dimarts, 31 de desembre del 2013

Tito, Tata, Tro. Resum esportiu del 2013

GRÀCIES A:

Tots els que us heu dedicat un segon a llegir algun comentari en aquest any. A tots els periodistes que he donat la tabarra perquè em fessin un RT i em van dir "està molt ben escrit".
A la gent del Círcol. La meva gent, la meva altra casa, que tants caps de setmana hem compartit. Els hi dec passió, èxit, tranquil·litat i amistat.
A la meva àvia a qui un segon li ha canviat la vida per sempre i que l'estimo molt. DEP.
I com sempre a la Marina Hospital. Com cada any. Sense tu i la teva opinió, des del punt de vista d'una dona a qui l'esport no li fa ni fu ni fa, però que em va impulsar a seguir amb això, dient que ara està de moda i que el periodisme també és això. Ens hem de veure ben aviat i ho saps. Tinc ganes de dir-te "Gràcies" en persona.

No sóc periodista. Però espero un dia emular als meus ídols radiofònics i viure com ells "Superdiumenges", "Tu Diràs" i partits del Barça arreu del món.
A la Màfia per ser-hi sempre. I a la bogeria per no marxar mai.
I a tots vosaltres, per la companyia i la confiança.

PLAY ·REC Aquest 2013 hem vist com tot pot canviar en un segon. L'entrenador campió de lliga que està a punt d'arrencar la seva primera temporada sencera i sense problemes, ho ha de deixar, per poder allargar més segons la seva vida. És Tito Vilanova que està jugant el partit més important. El vol guanyar definitivament. Com el que va guanyar Éric Abidal que torna a jugar amb el Barça i marxa a Mònaco per seguir gaudint del futbol. En un segon passem de Tito a Tata i a un canvi de model. I un altre tècnic català agafa un repte grandiós, el de seguir fent del campió d'Europa, un equip invencible. I ho aconsegueix. Un segon: el d'una lesió i el canvi de rumb. El de la condemna a la fusta i al de l'adeu del més polèmic. Un segon: el de la crisi d'un equip campió i el de la remuntada èpica del bicampió. Un segon: el què et fa tornar a ser el millor, amb una raqueta o amb un volant. Uns colpejant la pilota, els altres retallant segons al circuït. Un segon: el de fer-te campiones Infantil, d'assolir la Preferent, d'un ascens, i d'un canvi de rumb. Un segon en l'any perfecte a Can Cartrons. I un segon: el del Tro. Un, dos, tres... Veni, vidi, vinci. Arribar i moldre. El campió arrassa. Des de Cervera al món. Intractable. Un segon: el que es triga a traçar una corba, el que es triga a perdre un campionat. Un segon: el del viratge, el de l'èxit a l'aigua, el de la sirena catalana i el de la bellesa sincronitzada. Un segon: el de la ciutat esportiva, el de la Barcelona que reviu un altre èxit organitzatiu. Un segon: el què fa perdre una candidatura olímpica a ritme de cups of cafe con leche. I un segon: el d'un ascens que no va ser, i que va fer viure una ciutat i un país el somni de Primera. Durant uns dies, tots vam ser la Lleona. I un segon: el de la pròrroga, l'adeu a la Copa i el de l'èxit d'una petita ciutat que fa doblet a ritme de Lax N’Busto.
Un segon. Un sol segon que ho pot canviar tot. Aquest segon que passa mentre llegiu aquest artícle resum de l'any. Un segon dels 12 raims que s'escolen gola avall a ritme de campanada. Un segon i ja llancem el calendari. Un segon. Adeu 2013. Hola 2014. I ja descomptem els segons per veure i viure la passió de l'esport. Des dels salts d'esquí de Garmisch a les Sant Silvestre. Un segon. Aprofiteu cada segon i que sigui profitós i bo.
Bon any 2014.

De Tito a Tata: De l'excel·lència al conformisme

Càncer. Un altre cop aquesta paraula ha estat en boca del barcelonisme durant tot l'any 2013. El mal lleig ha alterat la vida del club en masses ocasions aquest 2013. Amb l'omnipresent ombra de Pep Guardiola flotant sempre en l'ambient, al juliol Tito Vilanova inicia una nova temporada al Barça amb l'esperança que per fi la pugui complir sense sobresalts. En la roda de premsa de presentació de temporada s'escenifica la ruptura de les relacions amb Pep Guardiola, quan diu que durant la seva estada a Nova York només l'ha anat a veure un cop. A part, el Pep denuncia que el club no l'ha deixat tranquil encara que estigués d'any sabàtic a nova York. Tres dies més tard, el 19 de juliol, el món del futbol queda compulgit. El club anuncia que Tito Vilanova ha de renunciar a la banqueta del Barça per sotmetre's a un tractament que ha de curar per fi la malaltia que pateix. Andoni Zubizarreta, el secretari tècnic, reacciona amb celeritat, contractant a Gerardo "el Tata" Martino, tècnic argentí que ve de Newell's Old Boys i d'entrenar la selecció paraguaiana al Mundial de 2010.
Del Tito al Tata. S'acaba una era i en comença una altra, on en teoria no es vol traïr l'anterior època triomfal.
Abans, però, el gener ja comença mogut. Líder de la Lliga a 18 punts del Madrid i amb el Campionat de la Regularitat sentenciat, Víctor Valdés anuncia que marxarà del Barça quan acabi el seu contracte el 30 de juny del 2014. El dia de Reis, Tito Vilanova es torna a assentar a la banqueta blaugrana, en el derbi amb l'Espanyol, però 20 dies després ha de tornar a marxar per seguir amb el tractament de la malaltia. Jordi Roura agafa la batuta de la banqueta. I Leo Messi aconsegueix la seva quarta Pilota d'Or, una fita fins mai abans aconseguida. Mentre a la Lliga la cosa va més o menys bé, a la Copa queda eliminat a semifinals per un R. Madrid molt més efectiu. A Europa el Barça va de mal en pitjor. En vuitens de final, després de perdre 2-0 amb el Milan, apel·la a l'èpica a la tornada al Camp Nou. A principis de març, el Barça de l'era Guardiola -Tito aconsegueix la seva particular nit màgica. 4-0 i el Barça a quarts de la Champions.
Contra el PSG, el conjunt barcelonista empata a l'anada però es lesiona Leo Messi, una lesió que arrossegarà fins la temporada següent i que farà que el seu rendiment baixi. El Barça guanya al Camp Nou a la tornada, gràcies a les aturades de Valdés i un gol de Messi que, lesionat, marca i agreuja el mal. A semifinals amb el Bayern de Munich, un 7-0 en global deixa el club català sense la final de Wembley. Així doncs, la Lliga és l'únic títol gran que va a parar a les mans del Barça. I la guanya de manera indirecta. Al maig, l'Espanyol empata a Cornellà amb el Madrid i dóna la Lliga color blaugrana, a falta de 4 jornades pel final i amb el Madrid a 11 punts. El Barça amb 100 punts, iguala el rècord del Madrid de Mourinho, la temporada passada. És la Lliga d'Abidal, que el 6 d'abril torna a jugar un partit amb el Mallorca, després del seu transplantament de fetge, i provar-se uns dies abans amb el Sant Andreu en un amistós a la Ciutat Esportiva. A final de temporada Abidal anuncia que marxa a Mònaco per seguir disfrutant del futbol. La Lliga d'Abidal i de Carles Puyol a qui les lesions, quiròfans i el rumor d'un traspàs al Milan el traumatitzen. Tant que és planteja una hipotètica retirada.
El capità que es planteja retirar-se; i el porter, Víctor Valdés, que anuncia que vol deixar el club a final del seu contracte (juny del 2014) Es comencen a moure fils per ocupar la porteria blaugrana l'any que ve. Sonen el porter del Borussia Monchengladbach alemany Marc André Ter Stegen, que sembla que ja té un principi d'acord amb el Barça o Pepe Reina, el porter del Nàpols.
Després d'un partit emotiu a l'estiu amb el Bayern de Munich, dies després de l'anunci de la malaltia de Tito i amb Roura a la banqueta, Tata Martino s'estrena a Oslo amb els seus ajudants i l'únic gran fitxatge de la temporada: Neymar Jr. El brasiler que durant tot l'any ha marejat la perdiu amb el futur, arriba a principis de juny al Camp Nou i meravella a tothom per la seva alegria i el seu futbol.
A mitjans d'agost amb l'Atlètic de Madrid el nou Barça de Tata Martino guanya el seu primer títol: la Supercopa. Després d'un 7-0 al Llevant en l'estrena de la Lliga, i després que el soci s'il·lusionés, el joc del Barça s'empobreix. La pressió de l'era Guardiola es perd i fins i tot es perd en molts partits la possessió. El Barça es torna resultadista i conformista. Es passa de l'excel·lència al conformisme, però es guanya. A principis de desembre es perden els dos primers partits de la temporada amb l'Ajax a la Champions i a Bilbao al nou San Mamés. A mitjans de novembre Messi es trenca i estarà dos mesos a Argentina rehabilitant-se però no amb Juanjo Brau, el seu recuperador de sempre, sino amb un argentí, el kinesiòleg Luís García, ja que les seves relacions s’han deteriorat i Brau és nomenat cap de fisios del primer equip. En un amistós a Sudàfrica amb la selecció espanyola, al novembre, es trenca Víctor Valdés cosa que fa que Pinto acabi l'any defensant la porteria blaugrana. Uns dies abans a Guinea, debuta Marc Bartra amb la selecció.
L'equip juvenil es classifica pels vuitens de final de la UEFA Youth League, la Champions juvenil i les noies que, guanyen per segon cop consecutiu la Lliga, passen a quarts de la Champions, on s'enfrontaran al Wolfsburg, l'actual campió d’Europa.
En l'apartat presidencial dos afers importants alteren la tranquil·litat de Sandro Rosell: un, l'entrada de violents a l'Estadi que amb bengales van provocar aldarulls al Clàssic de Copa. El club desestima definitivament la implantació de la Grada Jove. La directiva aprova, complint amb la normativa de la Generalitat que els nens menors de 8 anys hagin d'entrar amb entrada al Camp Nou. I evidentment ha de lidiar amb el relleu de Tito Vilanova per Tata Martino. Es presenta l'acord amb Qatar Airways que patrocinarà la samarreta, la blaugrana i la de la senyera, la segona equipació. Una samarreta que genera polèmica quan es presenta vestint a l'estàtua de Colom, en una decisió de Nike que desperta opinions molt adverses però que reporta molts diners al Barça. A final d’any la Junta presenta la proposta de remodelació del Camp Nou que el soci haurà de votar en referèndum: o es fa un estadi nou en una nova ubicació propietat de la Universitat de Barcelona o fer un Estadi nou aprofitant l’estructura de l’actual recinte. A part es faria un nou Palau Blaugrana. També es presenta un acord de patrocini amb l’empresa informàtica Intel.
El club també és protagonista als jutjats. Des de la demanada d’Hisenda a Messi que obliga a l’argentí a pagar 5M € fins al requeriment del jutge per investigar el contracte de Neymar. A part hi ha una investigació d’una operació de blanqueig de diners, en partits benèfics de Messi, que indirectament afecta al pare del jugador, Jorge, i a jugadors com Alves o Pinto. A finals d’any la Comissió Europea denuncia al club i a 6 més de la Lliga per rebre ajudes públiques en no convertir-se en Societat Anònima. 
Messi es protagonista però en negatiu aquest any. El seu futbol ja no és tant brillant, es lesiona i protagonitza afers extraesportius. A finals d’any l’argentí respon a unes declaracions del vicepresident econòmic Javier Faus on deia que no tenia sentit renovar-lo cada 6 mesos. Leo desautoritza Faus dient que no en té ni idea de futbol i que ell mai ha demanat renovar. A finals d'any s'inicien les negociacions perquè Messi sigui el futbolista més ben pagat del món. Al mateix temps, Andrés Iniesta renova fins el 2018.
El barcelonisme es tenyeix de dòl, al juliol, amb la mort d'Antoni Ramallets, porter del mític equip de les Cinc Copes.
El nou Barça de Tata acaba l'any empatat a punts amb l'Atlètic de Madrid i a cinc punts del R. Madrid a la Lliga, a vuitens de la Champions on s’enfrontarà al Manchester City i a quarts de Copa després de superar el Cartagena. Contra el Celtic, en l’última jornada de la Lligueta, es marca el gol 1000 de la història del club a Europa. Veurem si el 2014 el conformisme segueix o es torna al bon joc. Perquè per anys que passi, el soci del Barça voldrà resultats però amb bon joc.

