El Motí de l'Anxova

Una Lliga que cada dos per tres està als jutjats perquè els seus representants fan de la corrupció el pa de cada dia. Una Lliga on mana més el comandament a distància que el senyor President. Una Lliga que no omple estadis perquè posen horaris indescents. I una Lliga on ningú es preocupa dels clubs petits i interessa que fan els dos gegants. Aquesta és la millor lliga del món: l'espanyola, viu reflex de com va aquest cony de país veí anomenat Espanya.
És la Lliga del Barça i del Madrid i de la resta de clubs quan passa quelcom lamentable com ahir a Santander. El partit de tornada de quarts de final de Copa entre el Ràcing de Santander de Segona B, fins no fa massa entre els 20 de Primera i la R. Societat va durar 30 segons: els del xiulet inicial de l'àrbitre i el de la suspensió.
Tothom estava avisat. Però fins al moment ningú veia com ho farien. Els jugadors del Ràcing en protesta perquè no cobren des de fa tres mesos i demanant la dimissió del Consell d'Administració es van plantar enmig del terreny de joc i van dir a l'àrbitre que no jugarien. Conseqüència directe. El conjunt càntabre eliminat. Conseqüència posteriors, ja veurem. Veurem si la Lliga els sanciona (esperem que no ja que l'últim precedent, el 2002, quan el Barça es va negar a jugar amb l'Atlètic de Madrid perquè no tenia prou efectius a causa d'un compromís de seleccions jugat feia menys de 48 hores, l'estipulat pel descans dels jugadors). I veurem si el Consell del Ràcing dimiteix. Els de Santander han tornat a caure amb la mateixa pedra dels Dimitri Pitterman, primer i els àrabs segon: paio amb pasta que fa un any grandiós fitxant l'oro i el moro i l'any següent es cansa, deixant això si els cracs i les exorbitants nòmines perquè qui pugui les pagui. Ergo, club a la ruïna
Els jugadors són les víctimes innocents d'un lamentable sistema de gestió dels clubs i de la Lliga.
A molts el cas del Ràcing els podria recordar als del Motí de l'Hepsèria de Can Barça, quan en una reunió a l'Hotel Hespèria de Barcelona, al 1988, els jugadors del Barça reclamaven uns diners en concepte de drets d'imatge que el President Nuñez deia que ja havien cobrat, i en conseqüència la seva dimissió. Al final Nuñez se'n va sortir amb la seva. No va haver de pagar res i va fotre fora a tots els firmants del comunicat. Va fitxar a Cruyff i es va gestar el Dream Team.
Però el Ràcing no és el Barça. I com tampoc el Lleida, el Jaén, el Santa Coloma, o molts altres jugadors d'altres clubs que protesten en silenci per un sou per poder menjar.
Aquest és el gran mal del futbol espanyol i del país que el rodeja: estirar més el braç que la màniga. El motí de l'Anxova és només la punta de l'iceberg

Diluvi de semifinals

El Barça - Llevant de Copa no passarà a la història. Almenys futbolísticament parlant: 5-1 i a semifinals, sense més problema, que, de nou, el conjunt granota es va avançar al marcdor, destapant les vergonyes del Barça en la defensa dels córners. Sergi Roberto en una desafortunada acció es va ficar la pilota a la seva pròpia meta.
A partir d'aquell moment l'esbravat conjunt granota es va diluir, i amb l'inestimable ajuda del seu porter, Javi Jiménez, nefast ahir, el Barça va fer una maneta per complir el tràmit acabat en l'1-4 de l'anada. Adriano, Puyol (en el que pot ser l'últim gol com a futbolista blaugrana), Alexis per partida doble i Cesc van ser els botxins dels valencians.
La història del futbol no dirà res del partit d'ahir. La història de la meteorologia, potser si. 25551 valents van presenciar des de la graderia del Camp Nou, com un diluvi inundava la gespa, feia circular la pilota, fins i tot amb certa lentitud, i deixava xops i humits als futbolistes, podent despertar passions ocultes dels espectadors televisius quan hi havien imatges a càmera lenta.
El xàfec d'ahir a l'Estadi és d'aquells que fan història. Amb concert de llamps i trons inclosos. La gespa va aguantar força bé i va drenar amb bastant eficiència. Enhorabona, perquè no fa massa anys enrere, el que va caure ahir a l'Estadi, hauria convertit la gespa del Camp Nou, a candidata a piscina dels passats Mundials de natació de Barcelona.
Ahir al Camp Nou, diluvi de gols. Barça 5 - Llevant 1. I cap a semis on s'enfrontarà a la R. Societat, que es pot haver classificat per incompareixença del rival, el Ràcing de Santander, si els cantàbres compleixen l'amenaça de no jugar si el Consell d'Administració no marxa.
El que el futbol dóna que no ho tregui la pluja

Avui futbol

Si. Cert. Sembla mentida, però entre tant merders judicials, avui la pilota torna a a rodar a la gespa i no a la llotja. Però em sembla que avui, al Camp Nou, al Barça -Llevant, a la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei es comentarà més tot el merder que rodeja l'actual vida blaugrana entre togues i querelles, que el nou paper de Messi assistent, el retorn del millor Xavi, d'un altre partit de Puyol per acumular els últims minuts dels últims dies com a futbolista, o si Iniesta ja està bé. I és que l'1-4 del partit d'anada dóna poc marge per les especulacions i les sorpreses per molt que el Llevant és un rival molt inòmode tal com ha demostrat. Espero no trobar-me'l en molt de temps.
A part amb el fred que fa al nostre país i l'indescent hora del matx (22:00 de la nit d'un dimecres laboral) segurament hi haurà més venedors de frankfurts que gent a la grada.
I aquesta gent, valents/inconscients tots avui parlaran poc de futbol. Segurament amb les converses de veïns sortiran dos noms: Xavier Bosch i Neymar Senior.
Són dos personatges que s'afegeixen al culebrot Neymar. Un, Bosch, periodista, que a la tertúlia del Tu diràs de Rac1 de dilluns va afirmar que Florentino Pérez, president del Madrid va trucar a José Maria Aznar i al ministre de Justícia Gallardón, perquè s'admetés a tràmit la querella de Jordi Cases. El Madrid ha amenaçat a Bosch de denunciar-lo si no retira l'acusació. Bosch respondrà dilluns que ve al Tu Diràs especial Gala del Mundo Deportivo. L'altre Neymar Senior, O pai do craque, el pare de la criatura, qui manega els fils de les empreses que gestionen el patrimoni del seu fill, que a una entrevista a la ESPN va dir que els 40 M € que va rebre del Barça van ser en concepte d'indemnització i no pas com a traspàs del jugador.
Es parli del que es parli a la grada, avui durant dues hores, el barcelonisme farà un break a tots els merders de toga que l'assoten per disfrutar del que en teoria és el Barça: un club de futbol.
Perquè si senyors. Avui, a les 22:00, des de les 19:00 a Rac1, Barça - Llevant. Avui hi ha futbol

