData: El Barça de bàsquet va guanyar, a la pròrroga a la pista de l'Efes Pilsen turc al Top 16 de l'Eurolliga gràcies a un palmeig de Joey Dorset que va forçar el temps extra i a Ante Tomic,  clau en el triomf blaugrana.

L'irreductible Pep i el destructor Moyes

L'anada dels vuitens de la Champions, que ahir es van acabar ens deixa una evidència: la llegenda Pep Guardiola continua ben viva, ara parlada en alemany, amb un toc de kartoffen i molta cervesa. Si era ja difícil superar el joc de l'actual campió d'un triplet històric, el nou Bayern de Pep Guardiola ha assolit l'excel·lència, la gairebé perfecció... allò que ja a fer el Pep al Barça i que el va convertir en el millor equip del món fins no fa massa.
El Bayern de Munich fa por, fa respecte i fa bavejar. A 19 punts del segon classificat, el Borussia de Dortmund, a la Lliga, el Pep i els seguidors del Bayern ja esperen impacients el moment de ruixar-se amb cervesa i celebrar la Bundesliga. Fa dos dimarts, al camp de l'Arsenal, el Bayern va convertir-se en una màquina letal, per aprofitar-se que els anglesos estaven amb10, per finiquitar l'accés als quarts de final de la Champions. Lisboa, sembla a mans del Pep, un camí irreverscible i molt fàcil.
A l'altre cantó de la balança europea, tenim a David Moyes i el Manchester United, el qual és el seu tècnic. L'equip més gran d'Anglaterra, una de les llegendes del futbol europeu, ara és una mala ombra del que va ser. Molts parlen que la seva derrota amb l'Olympiakos a Grècia, és una sorpresa. Per mi és una altra evidència. Els reds estan fatal, són un cadàver vivent, en què l'equip petit de Manchester, el City, l'ha passat per sobre. Ara a Manchester, la moda no és red, és el blue del City. No sabeu, com els aficionats del United, desitgem que fotin fora a Moyes i torni Ferguson. Serà vell, però és l'únic que pot conduïr aquests grans del futbol com Wayne Rooney o Robie Van Persie a tornar a ser al lloc on el pertoca. Ho sento a Moyes, el United li va gran.
I parlant de Manchester, el Barça va visitar el camp del City, per sortir-ne amb una victòria convincent i solvent que en teoria segellava l'accés a quarts, amb el millor partit de la temporada, i que semblava que el mal moment de l'equip havia passat. Però, el diumenge següent, amb la R. Societat es va veure que els catalans van sense rumb fix i en fan una de freda i una de calenta.
United, Barça, Bayern i Milan, un altre dels grans d'Europa als vuitens. Els Rossoneri són com ara el United a la italiana: una ombra d'un gran. L'Atletic de Madrid va aconseguir treure de San Siro una victòria pírrica i de mèrit. On no fa massa anys era una epopeia, guanyar ara a Milà, ja no té gràcia.
El Madrid està en forma. Amb Carlo Ancelotti ja no hi ha mal rotllo, el futbol és força atractiu, per molt que el joc de pilotada i au ja t'ho faràs, continui sent inherent a la casa blanca. Ahir amb el Schalke 04 va trencar un malefici: guanyar a Alemanya. Ahir amb un 1-6 va destrossar els de Gelsenkirchen.

El campió d'Europa, el Bayern, segueix viu. I el subcampió, el Borussia de Dortmund, també. A Rússia, el conjunt germànic va derrotar al Zènit de Sant Petesburg en un entretingut partit. I a Túrquia, el Chelsea de Mourinho va empatar amb el Galatasaray. I el PSG francès ja és a quarts gràcies al 0-3 al camp del Bayer Leverkusen.

L'irreductible Pep i el destructor Moyes, protagonistes dels vuitens de final de la Champions que es reprendran d'aquí dos setmanes amb els duels de tornada, ja que la setmana que ve, les seleccions fan de coitus interruptus a la festa del futbol europeu. Paciència. El camí a Lisboa segueix enfilant-se cap amunt.

PostData 1: "Aprova la proposta del nou Camp Nou, l'Espai Barça i el nou Palau Blaugrana?" És la pregunta que es formularà al soci en el referèndum sobre el futur de l'Estadi del Barça, que es farà el 5 d'abril, tal com ha anunciat el vicepresident de l'àrea social, Jordi Cardoner

PostData 2: El Barça va guanyar al Port Sagunt, el Barça B va perdre amb l'Osca i el Granollers va derrotar al Gijón a l'anada dels quarts de final de la Copa del Rei d'handbol

PostData 3: Éric Abidal, ara jugador del Mònaco, va concedir una entrevista al Primer Toc de Rac1 on el més important que va dir és que està molt bé del transplantament de fetge, que enyora Barcelona i que vol jugar el Mundial del Brasil