Taco hivernal

L'any de l'Espanyol es pot resumir com ho fem habitualment per aquestes dates. Amb Javier Aguirre a la banqueta, el conjunt perico acumula una impressionant ratxa de victòries que fan reviscolar l'equip. I en el moment que el mexicà compleix 100 dies a la banqueta espanyolista, l'equip és el segon classificat en la segona volta de la Lliga, fent que al final de la Lliga, acabi 11è. A més, aconsegueix un empat a Cornellà amb el Madrid que li dóna el Campionat al Barcelona.
L'estiu és com sempre mogut a Cornellà. Marxa un dels grans símbols dels últims temps: Joan Verdú al Betis després d'un estira i arronsa per la seva renovació. Igualment marxen el polèmic Wakaso a Rússia, Forlín o Petrov. Arriben fitxatges de la Segona Divisió com Manu Lanzarote del Sabadell o Fuentes del Córdoba així com Sidnei del Benfica o Jhon Cordoba. Tots a cost 0
La temporada 2013-2014 no podria començar millor. Fins ben entrat al més d'octubre l'Espanyol ocupa places europees. La il·lusió torna a Can Perico. Però, com gairebé sempre, la realitat situa a l'equip a la part mitja de la taula d'una Lliga molt apretada, exceptuant els tres grans que van destacadíssims. 4 punts dels 24 possibles situen a l'Espanyol a la 15ena plaça de la taula. Dies abans Javier Aguirre va avisar que tard o d'hora s'hauria de perdre. Va dir que l'hivern hauria d'arribar. No podia ser més premonitori. L’Espanyol acaba 2013 en zona tranquil.la.
En l’apartat institucional, any plàcid per a Joan Collet. 2013 és l'any on mor al novembre Cayetano Re, membre dels 5 dofins, la mítica davantera perica dels anys 70. A finals d'any també ens deixa Jose Maria Maguregi ex jugador i ex tècnic perico als anys 80, entre altres equips
Veurem si al final de 2014 haurem de repetir el discurs de 2013, o tindrem alguna sorpresa agradable

Després de la tempesta

Si en algun lloc el 2013 va ser tempestuós i calent va ser al Santiago Bernabeu. Al R. Madrid sembla que hagin passat 5 anys en 365 dies. José Mourinho definitivament va acabar d'incendiar la casa blanca. Merders amb la directiva on la divisió amb Florentino Pérez és total. Al vestuari, els jugadors fan un ultimatum al President dient que o es carrega Mourinho o hi ha desbandada general.
A finals de gener, en partit de Copa amb el València, Álvaro Arbeloa lesiona al seu company Iker Casillas que estarà un mes de baixa i la resta de la temporada a la banqueta. En comptes de tirar del segon porter, Adan o Jesús, el tercer, Mourinho fitxa a Diego López, ex del Vilarreal. A la Lliga només aconsegueix retallar en 6 punts, la distància amb el campió, el Barça. A la Copa d'Europa perd en semifinals amb el Borussia de Dortmund. I a la Copa del Rei, el Madrid perd a la final al Bernabeu, a la pròrroga, contra l'Atlètic de Madrid , que feia 14 anys que no guanyava a l'etern rival. Un any en blanc i Mourinho ja té l'excusa i el seu propi vist-i-plau per tornar a entrenar al Chelsea, que ja feia temps que el perseguia.
Amb Mourinho (i el titella Karanka que se'n va a entrenar al Middlesbrough de la Segona divisió anglesa) fora, el Madrid fitxa a Carlo Ancelotti, provinent del PSG. Abans i per 100 M d'€ arriba Gareth Bale, el fitxatge més car de la història del futbol. També Isco, provinent del Màlaga
Ells i un renascut Cristiano Ronaldo, que es postula com a Pilota d'Or 2013 seran els encarregats de reflotar un equip en terra cremada. Després d'un inici titubejant amb dos derrotes, amb l'Atlètic de Madrid i el Llevant, que fan que a hores d'ara el Madrid sigui tercer a la Lliga, el Madrid fa un futbol força atractiu i s'han acabat els dubtes.
Després de la tempesta Mourinho, arriba la calma Ancelotti i ja ningú discuteix perquè Casillas només juga la Copa i la Champions i Diego Lopez la Lliga.
Mourinho ja no hi és, però encara queda Florentino, el gran mal del madridisme a cop de pelotazos.

Vine't a Alemanya Pep

Des que es va iniciar el 2013 i en consequència la fí del silenci imposat per Pep Guardiola sobre el seu destí, les especulacions sobre el futur del tècnic català són constants. Al final, el 16 de gener, el Bayern de Munich anuncia el fitxatge del de Santpedor. El tècnic va a parar a una màquina de futbol perfecte i vol imprimir encara més el seu segell d'excel·lència. Des de Nova York aprèn alemany i sorprèn al món el dia de la seva presentació amb un molt correcte discurs en la llengua dels Beckenbauer i Rummenigge: el teutó i el del futbol. I és que al Bayern manen els exfutbolistes. Pep dialoga directament amb gent que entén de futbol i no empresaris. Mattias Sammer és el seu cap directe.
Des que es presenta Pep Guardiola aquell dia de juliol a l'Allianz Arena plana un dubte. Com pot millorar Guardiola el rendiment d'un equip que ho ha guanyat tot?
I és que aquest ha estat l'any dels alemanys. Dominadors en tot, Merkel, economia etc, també en futbol. El Bayern ho guanya tot el 2013. La Lliga de carrer, la Copa alemanya amb la gorra, i la Champions pateix una mica més per derrotar al Borussia de Dortmund a la final de Wembley. Jupp Heinckess, el tècnic que anuncia la seva retirada, maxa amb un triplet històric.
Amb la mateixa filosofia del Barça, amb gent de confiança com Domènec Torrent, Carles Planchart o Manel Estiarte, i fitxatges com el blaugrana Thiago Alcantara, Guardiola imprimeix el seu segell en l'excel·lència germànica. Tanca literalment els entrenaments. No tolera filtracions a la premsa i aconsegueix que la màquina del Bayern augmenti un grau més el seu nivell de perfecció. El Bayern, després de perdre la Supercopa germànica, amb el Borussia, ja no perd més en aquest any i sentencia la Lliga derrotant al Dortmund 3-1. A part derrota al Chelsea de Mourinho, que havia derrotat al Benfica a la final de l’Europa League, en la final de la Supercopa europea que es juga a per primer cop a Praga i guanya el Mundial de Clubs al Raja de Casablanca marroquí, l’amfitrió. 
Jupp Heinckess no és l'únic tècnic il·lustre que es retira. Sir Alex Fergusson deixa el Manchester United després de 25 anys amb una Lliga al sac. El seu relleu a la banqueta és el tècnic de l'Everton David Moyes. Un inici regular posen en entredit la seva feina. Això implica un ball a les banquetes que porta a Robert Martínez, el tècnic de Balaguer que acaba de guanyar la Cup amb el Wigan, a la banqueta de l'equip blau de Liverpool. I amb ell arriba Gerard Deulofeu, la gran perla del Barça quie no gaudiria de minuts amb Tata Martino. Al Manchester City canvien a Roberto Mancini per Manuel Pellegrini i el fa colíder de Lliga al final de l'any, juntament amb un Arsenal renascut i un Liverpool que torna de la letargia que feia anys que vivia. L’exentrenador de l’Espanyol Maurício Pochettino fitxa pel Southampton.
A la Lliga espanyola, el Pupes Atlètic de Madrid ja no és tant pupes: guanya, juga bé i suca títol, la Copa del Rei, al Bernabeu contra el Madrid. A la Champions, el Màlaga és la gran revelació del torneig en arribar a quarts on cau davant el Borussia de Dortmund. A Sevilla, José María del Nido, president del club del Nervión és condemnat a 7 anys de presó per malversació de fons i cobraments il·legals i ha de dimitir. Els deutes i l’exigència dels creditors posen en venda el València que va a parar a mans d'un magnat indonesi. La R. Societat acaba quarta la Lliga i juga la Champions, on després de superar a l’Olympique de Lió a la fase prèvia, cau a la fase de grups, on només marca un gol.
A Itàlia, la Juve és la gran dominadora. Guanya l'Scudetto i Fernando Llorente, ex de l'Athlètic de Bilbao es fa un nom a Turí. Però queda eliminat de la Copa d’Europa a la primera fase. La Coppa va a parar a la Lazio que derrota al seu rival ciutadà, la Roma.
Els Petrodòlars àrabs fan imparable al PSG d'Zlatan Ibrahimovic campions de Lliga a França, però no la Copa que la guanya el Girondins de Bordeus derrotant a l'Evian. Un nou ric entra a la Lliga francesa. El Mònaco, propietat del magnat rus Dmitry Rybolovlev fitxa l'oro i el moro. Li pren Radamel Falcao a l'Atlètic de Madrid, fitxa a Abidal i té a punt de caramel a Víctor Valdés
El Porto derrota al Benfica en la lluita per la Lliga lusitana i a més els lisboetes perden la final de la Copa, la Tasa, amb el Vitoria Guimaraes.
I a Holanda, l'Ajax, que al juliol fitxa a l'exblaugrana Bojan, s'endú la Lliga.
Newell’s Old Boys, l’exequip del Tata Martino, guanya la Lliga argentina on puja River Plate després d’un any a l’infern de Segona.
Al juny, la Copa Confederacions monopolitza el futbol internacional. Es demostra el declivi del Barça amb la selecció espanyola que perd 3-0 en la final davant l'amfitriona, la Brasil de Neymar. Al país carioca se sorteja la fase final del Mundial 2014 amb un grup complicat per Espanya amb Holanda i Xile.
A banda de sortejos, la FIFA i Joseph Blatter el seu president és protagonista amb unes declaracions on afirmava que Messi era millor que Cristiano.
2013, l'any del Bayern. L'any de Guardiola. L'excel·lència de Santpedor a ritme de kartoffen, frankfurt i birra bavaresa. Hi haurà algú que el pari al 2014?