Un dia molt estrany

Si ja el dia a dia del FC Barcelona sobrepassa qualsevol llindar de la normalitat en qualsevol altre club, el què va passar ahir ja va ser surrealista. Surrealista i molt llarg. Avui, al capítol 4572 d'"Embolics a la casa blaugrana" Bartomeu, Cases i Mario Conde.
Al matí ens llevavem amb la decisió de Jordi Cases, el soci que es va querellar amb Sandro Rosell, pel famós fitxatge de Neymar i quan va costar, de retirar aquesta querella. En teoria, el club podria respirar tranquil. Però no, perquè qui vol seguir investigant és la fiscalia.
Al mateix matí, Josep Maria Bartomeu, flamant president del club, fa el que mai havia fet Sandro Rosell, als 4 anys a Can Barça, concedir una entrevista a una ràdio. Bartomeu ho va fer a Rac1, a Can Basté i va demostrar que és molt millor comunicador que Rosell. I és que el problema de Sandro no va ser les decisions, sinó la manera de comunicar-les. Podrien ser bones, però la manera de dir-les les desacreditava.
Bartomeu va tornar a defensar els 57 M € de Neymar i que denunciaria no només qui va fltrar el contracte de Neymar (El Mundo) sinó també el filtrador que va deixar la gran bomba al diari. Va exculpar a Cases de la denúncia, dient que ell també ho faria, en la seva condició de soci, si no li agradés el que fa la Junta.
A la tarda, Jordi Cases, en una improvisada roda de premsa, anuncia que manté la querella fins que el Barça no li anuncii per escrit que no empendrà accions legals contra ell.
Paral·lelaemt, l'empresa MCM, propietat d'Antonio García Valdecasas, que no és soci del Barça però que vol avalar als si que ho són, diu que està disposat a tirar endavant la querella si no ho fa Cases. L'advocat de MCM és Mario Conde. Si, aquell, que el van enviar a la presó el 1995 pel Cas Banesto de frau i malversació de fons i que en un país normal, encara hauria d'estar a la presó. Doncs, Conde, va estudiar dret a la presó i és l'advocat d'aquesta empresa, MCM Group, que ja té un litigi pendent amb el Barça pels plafons publicitaris que estan instal·lats a la nova Masia de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí.
Preguntat ahir a Mario Conde, al Primer Toc de Rac1, sobre tot l'afer i la querella, no va dir res. I si ho va dir ningú ho va entendre. Això si, que ell és fan de Kokcis.
Sigui com sigui, la novel·la no s'ha acabat. El dia d'ahir va ser molt llarg, i l'afer Neymar, Rosell, Cases o cm li volgueu dir té capítols i capítols per escriure's. El merder és descomunal i poca gent és capaç de treure'n l'entrellat. L'entrellat a la pregunta "Què va passar des de dilluns passat a ahir, perquè Rosell digués que volia que el jutge el cités a declarar pel cas Neymar, a dimitir divendres i al merder d'ahir amb Mario Conde de protagonista sorprenent". I una altra pregunta "Se sabrà tot?" Espero que si

PostData: Ja tenim configurat el quadre final de la Copa del Rei de Màlaga 2014 de bàsquet dels 6 al 9 de febrer: Barça - Tenerife, Madrid - Gran Canària, València - Baskonia i Unicaja - CAI: Catalans i merengues no es trobarien fins al final

Sandro Rosell al Titànic

Sandro Rosell ha plegat. I ho ha fet amb la mateixa celeritat i confiança en què va dir dilluns que volia que el jutge Pablo Rúz l'imputés per l'afer Neymar. La millor decisió que ha près la Junta directiva de Sandro és paradoxalment, el què l'ha dut a la tomba. Jordi Cases ha guanyat la partida sense jugar-la. I Eduardo Inda des del Mundo s'endú el tanto. I el més trist de tots: ha guanyat la volència. La violència dels 4 imbècils de sempre que sota el paraigua protector dels colors blaugranes, la samarreta dels ultres i el pollastre fatxa tatuat, amenacen a Rosell i la seva família. Que li tirotegin la casa fa feredat. Volien que Rosell plegués i Rosell ha plegat. però que no s'enganyin. L'afer Neymar ha estat la punta d'un iceberg molt més gran. Ser president del Barça és navegar amb un Titànic a l'espera de topar sempre amb icebergs que fan trontollar i enfonsar la nau. Sandro Rosell, el capità de la nau, salta del vaixell abans que s'enfonsi, no per les seves decisions, sinó perquè quedi clar d'una vegada, fins a quin punt, el fitxatge més il·lusionant dels últims anys al Barça ha estat irregular. Per cert com molts d'altres clubs. I el més important per protegir, la seva dona i als seus fills.
La decisió de Sandro Rosell és valenta, si voleu, lògic. Tant, que cap altre membre públic ho fa quan salten casos bastant més bèsties. Perquè el 3% de l'era Maragall és molt greu, perquè el cas de la Camarga és molt greu, perquè els hilillos de platilina és molt més greu, perquè que un President del Govern menteixi al poble és més greu, perquè un Rei se'n vagi de cacera, torni trencat o tingui afers extramaritals és més greu, i perquè un Duc, exjugador d'handbol, és imputat per tenir la mà llarga és més greu... I perquè els pelotazos de Florentino és més greu. I cap d'ells ni ha dimitit ni l'han cessat.
El rerefons de l'adeu de Rosell és més profund que el cas Neymar. Però el cert és que el dilluns El Mundo va treure els papers, al mateix dia Sandro demana que se l'imputin; l'endemà l'imputen; dimecres a la nit salta la llebre i ahir plega. Plega per preservar la imatge del club.
Ara poc importa si realment té raó Jordi Cases, si Rosell anirà al jutjat o no. Sandro ha plegat. Aquest és el fet. Si Rosell té raó i el contracte de Neymar és correcte, legal i sense problemes, Rosell quedarà com a víctima innocent d'un fosc assumpte i amb un botxí, anomenat Jordi Cases i ves a saber de qui al darrere, com executors de la sentència de mort de l'ara expresident. Si el jutge considera irregular el contracte de Neymar, Rosell quedarà com un trilero més del món del futbol que ha trincat i ha estat trincat per algú que diu que només vol el millor pel club, però que ha generat una altra crisi al Barça.
Però, reitero, si Sandro ha plegat no és pel cas Neymar. L'iceberg més gran on ha topat el capità del Titanic blaugrana, és estrès, és crítica constant dels taurons dels mitjans de comunicació, són amenaces de mort a la família, són casos que sobrepassen les seves funcions com la malaltia de Tito, són 4 anys de desgast en un club on un any són com 5 en un altre.
Evidentment demanem transparència en tot el que faci el Barça. Però el que faci el Barça i el que faci tot personatge. Si Rosell és culpable d' "apropiació indeguda en la modalitat de distracció" dit d'altra manera passar bou per bèstia grossa, desinflar el preu d'un trapàs per obtenir beneficic, que li caigui el pèl quan sigui jutjat. Sino, que se li demani disculpes qui sigui.
Sandro Rosell ha estat lògic. I si voleu dir-ho, valent. Ha plegat, ell. Una cosa molt difícil de fer en aquesta societat més de boca que de fets. Aplaudeixo a Sandro Rosell, per la dimissió i per la valentia. Ja veurem si l'hauré de criticar pel què ha fet amb Neymar. Per cert, que quan es va fitxar al brasiler, el soci i seguidor del Barça poc li importava el preu, li importava i li importa que la foti a dins. I si amb Neymar es guanya la Champions, la gent estarà contenta i tot quedarà ensorrat sota la catifa d'herba de l'èxit.
Ara, amb la suposada poma podrida esxtirpada del Barça i amb el club net, li toca a Josep Maria Bartomeu portar les rendes del club i seguir amb la senda esportiva d'èxit dels últims anys.
Sandro deixa com a llegat 2 lligues, una Champions, un Mundial de Clubs i una Copa del Rei 1 Supercopa europea i 3 d'espanyoles, en 4 anys de mandat.
Però, què passarà ara amb Tata Martino, aposta unipersonal de Rosell? I el projecte del nou Camp Nou? Respostes que com sempre colindaran amb el més important per a tots, que la pilota entri, mentre en sorgiran de noves. Noves preguntes, nous èxits, noves crisis setmanals, mensuals o anuals i com sempre amb l'estil autodestructiu i d'espiral de la casa.
Plega Rosell. A Madrid riuen a cor que vols. Però ningú, ni molt menys Eduardo Inda, investigarà el cas de Gareth Bale, l'home dels 100 M €. No deu interessar.
Sort en el futur a Sandro Rosell, víctima de l'impecable gegant del futbol, que t'esclafa i elimina quan menys t'ho esperes. Però sobretot, molta sort al Titànic Blaugrana en la nova travessia pels icebergs. Sort Barça.