Cityzens del mateix món

Ferran Soriano a la Presidència, Txiqui Begiristain a la Secretaria Tècnica, a la gespa Touré Yaya, i Manuel Pellegrini, a l'estil Pep Guardiola a la banqueta. No és el Barça, però és el Barça. És el Manchester City dels petrodòlars àrabs amb el futbol del Barça.
Avui a les 20:45, des de les 19:00 a Rac1, el Barça anglès amb accent català rep el Barça original, l'actual, aquell que amb els números va idear Ferran Soriano, que des de la Secretaria Tècnica moldejà Txiqui, que des de la gespa va fer bavejar els yayardos de Touré i que des de la banqueta va fer etern Pep Guardiola. I és que el City, l'irreductible City és fet amb la matèria que es va fer el millor Barça de la història i comprat amb els calers àrabs. Amb Touré, Silva, Dzeko, Bastí (sembla que sense el Kun Agüero avui)... un estol d'estrelles que fan dels blues l'altre gran equip de Manchester.
Senyores i senyors, benvinguts de nou a la Champions, la competició de les estrelles, de la música més meravellosa del futbol. I ho fa amb un duel inèdit oficialment (van jugar el Gamper 2010) i el més atractiu dels vuitens de final.
El Barça arriba a la reentré europea amb una gran forma, recuperant la millor versió, jugant amb l'estil Guardiola ara amb Tata. Messi torna a estar on fire, i Neymar està disposat a fer-la molt grossa. Iniesta fa bavejar i Xavi excelseja. Tots junts tornen a fer del Barça un gran conjunt. Amb Tata i l'esperit Pep a l'aire.
Avui en l'autèntica prova de foc, veurem si el Barça ha tornat. City - Barça, la versió contra l'original. Ha tornat la Champions i quines ganes teníem.

#OperacioBarça

Per què després del City - Barça, el soci blaugrana ja és veia aixecant la Champions a Lisboa, i ara ho veu tot negre? Què va passar a Anoeta? Què pintava Song al mig centre? Per què aquesta Cruyffada/Guardiolada a l'argentina? Per què el soci blaugrana no té paciència amb aquest equip que no fa massa donava tantes alegries i era llorejat per tots? Per què no esperem a final de temporada per cremar-ho tot si s'escau? Tot és culpa de l'entrenador? Estem amortitzant bé el fitxatge de Neymar? I parlant de Neymar, per què l'afer Neymar causa tant rebombori. Per què abans d'ahir el Barça va pagar 9 kilos i ahir 13 a Hisenda?
I per què, per què aquest continu ball de la barca entre el pessimisme i l'optimisme culé? Per què a Can Barça les males notícies mai venen soles?
Convido a Jordi Évole a fer un #OperacioBarça com va fer amb el famós #OperacionPalace diumenge a La Sexta? Això si, que no sigui un Fake. Amb el 23-F s'hi juga, amb el soci blaugrana, no.

PostData L'Espanyol va tancar la jornada de Lliga ahir amb derrota davant el Vila-real 

Tatada i Pupisme

Un cap de setmana que començava de manera nefasta acabà en certa manera esmenada.
Ningú ho va entendre i així ens va anar. Song, en una idea de bomber de Tata Martino, va ser col.locat de mig centre al camp de la R. Societat i el camerunès va sortir retratat al primer gol de la derrota del Barça a Sant Sebastià que el va fer perdre el liderat de la Lliga, en detriment del Madrid que derrotà l'Elx. A més Martino va ser expulsat i va obrir una nova entrada al diccionari del Barça: Tatada com a sinònim de raresa comparable a Cruyffada o Guardiolada (en parlem demà). Ara la jornada nefasta es va esmenar quan l'Atlètic de Madrid, tercer rival en discòrdia pel Campionat domèstic va caure per 3-0 al camp d'Osasuna en una nova mostra del Pupisme il.lustrat dels colchoneros que s'està desinflant. I si hi ha problemes a la gespa, també hi ha als jutjats. Com avançava La Vanguardia ahir, el Barça pagarà els 9 M € que reclama Hisenda per No declarar-los com a sou en el fitxatge de Neymar. És una mesura preventiva de cara a que el club no s'expongui a una multa major ja que el Barça defensa la legalitat absoluta de la negociació.
El cap de setmana ens deixa a més la victòria del Barça a Tenerife, i les derrotes de la Penya a camp de l'Obradoiro i del Manresa a casa, contra l'incontestable Madrid.
En handbol, derrota intrascendent del Barça al camp del Metalurg d'Skopje macedoni a la Champions, ja que des de la setmana passada es va assegurar el liderat de grup. El Barça d'hoquei va emular l'handbol i amb un partidàs contra el Porto es va assegurar el liderat de grup guanyant 7-0 (en necessitava fer-ne 4)
Finalment han passat ja a la història i sense pena ni glòria els JJOO d'hivern de Sochi amb l'amfitrió Rússia com a líder al medaller.
Tatada i Pupisme: nou concepte al diccionari i un de clàssic per acomiadar el febrer.