L'hegemonia agafa el pont aeri

El domini del bàsquet aquest 2013 ha agafat el pont aeri. De Barcelona a Madrid. Tot i que a la Copa del Rei, al febrer a Vitòria, el Barça es carrega als blancs a la segona pròrroga dels quarts de final, al Baskonia a semis, i guanya la competició al València. Un gran Pete Mickael és nomenat MVP. Mesos després ha de deixar el club perquè se li torna a detectar la trombosi pulmonar que el va fer parar fa un any. A la Lliga ACB però el Madrid es revenja dels catalans guanyant la Lliga al Play Off final per 3 victòries a 2. A l'Eurolliga, es dirimeix un altre Clàssic. A les semifinals de la F4 de l'Eurolliga de Londres, el Madrid supera als de Xavi Pascual que arriben a la cita després de superar al Panathinaikos en un agònic Play Off a 5 partits.
Quan tot indicava que el Madrid guanyaria la Copa d'Europa després de 20 anys, ja que va arribar a gaudir de fins a 27 punts d'aventatge a la final amb l'Olympiakos, els grecs reaccionen gràcies als triples a la segona part d'un descomunal Vassilis Spanoulis. Olympiakos revalida el títol assolit l'any passat.
Després de l'Europeu d'Eslovènia, on la selecció espanyola, que va amb moltes baixes i on guanya el bronze a Croàcia, amb l'or per França i plata per Lituània, el Barça es reforça per tornar a recuperar l'hegemonia perduda. Després que s'escapés Spanoulis i marxessin gent com Nathan Jawaii, el conjunt blaugrana es reforça amb homes com Kostas Papanikolau, Joey Dorsey o Maciej Lampe.
Però el domini del Madrid a finals de temporada segueix en aquets inici de la 13-14. A la Supercopa de Vitòria, els de Pablo Laso gestionen millor el final del partit i derroten al Barça. Un Barça molt irregular que pateix sonores derrotes com al camp de l'Obradoiro o al cuer Bilbao, o al Palau Blaugrana amb el desconegut Nanterre francès a l'Eurolliga. Una Eurolliga que recupera, després d'un any sabàtic, al seu tècnic més llorejat. Zejlko Obradovic vol la novena Copa d'Europa, aquest cop amb el Fenerbahçe. Sembla que el cicle de Xavi Pascual comença a estar en entredit després de cinc anys d'èxit, per molt que amb el Valladolid, a finals d’any, aconsegueix el rècord històric de màxima diferència en un partit a l’ACB (+59). A l’Eurolliga el Barça es classifica tercer la fase de grups i jugarà el Top16 al grup de la mort amb, entre altres Olympiakos, Baskonia o Unicaja. En contrapartida, el Madrid es mostra intractable establint un rècord de victòries seguides (de moment 25).
Mentrestant a la Penya es renova tota la Junta però no marxa el President Jordi Villacampa que esgotarà el mandat el 2016. En el marc esportiu, l'equip verdinegre pateix però manté la categoria. Com sempre a l'estiu desbandada general de jugadors. Marxen entre ells el capità Pere Tomàs a Saragossa o Jordi Trias a Andorra, a la LEB. Es perd la Lliga Catalana a Girona contra el Barcelona a la final. Amb una plantilla renovada amb homes com Devoe Joseph, John Shurma o la nova referència del planter Guillem Vives, l'equip buscarà amb un 50% menys de pressupost salvar els mobles. De moment està en zona tranquil·la de la taula i amb possibilitats d'anar a la Copa del Rei.. L’equip Júnior ho guanya tot, inclòs l’Eurolliga Júnior, a Londres, contra el Barça. A final d’any mor l’expresident Antoni Mas Vilalta. Va ser el president de la Lliga de 1978. A l’abril, mor Manel Comas, víctima del càncer. Comas, històric tècnic català que entrenà el Círcol, Joventut, Barcelona o Manresa entre altres. 
Precisament a Manresa, el miracle ja no és esportiu, és econòmic. A termes de classificació l'equip hauria d'haver baixat a la LEB Or, però la renúncia dels equips de la segona divisió a pujar per problemes econòmics salva el conjunt bagenc de l'infern. I un canvi d’entrenador: Borja Comenge relleva a Jaume Ponsarnau que va a fer de segon de Juan Antonio Orenga a la selecció espanyola. A més rep una forta injecció econòmica amb el patrocini de La Bruixa d'Or, la famosa administració de loteria de Sort. Regal també deixa de patrocinar el Barça de bàsquet de Joan Carles Navarro que en partit amb el CAI assoleix els 1000 triples a la seva carrera.
Beto Agustí és cessat pels clubs de l'ACB com a president. Mentre aquests clubs signen el conveni col·lectiu vigent durant 4 anys, es busca un nou president. El millor col·locat és l'ex Secretari de l'Estat per l'Esport del govern socialista, el català Albert Soler
A la Lliga femenina, el Perfumerias Avenida de Salamanca va guanyar al play off final al Rivas Ecopolis. L'Uni Girona va caure a semis davant les campiones. A més la selecció espanyola femenina amb catalanes com Laia Palau, Sílvia Domínguez i el tècnic Lucas Mondelo guanya l’or a l’Europeu de França derrotant a les amfitriones. 
2013 any blanc. 2014, seguirà l'hegemonia del Madrid?

L'últim anell

Miami revalida el títol de campió de l'NBA en derrotar a San Antonio per un parcial de 4-2 als Play Off final. Lebron James guanya el seu segon anell de la seva carrera. Aquest és l'últim que entregarà el comissionat David Stern que al febrer de 2014 deixarà el seu càrrec 30 anys després. Adam Silver, el vicecomissionat agafarà el relleu.
És un mal any pels catalans a la millor lliga del món. A Los Angeles, els Lakers fan mala temporada. I Pau Gasol pateix un reguitzell de lesions i problemes respiratoris que el fan parar. Per acabar-ho d'adobar torna a estar qüestionat i l'ombra del traspàs planeja constantment. Ricky Rubio, que ja es va fer mal al genoll al seu primer any es torna a trencar i es passa 6 mesos fora de les pistes.
Marc Gasol és el contrapunt, nomenat millor defensor de la Lliga sent el primer europeu en aconseguir tal distinció. El petit dels Gasol arriba a la final de conferència amb Memphis on perd 4-0 amb San Antonio. Gasol torna a ser referent del seu equip. Tant que amb la lesió de finals d'any, el seu equip acusa molt la seva baixa
Però Pau Gasol o Ricky Rubio no són els únics que es lesionen de gravetat. Després d'un any en blanc per culpa d'una lesió al genoll, Derrick Rose, la jove estrella de Chicago a qui molts comparen amb Michael Jordan es torna a trencar i es passarà la temporada en blanc. Kobe Bryant tampoc s'escapa de les lesions, i es passarà 8 mesos fora del parquet. Tornarà a finals d'any, però al cap de poc de tornar es fractura la tíbia i estarà 6 setmanes de baixa
Novetats en quan a franquícies. Els Nets deixen New Jersey per traslladar-se a Brooklin. I a Nova Orleans tenen nova franquícia, els Pelicans.
Veurem si el 2014 el triumvirat Lebron - Bosh - Wade fan el triplet d'anells consecutiu.

De Golmés a Preferent, un gran any

2013 ha estat un gran any per la secció de bàsquet del Círcol. Un ascens, un equip a Preferent, un campió de Catalunya absolut... I sobretot bàsquet, molt bàsquet. Lliçons diàries de bàsquet als entrenaments. Passió per l'esport des dels jugadors fins als entrenadors.
A inicis de juny l'Infantil femení fa entrar per la porta de la historia al Círcol. A Sant Fruïtós guanya el Campionat de Barcelona en derrotar al Cornellà. Una setmana després a Golmés, al Pla d'Urgell, les noies de Jaume Lleal, Pere Ruiz i Clara Navarro fan cim en guanyar el Campionat de Catalunya en una inoblidable F4 derrotant al matí a les amfitriones del Lleida i a la final al La Selva del Camp.
Més èxits, el Sotscampionat de Barcelona de les Preinfantils a Vilassar; la gran temporada dels Juniors masculins, l'A acabant en vuitena posició a la Lliga i el B caient als quarts de final de Campionats de Catalunya amb el Grup Barna; el bon paper dels Cadet A i B arribant a les fases finals de Campionats de Catalunya; la salvació del Sots21 Preferent i del Sènior B a l'última jornada...
4 de maig. 22:32 de la nit. El Sènior A guanya al Balsareny i puja a Primera Catalana. Després d'encadenar una impressionant ratxa de 14 victòries seguides, els de Francesc Castellet, Santi Rodríguez i Sandra Veguín pugen de categoria només un any després de perdre-la.
Les Sènior acaben cuers a Segona Catalana. Aquesta campanya 2013-2014 no tindrem equip gran femení.
Al juny marxa el coordinador Josep Velasco després de més de 10 anys de feina incansable pel Círcol. Amb ell també marxa el president Joan Callau, nou alcalde de Sant Adrià del Besòs. El club amb una nova Junta Directiva treballa en silenci per trobar un nou responsable esportiu. Un mes després es fa ofícial. Andreu Lladó, jugador del Sènior A i un clàssic de la casa serà el nou responsable esportiu.
L'Andreu i tota la casa tindrà una gran alegria, quan a primers de setembre, el Junior A assoleix la categoria Preferent en guanyar les fases a l'Igualada i al Sabadell. A la màxima categoria del bàsquet Júnior, el Círcol fa un gran paper guanyant 4 partits de 14 possibles, en la fase prèvia i derrotant al seu rival ciutadà, el Maristes.
Més èxits en aquesta nova temporada on nous entrenadors s'afegeixen als 19 equips de l'entitat: Ferran Muñoz, en la seva primera experiència a les banquetes agafant el Mini masculí; Marta Rams i Núria Avinyó a les Mini; Òscar de Paula que en tres mesos insufla de treball i optimisme al Cadet B. L'Òscar ens deixa a finals d'any per emprendre nous reptes.
El Cadet A i el femení assoleixen la Interterritorial, els Juniors B i femení són líders de la Lliga. L'Infantil A acaba segon a la fase prèvia o l'Infantil femení fa un paper molt digne a la Preferent de l'especialitat
S'estrena una nova pàgina web, 7 equips de l'entitat van a jugar la prestigiosa EASO Kopa a Sant Sebastià; es fan Clínics i xerrades dirigides als nostres entrenadors com el d'Agustí Julbe al desembre, es fan dos equips nous: el Premini masculí i el Sots25...
Sens dubte aquets 2013 podem estar molt orgullosos de la campanya dels nostres nois del Círcol Catòlic. Un històric del bàsquet català que ha fet història.