PostData: El rècord de victòries consecutives de la Penya 1977-78 (34) seguirà vigent. El Madrid, després de 32 victòries va patir la primera derrota de la temporada en perdre en jornada del Top16 de l'Eurolliga a casa del CSKA de Moscou. Per la seva banda el Barça va derrotar l'Unicaja al Palau

La regla que confirma l'excepció

Espero que durant molt de temps no haguem de tornar a parlar del Llevant com a rival del Barça, encara que sigui en la prèvia d'un Gamper. Ahir, un cop més, igual que diumenge passat, el conjunt granota ens va fer atravessar el sopar durant 45 minuts.
Al final, la regla que de 100 vegades que aquest Barça jugui amb el Llevant guanyarà, es va complir. I amb escreix; tant que les semis són un fet, que s'haurà de ratificar amb un tràmit al Camp Nou, la setmana que ve.
Però, també és cert, que durant la primera part, el combatiu Llevant de Joaquín Caparrós, tècnic que sempre causa problemes al Barça i als grans equips amb el seu plantejament tàctic (sense anar més lluny, el Madrid es va deixar punts aquest any al Ciutat de València) va tenir contra les cordes al conjunt barcelonista. 45 minuts de molt patiment. D'una nova lesió de Carles Puyol, que demana a crits la retirada, la d'un 1-0 que feia neguitejar al culé, la d'un Tello que xutava, no la ficava, però que estava escalfant pel que vindria després, i d'un Messi que a poc a poc començava a carburar.
La segona part però va ser molt diferent. I tot va canviar per un cop de sort. Un gol en pròpia porta del Llevant va obrir les portes a les semis de Copa al Barça. Va ser un cop més moral que físic que va enfonsar al conjunt granota. El Barça va jugar a plaer i això significa que Messi jugava alegre, content. Ergo, la bèstia es desbocava i era imprevisible.
En el partit 400 de la criatura amb el Barça, Leo, es va disfressar de Magic Johnson i en comptes de marcar es va dedicar a repartir assistències. 4 assistències, 4 gols. Messic Johnson i Karim Abdul Tello Jabar anotant un Hat Trick, el primer amb la samarra blaugrana, dedicat a la Carlota, la seva futura filla. Els reis al Ciutat de València. Ambdós van classificar al Barça per a semis, si cap devacle ho impedeix (compte que si hi ha algun club que ho pot fer aquest és el Barça).
Al Ciutat de València, Llevant 1 - Barça 4: la regla que confirma l'excepció de diumenge passat

PostBarça: Però avui a l'entorn blaugrana, no es parla ni de Tello, ni Messi ni de pilotes. Es parla de Sandro Rosell. Just acabat el partit, La Vanguardia, anunciava que Sandro Rosell es planteja dimitir com a president del Barça, si al final és imputat pel jutge pel cas Neymar per no interferir a la vida del club. De moment la querella, presentada pel soci Jordi Casas és admesa. Un parell d'ítems: imputat no vol dir acusat, i per tant la possible dimissió de Sandro és més que admirable; i dos. Això al Madrid no passa. Allò és una dictadura. I Bale? Quant va costar?