Esport clandestí

No m'agrada. Ho sento. Sé que el business is business però no m'agrada. Ja sé que fa temps que l'esport ha deixat de ser només activitat física i ha passat a ser un espectacle. Una versió moper na del panem et circus romà on primen els drets televisius.
L'exemple més clar és la Lliga de futbol on qui talla el bacallà és el comandament a distància de Jaume Roures. Ja fa temps que he acceptat que si vull veure el Barça he d'anar al bar o pagar el Plus.
D'acord en el futbol. Però no més. Fa poc es va anunciar que Movistar TV, perquè ens entenguem Imagenio, ha comprat els drets del Mundial de Motos i de F1. Això significa que en el cas de les motos, si es vol veure tot el Mundial s'haurà de passar per caixa, ja que Telecinco només farà en obert 9 proves de les 18. Movistar TV, amb el nou cap de continguts esportius, Ernest Riveras, que ha deixat TVE, ha anunciat, que els abonats podran triar entre 6 càmeres i emetran 30 hores de directe. Que vaja que podran fer de realitzador. Riveras i l'expilot Àlex Crivillé faran els comentaris. En el cas de la F1, hi haurà una tercera via per veure el Mundial. Amb TV3 i Antena 3, l'oferta s'amplia amb Movistar TV. La novetat la notarem els espectadors de TV3, que no sentirem als dos puntals de les transmissions com Josep Lluís Merlos i Joan Villadelprat que es passen a la clandestinitat del PPV.
No m'agrada gens. L'afició a l'esport de molts que ara són campions o grans pilots i esportistes, també la va fer la tele en obert, la del cul de got. I les narracions de gent com el Valentín Requena o el Miquel Àngel Roselló.
Si l'esport s'ha popularitzat és perquè els grans esdeveniments els ha vist tothom, els de la televisió de plasma i els del cul de got, els més rics i els més pobres. Cada cop més l'esport ha passat a la clandestinitat dels qui poden presumir de PPV. L'oferta i la manera de veure'l serà molt atractiva, però s'està perdent a part de la tradició, potencial pel futur. Perquè els Márquez, el fa Espargaró, o Alguersuaris són qui són perquè es van apassionar de les motos i dels cotxes per la televisió en obert. A partir d'ara els nous campions seran uns snobs a qui els pares van pagar el descodificador.
Els amants de l'esport i del motor han perdut una eina de passió. Això si no passen per caixa. Perquè dubto que el del Bar ens deixi estar 6 hores allà consumint cerveses i mirant la tele.
Una pena. Business is business. A l'esport i a la tele. Potser sóc massa romàntic.

PostData 1: La final de Copa es jugarà el dimecres 16 d'abril a les 22:00 a València, en plena Setmana Santa.

PostData 2: El Barça de bàsquet va guanyar al Baskonia en jornada de Top16 de l'Eurolliga a Vitòria. Lamar Odom, el fitxatge estrella NBA dels bascos, debutarà el cap de setmana amb el Valladolid.

PostData 3: 600 € per llançar un encenador, una setmana després i encara no se sap la sanció per llançar un pot de gas lacrimogen al Madrigal i posar en perill a 20000 persones...  i 2000 € per ensenyar una samarreta contra el càncer infantil. Jona, el jugador del Jaén, la víctima, el Comitè de Competició, els imbècils.

Mou crea escola

Carta oberta a Manuel Pellegrini

Mister Pellegrini

M'ha caigut als peus. A mi i a molts. Mourinho ha creat escola sens dubte. Vostè era un entrenador admirat pel seu futbol atractiu i per un discurs ben argumentat, futbolero i sempre allunyat de polèmiques. Però des de l'arribada de Mourinho al Chelsea tot va canviar. Des de la seva primera topada en lliga on Mou es va ficar amb vostè i vostè va respondre. S'ha tornat més agre, més amant de la polèmica i de ficar-se on no el demanen. Abans si Mourinho el criticava, vostè callava. Ara dispara amb bala. Contra ell i contra tot. Ja em va extranyar que el dia del sorteig de vuitens de la Champions digués després de saber que li havia tocat el Barça va dir que aquell era el pitjor Barça dels últims temps. Tot i que en el moment, la frase era certa, no em quadrava amb el seu discurs. Era més propi de Mourinho. No li vaig fer molt de cas perquè vaig pensar que tothom té dret a tenir un mal dia. Però, dilluns passat ja em va acabar de desconcertar. Per molt que el City ha millorat molt i que està més de moda que el seu rival ciutadà (i tots sabem que és bona part gràcies als petrodòlars), dir que el City és un equip més gran que el United és desbarrar.
Dimarts, sentint-lo a la roda de premsa de després del 0-2 contra el Barça, definitivament vaig adonar-me que heu canviat. Justificar la derrota per l'actuació arbitral és un argument del Mou més agre i intolerant. Impropi, fins ara, de vostè.
Senyor Pellegrini, el seu cache ha augmentat des de l'etapa al Vila-real o al Màlaga, fins i tot a la seva etapa al Madrid. Però si per aconseguir-ho calia utilitzar aquests mètodes el preferia que seguís a Màlaga.
Ha passat de ser un entrenador estimat i admirat per ac tots a ser odiat. I tot per tenir més notorietat.
Haver entrat a l'escola Mourinho és perjudicar-se. Li prego que torni a les arrels que li han fet anar al City. Encara és a temps de corregir-se i que al cap dels anys pensem que durant un temps va tenir un mal moment passatger i no pensar que va sucumbir a l'estil fastigós de Mourinho.
Reflexioni siusplau, reflexioni.

Firmat

Un al.lucinat

PostChampions: L'Atlètic de Madrid va guanyar al Milan a domicili i el Bayern de Munich va fer el mateix a casa de l'Arsenal, en la segona jornada de l'anada de vuitens.