Únic i imbatible

Durant 15 dies l'handbol espanyol va aparcar la crua realitat de la crisi econòmica que l'afecta per entrar a una voràgine d'il·lusió que va acabar a finals de gener amb un títol mundial jugat a casa. Barcelona i Granollers van ser seus del Mundial d'handbol que es va celebrar a l'Estat Espanyol. La selecció espanyola dirigida per Valero Rivera va fer un torneig immaculat, va derrotar a Dinamarca a la final del Palau Sant Jordi i va guanyar la medalla d'or. Rivera deixarà la selecció per fitxar per la de Qatar. El seu relleu serà l'extècnic de Barça i Granollers, Manolo Cadenas, que debutarà la gener a l'Europeu de Dinamarca. Les noies van caure als vuitens de final del Mundial de Sèrbia davant Hongria, a finals d’any. Un Mundial que va guanyar Brasil a les amfitriones
Uns dies abans del Mundial a Espanya, les relacions entre el secretari tècnic, Enric Masip, i el màxim dirigent de l'handbol del Barça, Eduard Coll van acabar amb el cessament de Masip i amb Xavi Pascual, Pasqui, agafant la direcció tècnica, a part de la banqueta. A la Lliga, un nou triomf davant l'Atlètic de Madrid i una derrota matalassera amb el CAI Aragó va donar un altre títol a la secció. La derrota a la Lliga dels madrilenys no és la principal preocupació sens dubte de l'equip matalasser. La victòria a la Copa del Rei de Logronyo, davant el Naturhouse La Rioja, va ser l'últim títol de l’Atlètic de Madrid d'handbol de la seva història. Pocs mesos després s'anunciava la seva desaparició a causa de l’enorme deute que arrossega.
A la Lliga de Campions, blaugranes, que van derrotar al Silkeborg danès i colchoneros, que es van desfer del Fuchse Berlín, es troben a quarts. El Barça, en una nova nit màgica al Palau remunta els 5 gols en contra de l'anada i es classifica per la F4. A Colònia, després de superar al Kielce polonès s'enfronta a l'Hamburg en la gran final de diumenge. L'Hamburg porta l'iniciativa, però els catalans després de remuntar 4 gols forcen la pròrroga. Al temps extra, un final emocionant i no exempt de polèmica dóna el títol als alemanys.
Sense l'oposició de l'Atlètic de Madrid, el Barça es proposa fer un equpàs i guanyar-ho absolutament tot. Fitxa al millor jugador del món Nikola Karabatic del Montpeller i a Kiril Lazarov del difunt Atlètic de Madrid. A la Lliga ASOBAL es passeja amb pallisses brutals. Guanya la Supercopa espanyola al Naturhouse La Rioja a Valladolid; la Supercopa Catalana al Granollers; el Mundial de Clubs, l'anomenada Super Globe a l'Hamburg a Qatar, en la seva primera participació; i la Copa ASOBAL al Granollers, al Palau Blaugrana.
Una Copa ASOBAL on hi arriba el Granollers després d'acabar segon a la primera volta. En la lliga anterior acaba sisè, però ha de renunciar a Europa pels problemes econòmics que arrossega
El Barcelona B, el filial blaugrana que juga a la Segona divisió, es classifica pels quarts de final de la Copa del Rei després de superar el Naturhouse La Rioja de Primera Divisió als penals i jugarà amb l’Osca.
Sense l'oposició de l'Atlètic de Madrid, a part dels alemanys un nou ric sembla que pot donar guerra al Barça. És el PSG francès i els mateixos petrodòlars del futbol.
Amb la lliga al sac ja gairebé, l'incògnita pel 2014 és si el Barça guanyarà la Copa d'Europa: el gran objectiu. Amb permís dels totpoderosos germànics i l'oro del moro.

Les Nits al Vendrell

Un petit poblet, recent ascendit a la màxima categoria de l'hoquei l'any passat, va ser capaç d'omplir més portades i pàgines de diaris que els clàssics Barça, Reus o Liceu. El Barça es va endu la Supercopa espanyola i el Liceu la Lliga en un final d'infart a l'última jornada, on l'Igualada, en l'últim partit de David Cáceres com a professional, i el Lleida farien de jutges. Si un dels dos fallava, blaugranes a l'Anoia i gallecs al Segrià, la Lliga marxaria al cantó vencedor. Al final, els dos guanyen i la Lliga va a La Corunya.
Abans a Can Barça es destitueix a l'entrenador Gaby Cairo pels mals resultats. Agafa la banqueta el seu segon, Ricard Muñoz, que té l'objectiu, a part de la Lliga espanyola, el de la Lliga Europea. A Porto, els blaugranes, que amb Muñoz no havien perdut cap partit, perden a les semifinals amb el Benfica portuguès, el que seria campió en derrotar a l'amfitrió Porto.
Però ni Barcelona, ni La Corunya. L'èxit de l'hoquei patins aquest any és a El Vendrell. A ritme de Lax N'Busto l'equip de Guillem Cabestany es classifica per la Copa del Rei d'Oviedo que guanya a la final al Reus i la Copa CERS, la segona màxima competició europea al Vic amb un gol d'Or de Xavi Costa.
Vendrell està de moda. Perd la Copa Continental amb el Benfica i acaba l'any a la Lliga a la part alta. Vendrell està de moda igual que Voltregà amb la victòria de l'equip femení a la F4 de la Lliga Europea jugada a Girona i contra l'amfitrió. A part fa el doblet guanyant el Campionat domèstic.
Per rematar-ho tot plegat, la selecció espanyola, gairebé integrament formada per catalans guanya el Mundial d'Angola, el cinquè consecutiu contra l'Argentina. A finals d’any el seleccionador, el català Carles Feriche deixa el càrrec després d’un cicle triomfant amb 5 Mundials, 4 Europeus i comptant tots els partits per victòria.
Les Nits al Vendrell van sonar ben fort al món de l'hoquei. Al Baix Penedès l'èxit a ritme de rock i patins aquest 2013.

El farsant caçat

Davant les càmeres el gran farsant es va ensorrar. Lance Armstrong, que durant anys va estar sota la llum de sospita del dòping per la seva superioritat insultant al llarg dels seus 7 Tours guanyats ho va confessar tot. El 14 de gener davant la periodista Oprah Winfrey, el nordamericà va detallar tota la trama que va fer per burlar els controls antidòping i sortir net. Lance Armstrong desposseït dels seus títols, es va ensorrar. Per fí el gran capo va confessar. El ciclisme podria respirar tranquil. Però no. Aquest 2013 tambá ha estat l'any del judici sobre l'operació Port de dopatge on es van veure implicats, a part del màxim responsable, el doctor Eufemiano Fuentes, molts ciclistes. A Fuentes el van condemnar a un any de presó i quatre d'inhabilitació així com la germana, i els exdirectors de l'ONCE i Kelme, Manolo Sainz i Vicent Belda. Una decisió que no agrada a ningú per considerar-la que és poc càstig per tant de mal causat.
En el plànol esportiu, sense Bradley Wiggins, Christ Froome és el líder absolut de l'equip Sky al Tour de França. Froome es mostra intractable a la muntanya i a la crono, i arriba a París amb 4 minuts respecte al colombià Nairo Quintana i el català Joaquim Rodríguez. En l'edició número 100 de la ronda francesa, la llum de la nit de París il·lumina a Froome, un sorprenent colombià i al millor ciclista del món segons l'UCI, Joaquim Rodríguez.
A Itàlia, al Giro, triomf del local Vincenzo Nibali. I a la Vuelta a Espanya, victòria del nordamericà Christ Horner, un veterà de 42 anys. La Vuelta és l'última cursa on córre l'equip Euskaltel Euskadi que desapareix, finalment, tot i que Fernando Alonso, el pilot de F1, estava disposat a comprar la llicència de l'equip i dur-lo a Astúries.
La Volta a Catalunya se l'endú l'irlandès afincat a Girona, Daniel Martin per davant de Joaquim Rodríguez. I a Florència, seu del Campionat Mundial de Cíclisme, victòria a l'sprint de Rui Costa per davant del Purito Rodríguez i el murcià Alejandro Valverde que no es van entendre en la persecució del portuguès. Mor, a l’abril, Miquel Poblet als 85 anys. És considerat el millor ciclista català de la història en guanyar 20 etapes del Giro.
12 campanades i entrem a un nou any. Esperem que al món del ciclisme només parlem ja d'esport. Que ja ens tocaria

El retorn

Després del calvari que va passar al 2012, el 2013 va ser l’any del retorn de Rafa Nadal al lloc més alt del panorama tennístic mundial. Des del febrer a Sao Paulo fins al novembre, el manacorí va guanyar 10 títols. El Godó, Madrid, Roma, Montecarlo… i dos Grands Slams. Al juny, guanya el seu vuitè Roland Garros superant al valencià David Ferrer en una final parlada en català. I al setembre, guanya l’Open USA derrotant al serbi Novak Djokovic. Amb aquest recent palmarès Nadal va coronar-se just abans del Masters de Londres com a millor tennista de l’any. Novak Djokovic guanya a Andy Murray l’Open d’Austràlia, i Murray li guanya a Djokovic, Wimbledon. Des de Fred Perry, el 1936, que cap britànic guanyava el Grand Slam de casa sobre herba. Djokovic derrota a Nadal a la final del Masters 1000 de Londres. I la República Txeca guanya a Sèrbia la segona Copa Davis consecutiva. La selecció espanyola guanya a Austràlia la Copa Hoppman, una Davis mixte a Sèrbia, a principi d'any
Federer en declivi, Djokovic vulnerable, Juan Martín del Potro es retira... i torna el Pare Nadal en plena forma. A partir de demà desgranarem l’amo a les pistes del 2014.