Una segona oportunitat

Com la vida, el futbol et dóna segones oportunitats. Aquesta nit, el Barça en té una per redimir-se després de l'empat amb el Llevant. No és que diumenge fes un mal partit o no tingués oportunitats per guanyar. De fet si el Llevant va aconseguir empatar el partit de Lliga de diumenge va ser perquè, com a mal endèmic que té el sistema defensiu del conjunt barcelonista, no sap defensar els córners. La resta del partit va ser un monòleg català. De fet Piqué va empatar de córner, quelcom que no es veia des de les èpoques de Martí Filosia.
Aquesta nit, el Barça té l'oportunitat al mateix escenari que diumenge passat de tornar les coses al seu lloc. De demostrar que allò va ser un accident que va comportar que el Madrid s'acosti a un punt dels blaugranes en el liderat, compartit amb l'Atlètic de Madrid.
És la segona oportunitat pel Barça, per Messi, per tornar a fer de les seves; per Alexis, per tornar a demostrar que ha tornat, i no hagi de tornar a fer el mal partit que ha fet; per a Sergi Roberto, per 13ena vegada consecutiva present en un 11 dle Tata Martino (exemple de perseverància i paciència); i per a Carles Puyol, més a prop de la retirada que el de seguir jugant a futbol, que ha consensuat amb Tata Martino, jugar partits a la carta.
Avui a València, dimecres de quarts de Copa, de paella i de segones oportunitats. A les 22:00, des de les 19:00 a Rac1, segon round, aquest de Copa, Llevant - Barça. El partit de les segones oportunitats

PostCopa: L'Espanyol va perdre amb el Madrid 0-1 en l'anada dels quarts de final de la Copa. Resultat previsible, si, però pel joc desenvolupat per l'Espanyol, els pericos poden marxar ben contents a casa. Van plantar cara, van plantar batalla, i les blancs van haver de suar molt per vèncer. Tornada, dimecres que ve

El Preu d'un crack i altres embolics

Al capítol 4321 d'"Embolics a la casa bluagrana"... ahir es presenta la proposat de remodelació de l'Estadi del Camp Nou que s'ha de dur a referèndum el dia del Barça-Betis, el 5 o el 6 d'abril. Una remodelació de l'actual Camp Nou que en global costarà 600 M € i que es finançarà a través de posar un cognom comercial darrere del Camp Nou, a part de demanar un crèdit sindicat. De moment el soci queda verge de pagar derrames.
La decisió és prou important com per centrar tota l'atenció. Però ai les. El mateix dilluns, el diari El Mundo destapa una informació d'Eduardo Inda, tòtem del periodisme seriós, ex director del Marca, que va afirmar que Messi se l'havia de parar "por lo civil o por lo criminal", on destapa els documents sobre el contracte de Neymar. La informació diu que el cost total del TRASPÀS és de 95 M € i no els 57 que diu la Junta de Sandro Rosell.
Mirant detenidament la informació del Mundo i el que diu el Barça, tots dos menteixen. El traspàs de Neymar no ha costat 95 M €, ja que molts dels conceptes que es sumen corresponen al salari del jugador. Però el club també menteix, ja que conceptes corresponents a variables de salari són tant palmaris que els complirà que el cost del fitxatge s'incrementarà.
De totes maneres, ja hi tornem a ser. Parlar de pilotes no gràcies. Parlar de claers, d'Estadis i jutjats si. No n'aprenem.
Sandro Rosell va ser taxatiu en el tema Neymar. Va costar 57 M € i va demanar al jutge que el citi per declarar tot el que ell vulgui sobre el tema del contracte del brasiler. I punt. I punt literalment. A la segona qüestió sobre el cas, la Junta va decidir callar amb un escuet "següent pregunta". dos mots junts, que significa una desbarrada de Rosell i companyia, un atac al periodisme que pregunta per informar-se, i un descrèdit al soci que comença a estar fins als nassos que es parli menys de perquè Neymar no marca a porteria o que va passar diumenge al camp del Llevant que de coses que no entén. I tenim el periodisme esportiu emprenyat perquè li van cohertar la seva llibertat d'informació.
I mentrestant a la caverna mediàtica madridista, tothom a riure, però ni Inda ni ningú encara ha investigat el contracte de Gareth Bale pel Madrid. Bale, l'home dels 100 M €. No deu interessar-los. Embolica que fa fort

Calors de gener

Històric cap de setmana pel motor català. Les dunes del Dakar Sudamérica, que va acabar el dissabte a Valparaíso (Xile) han coronat a tres catalans, com els millors de l’edició més dura que es recorda de la mítica prova dels últims anys. Aquest Dakar s’ha vist marcat per l’asfixiant calor que ha afectat a vehicles que s’han literalmente cremat i a pilots que, afectats per les altes temperaturas van patir alucinacions i marejos importants.

Marc Coma, en motos, incontestable, i Nani Roma en cotxes, superant al que company d’equip Stephan Peterhansel, Mounsier Dakar (amb polèmica inclusa, ja que el vfrancès denunciava ordes de l’equip Mini perquè guanyés el català. Peterhansel en cabar el Rally va trencar el contracte amb l’equip per fitxar er Peugeot). La tercera reina al Dakar és Laia Sanz. La de Corbera va fer el millor Rally dels 4 que ha corregut. Ha acabat 16ena, en la general, la millor dona, i amb un 7è lloc com a millor resultat d’etapa. Espectacular. Per cert Jordi Viladoms, va acabar segon darrere de Coma. El Dakar més català de la història ja és passat gloriós pel món del motor de casa Nostra.

El calor va afectar al Dakar i a l’Open d’Austràlia de tennis on s’ha arribat als 40º C i on molts jugadors han patit marejos, lipotimies o alucinacions en ple partit. Hem arribat a la segona setmana de torneig i Rafael Nadal està on fire.

La Lliga espanyola es posa calenta de debò. Barça i Atlètic empaten els seus compromisos amb Llevant i Sevilla, respectivament. El Madrid, que apallissa el Betis i fa que la crisi al club verdiblanc s’incrementi d’allò més amb la destitución de Juan Carlos Garrido, un mes i mig desp´res del seu fitxatge, es posa a un sol punt dels dos líders. L’Espanyol derrota al Celta amb un gol a les acaballes del partit.

I si la Lliga de futbol està calenta, la de bàsquet crema. Les 8 places per la Copa del Rei de Màlaga, es jugaran la setmana que ve a l’última jornada abans del tall. El Barça es va assegurar ahir, en derrotar l’Estudiantes, la plaça per ser-hi. La setmana que ve es jugarà ser cap de sèrie. La Penya, que es jugava bona part de les opcions, dissabte a casa amb Cajasol, s’allunya de la Copa, en perdre amb el conjunt Sevilla. Davant el València, a fora de casa, que va derrotar el Manresa ahir , i depenent d’altres variables, es jugarà estar entre els 8 de Màlaga 2014.

Finalment, a l’Europeu de Dinamarca d’handbol, la selección espanyola va caure amb l’amfitriona, en el debut de la segona fase, en busca de les semifinals.