PostData: El Barça d'handbol s'ha reforçat amb el porter francès Mikael Rubin del Montpeller, que relleva al lesionat Arpad Sterbik, que estarà de baixa 3 mesos. 

 

El so de la Champions

Els espectadors catalans van viure d'una altra manera el retorn de la Copa d'Europa i la victòria 0-2 del Barça al camp del Manchester City a l'anada dels vuitens. La vaga a TV3 va fer que ahir molts recuperessin la vella tradició del transistor. Els puritans i malalts de futbol van fruïr en veure com l'únic so que sortia de l'emissió de TV3 era el so ambient. D'altres van optar per canviar de canal i posar TVE que també emetia el partit amb narració en castellà. Els amants de la ràdio van trobar a faltar una veu emblemàtica. La vaga que també va afectar a Catalunya Ràdio va fer que tampoc sentíssin a Joaquim Maria Puyal i la TDP. En gairebé 40 anys de futbol en català el Puyal, com deia ahir l'Ara, només va deixar de sonar en dues ocasions: el Barça-València de fa tres setmanes i el següent de Copa amb la R. Societat, tots per culpa de la vaga a la CCMA. Aquest cop ni han pogut sentir el Puyal per Internet com si va passar al Bayern - Barça de l'any passat. Així doncs, si volien sentir futbol en català, l'opció passava pel Barça juga a Rac1 i el Pou.
Sigui amb so radiofònic, ambiental o de TVE, vam veure com la reentré europea del Barça va ser triomfal. En un partit a batzegades i de domini altern, sobretot al primer temps, el Barça va jugar un partit molt seriós. El Manchester City, no ho va posar fàcil i va generar algunes ocasions molt clares que per sort i Sant Valdés no van entrar. L'expulsió a la segona part de Martín Demichelis, l'argentí del City sobre Messi, va obrir la llauna del marcador, gràcies a Leo. Durant els 5 minuts següents el Barça va sortir a sentenciar, però no ho va fer, els anglesos es van créixer i per poc empaten. Dani Alves va deixar encarada l'eliminatòria de vuitens amb el 0-2 definitiu. El Barça ho té molt bé per classificar-se pels quarts de la Champions. El Camp Nou dictarà sentència. 

Via tele, via ràdio o so ambiental, el so de la Champions torna a ser protagonista del món futbol.

PostChampions: En l'altre partit de la jornada el PSG va derrotar al camp del Bayer Leverkusen 0-4.

PostData: Fitxatge estrany el del Baskonia: el del jugador NBA Lamar Odom. No se sap quan ha costat però els seguidors vitorians esperen que Odom no es converteixi en un cas Allen Iverson a qui el seu pas per la lliga turca va ser una broma.

Raig de Clàssics

Intens cap de setmana amb Clàssics a dojo, algunes sorpreses i múltiples golejades. Com les del Barça 6 Rayo Vallecano 0, el mateix guarisme en la victòria del Girona amb el Lugo a Segona. Un Barça que ha recuperat al millor Messi, i a Neymar que va tornar a jugar i marcar després de 2 mesos fora. Tot abans d'afrontar dimarts els vuitens de la Champions
Històric triomf de l'Espanyol al nou San Mamés de Bilbao. Els pericos són el primer conjunt de la Lliga en derrotar l'Athletic de Bilbao a casa seva.
Triomf del Madrid en el derbi madrileny amb el Getafe i del filial, el Castilla en el Clàssic a Segona amb el Barça B. El Sabadell va perdre al camp del líder Eibar.
La imatge lamentable de la jornada la de l'idiota No identificat llançant gas lacrimògen al Vilarreal - Celta que va obligar a parar el partit uns minuts i desallotjar el Madrigal.
En futbol internacional el Manchester City elimina al Chelsea de Mourinho als vuitens de la Cup, just abans d'enfrontar-se al Barça, dimarts a la Champions.
En bàsquet el Barça va suar sang per derrotar la Penya al Clàssic català de l'ACB i el Manresa va perdre amb l'Obradoiro.
En handbol partidàs del Barça que derrota al PSG francès en jornada Champions. La mala notícia la greu lesió al menisc del porter Arpad Sterbik que és perdria la resta de temporada.
Fracàs delegació espanyola als JJOO d'hivern de Sotxi, on la gran esperança de medalla, el patinador Javier Fernandez va quedar quart després de caure per terra a la final. De fet la delegació hispana ha anat per terra a l'Olimpiada russa.
El Sabadell, que va derrotar al Mataró en waterpolo i el Voltregà que derrotà al Manlleu al derbi osonenc, en hoquei patins són campiones de la Copa de la Reina.
Raig de Clàssics al cap de setmana de l'All Stars a l'NBA.