Barcelona - Múrcia. La via de l’èxit 

Barcelona i Múrcia s’han trobat en infinitat d'ocasions en aquest any que acabem per jugar-se els títols més importants del futbol sala a l’Estat Espanyol. I sempre el Barça ha sortit victoriós. A Alcalà de Henares, els blaugrana derroten al Pozo, a la final de la Copa d’Espanya. 3-1 al Play Off final i els catalans guanyen la Lliga al conjunt murcià.
La temporada perfecta del Barça de Futbol Sala no es pot culminar. A la F4 de la UEFA Futsal Cup, jugada a Tblisi, els de Marc Carmona perden amb el Kairat Almaty de Kazakhstan, el campió del torneig, a les semifinals.
Amb l’objectiu de tornar a conquerir-ho tot, el Barça afronta la nova campanya amb els mateixos efectius. Però la vida es torça des de l’inici. Abans però guanya la Supercopa, evidentment, al Pozo Múrcia.
A la Lliga, una sèrie de derrotes i empats sorprenents fa que el Barcelona acabi l’any en segona plaça darrere l’Inter Movistar a qui elimina als vuitens de final de la Copa després de remuntar 2 gols i a la pròrroga. I ja classificat per la F4 de la competició europea en acabar líders Ia fase prèvia jugada a la República Txeca.
I a Santa Coloma, després que el Marfil acabés la Lliga en novena plaça, ara acaba 2013 en quart lloc i classificat per la Copa d’Espanya.
Barcelona - Múrcia, el camí de l’èxit pel futbol sala català aquest any. 

L’èxit del Planeta Aigua

L’handbol no va ser l’únic esport que va fer de Barcelona la capital mundial de l’esport. Al juliol, Barcelona i l’aigua es barregen en una comunió perfecta durant els 15 dies que dura el Mundial de Barcelona de Natació: és l’anomenat Planeta d’aigua. El Palau Sant Jordi es va tornar a convertir en una piscina ideada per fer caure rècords mundials (6) com el 2003. Com sempre les primeres medalles per la delegació espanyola (en seran en total 12, totes femenines i majoritariament catalanes) van caure en la natació sincronitzada. L’equip liderat per Ona Carbonell, amb moltes catalanes i formada a Catalunya, després de la sorprenent retirada al gener d’Andrea Fuentes guanya 7 medalles (3 plates i 4 bronzes). Les russes, com habitualment, s’enduen tots els ors.
Mireia Belmonte és una de les protagonistes a les proves de natació. Després de fitxar per l’UCAM Múrcia, tornar amb el seu entrenador de sempre, el francès Fred Vernoux, i classificar-se pels Mundials, la badalonina guanya 2 plates, al 200 papallona i als 400 estils; medalla que comparteix amb la balear Melani Costa, i un bronze als 200 estils.
De fet Belmonte i Costa són les grans sensacions a la Copa del Món on es reparteixen medalles i rècords mundials. Així com als Europeus de piscina curta de finals d’any a Herning (Dinamarca) on Belmonte guanya 4 ors i al Duel in the Pool de Glasgow, el duel entre una selecció europea i una americana, on la catalana venç en les 4 proves que neda. Duel que s’endú el conjunt americà després d’una cursa de desempat.
El gran èxit dels Mundials arriba a la Piscina Picornell. La selecció espanyola femenina de waterpolo, formada integrament per catalanes i amb la majoria del Sabadell, guanya la medalla d’or en derrotar a Austràlia a la final.
El Sabadell completa un any perfecte guanyant-t’ho tot: lliga, copa, Lliga Europea, Supercopa d’Espanya i l’únic títol que li faltava, la Supercopa d’Europa guanyada a casa de l’Ismailov rús. A més Jennifer Pareja és nomenada millor jugadora del món, seguit de la portera Laura Ester. El Sabadell en dones i el Barceloneta, un altre cop en homes dominen el waterpolo.
Però tornem al Planeta d’aigua. Els xinesos guanyen totes les proves de salts sincronitzats a la Piscina de Montjuïc amb la Sagrada Familia de fons. La lituana Ryta Meylutyte, les americanes Missy Franklin i Katie Ledecky o el xinès Su Yang són altres de les estrelles de la competició.
I el colombià Orlando Duque guanya la primera edició del High Diving dins el calendari mundialista de la FINA. Va ser el millor a la plataforma de salts de 27 metres situada al Port de Barcelona.
Durant 15 dies l’esport i Barcelona es van tornar a donar la mà per dotar d’èxit el Planeta d’aigua. L’aigua: l’element natural de 2013.

L’irreductible germànic

Alemanya està de moda fa temps. A l’economia, a la política, al futbol i a la F1. Per quart any consecutiu, un alemany s’ha coronat com a rei de la màxima disciplina de l’automobilisme mundial. Sebastian Vettel ha estat l’amo a les pistes indubtablement. De les 19 curses disputades, Vettel en guanya 13, 8 consecutives, de Bèlgica fins a la final, al Brasil, superant el rècord de Michael Schumacher el 2004.
Vettel és el gran protagonista a la F1, compartit amb els pneumàtics. La composició dels Pirelli, el proveïdor, que no aguanta les temperatures altes, fa que les rodes es degradin fins al punt de literalment llaminar-se i fins i tot esclatar, provocant molts accidents
A Ferrari és un annus horribilis. Una temporada que viu de ben a prop el català Pedro Martínez De la Rosa, fitxat al gener com a pilot de proves de l’escuderia italiana. Fernando Alonso amb un mal cotxe, fa el que pot amb el Ferrari, però com a molt guanya les curses inicials a Xina i al Circuït de Catalunya que es rebateja com Circuït de Barcelona.
Amb Vettel, campió de pilots i Red Bull, l’escuderia campiona del Campionat de marques, es configura la graella del 2014. L’australià Mark Webber, company de Vettel es retira a final de temporada. El seu compatriota, Daniel Ricciardo, pilot de Toro Rosso, serà el nou company de l’irreductible Vettel. Felipe Massa deixa Ferrari per fitxar per Williams. I Kimi Raikonnen tornarà a l’escuderia de Maranello.
Canvis també en el calendari (desapareix Índia i entren Àustria, Rússia i Mèxic); i en el reglament. Veurem si al final de 2014 també hi haurà un nou campió del món o seguirà l’irreductible Vettel al capdavant de la F1.
L'últim diumenge de l'any, el 7 vegades campió del món, Michael Schumacher, pateix un greu accident esquiant als Alps francesos, que el fa quedar en coma en estat crític.
A l'abril mor en un hotel de Sevilla mentre dormia, la expilot María de Villota, que va perdre un ull el 2011 a causa d'un accident mentre provava un F1 a Anglaterra.

La Senyera de les 4 bugies 

Temporada històrica en el motociclisme català. Ple de campions de casa en els diferents certàmens del Mundial de Motos.
Tothom pronosticava que Marc Márquez seria una de les sensacions del Campionat a Moto GP, però ningú creia el que acabaria succeint. En el seu primer any a la categoria reina, el Tro de Cervera va sonar amb tota la força: campió del món. Va dominar a plaer els seus rivals i candidats al títol, Jorge Lorenzo i el seu company d’equip Dani Pedrosa. Una desqualificació a Austràlia, per un malentès de l’equip que el va fer canviar de moto una volta després de l’estipulat (uns problemes d’adherència de les gomes que és degradaven massa va obligar a direcció de cursa a fer canviar de moto a la volta 10) va fer que Márquez hagués de certificar el títol de campió a l’última cursa a València. Amb intel.ligència i un conservadorisme impropi de Marc, el Tro es corona campió.
Més senzill ho va tenir Pol Espargaró per guanyar el Mundial a Moto 2. Al Japó a manca de dues curses rubrica el títol per davant de l’anglès Scott Reading i del català Tito Rabat. L’any que està a punt de començar, el de Granollers, correrà a MotoGP.
Més emoció hi va haver a Moto3, la categoria petita. El balear Luís Salom, dominador al primer tram de l’any, el barceloní Àlex Rins i el pilot de Roses, Maverick Viñales es van jugar el títol a l’última cursa a València. Una caiguda de Salom a l’inici de la carrera fa que els dos catalans s’ho juguin tot. No va ser fins a l’últim revolt de l’última volta que vam dirimir el campió. A la penúltima corba, Rins passa a Viñales que li torna la moneda, a l'últim viratge i guanya la cursa i el Campionat. Campionat on debuta, ja complet, Àlex Márquez, el germà petit de Marc.
El pòquer de campions catalans el completa Aleix Espargaró, campió del certàmens de les CRT, les motos prototip de sèrie que desapareixeran el 2014.
2013 és l’any de la retirada de Carles Checa, expilot del Mundial de Motos i fins al moment al Campionat de Superbikes.
Els Espargaró, Viñales, Márquez... Granollers, Roses, Cervera... any històric. Campions als quatre cantons del Principat. La senyera de les 4 bugies. 2013, campions quatribarrats a dues rodes.