Calor al Dakar, al tennis, al futbol i al bàsquet. Un cap de setmana calent en ple gener. El món s’ha tornat boig

La foscor d'un tràmit

Car. Molt car ha sortit aquest tràmit contra el Getafe previ als quarts de final de Copa amb el Llevant. El Barça va guanyar 0-2 gràcies a un Messi que ha recuperat les millors sensacions. El segon gol és la mostra més clara que el Messi explosiu, resolutiu i genial ha tornat. Però aquesta no és la notícia important.
Neymar es va lesionar al turmell en una esgarrifosa imatge on la cama li queda plegada. Té un esquinç. Esperem que sigui el menys greu possible, perquè el Barça necessita el millor Neymar.
La lesió de Neymar va provocar la imatge curiosa i lamentable en l'anomenada millor lliga del món. Els metges del Barça alhora de fer una ecografia a Neymar, en endollar la màquina van fer saltar els ploms al camp del Getafe que va quedar a les fosques.
La lesió de Neymar, el partidàs del renascut Leo i el partit 700 de Xavi amb la samarreta del Barça: els ítems d'un tràmit innecessari i sense llum. Literalment.

PostData 3/3 en victòries del Barça de bàsquet al Top16 de l'Eurolliga en derrotar l'Olympiakos al Pavelló de la Pau i l'Amistat (si aquest es diu així no em vull ni imaginar com són els altres amb el curriculum de burrades que s'han fet allà). Aquest equip és una muntanya russa. Et fa un partidàs i l'endemà perd amb qualsevol mare. Olympiakos amb 2 KOs es complica la vida. Per cert us imagineu un Olympiakos - Madrid a quarts?

Homenatge a les mares

Aquesta nit, a les 19:30 (des de les 19:00 a Rac1) Alfonso Tena, conegut com Capitán Furia), segon entrenador de l'Espanyol, s'asseurà per segon cop al primer seient de la banqueta de Cornellà, en el partit de tornada de vuitens de Copa amb l'Alcorcón. I ho farà dos cops més. La raó? Doncs el fet que Javier Aguirre s'enrecordés de la mare de l'àrbitre de l'Osasuna - Espanyol de fa 10 dies.
Què injusta ha estat la història amb les mares. La gent sempre recordant-lis que van inventar l'ofici més antic del món. Un ofici que ha donat gran satisfacció als homes i que ens fa evident que els nens no venen de París.
Les mares, sempre maltractades, dones, treballadores i cuidadores de nens i no tant nens.
Aguirre va estar simpàtic a la roda de premsa alhora de justificar el seu menyspreu arbitral, però no li va servir de res. Defecar-se amb el col.lectiu arbitral amb l'escut maternal és lleig per molt que ho diguis com aquell que diu Bon dia.
Ni mare, ni pare, ni esperit sant. Insultar a l'àrbitre és motiu de sanció i més si com el tècnic perico tens currículum. Hauríem de mirar també quants partits et cauen quan fas de Pepe i vas a destrossar genolls amb destral. Rarament serien quatre. I deu fer més mal físic un genoll o un turmell a Can Pistraus que el dolor emocional que algú et digui "Fill de Puta". Només espero que la sanció a Aguirre sigui exemplificant i que el món futbol s'ho pensi dos cops abans de pensar en la mare del col.legiat. Perquè mare no hi ha més que una. Fins i tot en el col.lectiu arbitral.

PostData: Laia Sanz va fer història en el Rally Dakar en acabar setena en l'etapa ja a terres xilenes en busca de la meta final, a Valparaiso. És la millor classificació d'una dona a la història de tota la prova.

Tràmit trampa

Si aquest artícle l'haguéssim escrit el 2007 després del 5-2 al partit d'anada de semis de Copa amb el Getafe amb aquella meravella de Leo Messi, us ho hauria dit quelcom "ja està fet, no cal veure'l o passarem a la final amb la gorra".
7 anys després, avui, després del 4-0 dels vuitens de final de la Copa amb el Getafe, us podria repetir el mateix. Però l'experiència em diu que per més que això està fet, millor curar-se amb salut i no fer-se el gallet abans d'hora.
El 5-2 de fa 7 anys era un resultat còmode, però finalment l'equip que va passar a la final de Copa va ser el Getafe després de fer un 4-0 al Barça del declivi de Ronaldinho.
Ha canviat l'època i el Barça. Però no el Getafe que continua sent un equip molt incòmode pel Barça a casa seva, al Colisseum Alfonso Pérez. Sense anar més lluny, millor no cal recordar l'estrip que va fer el conjunt madrileny al blaugrana, en el partit de Lliga previ a les vacances de Nadal. Afortunadament, molts culers amb memòria selectiva només se'n recorden del Hat Trick de Pedro.
Aquesta nit, el Barça disputa el tercer round del combat amb el Getafe. El primer va ser un triomf justest, el segon un KO fulminant pels catalans.
Tornarem a veure Messi fent de les seves com va passar fa 7 anys i fa una setmana a l'Estadi. Un Messi amb ganes de reïvindicar-se i de dir que ell és el millor del món per moltes pilotes d'or que tingui Cristiano. Nova oportunitat per Pinto i per a Neymar perquè es refaci del mal moment que passa. En definitiva un partit de reivindicacions i per posar les coses a lloc.
Avui, a les 22:00, horai indescent, des de les 19:00 a Rac1, Getafe - Barça, un tràmit a priori sense massa complicacions, però que val més que ens l'agafem seriosament