Amor als despropòsits

Avui és Sant Valentí, el dia de l'amor pels americans i El Corte Inglés. Ahir, per celebrar-ho, Rac1 va celebrar una jornada d'amor a la ràdio amb el #diarac1, on tots els presentadors de la casa es van canviar els papers i van presentar altres programes que no eren els seus, per commemorar el Dia Mundial de la Ràdio.
El món de l'esport també ha manifestat molt d'amor. Amor als despropòsits. Sobretot l'esport espanyol.
A Sochi, en plena voràgine olímpica hivernal, la delegació espanyola que ha portat 20 representants a Rússia, porta la bandera del despropòsit. Cal portar/pagar a 20 senyors per quedar el 84è, el 34è o l'11è, la millor posició fins ara, la de la catalana (of course) Queralt Castellet, l'snowboardista, en mig tub? Per cert, i parlant de despropòsits hivernals: l'abanderat espanyol el patinador Javier Fernández va estar fí en dir que els homosexuals s'haurien de tallar amb les seves manifestacions amoroses.
Més despropòsits amb bandera rojigualda i gairebé amb regust de pollastre pretèrit i anticonstitucional. El dissenyador i el cap de màrqueting de la Real Federación Ejpañola de Futbol són uns genís. No hi ha millor reclam en època de crisi que per demostrar que estem sortint d'ella, que la selecció de futbol vesteixi de negre. D'aquest color serà la segona equipació de la fa Roja.
Tercer i últim despropòsit. A Can Barça. Per suposat. McDonald's patrocinarà el Barça a canvi de 70 M €, per tacar les tanques publicitàries i la sala de premsa. En un club que té una campanya per fomentar la vida sana, que McDonald's, paradigma del fast food és d'una lògica acollonant.
Els esports celebren el dia de l'amor. L'amor als despropòsits. Felicitats als enamorats, a Sant Valentí ii a El Corte Inglés. Un petó i fins Sant Jordi, la festa de l'amor dels catalans.

El dilema del Senyor Bohigues

Jo sóc forofo del Barça i del Madrid
Josep Bohigues, filòsof de bar

El Senyor Bohigues del Bar de Baix del Versió Rac1 tindrà un dilema greu el 19 d'abril. Amb qui anirà el gran mestre del pensament desafortunat, el filòsof amb el coneixement erroni més extens del món, que ahir va presentar el seu llibre "Barra lliure"? Amb el Barça o amb el Madrid?
I és que ahir el Barça va certificar que el 19 d'abril en ple dissabte Sant, la Copa del Rei tindrà algun interès amb la final en forma de Clàssic.
El Barça va fer en un hostil camp com Anoeta, que no va parar de xiular a tothom, els seus inclosos, un dels partits més seriosos de la temporada contra la R. Societat. Un molt bon partit del conjunt de Tata Martino que va saber controlar en tot moment la situació. No va deixar que els donostiarres creiessin en una remuntada que és preveia complicada però no impossible.
Les semifinals es van acabar quan Leo Messi, que des de Sevilla torna a estar finet va anotar el 0-1. Messi va estar finet, com Iniesta i l'equip sencer que va tornar a tenir molta possessió de pilota. Una bona primera part i una segona més fluixa que va permetre l'empat a 1 definitiu.
Així doncs, en una mostra clara de futbol intel·ligent i futbol control, amb un bon plantejament i una bona execució, el Barça ja és a la final de la Copa del Rei 2014 que la jugarà amb el R. Madrid.
No sé sap qui la guanyarà, però el que si se sap és que el Senyor Bohigues acabarà content guanyi qui guanyi. És el què passa quan no es té criteri.

Final a la basca

Perquè el 19 d'abril veiem un Clàssic en la final de la Copa del Rei, en ple Dissabte Sant de la Setmana Santa,  el Barça s'hi ha de classificar, com ho va fer ahir el Madrid que va derrotar de nou a l'Atlètic de Madrid. Avui, el Clàssic final de Copa passa per Sant Sebastià.
Amb 2-0 a favor de l'anada l'eliminatòria de semifinals  no està resolta pel Barça. Per aquest Barça que genera molts dubtes. Aquest Barça resultadista, el del joc pobre, lluny del d'èpoques no tant pretèrites.
I l'eliminatòria no està resolta perquè la R. Societat no és ni el Cartagena, el Getafe o el Llevant. El conjunt donostiarra és un bon conjunt que es fa fort a casa i que juga molt bé a futbol.
L'afició ja ha escalfat l'ambient per la remuntada, però sembla que els jugadors no acompanyen o no s'acaben de creure que poden remuntar.
L'accés a la final no serà fàcil, però si el Barça està seriós i les estrelles com Messi o Iniesta brillen com ho van fer diumenge passat a Sevilla, la final serà una realitat. Això si, la versió que s'ha de veure ha de ser la del millor Barça. No val la del mig gas ni evidentment la del València de fa dos setmanes.
Aquesta nit a les 22:00 des de les 21:00 a Rac1, R. Societat - Barça, la final a la basca, previ a un possible Clàssic a la final de la Copa del Rei, la competició que només té interès si Barça i Madrid és troben. I això passa avui per victòria culé a Anoeta.