Els serrells de la Lleona

- El Mallorca, el Deportivo i el Saragossa, en una última jornada d'infart baixen a Segona divisió salvant al Celta, que la temporada següent contracta a l'exjugador i tècnic del filial del Barça, Luís Enrique. Elx, Vilarreal i Almeria, guanyador del Play Off d'ascens, pugen a Primera. Parlant del Depor, l'històric Augusto César Lendoiro deixa la presidència de l'equip corunyès després de 25 anys al càrrec
- Durant uns mesos Catalunya va vibrar amb el somni del Girona de pujar a Primera divisió. La Lleona de la ciutat fins i tot es va vestir de blanc i vermell. Després que l’equip acabés quart a la Lliga va haver de disputar un Play Off d’ascens. A les semifinals derrota a l’Alcorcón, però a la final perd amb l’Almeria que aconsegueix l’ascens. L’èxit del Girona és l’èxit del seu tècnic Joan Francesc Ferrer Rubi, que just acabat el Play Off fitxa com a tècnic ajudant del primer equip del Barça. El seu relleu a la banqueta és Ricardo Rodríguez que ja havia entrenat al Girona en l’ascens de Tercera a Segona B el 2005.És un fitxatge fet pel nou secretari tècnic Javi Salamero. 10 dies després, però, Salamero fitxa com a tècnic del Sabadell, d’on és destituït a finals de novembre pels mals resultats. Mentrestant a Girona, els mals resultats, on ocupa la part baixa de la taula i queda eliminat pel Getafe a la Copa del Rei, fan que el tècnic sigui destituït a final d’any i substituit per Javi López que debuta a l'última jornada perdent a Mallorca. A més Francesc Regled es converteix en nou president del club substituint Joaquim Boada. Any mogut al club del Gironès i és un any molt mogut al club del Vallès, al Sabadell. Esportivament l’equip salva justet la categoria i el tècnic Lluís Carreras deixa la banqueta a final de temporada. A finals d’any Salamero és destituït i agafa la banqueta Miquel Olmo. Institucionalment hi ha un canvi a la presidència i a l’accionariat del club. Al juliol, l’històric Joan Soteras marxa per deixar entrar a un grup d’accionistes del Japó encapçalats per Keisuke Sakamoto. A Sabadell fins i tot Oliver i Benji són arlequinats. El Barça B liderat per Gerard Deulofeu, gran revelació de la Lliga que marxa a l’Everton a l’estiu, acaba novè a la classificació. En la nova campanya, els mals resultats porten el filial a la zona de descens i a Eusebio, l’entrenador a ser molt criticat.
- Els penals van decidir el campió de la Copa Catalunya de futbol 2013 al Camp d'Esports de Lleida. Després de l'empat a 1 al final dels 90 minuts, el Barça amb gran majoria del filial derrota a l'Espanyol des dels 11 metres. Gerard López, analista de futbol a TV3, substitueix Johan Cruyff al capdavant de la selecció catalana, i debuta al 30 de desembre a Montjuïc amb la victòria de Catalunya davant Cap Verd en el ja clàssic amistós de Nadal. Cruyff marxa de la selecció amb un empat a 1 contra Nigèria, en un matx jugat el 2 de gener a Cornellà, marcat pels embussos a les rodalies de l'Estadi que impedien l'accés al camp. Un fet habitual que coneixen bé els aficionats de l'Espanyol
- Just després dels Mundials de Natació de Barcelona, com sempre, se celebren els Mundials d'atletisme, aquest cop a Moscou. Un nou cas de dòping, destapat just abans de la competició i que afecta a Tyson Gay i Asafa Powell, deixa a Usain Bolt en safata de plata el títol de rei a les proves de velocitat. Guanya els 100, 200 i el relleu 4x100. La jamaicana-Shelly Ann Fraser emula el seu compatriota i és la reina de la velocitat. Com als JJOO de Londres, Mo Farah, el britànic d'orígen somali fa el doblet d'or a les proves de fons (5.000 i 10.000 m). En categoria femenina, Ielena Isinbayeva es retira guanyant un nou or en salt de perxa. la millor perxista de la història capaç de saltar 5 metres ho deixa als 31 anys. La cantabre Ruth Beitia salva el paper galdós de la delegació espanyola amb un bronze en salt d'alçada. Igual que l'andalús Miguel Ángel López, bronze als 20 km marxa. Doping i homofòbia. Els Mundials venen tacats per l'aprovació de l'antiga llei russa contra els homosexuals i declaracions d'Isinbayeva donant-t'hi suport. La ja exatleta rep fortes crítiques i es demana que se li retiri el Premi Princep d'Astúries otorgat al 2009. Al final res de res.
- Més atletisme. El dia de Sant Valentí, l’atleta sud-africà Oscar Pistorius, famós per les seves pròtesis de carbó i per ser el primer atleta paralímpic en córre uns Jocs Olímpics, és detingut a Pretòria per matar la seva nòvia, la model Reeva Steenkamp. I es retira amb 37 anys i 20 anys de carrera Maria Vasco, la marxadora catalana, única medalla olímpica de l'especialitat (bronze a Sydney 2000). I ell kenià Wilson Kipsang bat, a Berlín, el rècord mundial de la Marató, deixant-lo en 2h:03:23, 15 segons menys que l'anterior marca, el del seu compatriota, Patrick Makau, també a Berlín el 2011. També en maratons, la Marató de Boston es veu tenyida de sang, a l'abril, quan un atemptat amb bomba causa 3 morts i més de 200 ferits.
- El RC Polo de Barcelona fa el doblet en Lliga i Copa d'hoquei herba.
Motor. Sense l'oposició del 9 vegades campió del món Sebastian Loeb, que només córre 4 curses, del qual en guanya 2, el també francès Sebastian Ogier, que s'imposa en 9 de les 13 proves, i guanyant les 4 últimes, obté el seu primer títol de campió del Mundial de Rallyes. Dos francesos, Cyril Despres en motos, amb Joan Pedrero cinquè, i Stephane Peterhansel en cotxes, amb Nani Roma, quart, guanyen el Rally Dakar on Laia Sanz és la millor dona al Dakar i podria haver anat millor sino fos que va tenir problemes amb la moto que la va obligar a passar-se tota una nit corrent per acabar l'etapa. Marc Coma, no córre la prova per lesió, però guanya el Sotscampionat mundial de Raids. Un nou Dakar que es tenyeix de dòl per culpa d'un accident de trànsit que sega la vida al motorista francès Thomas Bourgin. Al novembre mor un altre dakarià a la Baja Score 1000 de Califòrnia, el nordamericà Kurt Caselli, que havia de ser company de Marc Coma al Dakar 2014. Toni Bou fa el doblet en Trial Indoor i Outdoor guanyant els seus setens títols respectiament. Laia Sanz guanya per 15ena vegada el Mundial de Trial i per segon cop el Mundial d'Enduro. No serien aquests els únics títol per a Sanz.
- A Barcelona se celebra per primer cop una prova dels X Games, els Jocs Olímpics dels esports extrems. Una prova made in USA que l'any que ve ja no es farà a la capital catalana. L'anella olímpica de Montjuïc es va convertir en unes instal·lacions idònies per les acrobàcies i piruetes dels skates, bicis i patins. Al Palau Sant Jordi es va transformar en una pista d'Enduro i salts, tot en un, per les proves dels vehicles amb motor. Laia Sanz guanya un or a la prova d'Enduro. A part de dues plates a Munich i un or a Los Angeles. Un gran any per la pilot de Corbera.
Kilian Jornet, l'esquiador i corredor de muntanya, continua fent història i desafiant els límits de la lògica per qualsevol ésser humà. Guanya l'or a la cursa vertical i el bronze a l'individual del Campionat del Món d'Esquí de muntanya. Revalida el títol de campió de l'Ultrarunning, el Campionat Mundial de Curses de Muntanya de llarga distància... A banda completa corrent els ascensos i descensos del Montblanc, a França i al Cerví, a Itàlia, batent el rècord mundial. Tot dins el repte dels "Summits of my life" que la de fer pujar i baixar l'Aconcagua, a l'Argentina, i al McKinley, als EUA aquest 2014. Laura Orgué és campiona del Món al kilòmetre vertical i Núria Picas guanya la mítica prova del Cavalls del Vent.
- El Ministeri de Treball ha fet que els entrenadors d'esport base hagin de cotitzar a la Seguretat Social per poder exercir la seva feina. Una decisió polèmica que la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat està intentant solventar de la millor manera.
- Mor Álvaro Bultó, saltador extrem català, als Alps suïssos, quan el paracaigudes del seu vestit alat, el wingfly, no es va obrir i es va esclafar contra el terra.
- En rugby, Gal·les guanya els 6 Nacions
- El golfista Tiger Woods recupera el número 1 del món
Olimpisme: 6 de setembre de 2013, la data de la fí del somni olímpic de Madrid. Tòquio és escollida seu dels Jocs Olímpics de 2020. És el dia del famós discurs en un anglès macarrònic de l'alcaldessa de Madrid Ana Botella i el cèlebre relaxing cup of cafe con leche. El rídicul és tant gran que Madrid renuncia ja al somni olímpic. L’elecció de Tòquio és l’últim acte del belga Jacques Rogge com a president del COI. El relleva l'alemany Thomas Bach. I si Madrid renuncia al somni olímpic, la candidatura Barcelona - Pirineus pels JJOO d’hivern aparca la proposta del 2022 per intentar-ho al 2026.

STOP. Fins aquí el que ha donat 2013 per entrar al 2014. Any de Mundials, de futbol al Brasil, i de bàsquet a Espanya amb Barcelona com a seu. Amb la final de la Champions a Lisboa, l’Eurolliga a Milà, els JJOO d'hivern de Sochi (Rússia)...
Ens esperen 365 dies més per gaudir del millor de l’esport des de l’òptica d’aquest córner de l’Estat on veiem la pilota diferent i que aspira a ser lliure el 2014: Catalunya. Bon any nou. #9N2014.

dilluns, 30 de desembre del 2013

De Golmés a Preferent: Resum Círcol del 2013

2013 ha estat un gran any per la secció de bàsquet del Círcol. Un ascens, un equip a Preferent, un campió de Catalunya absolut... I sobretot bàsquet, molt bàsquet. Lliçons diàries de bàsquet als entrenaments. Passió per l'esport des dels jugadors fins als entrenadors.
A inicis de juny l'Infantil femení fa entrar per la porta de la historia al Círcol. A Sant Fruïtós guanya el Campionat de Barcelona en derrotar al Cornellà. Una setmana després a Golmés, al Pla d'Urgell, les noies de Jaume Lleal, Pere Ruiz i Clara Navarro fan cim en guanyar el Campionat de Catalunya en una inoblidable F4 derrotant al matí a les amfitriones del Lleida i a la final al La Selva del Camp.
Més èxits, el Sotscampionat de Barcelona de les Preinfantils a Vilassar; la gran temporada dels Juniors masculins, l'A acabant en vuitena posició a la Lliga i el B caient als quarts de final de Campionats de Catalunya amb el Grup Barna; el bon paper dels Cadet A i B arribant a les fases finals de Campionats de Catalunya; la salvació del Sots21 Preferent i del Sènior B a l'última jornada...
4 de maig. 22:32 de la nit. El Sènior A guanya al Balsareny i puja a Primera Catalana. Després d'encadenar una impressionant ratxa de 14 victòries seguides, els de Francesc Castellet, Santi Rodríguez i Sandra Veguín pugen de categoria només un any després de perdre-la.
Les Sènior acaben cuers a Segona Catalana. Aquesta campanya 2013-2014 no tindrem equip gran femení.
Al juny marxa el coordinador Josep Velasco després de més de 10 anys de feina incansable pel Círcol. Amb ell també marxa el president Joan Callau, nou alcalde de Sant Adrià del Besòs. El club amb una nova Junta Directiva treballa en silenci per trobar un nou responsable esportiu. Un mes després es fa ofícial. Andreu Lladó, jugador del Sènior A i un clàssic de la casa serà el nou responsable esportiu.
L'Andreu i tota la casa tindrà una gran alegria, quan a primers de setembre, el Junior A assoleix la categoria Preferent en guanyar les fases a l'Igualada i al Sabadell. A la màxima categoria del bàsquet Júnior, el Círcol fa un gran paper guanyant 4 partits de 14 possibles, en la fase prèvia i derrotant al seu rival ciutadà, el Maristes.
Més èxits en aquesta nova temporada on nous entrenadors s'afegeixen als 19 equips de l'entitat: Ferran Muñoz, en la seva primera experiència a les banquetes agafant el Mini masculí; Marta Rams i Núria Avinyó a les Mini; Òscar de Paula que en tres mesos insufla de treball i optimisme al Cadet B. L'Òscar ens deixa a finals d'any per emprendre nous reptes.
El Cadet A i el femení assoleixen la Interterritorial, els Juniors B i femení són líders de la Lliga. L'Infantil A acaba segon a la fase prèvia o l'Infantil femení fa un paper molt digne a la Preferent de l'especialitat
S'estrena una nova pàgina web, 7 equips de l'entitat van a jugar la prestigiosa EASO Kopa a Sant Sebastià; es fan Clínics i xerrades dirigides als nostres entrenadors com el d'Alfred Julbe al desembre, es fan dos equips nous: el Premini masculí i el Sots25...
Sens dubte aquets 2013 podem estar molt orgullosos de la campanya dels nostres nois del Círcol Catòlic. Un històric del bàsquet català que ha fet història.