Vull el manual d'instruccions

Cristiano Ronaldo és el nou Pilota d’Or de l’any 2013, en una gala celebrada a primers del 2014. Primera raresa d’un esport estrany com el futbol i presidit per un personatge estrany amb actituds de Chiquito de la Calzada com Joseph Blatter.
Ja em perdonareu, però no entenc res: ni de la gala d’ahir ni de les votacions, ni a què es votava, ni els criteris.
Diuen les votacions que la Pilota d’Or se l’ha endut Cristiano Ronaldo, que ha jugat molt bé al llarg de 2013, però que no ha guanyat res amb el Madrid. És a dir, que a criteri personal i no objectiu de periodistes, jugadors i seleccionadors ha fet el mateix balanç que Wakaso però, l’exespanyolista ni sortia a les votacions. Perquè no cal oblidar-ho CR7, coronat per la Caverna mediàtica i els Roncero de torn “El mejor jugador del mundo” ha guanyat tant com Wakaso, és a dir 0 títols.
En segon lloc ha quedat Leo Messi, un any gairebé parat per les lesions, però que va aconseguir una Lliga i la Supercopa espanyola. És a dir Messi 2- Cristiano 0. Però el portuguès , que ahir, de tant plorar, semblava Les Fonts de Montjuïc, Pilota d’Or. Estrany.
I en tercer lloc Frank Ribery, campió de 5 de 6 títols amb el Bayern de Munich, entrenat pel millor tècnic de l’any Jupp Heinckess, però que ni deu ser tant guapo com Cristiano, ni tant carismàtic com Messi. Pel futbol ha estat millor el portuguès però el francès ho ha guanyat tot amb el conjunt bavarès entrenat pel millor tècnic del 2013, votat pels mateixos que han votat CR7 millor jugador sense haver sucat res. Tot molt estrany i amb molta pudor de cremat.
Per la lògica de l’esport col·lectiu que és el futbol Ribery hauria d’haver guanyat, Messi segon i Cristiano, per la contribució al triomf del seu equip. Però no. La FIFA no entén de lògica i fa el que fa.
A Madrid tots contents. Doncs jo ja firmo que li donin a Cristiano 15 Pilotes d’Or si coma quest any no guanya cap títol.
Ahir més que mai es va demostrar que això dels premis individuals als esports col·lectius és un paripé de l’alçada d’un campanar on el que més importa és lluir tipet com el de Fernanda Lima, presentadora de la Gala al costat d’un cada cop més jove Ruud Gullit. Per cert que hi pinten les actuacions musicals en una gala de futbolistes? Sobrava. I perquè el millor gol de 2013 és una xilena d’Ibrahimovic del 2012? Misteris. Com la FIFA i el seu president.
Que Cristiano gaudeixi de la seva Pilota d’Or, jo mentrestant me’n vaig a buscar el Manual d’Instruccions per entendre tot això 

Maneres de patir

La tensió, els nervis i l’anaconda perquè arribés l’hora de l’Atlètic de Madrid – Barça va ser comparable al de qualsevol dels Clàssics amb el R. Madrid. No n’hi havia per menys. Un liderat estava en joc, i de pas, qui s’eduïa el simbòlic títol de campió d’hivern.

Com diu l’himne de l’Atlètic es va patir i molt. Per ambdós cantons. El partit no passarà a la història ni pel resultat ni pel joc, però si perquè va ser un partit elèctric on vam veure un enorme Víctor Valdés aturant totes les pilotes colchoneres, uns centrals impecables; tant Piqué com Mascherano (el Jefecito ha tornat) i un Messi, que des de la banqueta, rellevant a un Iniesta lesionat a la mitja part va intentar perforar la porta madrilenya. Al final 0-0, el segon en tota la història de la Lliga i amb la sensació que el Barça ha recuperat feeling i l’Atlètic ja no és tant pupes. I que l’himne de l’Atlètic tornarà a dir que a part de dir “Qué manera de sufrir” dirà també “Qué manera de ganar”

Quina manera de patir al Calderón i a Cornellà, on l’Espanyol va perdre amb un Madrid que retalla diferències amb Barça i Atlètic

Maneres de patir a l’ACB on la Penya es jugava amb el Bilbao bona part de les aspiracions d’anar a la Copa del Rei de Màlaga. Triomf verdinegre i la Penya continua dins les places de Copa. Triomf del Barça fàcil contra el Múrcia, i el Manresa va fer saltar la banca en guanyar a casa del Gran Canària

On es pateix cada gener és al Dakar. Un Dakar que ja s’ha tenyit de dol per la mort del motard belga Éric Palante, i que després de la jornada de descans de dissabte i l’etapa d’ahir dominen els catalans. Marc Coma en motos i Nani Roma en cotxes

On van deixar per un moment el patiment per gaudir van ser els pilots del mundial de Motos que van participar ahir al Palau Sant Jordi al Dirt Track, una prova d’enduro organitzada pel campió de Moto GP Marc Márquez per agrair al públic el suport durant tot l’any. La victòria va ser pel número 1 de l’especialitat, el nord-americà Brad Baker, que es va beneficiar per la caiguda de Márquez a la Superfinalíssima.

I si Barça i Atlètic es jugaven el liderat de la Lliga de futbol, Barça i Liceo de la Corunya, els dos líders de l’OK Lliga disputaven un duel que va certificar que aquest any els blaugranes no patiran per endur-se el títol. Triomf per 4-2 i a 11 punts dels gallecs.

I ja ha començat a Dinamarca l’Europeu masculí d’handbol amb el debut amb victòria de la selecció espanyola contra Hongria.

Maneres de patir i gaudir de l’esport en aquest cap de setmana

Perdona'm Leo

Carta oberta de redempció a Leo Messi

Admirat Leo

Perdona'm Leo perquè he pecat. He dubtat de tu. Et creia mort. Acabat. Em pensava que el teu cicle havia durat massa. Normament és així. Més de 5 anys a dalt de tot és estrany.
Et veia acabat quan la lesió de París s'allargava més del previst. Quan callaves massa. Quan eres més protagonista als jutjats que al terreny de joc. I més quan et vas enfrontar amb Javier Faus.
Perdona'm Leo, perquè he pecat. Ni tant sols veient-te lluint tauleta de xocolata a la xafugosa Rosario natal mentre et recuperaves et creia. T'he vist reencarnat en les pitjors èpoques de Ronaldinho.
Leo he pecat. Com molts culers. Però dimecres a la Copa ens vas fer veure la llum. En mitja hora vas eclipsar el partidàs de Cesc i els seus dos gols.
En mitja hora vas tocar 37 vegades la bola, la vas passar 19 cops, i en 5 minuts vas fer dos gols. El segon antològic. Getafe se't dóna bé.
Ens vas fer bavejar de nou. Dissabte t'espera un repte majúscul amb l'Atlètic de Madrid. No sé si ho faràs de titular o des de la banqueta. Per sort és igual. Tens uns relleus molt en forma que t'han suplit meravellosament. Alexis és aquell tocopillano que ens va enamorar ac Itàlia i Pedrito torna a ser Pedro el Gran.
Leo, perdona'm. Perquè has tornat i ningú excepte tu s'ho creia. Ets el millor i ho has tornat a demostrar. Has tornat i nosaltres hem tornat a pecar. Il.lusos que som. Ben tornat Leo. No marxis mai.

Firmat

El més gran dels pecadors

PostData Victòria del Barça de bàsquet a la pista del Fenerbahçe turc a la segona jornada del Top16 de l'Eurolliga. A destacar la gran actuació de Marcelinho Huertas.