L'estil Bartu

Sembla que amb l'arribada de Josep Maria Bartomeu a la presidència del Barça, la tranquil·litat ha tornat a la llotja del Camp Nou, cosa que no es pot dir de la gespa.
Ahir, el president ja va començar a imprimir el seu segell i desmarcar-se de Sandro Rosell, presentant en societat el nou organigrama directiu del club. La gran novetat és la cinquena vicepresidència. Un nou braç de la presidència del qual penjarà tots els afers respecte a la comunicació. El màxim responsable d'aquest nou càrrec serà Manel Arroyo.
Sembla que la comunicació i la forma de dirigir-se a la massa social serà fonamental en aquesta nova etapa al Barça. I no només perquè Bartomeu té més bon dots de paraula que Rosell i sembla més creïble el que diu.
Una altra decisió respecte a l'organigrama directiu és la desaparició de la figura del portaveu. A partir d'ara Toni Freixa no comunicarà el que faci la Junta sinó que ho farà un directiu d'acord en l'àrea que és tracti en la reunió del dia. El mateix que fa ara la Generalitat. A diferència del què molta gent diu, m'agrada molt que hagi desaparegut aquesta figura de portaveu, que havia desprestigiar Toni Freixa i que el directiu de torn expliqui el que s'ha decidit respecte a la matèria que toca. Perquè és l'expert i parla amb més coneixement de causa que un portaveu que parla de tot sense saber de res. 
L'estil Bartu ja comença a notar-se en el Barça. L'estil de la comunicació i la gestió de masses.
Ara el soci espera que a la gespa, l'estil fresc de Bartomeu es noti i torni l'alegría i la il.lusió. La mateixa que sembla destil.lar Bartu. Sort a tots

Copa blanca, lliga blaugrana

Aquest cap de setmana el blanc i el blaugrana s'han mesclat en una massa heterogènia d'alegries i tristeses.
El cap de setmana més especial pel bàsquet estatal ha coronat al R. Madrid com a campió de la Copa del Rei. S'han complert les previsions. El que ningú preveia segurament és que el Barça vengués tan cara la seva pell a la final. Va ser una final espectacular, un partit històric amb un final imprevisible. Amb 2 avall i 8 segons pel final, Brad Olesosn transforma un 2+1 inversemblant, que posa el conjunt blaugrana un punt a dalt. Però a la jugada següent, Sergi Llull anota el bàsquet definitiu, gairebé sobre la botzina. Decepció immensa en el moment pel Barça. En el futur veurà que la millora de l'equip ha estat esectacular i que seguint així, pot aspirar a guanyar al milllor Madrid de la història en un futur proper.
La Copa és blanca, però la Lliga de futbol, almenys aquesta jornada, torna a ser blaugrana. En un partit dantesc, amb diluvi universal sobre Sevilla, el Barça va donar un cop de puny sobre la Lliga. Va remuntar un 1-0 advers i va acabar 1-4, amb uns retornats Iniesta i Messi, com a estrelles de la remuntada. Si el Barça és líder, empatat amb el R. Madrid, és perquè l'Atlètic de Madrid va tenir un moment de regressió al "pupisme" històric del club colchonero, en perdre a Almeria.
En el món de l'handbol, el Barça va guanyar al Wacker Thun suís i s'assegura, gairebé, la primera plaça de grup a la Champions.
I de la blanca Suïssa a la blanca rússia. Blanca, però no massa freda. Al balneari-ciutat de Sochi, han començat els JJOO d'hivern. Després de dos dies de competició, Noruega, Holanda i EEUU encapçalen el medaller.
Blanc de Copa, Lliga en blaugrana. Els colors del cap de setmana esportiu.

La Copa del Canari

Ahir a Màlaga van començar tres dies de bàsquet en estat pur. La gran festa de cada febrer al món de la cistella. És la festa de la pilota taronja, de 8 aficions agermanades al voltant de la cistella. 8 equips que es juguen en tres dies el primer gran trofeu de l'any: la Copa del Rei. A diferència del futbol, la competició que porta aquest nom tant anacrònic, si que mola: pel format de competició, per l'organització, per l'olor a bàsquet amb pescaito frito i perquè encara que el teu equip no hi sigui representat més d'un boig i malalt dels 6'75 viatja només per veure bon bàsquet.
Per veure l'intractable Madrid, que vol destronar al vigent campió Barça. és el Madrid de les 32 victòries seguides a la temporada, tallada a la pista del CSKA de Moscou a l'Eurolliga. És el gran favorit en una competició, on sortir de favorit no et garanteix res. La Copa del Rei és la copa de les sorpreses. Sempre en cau un d'inesperat.
El Madrid és el gran favorit i el Barça el vigent campió. Avui a les 21:30, a Rac1, començarà el seu camí jugant els quarts amb el Tenerife. I ho farà amb cinc debutants, gairebé mig vestidor: Kostas Papanikolaou, Jacob Pullen, Mario Hezonja, Joey Dorsey i Bostjan Nachbar. A quin nivell afrontarà el conjunt de Xavi Pascual el torneig del KO? Veurem quina versió ens trobem: la de les sorpreses com les de l'Obradoiro o l'Unicaja, on va caure estrepitosament, o la versió Barça Eurolliga, amb el 5/5 en victòries?
Madrid, Barça i els equips canaris. Màlaga està invadida pel groc canari: el color dels dos equips de les Illes Canàries de l'ACB que s'han classificat entre els 8 equips que juguen la Copa. Són també els grans protagonistes de la Copa 2014. A més els hi ha tocat els dos peixos grossos. Ahir, el Gran Canària va perdre amb el R. Madrid i avui és torn per l'Iberostar Tenerife que s'enfrontarà al Barça. Sens dubte aquesta Copa és la Copa del Canari i del gran èxit assolit pels seus dos equips de la màxima categoria del bàsquet estatal.
I entre els futboleros i els canaris, el València - Baskonia i l'Unicaja (l'amfitrió) - CAI Saragossa que va acabar amb victòria aragonesa i la primera sorpresa: el KO de l'amfitriò. 