dijous, 26 de desembre del 2013

El Boxing Day dels 6’75

La tradicional Copa Nadal de Natació al Port de Barcelona, el Boxing Day de la Premier League, la jornada de Lliga a Anglaterra que, inicia tres jornades de futbol en una setmana, i la doble jornada de bàsquet a l’ACB. Són clàssics esportius durant el Nadal.
En l’esport de la cistella ja fa anys que els cracs de la Lliga Endesa no descansen per Nadal. Treballen per partida doble. I a més amb partits molt atractius per fer-nos aixecar del sofà i animar-nos a omplir pavellons.
Aquesta nit al Palau Olímpic de Badalona, la Penya rep el Madrid. L’autèntic Clàssic dels 4’60 que no fa massa temps feia saltar espurnes en duels intensos en busca de títols. Certament ara mateix els seguidors verdinegres s’han de conformar en què el seu equip competeixi i doni la cara davant del líder sòlid de la Lliga amb un joc espectacular.
I per l’últim diumenge de l’any tenim reservat un clàssic modern. Ja fa temps que l’ACB posa un Barça - Madrid, o en aquest cas un Madrid - Barcelona l’últim diumenge de l’any.
Aquest Clàssic futbolístic en versió pilota taronja sembla a priori molt decantat pels blancs, ja que els blaugranes són molt irregulars aquest any. Però últimament sembla que han agafat el camí de la regularitat, el bon joc i els triomfs i es presenten carregats de moral.
Penya - Madrid avui i Madrid - Barcelona diumenge  com a plats forts de la doble jornada ACB d’aquest cap de setmana post Nadal. El Boxing Day dels 6’75, Gaudiu-lo i bon profit

dilluns, 23 de desembre del 2013

Bon Nadal

Bon Nadal a Leo Messi. Que es recuperi ben aviat, que es calmi, que torni a ser el genial futbolista que ens fa meravellar sempre i que si ha de xerrar que ho faci als camps, que fora d'ells ja es veu que no se sent gens còmode i la vessa.
Bon Nadal al Barça. Que comparetixi les alegries d'un 2013 molt estrany i que expulsi tota la porqueria i el mal rotllo que l'ha envoltat, que no han estat pocs.
Bon Nadal perico. I que els dubtes s'esvaeixin i per fi puguin deixar de ser tabú paraules com Europa. Que es creguin que si poden volen
Bon Nadal a Pep Guardiola, que com el turró torna a casa per Nadal després d'uns grans 3 mesos a Munich on ha fet de l'excel·lència un art. Que segueixi així
Bon Nadal al bàsquet, que com si fos la Premier League espera a les dates nadalenques per oferir-nos el millor espectacle. Divendres Penya - Madrid. Diumenge Barça - Madrid.
Bon Nadal a tots els esportistes que ens han fet vibrar aquets any amb raquetes, nedant, al volant o al manillar.
Bon Nadal a tots els catalans que desitgen el millor pel seu país i que dilluns es congelaran de fred a Montjuïc per veure un Catalunya - Cap Verd (molt de mèrit)
I evidentment Bon Nadal a tots els lectors, els que em llegiu les bogeries que escrivim. Des d'aquí els millors desitjos de felicitat per a tots i que el 2014 sigui infinitament millor que el 2013. Ens ho mereixem.
Doncs això.

BON NADAL

dissabte, 21 de desembre del 2013

Leo i la Grossa dels 7 metres

Carta oberta a Leo Messi

Admirat Leo

Divendres passat, quan en vaig llevar, el cor em va donar un sobresalt, a Sandro Rosell, un infart i a Javier Faus no sabem si està viu.
En unes declaracions a Can Basté vas parlar clar, molt clar. I en el teu cas dir que vas parlar clar no és cap exageració. De fet és magnificar l’expressió a la seva màxima potència. El teu discurs el va entendre tothom, fins i tot a qui anava dirigit el missatge. Vas dir que Javier Faus no té ni idea de futbol, que el Barça es mereix els millors dirigents i que mai has demanat renovar.
Estimat, has fallat en el fons i sobretot en les formes d’un discurs que tenies preparat des de feia temps.
Potser em retreuràs que Faus no va estar bé en el to que va dir que no calia renovar-te tant sovint. Cert, però tu també vas fallar menyspreant a Faus, que potser no entén de futbol, però què és peça important perquè puguis cobrar el que cobres sense deixar amb la pell i l’os al club.
Amb aquestes declaracions has demostrat que el 2013 no ha estat el teu any. Hem parlat més de tu fora dels terrenys de joc que dins. Mal senyal.
Divendres vas llençar una bomba a la línia de flotació del Barça que durarà tot el Nadal. Sospito que la rajada descomunal és només la punta d’un iceberg que no coneixem.
Amb el cadàver calent i ressonant el cap de setmana previ a Nadal ha estat condicionat per les teves declaracions. Tata Martino es va fer el suec en dir que no sabia res del que ha passat. Ho va dir a la prèvia del Getafe - Barça de Lliga. Va ser un partit de bojos. En un quart d’hora els madrilenys guanyaven 2-0. Pedro amb un Hat Trick en 8 minuts porta el Barça al descans amb un 2-3. A la segona part els blaugranes van tancar el partit amb 2 gols més de Cesc i l’any sent líders. L’Espanyol, per la seva banda, va apallissar al Valladolid, l’Atlètic de Madrid va derrotar al Llevant i el Madrid va guanyar el València.
En bàsquet el Barça derrotà al Fuenlabrada a domicili, la Penya va perdre a la pròrroga a Gran Canària i el Manresa va derrotar el Múrcia.
Gran cap de setmana d’handbol i tornejos al Palau Blaugrana amb la disputa de la Copa ASOBAL. Hi va haver final catalana entre el Barça (que va derrotar sense problemes a l’Osca a les semifinals) i el Granollers (que amb un gol d’Albert Pujol a falta de pocs segons pel final derrota el Naturhouse.) Els blaugranes van derrotar als vallesans en un partidàs d’handbol amb un gran Víctor Tomàs, liderant l’atac barcelonista, i el porter Matias Schütz, aturant-t’ho tot a la porta granollerins. A part es van sortejar els quarts de final de la Copa del Rei amb el Barça, el Barça B i el Granollers dins el bombo. Per completar aquest intens cap de setmana d’handbol, la selecció brasilera va derrotar a l’amfitriona Sèrbia a la final del Mundial femení.
I Mireia Belmonte va completar un gran 2013 en guanyar les 4 proves que nedava del Duel in the Pool, el duel entre una selecció europea i una americana.  Triomf final pels americans després d’un inesperat empat a 131 punts al final de la competició, resolt amb un relleu mixte.
Amb la teva bomba i la Grossa de l’handbol i de la loteria entrem al Nadal.
Així que amic Leo, et desitjo unes Bones Festes i que el 2014 només haguem de parlar del tu futbolista.

Firmat

Un sorprès

dijous, 19 de desembre del 2013

Toga blaugrana

Carta oberta a Perry Messi. 

Catòdic advocat ja traspassat

Torno a recórrer a tu un altre cop. Sembla que quan et vaig escriure no et va arribar el missatge. A Can Barça no es parla de futbol. La renovació d'Iniesta ha passat gairebé desapercebuda. I perquè? Pels de la toga i els jutges. Jutges, querelles, demandes, denúncies i martellets s'han tornat a mesclar a l'agitada vida d'un club que no pot viure dos dies sense parlar només de futbol, que és el que pel que es va crear, un llunyà 1899.
Si ja ha estat un mal any esportivament per Leo Messi, només faltava que a sobre estigués involucrat en afers judicials. Recordi que a l'estiu va haver de pagar 5 M € a la hisenda espanyola per frau. Ara ha vist com els seus partits amistosos, que en teoria haurien de ser benèfics, són posats en dubte per una caverna mediàtica que li té ganes i aprofita el sue moment de flaquesa per donar-li l'estocada final. Ahir Mundo Deportivo posava en portada que efectivament Messi va donar els 300.000 € de la gira benèfica a UNICEF, que dit de pas se la podria haver estalviat per descansar aquest esiu ja que podia i no haver fotut 3 voltes al món en 15 dies d'estiu, però vaja.
Messi ha estat protagonista als jutjats i també el Barça en general. Ara fa poc amb el tema Neymar i un jutge que vol revisar el contracte del brasiler. Amb tants intermediaris pel mig, el seu company de la toga, no veu clar que només hagi costat 57 kilos, 40 dels quals van a parar a un conglomerat de societats del propi Neymar. Deu ser del Madrid perquè deu pensar perquè els blancs s'han gastat100 kilos per Bale i el Barça la meitat per Ney (no deu comptar que "no es dinero para Florentino") Fins i tot Europa també ha fotut cullerada i denunciarà el Barça i altres 6 clubs espanyols (entre ells el Madrid) per rebre ajudes públiques en no sé SAD.
Per cert, parlant de Messi. Avui a "El Món a Rac1" ha fet unes declaracions explosives on a part de defensar el seu pare, ha dit que Javier Faus no en té ni idea de futbol, que el Barcelona mereix els millors dirigents i que mai ha demanat renovar. El lleó està molt nerviós. Senyor Mason, només li demano un favor: encarregui’s del Barça als jutjats perquè Tata Martino, a les rodes de premsa, parli només de futbol. Al soci blaugrana li agrada anar al Camp Nou a parlar de futbol i no de togues perquè no hi entén.
Ah i un altre petit favor. Si pel cel veu la meva àvia, recent incorporada al club, després d'un dur i llarg traspàs, faci-li una abraçada i digui-li que ens cuidi, que la trobem a faltar, i que l'estimem.

Gràcies

Firmat

Un seguidor del Barça futbolero

PostData 1: L'Espanyol va guanyar al Jaén i ja és als vuitens de la Copa. Igual que el València que es va desfer del Nàstic de Tarragona.