58 dies després

Va eclipsar el partidàs de Cesc. Va tapar l'exhibició d'Iniesta. Però el seu retorn era la noticia que esperaven els culers. Rondava el minut 5 de la segona part. El Barça tocava la pilota, a la gespa, però els menys de 40.000 espectadors de l'Estadi estaven pendents de la banqueta, del Sant Cristo Gros.
58 dies després que Déu deixés la terra blaugrana va ressucitar contra el mateix equip on es va consagrar.
Va ser al minut 17 de la segona part. Cesc havia acabat de marcar de penal el seu segon gol de la nit. Leo Messi va tornar a jugar un partit de futbol, després de la misteriosa lesió, del tractament a l'Argentina i de la cara d'assassí.
Ha tornat el Petitó i si, amb cara d'assassí. En menys de mig hora va trontollar la defensa del Getafe. 37 tocs i 19 passades bones. I en tres minuts va sentenciar l'eliminatòria amb 2 gols.
El 4-0 va ser descomunal. De geni. Pecadors que dubtaveu d'ell, redimiu-vos.
Leo té gana. El Petitó té fam. Messi va demostrar que és el millor del món.
Barça 4 - Getafe 0. Eliminatòria sentenciada. A quarts de Copa. Reverències al millor del món. Messi ha tornat. 58 dies després. I sembla que no vol marxar.

PostData: L'Espanyol va perdre a casa de l'Alcorcón de Segona en l'anada de vuitens de Copa.

L'assassí sempre torna

Diuen a les novel·les de misteri que l'assassí sempre torna a l'escenari del crim. Afortunadament si em llegiu és que no ho heu comprovat en primera persona i que sou vius. Com Leo Messi, que dos mesos després, de baixa física i mental, tornarà a jugar un partit oficial.
Gerardo Martino va dir d'ell fa uns dies que el va veure amb cara d'assassí i amb moltes ganes. Doncs bé, avui l'assassí tornarà a l'escena d'un dels crims més bèsties que s'ha comès a la història del futbol: emular un gol maradonià i superar-lo. Us enrecordeu d'aquella meravella, el 2007 contra el Getafe, a les semis de la Copa del Rei, on des del mig del camp Messi se'n va anar de tothom, va imitar Maradona, el va superar, i va marcar el gol més impressionant que hom recorda? De poc va servir a termes de classificació, ja que una setmana més tard, el Barça queia eliminat pels madrilenys que van remuntar un 5-2 inexplicablement
Doncs avui, a les 22:00 de la nit, des de les 19:00 a Rac1 al mateix Camp Nou, contra el mateix rival i la mateixa competició, Messi, l'assassí, torna per matar. Per callar boques. Per dir que ha tornat, que té ganes de demostrar que és el millor i que si ha de cedir el tron de millor jugador del món, ho farà temporalment. Que està preparat per la batalla.
Messi té gana, té fam, vol i dol. Necessita fer un gran partit per atemorir a l'Atlètic de Madrid, pròxim rival dissabte a la Lliga.
I quin millor rival que el mateix que li va fer obrir les portes a la posteritat. Aquell a que li va fer un golàs antològic. Aquell primer rival que va veure com aquell insolent es feia enorme.
Avui Barça - Getafe, vuitens de final de Copa. El partit de Messi. Perquè l'assassí sempre torna a l'escena del crim.

PostBarça. Sembla que Marc-André Ter Stegen, el porter del Borussia Monchengladbach s'acosta a la porteria blaugrana després de no voler renovar amb el conjunt alemany. Valdés sembla que ja té substitut

PostData: Pau Gasol no marxarà a Cleveland ni de Los Angeles. De moment. L'operació d'intercanvi amb Andrew Bynum es frusta perquè els Cavaliers s'han cansat d'esperar. Al final Gasol als Lakers i Bynum a Chicago.

Les 12 Campanades de 2014

Com que no fumo, no puc promere deixar-ho. En tot cas podria prometre que començaria a fumar, però tampoc és el cas. Aprimar-me? Perquè no? Però encara queda el tortell de Reis. El dia 7 en parlem. Trobar feina? I tant. I per l'esport català? Uns quants. 2014, any nou, vida nova, nous propòsits, Que es compleixin tots els vostres sominis i promeses:

1. Molts èxits per l'esport català, que aixequem i brindem moltes copes
2. Que el Barça també aixequi moltes copes, amb un Messi renascut, que Valdés compleixi el contracte amb el Barça fent una temporada perfecta. Serà clau pels futurs triomfs de l'equip. I que Tito Vilanova es recuperi ben aviat
3. Que a Can Perico Europa sigui una realitat i no un tabú.
4. Que Pep Guardiola sigui sent el gendre perfecte. Que ho guanyi tot, excepte la Champions, que ens la deixi pels culers. Que el Mundial de Brasil siguiu un èxit d'organització, perquè a falta de set mesos, ara és un nyap amb estadis per acabar i moltes crítiques
5. Moltes cistelles pels equips catalans. Que el Barça recuperi les sensacions. Que la Penya segueixi la bona línia de la temporada i que els seus socis no s'emprenyin si l'equip no va a la Copa (amb el pressupost que tenim la temporada és boníssima). I que a Manresa, el miracle sigui esportiu i econòmic. A l'NBA, un any bo pels catalans (per cert que Pau Gasol té un peu a Cleveland i podria deixar els Lakers)
6. Que el SuperBarça d'handbol es coroni campió d'Europa. Que l'hoquei català torni a ser l'amo del món
7. Que els mags de la raqueta ens tornin a fer vibrar a cops de tennis. Que torni Roger Federer. I que Rafa Nadal torni a donar espectacle.
8. Que si Sebastian Vettel ha de tornar a guanyar el Mundial de F1, que ho faci amb una mica d'emoció. Que ningú es perdi amb tants canvis de reglament. I que Michael Schumacher guanyi la cursa de la seva vida (demà en parlem)
9. Serà complicat repetir-ho però que almenys el 2014 sigui tant bo com el 2013 pels motociclistes catalans.
10. Que el pròxim partit de Catalunya sigui ja amb el país independitzat. Que el famós 9-N no quedi en paper mullat. I que ens puguem defecar-nos amb el seleccionador català quan el nostre crac torni lesionat d'un bolo a Can Pistraus previ al Mundial
11. I que si parlem de ciclisme només ho fem de bicis i no d'EPO's
12. Que la Barcelona esportiva torni a donar una lliçó amb la disputa al Palau Sant Jordi del Mundial de bàsquet.

I a tots vosaltres, us desitjo Salut i benzina per aquest 2014 que ja ha començat.