Ja ha començat la gran festa del bàsquet a Màlaga, mentre els dirigents busquen un nou President per comandar l'ACB. La festa de la il·lusió, dels colors, dels aficionats i del rebujito. Al Martín Carpena ha començat la Copa del Rei de bàsquet: la Copa que tots volen jugar i tots volen ser-hi. Ja en poden aprendre els de futbol.

Preocupació en la fase REM

Preocupa la situació del Barça. Preocupa que només 3000 persones haguessin anat ahir al Camp Nou, per molt que l'horari sigui impresentable. preocupa el joc del Barça i que ahir molts quedessin adormits veient el partit per la tele o al camp.
El Barça va guanyar 2-0, en un partit que va recordar molt al del València (un joc avorrit, previsible, pla, horitzontal). El Barça continua en la fase REM instal·lada fa temps al Camp Nou. Accepto que el tatisme ha enterrat el guardiolisme. Però també ha enterrat el bon futbol. Estàvem massa acostumats al caviar del Pep, però d'aquí al joc del Tata hi ha un gra massa.
Les estrelles no brillen. Messi està desaperegut. Iniesta ja no és revolsiu... i el pitjor, l'afició no acompanya. I segurament té raó. Les ocasions del Barça ahir contra la R. Societat en l'anada de les semis de Copa van ser inversament proporcionals al futbol. Els donostiarres van estar molt ben posats a la gespa i van generar algun disgust greu com l'ocasió de gol que Javier Mascherano va evitar amb un penal de llibre que no va xiular.
Sergio Busquets va avançar al Barça, just després d'aquest penal no assenyalat. Però això no va despertar l'equip. Ni el gol ni l'expulsió d'Iñigo Martínez.
Quan el millor del partit és el porter és que alguna cosa no va rutlllar. I ahir al Camp Nou res va rutllar. L'únic moment en què l'afició es va fer sentir va ser per corejar el nom de Pinto, ahir imperial i que fa números per la seva renovació
El 2-0 final, obra del porter rival Zubikairai en pròpia porta, és una mica d'aire per la tornada a Anoeta. és una mica d'aire però en cap cas la final de la Copa, segurament amb el R. Madrid, que ahir va derrotar al seu rival ciutadà, l'Atlètic, està assegurada. S'haurà de suar molt.
Preocupa el Barça a la gespa i a l'entorn. Ahir Dani Alves va tornar a fotre's en un jardí criticant al soci dient que si no va a l'estadi és que potser no és tant culé. I no va serl'únic que va fotre els peus a la galleda. Per molt que ho esborrés, el tuit de Toni Freixa va ser caçat. El portaveu del Barça va dir que hi havia poc a celebrar amb el joc de l'equip. Si ho hagués dit jo no hauria passat res. Que ho digui Toni Freixa, representant de les decisions de la Junta és preocupant i perillós.
Preocupa el Barça. Està en una fase REM de mal joc, de desunió a l'entorn, a la gespa i a la llotja. Cl despertar-se perquè si no ho fem aviat, pot ser que quan ens llevem haguem perdut més que uns títols a finals de juny

El partit de la Redempció

El futbol té aquesta gràcia que en 90 minuts pot fer-te oblidar el passat més recent. Hi ha tants partits actualment que tots plegats tenim poc temps de llepar-nos les ferides i poder corregir els errors fets.
Dissabte, l'aficionat del Barça va quedar perplesx amb el què va veure amb el València. I avui torna a tenir un altre partit. Un partit molt important. Són les semifinals de la Copa del Rei la prèvia a la final. Serà un partit molt complicat perquè la R. Societat no ho posarà fàcil i a més és millor equip que el València. Però si el Barça està bé i no fa el burro com va fer dissabte pot encarrilar el pas a la final sense problemes. Perquè té més bon equip i fa més bon futbol quan vol i el deixen.
Avui a les 22:00, des de les 19:00 a Rac1, es jugarà al Camp Nou, un partit molt important: el de la redempció dels jugadors amb l'afició, que volen demostrar que el partit de dissabte va ser un accident i que tenen fam de títol encara que sigui la Copa del Rei.
El partit de la redempció i el de la reconciliació amb el soci just abnas d'encarar els vuitens de final de la Champions. Soci i gespa han d'anar units pel bon futur del Barça. Un futur que de moment pinta negre si tot el barcelonisme no està unit, si no oblidem d'una vegada el guardiolisme i ens centrem que ara és l'era Tata qui mana al vestuari.
És l'hora que torni Messi. El millor jugador del món és imprescindible en aquest tram decisiu de l'any.
Avui toca fer cau i net: la temporada s'encara costa amunt i si tots no empenyem caurem en el precipici i el forat negre d'una nova crisi que amenaça de durar més d'una setmana.
Barça - R. Societat, anada de semis de la Copa. El partit per començar a remar tots junts pel futur