PostData 2: El Barça de bàsquet va derrotar al Budevelnik ucraïnès al Palau i acaba en la fase de grups de l'Eurolliga. Al Top16 estarà al grup de la mort amb Olympiakos, el vigent campió, Fenerbahce, Milà, Baskonia, Unicaja i possiblement Panathinaikos

dimecres, 18 de desembre del 2013

Despertar de cop

Al què pels clubs grans és una mandra, pels petits és la Copa de la il.lusió. La il.lusió per jugar a un gran camp com el Bernabeu o al Camp Nou, i perquè no, poder fer saltar la banca.
Ahir, en la tornada dels setzens de Copa, no va saltar la sorpresa, però per poc. Els modestos equips catalans de Segona B que tenien partit als grans camps de Primera van caure amb molt d’orgull i honor.
Al Vicente Calderón, el Sant Andreu va dominar al marcador i en el joc durant 70 minuts a un Atlètic de Madrid, que tot i jugar amb el carro del peix, és el vigent campió de la Copa. Al final 2-1 i els quatribarrats marxen a casa amb un bon estat de boca. Sobretot per Quim Araújo, el migcampista del conjunt barceloní, que com no ha parat de dir en entrevistes, és confés seguidor colchonero.
A Sevilla, el Betis es va classificar pels vuitens però va sortir xiulat del Benito Villamarín. La causa: la gesta no culminada d’un Lleida, ahir també amb la samarreta senyera, que no es va creure que podria guanyar i aprofitar-se de la crisi bètica i amb l’empat a 2 li va faltar un gol per passar.
Avui el Nàstic intentarà pescar a les revoltes aigües del Túria per eliminar un València en hores baixes després del canvi d’entrenador. Al mateix temps, l’Espanyol ha de fer l’impossible perquè el Jaén no faci saltar la sorpresa.
Els modestos catalans han despertat de cop del somni de la Copa. Però ha estat maco mentre ha durat.

PostData 1: On si ha saltat la sorpresa és al Marroc. L’amfitrió Raja de Casablanca es va carregar a l’Atlético Mineiro brasiler de Ronaldinho i jugarà amb el Bayern de Munich de Pep Guardiola la final del Mundial de Clubs dissabte. 

PostData 2: El Barça ha renovat a Iniesta, el dia que els Jutjats s’han tornat a creuar en la vida del club. La Comissió Europea ha denunciat al Barcelona i a 6 clubs espanyols més, entre ells el Madrid, per rebre ajudes públiques. En el cas blaugrana, la denúncia rau en el fet de bo ser una Societat Anònima, cosa que fa que pagui menys impostos

PostData 3: El Girona ha desitituït a l’entrenador Ricardo Rodríguez. El seu relleu serà Javi López 

El part de Puyol

9 mesos després de l’últim partit de Carles Puyol al Camp Nou, moltes coses han canviat a Can Barça. L’entrenador no és Tito, és Tata. Un brasiler fa la competència al millor jugador del món. I a l’Estadi, els calers qatarians s’han carregat el romanticisme.
Ell també ha canviat. Tarzan Puyol ja fa temps que ha  esdevingut una figureta de Lladró. Sembla cada cop més clar que 14 anys després del seu debut amb el primer equip, el capità està a punt de dir adeu al futbol.
Abans, ahir, Puyol va sumar un altre partit al seu currículum, 9 mesos després, un part sencer, al Camp Nou. Contra el Cartagena, als 16ens de final tornada de la Copa, Puyol va tornar a sortir a la gespa de l’Estadi encapçalant el Barcelona amb el braçalet de capità.
El partit no va tenir història. 3-0, i a vuitens de final de la Copa on el Barça s’enfrontarà al Getafe que és va carregar a un Girona en hores baixes i on el seu entrenador, Ricardo Rodríguez, és a punt de bo menjar-se els turrons.
Ahir al Camp Nou, un nou partit per la història de Carles Puyol, sense història. Barça 3 - Cartagena 0.

PostData: Curiosa la notícia que destapa avui el Regió 7. Segons un estudi, la natalitat a Catalunya, durant l’època del Barça de Pep Guardiola, ha augmentat en èpoques coincidents als 9 mesos posteriors l’època de recollida de títols. Per cert parlant de Guardiola. Ahir, el seu equip actual, el Bayern de Munich, va guanyar al Guangzhou xinès i s’ha classificat per la final del Mundial de clubs del Marroc.

dilluns, 16 de desembre del 2013

La Primera Loteria

Un any més TV3 no emetrà el mític "Nadal a Tres Bandes" i ja fa temps que a la Loteria de Nadal li falta un calb. Però hi ha un altre calb il·lustre que ens indica a tots que les Festes de Nadal són a punt de començar.
A Nyon, a la seu de la UEFA, el calb més famós del màxim organisme futbolístic europeu, Gianni Infantino, Director de Competicions UEFA, ha sortit a la palestra del futbol continental per extreure les boles al sorteig dels vuitens de final de la Lliga de Campions.
I al seu costat, fent d'ambaixador de la final de Lisboa, un amic del barcelonisme: Luís Figo. Pels qui va ser considerat per a molts un traïdor ha tornat a clavar un punyal al cor del barcelonisme. Avui ens aixecàvem amb una portada al Mundo Deportivo que expressava el desig dels culers en aquets sorteig: No al City.
Doncs el lusità, amb el seu posat de dandi i de no haver trencat mai un plat va treure la bola del FC Barcelona, just després que Infantino hagués extret la del Manchester City. Figo tenia pressa. Va ser la primera eliminatòria que va sortir.
Manchester City - Barça. Serà el primer duel oficial entre ambdós equips. El City aquell equip dels petrodòlars, al qual els seus destins estan dirigits pels mateixos que el 2003 van reflotar la nau del Barça després que Joan Gaspart hagués dinamitat el Barça i l'hagués mort: Ferran Soriano als despatxos i Txiqui Begiristain a la Secretaria Tècnica de l'altre club de la ciutat de Manchester.
A partir del febrer veurem una eliminatòria que a hores d'ara pocs voldrien però que és la més atractiva de totes. Un Barça vs Barça en certa manera. Els cityzens, que amb Roberto Mancini com a tècnic, van anar pel pedregar l'any passat, caient a la fase prèvia de la Champions i fent una mala premier, ara amb Manuel Pellegrini, vingut de Màlaga, el seu joc s'ha tornat molt més perillós, amb un rendiment fantàstic (ve de derrotar al Bayern de Pep Guardiola) i amb una plantilla temible amb el Kun Agüero i David Silva a la davantera i l'exblaugrana Touré Yaya vivint una segona joventut.
No és possiblement el millor rival per l'actual Barça, que tot i que ha millorat molt l'última setmana, encara genera dubte. Però l'eliminatòria es juga al febrer. Temps suficient on es recuperarà a Leo Messi, i si la línia és la de fa una setmana, les possibilitats de passar augmentaran.
El Madrid ha tingut com sempre més sort (Les mans de Figo?). Jugarà contra el Schalke 04 alemany i l'Atlètic de Madrid té una eliminatòria atractuiva amb el Milan.
Pel que fa a les altres eliminatòries, el Chelsea de José Mourinho s'enfrontarà al Galatasaray on juga Didier Drogba, expupil de "The Special One" a la primera etapa del portuguès a Londres. El Manchester United visita l'Olympiakos grec, tot i que de grec en té l'origen, ja que a Atenes es parla espanyol: des de Michel a la banqueta, l'exblaugrana Javier Saviola, o l'ex Vilarreal David Fuster. L'Arsenal, una temporada més ha tingut mala sort. Els londinencs van maleïr als ossos a Pep Guardiola dos anys consecutius amb les eliminatòries contra el Barça. Ara ho faran com a tècnic del Bayern, el campió d'Europa.
Bayer Leverkusen - PSG i Zenit de Sant Petesburg - Borussia de Dortmund completa la primera loteria nadalenca de la setmana.
A Nyon, amb els nens de Sant Infantino cantant vuitens, ja tenim les rondes del KO de la Champions servida.

PostData: El Barça jugarà avui la tornada dels 16ens de final de la Copa del Rei amb el Cartagena al Camp Nou (des de les 21:00 a Rac1 amb els bojos de La Competència) amb el rerefons del suposat cas de blanqueig de diners del pare de Leo Messi, destapat ahir pel Mundo i desmentit pel jutjat al mateix dia, amb un requeriment judicial del contracte de Neymar i amb l'afer Puyol i la seva possible retirada, com a teló de fons

dijous, 12 de desembre del 2013

Adeu romanticisme

Javier Faus va estar sembrat l’altre dia a Can Basté. Va aixecar polseguera a tot arreu. Dins la lògica econòmica de l’home que paga. Va dir que no entenia perquè s’havia de renovar a Messi altre cop, si ja s’havia renovat feia 6 mesos. La frase no ha agradat a l’entorn de Messi que s’ha afanyat a dir que a l’estiu el crac argentí va refusar ofertes de clubs amb molta més pasta. El club ja s’ha mogut i com va avançar Miguel Rico a la contra de Mundo Deportivo ahir, la renovació de Messi és un fet que falta signar.
Però el comentari d’avui ve a tomb d’unes altres declaracions del vicepresident econòmic Faus a Rac1, on deia que ell no era partidari de posar el nom d’una marca comercial al costat del nom Camp Nou.
És a dir que Coca Cola Camp Nou no, però si tacar la samarreta amb Qatar Airways. Un cop profanada la samarreta que et ve de posar un nom comercial a l’Estadi? No em vingueu amb l’argument romàntic quan el romanticisme ens el vam carregar fotent el logo a una samarreta fins aleshores neta.
No passa res per acceptar 250 M € perquè l’Estadi dugui el nom  o el cognom d’una empresa. És el més habitual: l’Staples Center dels Lakers, l’Emirates Stadium de l’Arsenal o l’Allianz Arena del Bayern. El club rep calers i el soci segueix dient "vaig al camp" no "vaig al Emirates Stadium, trinco trinco paga’m que he dit ’Emirates’
A Can Barça els diners ens deuen sortir per les orelles ja que vam refusar una oferta com aquesta, però acceptem rebre 30 M € per tacar la samarreta. És el #SíNo particular blaugrana
Fotem una puntada de peu ja al romanticisme. Que entri Mr Marshall li foti el nom que vulgui a l’Estadi i que ens inundi de quartos. Ja us dic que ja no ens ve d’aquí. La pela és la pela.

PostData: Derrota del Barça de bàsquet a la pista del CSKA de Moscou a l’Eurolliga i triomf del de futbol sala 4-3 davant l’Inter Movistar, remuntant un 0-2 en contra, que és classifica pels quarts de final de la Copa del Rei.