Referèndum a la davantera

L’any que estem encetant ve marcat per la famosa consulta sobre la independència de Catalunya del 9N. Mentre arriba la famosa data i per anar escalfant el Barça ha promogut el seu propi referèndum sobre dos elements que s’han convertit en imprescindibles i que ens han fet oblidar que Leo Messi estava lesionat. Són dos elements ara imprescindibles al camp, però què no fa massa eren vitals… a la banqueta.
Alexis Sánchez i Pedro Rodríguez són ara com ara els dos homes més en forma del Barcelona i exemplifiquen com ningú la millora en el joc de l’equip.
És exagerat dir que no trobem a faltar a Leo Messi, però també és cert que amb el tocopillano i el canari, l’absència del millor jugador del món ha quedat solventada.
Però tard o d’hora Messi ha de tornar, ja sigui demà amb el Getafe a la Copa o dissabte en l’important duel pel liderat de la Lliga amb l’Atlètic de Madrid.
I amb el retorn de Leo s’obre el debat, un beneït debat: a qui sacrifiquen? A Alexis, que després de 2 anys de turisme al Camp Nou s’ha posat a treballar I justificar el sou i el què es va pagar per ell, o Pedro, el canari decisiu en la consecució dels 14 títols de l’era Pep, killer a l’àrea a qui una mala ratxa el va fer plantejar marxar?
Jo ho tinc clar. Pedro. Per constància. Per galons. Per trajectòria.
Sigui com sigui el debat és vibrant, viu i apassionant. I si tot queda igual i sacrifiquem a altres homes com Cesc, Iniesta o el propi Leo?
Aquest debat li encanta al sàdic culé que veu que és parla de futbol i pot dir quan vegi al seu crac preferit al camp: "jo ja hi vaig dir que Alexis triomfaria"
El referèndum ha començat mentre el joc del Barça torna a excel.lir i els cracs la foten a dintre. Imagineu quan torni Leo.
La nit electoral serà llarga. Com sempre.

Reis

El primer cap de setmana del 2014 ha estat marcat per l’arribada dels Reis Mags d’Orient que van repartir regals a totes les cases. Anit va ser tarda de cavalcades. Al món de l’esport també han passat els nostres reis particulars.
Alexis i Pedro, els reis renascuts. Van ser els grans protagonistes de l’estrena del Barça 2014 a la Lliga. Amb un hat trick del xilè i un gol del canari un excel.lent Barça va derrotar a un tou Elx. Va tornar a la porteria Víctor Valdés, que no va tenir feina. Messi, tot i la mirada assassina que deia Tata Martino que tenia i les ganes, no va ser ni convocat i haurà d’esperar dimecres amb el Getafe a Copa o dissabte amb l’Atlètic de Madrid a la Lliga per tornar a jugar. L’Espanyol va perdre 1-0 al camp d’Osasuna amb un gol en pròpia porta. Javier Aguirre, el tècnic perico va ser expulsat. No us perdeu la roda de premsa on es justifica per l’expulsió entre Sálvames i rimes mamelludes. Un catxondo el mexicà.
Diumenge al matí ens llevàvem amb la luctuosa notícia de la mort per infart d’Eusebio Da Silva, la perla negra del Benfica, mite del conjunt lisboeta i un dels reis del futbol dels anys 60.
Menys catxondo va ser Xavi Pascual, el Rei breu. Després de perdre amb el Baskonia, l’entrenador del Barça de bàsquet es va ventilar la roda de premsa en 50 segons. La Penya, en derrotar el Múrcia, va tornar a salvar els mobles dels equips catalans ACB, ja que el Manresa va perdre amb l’Unicaja.
I el castellonenc Joan Barreda en motos i el portuguès Carlos Sousa són els primers reis del Dakar 2014 després de la primera etapa disputada a Rosario la terra del Tata i Messi. Els reis del cap de setmana esportiu també donant màgia a la tarda-nit més màgica de l’any.
Bona Diada de Reis. I que el tortell el pagui un altre.

Rush i la cursa d’en Michael

En el resum cinematogràfic de 2013 és d’obligada menció "Rush", l’extraordinari biòpic de Ron Howard sobre la rivalitat entre els pilots de F1 James Hunt i Niki Lauda als anys 70. Un dels moments més impactants del film és com Lauda lluita per salvar la seva vida, des d’un hospital, després del greu accident al Circuït de Nürburgring a Alemanya, el 1976 on va patir greus cremades.
La història de Lauda, tant ben reflectida en la pel.lícula pel català Daniel Bruhl, em recorda salvant molt les distàncies, al que està vivint Michael Schumacher que per cert avui fa 45 anys.
Les circumstàncies que van dur a Lauda i Schumi a l’hospital són diferents, les lesions també igual que l’època. Però tant amb Lauda com amb Schumacher, no tant sols la F1 queda commocionada, sinó tot un país: Àustria en el cas de Lauda i Alemanya amb el 7 vegades campió del món, que el diumenge passat va patir un accident esquiant que l’ha deixat en coma induït i en estat crític.
Repassant la trajectòria del Kaiser i sentint experts, amics i coneguts de Schumacher, com Joan Villadelprat, el seu cap a Benetton i actual analista tècnic de TV3, podem concloure que Lauda i Schumacher comparteixen més coses que un fatal accident.
Deu ser el caràcter metòdic, dur, pencaire i obstinat dels pobles germànics; el cert és que l’austríac i l’alemany vivien únicament per millorar el seu cotxe, els seus Ferraris. Eren uns obstinats per la feina. No els parlessiu de festa i farres. La seva vida era la F1. Vida i passió que en el cas de Schumacher va traslladar als seus companys i hereus. Amb Schumi va arribar l’exigència al circ. L’espectacle de la F1 necessitava a banda del glamour de les festes de Mònaco, la seriositat d’algú que té a les mans i al volant molts diners en joc i el més important la seva vida. Els 7 títols mundials de Schumacher són els 7 títols de la feina fosca, de passar-se nits en vetlla com els mecànics per fer de la seva eina, la millor de totes.
Espero que Schumacher millori. Cada minut que passa juga al seu favor. Ara la seva cursa no és a 300 per hora. Li interessa no córre. Anar a poc a poc i confiar en els enginyers del bisturí i a Déu perquè se’n surti de la millor manera possible.
Tant de bo Lauda i Schumi tinguin ben aviat una nova similitud: que els dos se’n surtin d’un tràngol tant fort. Ànims i força Kaiser.

PostData 1: Ha mort Josep Seguer, defensa del mític equip del Barça de les Cinc Copes als 91 anys. Va defensar la samarreta blaugrana durant 14 anys: de 1943 a 1957.

PostData 2: El Barça de bàsquet s’ha estrenat amb victòria al Top16 de l’Eurolliga en derrotar a l’Anadolu Efes turc al Palau.