Traspassar línies vermelles

Carta oberta a Dani Alves

Admirat llebrer

Ets conegut per les teves extravegàncies amb la moda, les teves internades per la banda com un Usain Bolt sobre el tartà que a vegades deixa descoberta la defensa i perquè quan parles sempre deixes declaracions sucoses. Dissabte, després de la derrota amb amb el València, les teves tres característiques van convergir en una perillosa frase on vas descarrilar: "molts cops quan juguem al Camp Nou sembla que ho fem a fora". Et vas extralimitar en les teves funcions, vas ser l'únic que es va internar per la banda dels periodistes (l'únic que va sortir a donar la cara després del desastre, cosa que t'honora) i si la teva declaració va ser tant sucosa com desafortunada.
És cert que el soci culer no és el millor del món. És més diria que molts cops és cruel amb el seu equip: molts cops va predisposat més a xiular que a aplaudir. Molts cops és injust. Però també és molt exigent. Històricament això de tenir una època d'abundància és impropi de Can Barça i s'està més acostumat al zero absolut que al tot. Per això el soci és exigent quan després d'un on plat de caviar en vol més i millor. Encara vivim de la gloriosa època de Pep Guardiola i encara en volem més. Per això també som així. És positiu? No ho sé. Diria que no,. Però si el club ha aguantat 114 anys així és també per aquets espiral.
Però el comportament insà del soci i seguidor blaugrana no justifica en absolut, la frase que vas dir: primer perquè, amb el partit lamentable que vas fer tu i el teu equip, la resposta de silenci, impotència i perplexitat del Camp Nou estava més que justificada, aquell dissabte; i segon: per la indisioncàcia del club, el soci és l'amo del Barça i et paga el sou i en qualsevol altre empresa, si un empleat critica al cap, se li talla el coll.
Estimat Alves, has passat una ratlla vermella, que mai ni t'hi has d'acostar: la del soci, l'amo de la teva vida blaugrana.
En essència, si que tens raó amb la frase que vas dir, però dir-la després de la derrota de dissabte, tal com es va produïr és perillós. T'has guanyat alguns enemics a tribuna que encara pensen que 35 M € per un defensa és massa. El teu futbol, la teva defensa, serà lateva redempció amb el soci. Demà tens una gran oportunitat. Tu i el Barça tornes a jugar al Camp Nou i necessites com l'aire que respires fer un bon partit, i fer-te perdonar. Perquè al soci, quan se li demana estar al costat de l'equip, també hi és. I ho saps.

Firmat

Un que espera el teu perdó

PostData: Rafa Nadal i Mireia Belmonte van ser condecorats ahir com a millors esportistes espanyols en la Gala del Mundo Deportivo celebrada ahir al Palau de Congressos de Catalunya

Els Zapatones del Sabio

Dissabte ens vam llevar amb la mort de l'exfutbolista i entrenador Luís Aragonés als 75 anys a causa de la leucèmia que patia. El cap de stemana futbolístic ha estat marcat pels homenatges al Sabio d'Hortaleza, el tècnic del Motí de l'Hespèria a Can Barça, o un dels clàssics de l'Atlètic de Madrid.
La jornada l'obria el Barça-València (dos equips d'Aragonés) i una derrota inexplicable, estranya i molt preocupant del conjunt de Tata Martino.
La primera mitja hora del partit del Barça va ser espectacular, futbol de traca i mocador. Un València aculat a l'àrea i incapaç de fer ombra al Barça. Però després del minut 30, el Barça es va diluir i va fer un partit lamentable. El gol de l'empat va ser mal presagi.
Un Barça inoperant a la deriva, sense rumb, sense gol i sense Messi, absent al camp que torna a generar dubtes. Ha perdut la passió. El València va ser superior i el públic del Camp Nou va callar impotent del què veia: un equip lamentable que perdia el liderat de la Lliga perquè l'endemà l'Atlètic de Madrid guanyava a la R. Societat. I hauria perdut la segona plaça sinó hagués sigut perquè el Madrid es va deixar dos punts en empatar a San Mamés, el camp de l'Athlètic de BIlbao. Es va deixar dos punts i Cristiano Ronaldo va ser expulsat.
Més zapatones del cap de setmana: València 2 - Barça 0. En bàsquet, els taronges també es van imposar els blaugranes. Després de conquerir l'OAKA d'Atenes divendres en derrotar el Panathinaikos a l'Eurolliga i una primera part de llbre, el Barcelona Xavi Pascual es va diluïr a La Fonteta i el València va remuntar per guanyar el partit. La Penya va ser amo i senyor del derbi català amb el Manresa. Derbi a les fosques ja que la vaga a TV3 vaimpedir l'emissió televisiva. Tot això en l'últim cap de setmana previ a la Copa del Rei de Màlaga.
I els Seattle Seahawks es van endur la Superbowl més desigualada dels últims anys en derrotar als Denver Broncos 43-9, en l'espectacle nordamericà per excel·lencia on el show, les ballarines i les músiques del descans deixen en segon pla l'espectacle esportiu, en un esdeveniment que paralitza un país.
El cap de setmana del Zapatones ens deixa la derrota del Barça i molta, molta preocupació de cara al futur que s'empina cap a cotes molt més pronunciades